Tag Archives: Cuina

Tàrraco Viva al Telenotícies

Telenotícies 30 de maig de 2009  

Si us heu perdut (jo sí que hi he anat!) aquest any el festival romà de Tarragona, Tàrraco Viva, aquí us deixo un petit tastet en què sabreu si els romans tenien estreps i com indicaven la mort o perdonaven la vida als gladiadors. Amb quins gests ho feien? Sabeu de qui és el quadre d’on prové l’error de les pel·lícules d’indicar l’ordre de matar el vençut amb el polze cap a terra?

Pollice verso

Menús romans a Tàrraco Viva

Els alumnes de clàssiques del Cristòfol Ferrer ja sou uns experts en cuina romana després del nostre convivium o del taller de cuina romana a la Boqueria. Per tal que no perdeu el gust pel menjar romà, aquí teniu un reportatge emès ahir en el TN comarques sobre la quinzena gastronòmica romana que podrem tastar a  Tàrraco Viva:

[kml_rm movie="http://video.xtec.net:8080/ramgen/mcapella/Tarraco_menus.rm" width="400" height="320"/]

En quins establiments els romans podien consumir aliments? Recordeu que van inventar el fast food.

Si en voleu saber més, llegiu aquest interessant document.

El menjar a l’antiga Grècia

Ara farem cinc cèntims sobre l’alimentació a la Grècia antiga, tot preparant la sortida del proper dilluns al mercat de la Boqueria per fer un taller de cuina grega amb Eulàlia Fargas, (directora dels tallers de cuina per a escoles de primària i instituts de secundària que es realitzen des de l’any 2000 a l’aula gastronòmica, cuinera, professora i assessora de cuina infantil, autora del llibre de receptes per cuinar en família Cuinem junts (RBA), il·lustradora amb fruites i verdures de Papallones dins Una mà de contes…). No fa gaire vam fer el seu taller de cuina romana amb els alumnes de llatí!

El menjar

L’aliment principal dels grecs era un tipus de menjar compost només de cereals. També menjaven llegums (faves, llenties, cigrons, mongetes i pèsols) i força verdures i hortalisses (enciam, lletsó o pixallits, carxofa, col, ceba, all, etc), fins al punt que el poeta còmic del segle IV aC Antífanes va anomenar els grecs “uns menjaires de fulles”. Apreciaven els fruits salvatges, així com les figues fresques i seques, les pomes, les peres, els codonys, els préssecs, els aranyons, les magranes, les prunes, els dàtils, el raïm, les móres, les olives, les nous, les glans, les castanyes i les ametlles. Menjaven molts bolets, dessecats, crus, a la brasa o bullits; degustaven la tòfona fresca o torrada. Engreixaven per a l’alimentació el porc, el bou, la cabra, el xai, la llebre i el conill. Del porc, en conservaven els pernils. Consumien tot tipus d’ocells: la merla, l’estornell, la griva, el tord, l’oriol, el rossinyol, els coloms, el faisà i la perdiu. Criaven gallines i galls. La carn era una menja exquisida i la gent senzilla només en tastava en els sacrificis de les celebracions religioses. Es menjaven els ous de manera ben diversa. Els peixos, frescos o salats, van ser la base de l’alimentació grega; apreciaven l’esturió, l’anguila, el congre, el lluç, la sardina, l’anxova i la tonyina. També consumien  els crustacis i els mol·lucs; les ostres ja anaven ben cares. Entre les begudes, la llet i el vi (generalment barrejat amb aigua) van ser les més importants; tot i que també bevien aigua i hidromel (beguda feta amb una part de mel i dues d’aigua). Ben aviat van elaborar formatge a fi de conservar la llet que no es consumia. Condimentaven els aliments amb orenga, oli i sal, i els endolcien amb mel.

Àpats

Els grecs, al matí, només prenien un desdejuni lleuger, que consistia a menjar pa (en tenien de diferents tipus) sucat amb vi; al migdia, feien un refrigeri, sovint fora de casa. L’àpat principal era al capvespre i hi participaven convidats; després de sopar, hi havia el simposi. Els convidats, ajaguts, menjaven sense beure i, quan l’àpat estava a punt d’acabar, el vi hi feia acte de presència per fer una libació religiosa en honor del déu Dionís. Tot seguit, els esclaus retiraven les taules i netejaven el terra; les dones, si havien pres part del sopar, se n’anaven a les seves habitacions i començava el simposi, que podia durar fins a la matinada. Es parlava de filosofia, de política, de literatura, d’art o de ciències, enmig de la gatzara de les músiques, ballarines, acròbates,…

simposi_2.jpg

A Grècia, també van tenir molt bons cuiners i de molt bona reputació i els grecs que tot ho classificaven en ser (els set savis, les set meravelles) també van tenir els set cuiners més famosos que eren: Egis de Rodes que covia molt bé el peix; Nereu de Quios, un artista de la carn; Caríedes d’Atenes, el cuiner més important de Grècia; Lampria, que inventà la salsa negra de sang; Apctonete, que inventà la tècnica d’embotir la carn dins els intestins dels animals; Euthyno, que realitzava plats molts suculents amb llegums i Ariston, que ja emprava la cuina d’evaporació.

Els grecs eren sobris i senzills a l’hora de menjar, tot i que eren bons gurmets. A Síbaris, una ciutat opulenta de la Magna Grècia, el refinament va ser molt sumptuós i els sibarites lliraven patents als seus cuiners per tal de protegir les seves receptes. Ara ja sabeu perquè encara avui es diu sibarita a la persona donada als refiaments d’una vida regalada. 

Els àpats de casament eren ben suculents. Escolteu les paraules que el ric Mnesi digué al seu cuiner, extretes del programa de Catalunya Ràdio,  En Guàrdia, L’alimentació a Grècia i a Roma:

Download link 

Després d’escoltar l’àudio, com creieu que eren els banquets de casament grecs? Tiraven la casa per la teulada com passa avui?

La caja de Pandora ens ofereix unes quantes receptes de l’antiga Grècia, a veure qui s’atreveix a fer-les?

A la recerca de la parada de productes grecs

En la nostra propera visita al mercat de la Boqueria de Barcelona, haureu de trobar una parada en què pogueu comprar productes típics de Grècia (ouzo, feta, iogurt grec, retzina, plats cuinats típics, tzatziki  …):

dulce-petalos-de-rosa.jpg

Si voleu receptes gregues, les trobareu al bloc La pasión griega , a la wiki de Chiron o a Giagia Website, a més de les que tenim a El fil de les clàssiques (bunyols i tirópita) i a Aracne fila i fila (menjar grec).

Inuenit patella operculum

triclinium2.jpg

Els romans utilitzaven en la seva parla diària i literària expressions relacionades amb el menjar, algunes de les quals han arribat fins als nostres dies, iguals o derivades en dites catalanes similars. Us he preparat uns hot potatoes amb aquestes expressions llatines. Primer caldrà saber què diuen i després trobar-ne l’equivalent en català. Caldrà posar la  cobertoreta a la seva olleta: Inuenit patella operculum. Bon profit! Prosit! 

Els alumnes de llatí de batxillerat també hi podeu accedir a través del vostre Fil Moodle i així en quedarà constància. Recordeu que queda la nota registrada a l’avaluador així com els intents que heu fet i on us heu equivocat.

El meu cistell amb aliments consumits pels romans

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Vaig poder comprar tantes coses en la nostra sortida de romans a la Boqueria que un altre dia uns ensenyaré la resta de la compra. Aquí ja no m’hi cap res més.

Amb les fotografies que vaig fer ad hoc en el mercat de la Boqueria, podeu comentar si aquestes imatges recents demostren que encara comprem, tot i que alguns amb un procés d’elaboració i empaquetatge diferent, aliments que fa més de dos mil anys ja es consumien. Vaig trobar productes sorprenents: cap i peus de porc, vísceres i cervells, conills i llebres amb pèl, faisans i tòrtores a mig plomar, entre altres; en canvi, no podré fer algun plat (afortudament) perquè no vaig trobar… 

Vosaltres també vàreu comprar i la Lina, la Coty i la Irena ja ens varen presentar ahir a classe  la seva compra de fruites i verdures. (No m’estranya gens! Les imatges de la carn que vàrem veure eren per fer-nos vegetarians!).

A sopar amb Marcial!

 

Després d’escoltar aquest tall radiofònic del programa  de Catalunya ràdio En guàrdia,  què us sembla el sopar que serveix el poeta Marcial als seus set convidats? En què consisteix? És un bon amfitrió?

Com creus que era Marcial, considerat avui un dels darrers clàssics de la literatura llatina?

“Em diuen que  Valeri Marcial ha mort i em sap molt greu. Era un home enginyós, agut, mordaç, i, que, quan escrivia, tenia molta sal i molta fel, però no menys tendresa” (Plini el Jove, Epístules III 21).

Amb gairebé deu mil versos, va escriure més de mil cinc-cents epigrames en quinze llibres.  Entre els Xenia, etiquetes escrites en dístics elegíacs que acompanyaven els regals que els romans s’intercanviaven en les Saturnals al mes de desembre (com nosaltres per Nadal i Reis), n’hi ha un que m’ha cridat l’atenció per dos motius:  encara ara portem vi quan ens conviden o ens el regalem per Nadal, i l’altre perquè apareix una dada interessant: a partir del consolat ( i ara ve la pregunteta, quan s’instaura aquest?), les collites dels vins es designaven pel nom del cònsol que governava aquell any. Si Marcial viu en el segle I, què vol dir això? És possible que un vi de Falern per molt famós i vell que sigui ho pugui ser tant?:

De les premses de Sinuessa han arribat vins Màssics:

collits sota quin cònsol, preguntes? Encara no n’hi havia.

Marcial XIII 111 (trad. Antoni Cobos)

Fem cuina romana a la Boqueria

Dia 17 de desembre, el primer dia de les Saturnàlia romanes, vàrem anar a fer de romans al mercat de la Boqueria de Barcelona i, després vàrem pujar a l’Aula de cuina de la Boqueria de la qual n’és directora la cuinera Eulàlia Fargas. Primer ens va parlar de la cuina romana i de les seves excel·lències i pervivències i, tot seguit, vàrem fer aquest taller de cuina romana:

Records de les Saturnalia i demà sant tornem-hi!

És ben cert: Tempus fugit! L’endemà de la nostra sortida romana a la Boqueria, de dues a tres vàrem celebrar unes saturnàlies per acomiadar l’any i l’últim dia de classe.  Demà reprendrem les classes, renovats i amb empenta!

Per fer-vos venir ganes de tornar a veure’ns, us deixo aquí les fotografies del nostre ritual de la bona sort amb fruits secs i monedes  (en aquest cas, de xocolata tot i que encara no es coneixia, però en temps de crisi la butxaca no dóna per a més!), amb els vostres deliciosos plats cuinats a casa, amb la lectura de la Camila del seu  conte guanyador, Petita ona, en la mostra literària del Maresme 2008 i amb els acords de la nostra flautista, Carla. Prosit!