La RA i les eines digitals ens apropen al passat?

[youtube]https://youtu.be/f8AjruPLx_8[/youtube]

Aquests dies són notícia les diferents recreacions virtuals de la ciutat de Tàrraco, ja sigui amb Realitat Augmentada (RA), amb 3D o amb Google Earth. Espectaculars són les recreacions digitals del documental de RTVE Ingeniería romana “Ciudades I, les reconstruccions d’enginyeria romana en 360º del Laboratori de RTVE  així com l’app per a mòbil Android i iOS “Imageen Reliving History .

Hem visionat de la mà de Isaac Moreno Gallo el primer capítol d’Ingeniería romana dedicat a Tàrraco i hem conegut de quina manera els romans van construir la ciutat de Tàrraco, ens hem passejat per la Tarragona actual i des del present i gràcies a les eines digitals ens hem traslladat virtualment al passat i hem pogut veure com era el circ, l’amfiteatre, la zona de culte de Tàrraco.

Ens ofereixen la Realitat Augmentada i les eines digitals l’experiència de realitzar un viatge al passat? El poder veure com eren els edificis romans de Tàrraco ens apropa al passat i ens fan estimar més la història o suscitar el desig d’aprendre’n? Creus que la digitalització del patrimoni de Tàrraco  ens desperta més interès per conèixer-lo in situ i visitar-lo amb la tauleta o el mòbil a la mà i amb l’APP Imageen? Fes-ne un tastet!

Com era la Tàrraco romana? Quan es funda? On? Per què? Com era la zona de culte? Com era el fòrum de la colònia? Com era la basílica? Quins són els edificis d’oci de Tàrraco? Com descriuries el circ? l’amfiteatre?…

Quina reconstrucció en 360º et crida més l’atenció? Per què? Què has preferit ser un auriga o un gladiador?

Recital bilingüe de poesia epigràfica llatina amb Mònica Miró al Museu Romà de Premià

Els romans eren molt supersticiosos, protegien els seus morts i no volien ser oblidats. Al nostre institut, fa anys que no celebrem la castanyada, però per aquestes dates, a l’àrea de clàssiques, tractem la mort d’una manera o altra. Algun any ha estat una celebració ben sonada, com quan vàrem fer Festes de difunts, festes d’alegria, una exposició a l’edifici Cristòfol Ferrer. La celebració d’enguany crec que  també passarà als annals del nostre centre: Donem veu a les pedres!

Perennia 2015

Quan, fa sols uns mesos, Mònica Miró Vinaixa va publicar Perennia, poc m’imaginava que s’avindria, no un dia sinó dos, a guiar-nos en aquesta aventura compartida amb l’Anna Roig i la Núria Saavedra de les oficines de català de Premià de Mar i Premià de Dalt del Centre de Normalització Lingüística del Maresme, ni que el Museu Romà de Premià, gràcies a l’entusiasme de Ramon Coll, ens obrís les portes per tal de fer in situ  un recital bilingüe de poesia epigràfica llatina. Tampoc m’imaginava que els alumnes i sobretot els de 4t (optativa 1) volguessin aprendre llatí, tot recitant en veu alta, ni estudiar l’epigrafia romana i el tema de la mort, reproduint també  el seu epitafi:

Carla me fecit

No sé què diran de nosaltres quan jo no formem part del món dels vius, però tots tenim els nostres morts i la mort és la cloenda de la nostra existència. Quin sentit tindria la vida? La nostra societat que ja ha superat el tabú del sexe encara, a diferència de la romana, no ho ha fet respecte a la mort, i avui morim sense deixar rastre. Se’ns redueix, com diu la Mònica a la introducció de Perennia, a unes inicials i a una data, se’ns plora de pressa i se’ns fa el comiat en un parell de dies…

Admiro la Mònica Miró i també l’editora, Matilde Martínez, de Godall  edicions i filla de la llatinista Francesca Sallés Verdaguer (S.T.T.L.), i no sols per publicar el març de 2015 un text bilingüe de poesia epigràfica llatina com és Perennia  (que ja va per la segona edició!) sinó també  per donar veu als morts romans en aquesta gira vertiginosa per tot Catalunya. La Mònica, talment una cantant o una companyia teatral, va donant vida a les pedres, perquè les pedres tenen veu, i donen suport als mots que ens uneixen a vides passades, però també ens ensenyen llatí, cultura romana, dret romà, història de Roma, pensament antic, emocions ben sentides, sentiments a flor de pell, les vides i les misèries de romans i romanes que les van fer gravar quan encara eren de carn i os, que ens han precedit, que ja no hi són i que a través de la paraula encara viuen entre nosaltres i ens mostren les diferents morts i la recerca de la immortalitat per mitjà de la memòria i, a la vegada, ens fan reflexionar sobre la nostra caducitat i ens animem a aprofitar bé la vida.  Carpe diem!

 

IMG_0680

Amb aquesta lectura compartida i en veu alta, a Premià de Mar ens hem volgut afegir a la seva cadena de solidaritat i empatia que ens uneix al passat i ens arrela en el present. Donem veu, amb la Mònica, a les pedres, recordem els romans i les romanes finats i deixem que continuïn ben vius en aquesta nova vida que els concedim mitjançant la paraula. Som agosarats ja que tot just hem après a llegir llatí i ja pretenem recitar epígrafs funeraris en llatí i no a l’aula sinó al Museu Romà de Premià, on encara se sent el brogit de vides passades i on s’han trobat inhumacions adultes i també infantils. Audentes Fortuna iuvat!

En el trànsit de la vida, dilluns i divendres vinent tindrem l’oportunitat de compartir una bella i emotiva estona amb la Mònica. Alumnes de llatí, rapsodes adults de català, llegiu ben alt, doneu vida a qui ja fa força estona que no hi és.  Donem veu a les pedres! Llegim plegats, joves i adults, els epitafis en llatí i en català!

Moltes gràcies a tothom que ho ha fet i ho farà possible!

L’ús dels dispositius mòbils i el mètode Örberg (LLPSI)

El dia a dia, de les meves classes de llatí des de fa un parell d’anys, va bastant lligat al mètode Örberg (LLPSI) i aquest curs en tindrem els resultats ja que per primera vegada el fem servir a l’IPM des de 4t de l’ESO fins a segon de batxillerat. Potser és cantar victòria abans d’hora, però, ara per ara, n’estic molt contenta i haig de dir que els alumnes de segon de batxillerat de Llatí també, ja que han adquirit, si han volgut, perquè no tothom sempre vol, un bon nivell a principi de curs de segon, equivalent al nivell d’altres promocions a finals de curs.

A quart i a primer de llatí inicial (enguany la majoria dels alumnes no han fet llatí),hem començat amb el mètode Örberg (LLPSI) i després de la lectura del text de cada capítol de Familia Romana per se illustrata pars I d’Hans H. Örberg, utilitzem les TIC (Hotpotatoes, Qüestionaris Moodle..) i el treball per competències per fer els pensa A i B; el C el fem oral i  escrit i, com a activitat de síntesi, fem un Kahoot amb ordinador o amb dispositius mòbils. Sovint hi ha tasques cooperatives per tal d’aprendre a treballar en grup.  Els alumnes tot sovint empren els dispositius mòbils per presentar-les, tot i que sigui l’exposició oral a classe. Per exemple, per defensar oralment la tasca del Moodle Colloquium que es correspon a les dues primeres unitats de Familia Romana: uns han fet un vídeo-xat tot conversant en llatí, altres una conversa en llatí amb whatsapp, uns altres a través d’un xat del Facebook, o muntatges audiovisuals enregistrats amb mòbil al jardí de casa o a la parada de l’autobús, i un grup va optar per fer la lectura dramatitzada del seu COLLOQVVIVM a classe. Tots som diferents i tots els treballs també; tanmateix, tots molt interessants! Parlar en llatí a la manera juvenil (errando discitur!) i en els entorns digitals i xarxes socials, treballar en equip, emprar les noves tecnologies, fer un bon ús del mòbil, compartir la feina a la xarxa,…i APRENDRE, en definitiva, les beceroles del llatí!

[youtube]https://youtu.be/4XqOpzp6CI8[/youtube]

[youtube]https://youtu.be/68tSv2V4N4w[/youtube]

A segon de llatí, hem fet a principi de curs un repàs inicial tot reprenent el fil de primer de Batxillerat a partir del Capitulum XXI i heus ací el Kahoot del Capitulum XXII:

capitulumXXII

I voleu jugar? Nosaltres ho farem la propera classe de llatí!

El projecte El fil de les clàssiques: Moodle, blocs i xarxes socials, nominat al VII Premi Impuls!

La Fundació Impuls, que pretén la promoció social del professorat tot premiant des de l’any 2005 amb els Premis TIC les propostes més innovadores del col·lectiu docent per tal de promoure el bon ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a l’aula, acaba de publicar els finalistes del VII Premi Impuls, entre els quals hi ha el nostre projecte: El fil de les Clàssiques, un entreteixit clàssic digital de Moodle, blocs i xarxes socials.

En primer lloc, tot el meu agraïment a la Fundació Impuls i sobretot als  membres del jurat per haver nominat un projecte de clàssiques en un moment difícil per a les humanitats ja que la nova reforma educativa, la LOMCE, ens arracona encara més, tot i que els alumnes de Grec i de Llatí tenen molt clar per què cal estudiar per se aquestes llengües, i si pot ser amb la integració de les TIC, molt millor.

En segon lloc, i no pas el menys important, l’enhorabona a tothom que ho ha fet possible i sou ben molts: a totes les promocions d’alumnes des del curs 2007 fins a l’actualitat sense interrupcions (primera i última generació digital del Cristòfol Ferrer, primera del nou institut fusionat IPM, la del 2014, la del 2015, la que tot just comença); als directors dels tres equips directius (Wolfgang Simón, Bernat Ancochea i Salvador Redón); a l’instigador del primer dels molts blocs, el professor de Català i cap de departament, Joan Marc Ramos; als pares, avis i amants del món clàssic col·laboradors aràcnids; al claustre de l’institut Premià de Mar i als professors (en actiu i jubilats) i alumnes dels centres que col·laboren amb el projecte, amb especial agraïment a la coordinadora pedagògica de l’institut Isaac Albéniz de Badalona, Teresa Devesa, ja que des de les beceroles del projecte som Bona pràctica compartida a Aracne fila i fila.  No puc esmentar tothom que forma el meu PLE (Entorn Personal d’Aprenentatge), però voldria tenir un record per a Juanvi de Los sueños de Hermes i molta gratitud per als companys de Culturaclasica.com  i de  Chiron i, d’una manera molt especial per al magister Lluís Inclán, que tot i estar jubilat de l’aula, continua ben actiu i és ell qui precisament em va animar a presentar el projecte al VII Premi Impuls.

Arribar a ser nominats al VII Premi Impuls  ja és un gran reconeixement, i per això l’agraïment, tanmateix, esperarem amb candeletes el veredicte del jurat que es farà públic dia 20 d’octubre i, sigui quin sigui, no perdrem la il·lusió per renovar l’educació i lluitar per la defensa de les humanitats i els estudis clàssics en particular, tot demostrant que la nostra herència cultural perviu i s’adapta completament a les necessitats digitals del segle XXI.

Moltes gràcies a tothom, l’enhorabona als altres finalistes i a tots els 240 professors participants. Avant!

P.D. El projecte  Fil de les Clàssiques, TERCER PREMI IMPULS!:  “el tercer proyecto mejor valorado por el jurado ha sido el trabajo presentado por Margalida Capellà del Institut Premia de Mar, El fil de les Clàssiques, un entreteixit clàssic digital de Moodle, blocs i xarxes socials. Los dos representantes de los Institutos Ronda y Premià de Mar recibirán una Tablet como premio”.

Acte de lliurament del premi, dins la V Jornada d’Innovació Educativa organitzada per la Fundació Impuls a l’aula magna de l’IESE dissabte 21 de novembre, després de la conferència “Tomorrow belongs to those who prepare for it!” de Richard Gerver, referent mundial en innovació educativa i autor de dos aclamats best-sellers: “Crear hoy la escuela del mañana” (Ediciones SM) i “El Cambio: aprende a quererlo, aprende a liderarlo” (Editorial Conecta).

Conferència de @richardgerver en el @iesebs de Barcelona #VIIPremisImpuls

Round Table: “Ask the expert: Education o innovation” Richard Gerver. VII Premi Impuls

La XII edició del concurs EIDÉA premia De iure i Reconstrucció històrica


11025229_956938600984602_8258889843332967394_n

El treball de recerca en format bloc de la Maryam Alaoui i de la Xènia Sánchez, De iure, ha obtingut el primer Premi de la Modalitat Social-Humanística de la XII edició del concurs EIDÉA.

http://blocs.xtec.cat/llatijuridic/index/

El treball de recerca  (centaure d’or de Chiron, segon Premi Hèracles de la secció catalana de la SEEC) en format bloc de l’Arnau Lario Devesa Reconstrucció històrica, un nou nivel d’empatia ha obtingut el segon Premi de la Modalitat Social-Humanística de la XII edició del concurs EIDÉA.

L’acte de lliurament dels premis de la XII edició del concurs EIDÉA tindrà lloc al teatre de l’escola Hamelin Internacional Laie el proper dia 15 d’octubre a la tarda.

1r Premi De iure. XII Concurs Eidéa
Maryam Alaui i Xènia Sànchez, acompanyades de la tutora, Margalida Capellà, i del director de l’IPM, Salvador Redón

Arnau Lario agraint el guardó Eidéa, acompanyat de la tutora del treball de recerca, Margalida Capellà, i del director de l’IPM, Salva Redón.

Alumnes premiats, tutors de recerca i familiars del XII concurs Eidéa. Fotografia Hamelin- Laie International School

Les meves felicitacions més sentides i tot el meu agraïment als meus tutorands, Xènia, Maryam i Arnau, que s’han esforçat, fins i tot, més enllà del que em podia arribar a imaginar i encara ara, ja universitaris, continuen amb la seva recerca i publicant nous apunts als seus blocs. També vull donar les  gràcies al jurat del Concurs EIDÉA per premiar les Humanitats i també les TIC, així com un any més la meva tasca tutoritzadora: “Aquests premis no són possibles sense l’empenta de docents com tu. Volem felicitar-te per la tasca de guiar i orientar  les idees, la feina i la creativitat dels teus alumnes.” Enguany és el tercer any que presentem treballs de recerca en format bloc des de l’àrea de clàssiques de l’institut Premià de Mar i, una vegada més, tenim alumnes guardonats en aquest certamen que premia el treball i l’esforç dels joves investigadors de Catalunya, tot valorant, entre d’altres, l’originalitat del tema tractat, el rigor metodològic seguit, la presentació (format digital) i les noves aportacions del treball en el seu camp de realització.

Entre aquests joves investigadors premiats, a l’IPM tenim entre els tres premis de  la Modalitat Social-Humanística  els meus tutorands  de Clàssiques:

  • Maryam Alaoui i Xènia Sánchez pel seu treball De iure (1r premi Modalitat Social-Humanística, EIDÉA 2015)
  • Arnau Lario Devesa per Reconstrucció històrica, un nou nivel d’empatia (2n premi Modalitat Social-Humanística, EIDÉA 2015)
  • Nora Domingo i Xènia Serra per Itinerant la Barcelona més clàssica (2n premi Modalitat Social-Humanística, EIDÉA 2014)
  • Laia Muñoz i Núria Yela per Literatura grega a escena (2n premi Modalitat Social-Humanística, EIDÉA 2013)
  • Hady Camara i Georgina Tur per Turisme arqueològic al Maresme (3r premi Modalitat Social-Humanística, EIDÉA 2013)

FELICITER!

N.B.: El curs 2015/16 és un any sabàtic de tutorització de TR de Clàssiques, però a 
partir del gener del 2016 s'acceptaran propostes per tutoritzar TR per al curs 2016/17