Familia mea, gens mea!

La majoria de les societats humanes es basen en la família.

Els romans incloïen a la seva família (familia, ae; f.) els esclaus i criats d’una persona (famulus, -i; m.).  Vet aquí l’origen del nostre mot! El cap i amo absolut n’era el paterfamilias i, entre d’altres,  tenia autoritat sobre l’esposa (potestas maritalis o manus) i sobre els fills (patria potestas).

Com bé sabeu, la família (familia, -ae; f.) és un conjunt de persones unides per vincles de parentiu. Aquests vincles s’estableixen per consanguinitat o bé per avinença. En el primer cas (gradus cognationis), tenim el besavi (proavus, -i; m.) i la besàvia (proavia, -ae; f.) , l’avi (avus, -i; m.) i l’àvia (avia, -ae; f.), els pares (parentes, -um; m.) o bé el pare (pater, -tris; m.) i la mare (mater, -tris; f.), els fills (liberi, -orum; m.) o bé el fill (filius, -i; m.) i la filla (filia, -ae; f.), si la fillada és doble gemella proles (f.),  el nét (nepos, -otis; m.) i la néta (neptis, -is; f.), el besnét (pronepos, -potis; m.) i la besnéta (proneptis, -tis; f.). En línia col·lateral, tenim el germà (frater, -tris; m.) i la germana (soror, -oris; f.), els germans bessons gemelli fratres i les bessones gemellae sorores.  També són relacions per consanguinitat les de l’oncle o tiet (patruus, -i; m. si era per part del pare i avunculus, -i; m. en el cas de l’oncle matern) i la tia o tieta (amita, -ae; f. la tia paterna i matertera, -ae; f. la tia materna); el nebot i la neboda (patruelis, -lis, m./f. el/la nebot/neboda per la part del pare i consobrinus, -i, m. el nebot per la part de la mare i consobrina, -ae, la neboda) i el cosí germà (sobrinus, -i; -m.) i la cosina germana (sobrina, -ae; f.).

Les relacions que es creen per avinença (gradus affinitatis) són les del marit o espòs (vir, viri; m. o bé maritus, -i; m.) i la muller o esposa (uxor, -oris; f.); el sogre (socer, -eri; m.) i la sogra (socrus, us; f.); el gendre (gener, -eri; m.) i la nora o la jove (nurus, -us; f.) , i el cunyat (levir, -i, m.) i la cunyada (glos, gloris; f.), que són els germans del marit o bé de la muller. Alguns romans també tenien padrastre (vitricus, -i, m.) i madrastra (noverca, -ae, f.). Així el privignus, -i, m. era el fillastre i privigna, -ae, f. la fillastra. Del llatí vulgar patrinus, mateix significat, derivat de pater, –tris, ‘pare’ prové el mot català padrí -ina (m i f).

Un retrat de família és sens dubte lAra Pacis Augustae. Recordeu Mea vita o Personalis charta? Ara ha arribat  el moment de fer Familia mea, gens mea! Espero amb candeletes aquests retrats de família en sentit ampli (gens, gentis; f.: llinatge)!

P.D.: Aquí els podreu consultar!

Ai, raïm!

 

«Sobre un epigrama de la poetessa Mero de Bizanci»

Epigrama

A l’àuria clastra penges d’Afrodita,

penjoll atapeït del suc de Dionís.

Ja la teva mare, la vinya, no t’abraçarà amb l’amable

sarment, ni et cobrirà amb pàmpols de nèctar.

Variació

Orfe de columna, com de l’om la vinya,

capitell de pàmpols, nèctar de raïm,

No envegis les fulles més tendres que et volten.

És que Dionís podrà protegir-les

del fred de desembre, dels llargs dits del vent?

L’hivern que ens despulla, a tu et deixa intacte

en la teva llarga, daurada tardor.

Maria Àngels Anglada, Poesia completa (Sam Abrams, 2009)

Maria Àngels Anglada ja havia inclòs aquest epigrama votiu  (Anth. Pal. VI 119) de la poeta hel·lenística Mero de Bizanci a Les germanes de Safo (Edhasa, 1983) amb el títol “Ofrena d’un penjoll de raïm” amb la diferència que acabava el segon vers amb un punt i coma i que anava acompanyat del text grec:

κεῖσαι δὴ χρυσέαν ὑπὸ παστάδα τὰν Ἀφροδίτας,
βότρυ, Διωνύσου πληθόμενος σταγόνι∙
οὐδ’ ἔτι τοι μάτηρ ἐρατὸν περὶ κλῆμα βαλοῦσα
φύσει ὑπὲρ κρατὸς νεκτάρεον πέταλον.

En aquest epigrama de Mero de Bizanci (vid. Poetes gregues antigues), s’ofrena un brot de raïm en el pòrtic del temple d’Afrodita, dea de l’amor. Presenta punts comuns amb els epigrames de dedicacions de les poetes gregues Ànite de Tègea i Nossis de Lòcrida. El llenguatge és metafòric: el penjoll, ple de suc, és el fill de la vinya i productor de nèctar, és a dir, de vi, atribuït a Dionís, el déu del vi i de la vinya, de la saó del raïm. Segurament l’ofrena no era d’un penjoll real sinó més aviat pintat o esculpit en pedra. Desconeixem qui s’adreça al raïm; però, ben segur, que és l’oferent que recorda al penjoll de raïm que, en el temple de la deessa Afrodita, la seva mare, és a dir la vinya, ja no tornarà a abraçar-lo amorosament amb els seus sarments ni a fer-li créixer pàmpols sobre el cap. En definitiva, doncs, Mero descriu la immobilitat perenne del brot de raïm, símbol de fecunditat, de forma elaborada, d’adjectivació plàstica i molt sensual.

Sembla ser que “el capitell de pàmpols” que es troba “orfe de columna” en la Variació de Maria Àngels Anglada és un capitell que pertany a l’església de Sant Domènec de Girona i que surt en una fotografia de Jordi S. Carrera. Podríem establir, doncs, el següent paral·lelisme amb l’epigrama de Mero de l’epígraf: el pòrtic del temple d’Afrodita (que recorda el de les les dones del mimiamb IV d’Herodes, que la poeta de l’Empordà va incloure en els seus Retalls de la vida a Grècia i Roma, 1997) correspondria a l’església cristiana de Sant Domènec de Girona; el brot de raïm-epigrama correspondria al capitell-brot de raïm,  mancat de columna, en la paret de l’església gironina. El raïm-fill és un brot de raïm capitell. Així com el raïm-fill estava separat de la mare, la vinya, el raïm-capitell està separat de la columna (v. 5).  Hi ha una clara exhortació a no envejar les fulles verdes de la vinya (v. 7); les fulles que queden, després de la verema, ni Dionís podrà salvar-les  ja que queden exposades a les inclemències de l’hivern (v. 8-9). Aleshores, més val ser raïm esculpit en el capitell, és a dir pedra, que fulles que el vent glaçat de l’hivern farà caure i portarà inevitablement a la mort (v. 10-11).  Els versos de la variació, inèdits fins a la publicació de l’obra completa, ens presenten com se sent la poeta sense Afrodita, com es veu a si mateixa en la seva tardor.

Rudolphus, reno nasi rubri

Voleu saber què vàrem fer dia vint-i-dos de desembre just abans de posar vacances de Nadal a la classe de llatí de primer de batxillerat? Doncs, uns acabant de fer els seus apunts per publicar, d’altres explicant el perfet d’indicatiu o bé entenent per primer cop els verbs llatins, o acabant de fer les tasques del Moodle o comentant els últims articles dels blocs, o fent la felicitació de Nadal o bé assajant una nadala en llatí per demostrar que som iguals perquè som diferents i ser diferent pot tenir premi. Al final de la classe,  el resultat va ser espectacular i si no us ho creieu. mireu:

Reno erat Rudolphus
Nasum rubrum habebat;
Si quando hunc videbas,
Hunc candere tu dicas.

Omnes renores alii
Semper hunc deridebant;
Cum misero Rudolpho
In ludis non ludebant.

Santus Nicholas dixit
Nocte nebulae,
“Rudolphe, naso claro
Nonne carrum tu duces?”

Tum renores clamabant,
“Rudolphe, delectus es!
Cum naso rubro claro
Historia descendes!”

Felices ferias vobis exopto!

Commercium epistularum: LAETUM FESTUM NATIVITATIS et ANFF

Ecce tibi faustum, Germanice, nuntiat annum
inque meo primus carmine Ianus adest.
Ouidius, Fastorum liber primus, 63-64

Aquests versos de felicitació de l’any nou els va introduir Ovidi en el primer llibre dels Fastos. Per cert, ja sabeu qui és Ianus, veritat? LAETUM FESTUM NATIVITATIS!

Ja tenim poema: Nadal a l’Olimp! Ja comencen a arribar les primeres felicitacions en llatí, en grec, …. així com cartes (commercium epistularum) al pare Noel (Pater Natalicius) i a Ses Majestats els Reis Mags (Reges Magi) demanant regals i joguines als infants, tota una tradició grecoromana! També tenim els millors propòsits per aquest MMXII en forma de consell extret de les faules d’Isop (1r ESO):

He reconegut alguna nadala? Quina és la lletra? En quina llengua…? Si aneu perduts, cliqueu aquí.

In Ianuarium!

Ja han passat quatre anys! FELICITER!

Quatre columnes

Ja han passat quatre anys d’aquesta aparició inconscient a la xarxa per felicitar les festes de Nadal i, per tant, El Fil de les Clàssiques ja té quatre anys!:

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=0B569TzQZ4g[/youtube]

Les conseqüències d’aquesta gosadia ja tots les sabeu: el projecte digital El Fil de les Clàssiques i els seus blocs fills, Aracne fila i fila, i néts, així com l’aula virtual el Fil Moodle, xerrades com aquesta última de dissabte a València, etc.

PLURIMAS GRATIAS VOBIS AGO!

FELICITER, Fil de les Clàssiques, filadors i filadores per seguir-me cada dia, Joan Marc Ramos per haver-me iniciat en tot això, Chiron per haver-me ajudat a seguir el fil… No sé com serien les meves classes ara, si no hagués arribat a publicar aquest vídeo a la xarxa fa quatre anys, uns dies després d’haver fet el primer apunt al bloc? Hagués conegut els companys de Chiron personalment? M’hagués pujat al carro de les TIC, d’internet a l’aula, del treball i avaluació per competències, de la pràctica compartida, del treball cooperatiu, etc? El que fa un vídeo per felicitar les festes!

ANNUM NOVUM FAUSTUM FELICEM VOBIS PRECOR!

Oh, Chiron!

La Sociedad Española de Estudios Clásicos ha concedit a Chiron, l’espai col·laboratiu de professors de clàssiques d’arreu de l’Estat, un premi molt especial: el Premi a la Promoció i Defensa dels Estudis Clàssics.

“La SEEC ha decidido conceder este premio a la Asociación Chiron por la encomiable labor que está llevando a cabo a través del portal de Internet www.chironweb.org, que ha conseguido desarrollar un “proyecto colaborativo” que aúna los trabajos que los profesores de nuestras materias venían realizando de manera individual. El resultado ha sido la creación de un sitio web dedicado al Mundo Clásico, en el cual colaboran desinteresadamente centenares de personas y que ha generado una enorme ilusión y un inusitadamente fructífero intercambio de opiniones y experiencias entre profesores y alumnos de Griego, Latín y Cultura Clásica, y también entre quienes, en general, se interesan por la Antigüedad grecorromana. Se trata, en nuestra opinión, de una labor valiosísima, que ha alcanzado una difusión extraordinaria y ha generado entre nuestros docentes y alumnos una ilusión que consideramos muy importante para el futuro de nuestros estudios, y que está sirviendo también para poner de manifiesto el entusiasmo, la dedicación y la preparación de los profesores de Latín, Griego y Cultura Clásica. Queremos destacar igualmente el carácter innovador de la experiencia, que está sirviendo de modelo para otras áreas de conocimiento, en España y fuera de España.”
Jo coneixia Chiron des dels seus inicis, però un bon dia la dea Fortuna em va convidar a formar part de Chiron i així va ser com els grans centaures i centauresses, tal com es diuen els membres de Chiron, varen formar part de la meva vida. No sé què feia abans de Chiron? Tampoc,  no sé què podria fer jo ara sense Chiron? Ens trobem cada dia a la xarxa, algun cap de setmana a Girona, a Tarragona, a sagunt, a Mèrida, a Barcelona, a Badalona, a Martorell, a València… Fa poc vaig tenir el privilegi de compartir, com podeu veure en el vídeo de l’Álvaro de més avall, uns dies intensos a Santiago de Compostela. Des d’aquí vull enviar el meu agraïment a tots els chironians gallecs i a tots els centaures, especialment al nostre President, Carlos Cabanillas, per haver tingut la genial idea de crear una cosa així, -que hauria de ser encara més imitada per tots els professors i professores de les altres matèries i de ben segur l’educació seria diferent!- i per la capacitat d’atreure gent, molt diversa, de tots els racons de la geografia des de les Canàries fins a Galícia passant per Extremadura i Andalusia i des de Catalunya fins a València, Castelló i Alacant…

Chiron en Compostela 2011 from Dives Gallaecia on Vimeo.

A la pregunta que fa dies corre per la xarxa (per aquí i per aquí deçà),  què és Chiron per a mi? Diria que Chiron és un lloc d’aprenentatge col·laboratiu i cooperatiu sense el qual les meves classes no serien ara el que són; un grup d’amics que tirem endavant tots junts malgrat totes les dificultats per demostrar que estudiar grec i llatí en el segle XXI és útil i enriquidor, que emprar les noves tecnologies a l’aula amb unes matèries com les nostres els dóna un valor afegit i que segurament una actualització així ens permetrà tirar endavant i demostrar una vegada més que els clàssics sempre viuen.
La meva professora de grec de Ses Illes un dia em va dir: “Margalida, si trobes cinc o sis persones com tu, puc estar tranquil·la, les clàssiques no desapareixeran del currículum”. Estimada Coloma Blanes, he trobat aquesta gent, però no són cinc o sis, són molts i de tot arreu. Aquesta gens classica, com l’anomena el company Hermes, és Chiron!
Enhorabona, Chironweb! Per molts anys, Chiron, chironians i chironianes d’arreu! Feliciter, centauri!
Moltíssimes gràcies membres de la SEEC per aquest premi tan repartit perquè Chiron sumus omnes! Moltíssimes gràcies per reconèixer una tasca difícil en un moment difícil; però χαλεπὰ τὰ καλά!