Familia mea, gens mea!

Tot just hem tornat de les vacances de Nadal i és precisament per aquestes dates quan la major part de les famílies es reuneixen per celebrar les festes. La majoria de les societats humanes es basen en la família.

Els romans incloïen a la seva família (familia, ae; f.) els esclaus i criats d’una persona (famulus, -i; m.).  Vet aquí l’origen del nostre mot! El cap i amo absolut n’era el paterfamilias i, entre d’altres,  tenia autoritat sobre l’esposa (potestas maritalis o manus) i sobre els fills (patria potestas).

Lingua Latina per se illustrata, d’ Hans Orberg.

Ho recordeu?

Com bé sabeu, la família (familia, -ae; f.) és un conjunt de persones unides per vincles de parentiu. Aquests vincles s’estableixen per consanguinitat o bé per avinença. En el primer cas (gradus cognationis), tenim el besavi (proavus, -i; m.) i la besàvia (proavia, -ae; f.) , l’avi (avus, -i; m.) i l’àvia (avia, -ae; f.), els pares (parentes, -um; m.) o bé el pare (pater, -tris; m.) i la mare (mater, -tris; f.), els fills (liberi, -orum; m.) o bé el fill (filius, -i; m.) i la filla (filia, -ae; f.), si la fillada és doble gemella proles (f.),  el nét (nepos, -otis; m.) i la néta (neptis, -is; f.), el besnét (pronepos, -potis; m.) i la besnéta (proneptis, -tis; f.). En línia col·lateral, tenim el germà (frater, -tris; m.) i la germana (soror, -oris; f.), els germans bessons gemelli fratres i les bessones gemellae sorores.  També són relacions per consanguinitat les de l’oncle o tiet (patruus, -i; m. si era per part del pare i avunculus, -i; m. en el cas de l’oncle matern) i la tia o tieta (amita, -ae; f. la tia paterna i matertera, -ae; f. la tia materna); el nebot i la neboda (patruelis, -lis, m./f. el/la nebot/neboda per la part del pare i consobrinus, -i, m. el nebot per la part de la mare i consobrina, -ae, la neboda) i el cosí germà (sobrinus, -i; -m.) i la cosina germana (sobrina, -ae; f.).

Les relacions que es creen per avinença (gradus affinitatis) són les del marit o espòs (vir, viri; m. o bé maritus, -i; m.) i la muller o esposa (uxor, -oris; f.); el sogre (socer, -eri; m.) i la sogra (socrus, us; f.); el gendre (gener, -eri; m.) i la nora o la jove (nurus, -us; f.) , i el cunyat (levir, -i, m.) i la cunyada (glos, gloris; f.), que són els germans del marit o bé de la muller. Alguns romans també tenien padrastre (vitricus, -i, m.) i madrastra (noverca, -ae, f.). Així el privignus, -i, m. era el fillastre i privigna, -ae, f. la fillastra. Del llatí vulgar patrinus, mateix significat, derivat de pater, –tris, ‘pare’ prové el mot català padrí -ina (m i f).

Un retrat de família és sens dubte lAra Pacis Augustae. Recordeu Mea vita o Personalis charta? Ara ha arribat  el moment de fer Familia mea, gens mea! Espero amb candeletes aquests retrats de família en sentit ampli (gens, gentis; f.: llinatge)!

P.D.: Aquí els podreu consultar!

130 thoughts on “Familia mea, gens mea!

  1. Jesús Santos Rojas

    Salvete!

    1r: familia, ae/ proavia, -ae/ avia, -ae/ filia, -ae/ amita, -ae/ matertera, -ae/ consobrina, -ae/ privigna, -ae/ noverca, -ae/ sobrina, -ae
    2a: famulus, -i/ proavus, -i /avus, -i/ filius, -i/ consobrinus, -i/ sobrinus, -i/ liberi, -orum / gener, -eri/ socer, -eri/ vir, viri/ levir, -i/ vitricus, -i/ privignus, -i/ maritus, -i/ patruus, -i
    avunculus, -i
    3a: neptis, -is /pater, -tris /mater, -tris /nepos, -otis /pronepos, -potis /frater, -tris /proneptis, -tis/ – soror, -oris/ – patruelis, -lis/ uxor, -oris /glos, gloris.
    4a: socrus, us/ nurus, -us
    no hi ha 5a declinació

    Valete!

  2. Margalida Capellà Soler Post author

    Ana M., me n’alegro molt que hagis deixat aquí en comentari aquesta tasca! L’Anna, n’estarà contenta! És una activitat que fa anys que fem i té molt èxit. Gràcies a tu me n’he adonat que no havia enllaçat els treballs de curs passat. Et poden ajudar a millorar el teu. Mirant la feina dels altres, també se n’aprèn!
    Crec que si arregles un xic el llatí del teu treball, podries obrir un apunt a Aracne enllaçant-lo amb aquesta entrada i convidant als companys a presentar-se en societat aràcnida! Demaneu permís a la família!
    Et faig alguns suggeriments:
    Praesentatio mea
    Habeo + cd per tant acusatiu.
    Studio 4t ESO in Ins. IPM
    Podries posar el dia del teu naixement en llatí, ara que acabem de publicar a Aracne el còmput del temps.
    L’adjectiu meus, mea, meum declina per la 1a (femení), 2a (masculí) i 2a (neutre). Els adjectius en llatí són variables, és a dir, concorden en gènere, nombre i cas amb el substantiu quer acompanyen; així mea mater, meus pater,
    Ana M., fins ara no et coneixia, tret del que comentes als blogs, ara amb aquesta activitat potser et reconeixeré pel Serra, però et demano que em saludis si coincidim i no et dic res.

  3. Alina i Sheila

    Sheila: Salve!

    Alina : Salve!

    Sheila: Quae est mater tua?

    Alina : Mea mater est Felicia. Et tua ?

    Sheila: Mea mater est Maite.Et tuus pater?

    Alina: Meus pater est Daniel. Et tuus ?

    Sheila: Meus pater est Xavi. Estne magna familia tuua?

    Alina: Mea familia non magna , sed parva est. Et tuua?

    Sheila: Mea familia est parva.

    Alina: Quot liberi estis in familia tua?

    Sheila: In mea familia sumus duo liberi : Ego et meus frater, et tua familia ?

    Alina : In mea familia sumus duoa liberi: Ego et mea soror.

    Sheila: Quae est soror tua?

    Alina: Mea soror est Miruna. Et tuus frater?

    Sheila: Meus frater est Aleix.

    Alina: Vale!

    Sheila: Vale!

  4. Victor i Dora!

    Salve!
    Aquí deixem el nostre dialeg:
    N: Salve Victor!
    V: Salve amica!
    N: Ut vales?
    V: Optime!! un tibis?
    N: bene!
    N: Ut vales tibis familia?
    V: Benne!! mea quoque familia magna est.
    N: Tua famlia magna est? Quot populus est?
    V: sunt quattor: mea soror, meus pater, mea mater et ego.
    N: Quod nomen tibi sunt?
    V: Mea soror Mireia, meus pater Francisco et mea mater Mati.
    N: Optime!!
    V: Und tibis familia magna est?
    N: Ita! mea familia magna est.
    V: Ita?? Quomodo est?
    N: sunt quinque. Mea soror, meus pater, mea matter, meus frater und ego.
    V: Quod nomen tibi sunt?
    N: Mea soror Carla, meus pater Enric, mea matter Lorena, meus frater Alex und mihi Nora.
    V: Optime!
    N: Mea soror estudea in Barcelona. Und tibi soror?
    V: Mea soror Mireia estudea quoque in Barcelona, und ego estudeo in Premià.
    N: Optime!! Quoque estudeo in premià!
    V: Optime!! Vale nora!
    N: Vale victor!

    Enviem això que és el que ens ha donat temps a fer a classe. Està bé? L’hem d’ampliar més?
    Vale 😀

  5. Margalida Capellà Soler Post author

    Silvina, crec que la teva professora de llatí, l’Anna, valorarà moltíssim el teu treball; però hauries de tenir en compte, entre d’altres, que el verb es conjuga. Per tant, la tercera persona del singular acaba en -t, etc. Els pronoms personals són: ego, tu, ille /illa, nos, vos, illi/illae. Si vols utilitzar el demostratiu hic en femení és haecErrando discitur! Endavant!

    Participeu avui també a Pipiatio Classica, un clam a favor dels estudis clàssics!

  6. Margalida Capellà Soler Post author

    Amanda, ara espero reconèixer-te. Saluda’m si saps qui sóc!
    Totes les diapositives estan bé, però no he entès l’última! En llatí i és et, ac, atque, -que.

  7. Margalida Capellà Soler Post author

    Optime, Alba! Si no el pots adjuntar a la galeria, em pots enviar el power corregit per correu.

  8. marcus

    m’ha semblat molt interesat lo de familia en aquella epoca i ara es important la familia es el mes voluos que tots els diners del mon
    es important tenir algu que te aprecie tens a la familia per lo per lo dolent

  9. Amar Astudillo

    Salve!!
    Primera declinacio: familia-ae, proavia-ae, filia-ae, mater-ae, amita-ae, privigna-ae, noverca-ae, consobrina-ae.

    Segona declinacio: partruus-i, avunculus-i, famulus-i, proavus-i, avus-i, liberi-orum (plural), filius-i, vitricus-i, consobrinus-i, leviri-i, vitricus-i.
    Les altres declinacions encara no les hem vist a classe!!

    Jo també considero que la familia es fonamental per les nostres vides, de fet es el pilar que sosté la nostre vida.

  10. Pingback: Familiae nostrae | Aracne fila i fila

  11. Pingback: Anònim

  12. Pingback: Octavii Augusti Familia | Aracne fila i fila

  13. Pingback: La família en el dret romà | De iure

  14. Pingback: Familia mea, gens mea: ego sum… | Aracne fila i fila

  15. Pingback: Familia mea | El Fil de les Clàssiques

  16. Pingback: Familia mea, gens mea: Familia Iulii | Aracne fila i fila

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *