Ceràmica grega amb GeoGebra

Gràcies als grecs (Tales, Pitàgoras, Plató, Euclides…) les matemàtiques van adquirir l’aspecte de raonament lògic i la terminologia tradicional. Fa uns dies vam tenir l’enorme sort d’assistir a una masterclass per tal de descobrir les matemàtiques amb GeoGebra amb el professor de matemàtiques jubilat, Bernat Ancochea. Quina meravella quan els professors gaudeixen fent classe i compartint la seva saviesa!

A més dels enigmes matemàtics que anirem publicant a mesura que els resolgueu, ara teniu un nou repte: Aconseguir fer una peça de ceràmica grega amb GeoGebra.

Primer de tot, us heu d’instal·lar el programa GeoGebra 5 gratuït a l’ordinador, la tablet o el mòbil.

Tot seguit, heu de pujar la imatge de la ceràmica grega que hàgiu triat.

Fer la ceràmica en GeoGebra amb els comandaments Spline i Superfície.

Us pot anar molt bé aquest tutorial que en Bernat ens ha fet ad hoc:

[youtube]https://youtu.be/CXVaUJQ__VA[/youtube]

Espero amb candeletes les vostres peces de ceràmica grega amb Geogebra, no us oblideu ni del nom ni dels usos de la peça. La ceràmica és el millor suport per conèixer la vida quotidiana grega i, a més, és important per identificar les restes del naufragi intacte més antic del món. Ho veieu, Matemàtiques i Cultura Clàssica és una combinació possible!

`

Epigrames matemàtics I: Quants guerrers aqueus varen lluitar a la guerra de Troia?

El llibre XIV de l’Antologia Palatina conté epigrames amb enigmes matemàtics.

Alumnes de Grec de segon, podríeu traduir aquest epigrama per tal que els alumnes de Cultura Clàssica de l’ESO, a punt de llegir La còlera d’Aquil·les (ed. Teide), puguim esbrinar, si cal, amb l’inestimable ajut del professor de matemàtiques jubilat Bernat Ancochea, quants guerrers aqueus varen lluitar a la guerra de Troia.

Ὅμηρος Ἡσιόδῳ ἐρωτήσαντιπόσον τὸ τῶν
Ἑλλήνων πλῆθος τὸ κατὰ τῆς Ἰλίου στρατεῦσαν

ἑπτὰ ἔσαν μαλεροῦ πυρὸς ἐσχάραι· ἐν δὲ ἑκάστῃ
πεντήκοντ᾽ ὀβελοίπερὶ δὲ κρέα πεντήκοντα·
τρὶς δὲ τριηκόσιοι περὶ ἓν κρέας ἦσαν Ἀχαιοί.
Anth. Gr. XIV 147

Si heu vist la pel·lícula Troia de Wolfgang Peterson (2004) podeu deduir que foren molts, però quants segons aquest epigrama homèric de l’Antologia Palatina?

[youtube]https://youtu.be/RisxaECRzc0[/youtube]

Segons el catàleg de les naus del cant II, 480-760 de la Ilíada d’Homer s’enumeren vint-i-nou contingents atacants considerats una unitat geogràfica i política. El nombre total de naus és de mil cent vuitanta-sis (1.186), procedents de cent setanta-vuit (178) punts geogràfics. Aristarc, al segle II aC, calculà que el nombre d’aqueus participants devia ser, atenint-se a aquest catàleg, superior als cent vint mil (120.000).

Quants foren exactament segons l’epigrama de l’Antologia Palatina?

Pàtria dels herois homèrics, grecs i troians.

Aquell antic missatge de l’amor de Vicenç Llorca

Vicenç Llorca ha publicat a Columna la seva segona novel·la, Aquell antic missatge de l’amor.  El 2011 va publicar Tot el soroll del món, la seva primera novel·la. També ha escrit narrativa curta En absència de l’àngel (2000), així com biografia i assaig. També és autor de traduccions literàries, professor i gestor cultural,… però fins ara ha estat molt conegut com a poeta. De fet, es defineix com un humanista del segle XXI: “una persona que intenta fer de la paraula literària i l’amor a la cultura una eina per fer créixer la llibertat i la sensibilitat humanes en el món”.

La narració d’Aquell antic missatge de l’amor s’ubica a Barcelona i al Baix Maresme (Alella, El Masnou, Teià) i en algunes ciutats i paisatges dels Estats Units. L’acció comença el novembre del 2011 i acaba l’abril de l’any següent. Està protagonitzada per Xavier Rius, un economista humanista català format a Nova York, que perd en el marc de la crisi financera  la dona, la Patrícia i la feina (ha de tancar el despatx). Tanmateix, la irrupció d’una antiga companya d’estudis, la Mary, provoca un huracà de sentiments amorosos a la recerca de la felicitat. Alhora, l’aparició d’un llibre estrany a la biblioteca familiar l’introduirà en els secrets de la fundació de Barcelona, amb els seus mites i llegendes. En Xavier viurà el doble repte d’haver de descobrir el sentit dels enigmes de la Barcelona fundacional i els misteris del seu cor. Una història d’amor, de voluptuositat  i de misteri d’aparença senzilla, però amb grans dosis d’erudicció (reflexió sobre la literatura i referències a autors literaris com Xenofont, Whitman, Proust, Shakespeare, Lovecraft, Sant Joan de la Creu, Ramon Llull, Paul Auster, Viviane Forrester, Fabià Estapé, Ernest Lluch, Lluís Boada, Salvador Espriu…; pintors com Pollock, Rubens, Hopper o William Louis Sonntagla… i pel·lícules com Viaggio in Italia o l’esment que fa de Woody Allen)  i molts referents clàssics (mitologia, etimologia, arqueologia…).  Grècia hi és present amb l’etimologia i sobretot amb els referents mitològics (centaures, unicorns…)  i Roma pel que fa als orígens fundacionals de Bàrcino.

…els mites no van ser, sinó que són amb nosaltres, que som nosaltres perquè ens ajuden a comprendre i a expressar el que sentim, el que anhelem, el que enyorem. No desapareixen, es transformen en el nostre interior i, per això, els relats són metamorfosis i els poemes, metàfores. La paraula potser no salva del dolor i de la mort, però crea un àmbit de salvació on tot és possible. I la possibilitat és en si mateixa un valor d’estabilitat enmig d’un món que viu en la consciència de l’efímer i l’evanescent, un impuls personal que ajuda a créixer“. (Aquell antic missatge de l’amor pàgs. 379-380)

I si no n’hi ha prou amb l’excel·lent prosa de Vicenç Llorca us confesso un secret: és un plaer anar submergir-se en la seva novel·la tot escoltant la música, molt diversa, però majoritàriament d’arrel anglo-saxona que acompanya el personatge de Xavier Rius, amb totes les connotacions emocionals que cada record li evoca: Oh Shenandoah, Freedom Cry, California Dreamin’, Stay, A Message, No Too Late, Back to Manhattan,  December, Loving Ways, I May Want a Man, The Miracle, Come Here o Cançó de l’albada, entre altres.

Hi he trobat molts referents clàssics! Tanmateix, no us els desvetllaré. Llegiu la novel·la de Vicenç Llorca! Us emocionarà!

Aquell antic missatge de l'amor, de Vicenç Llorca

Referents clàssics a “Aquell antic missatge de l’amor”, de Vicenç Llorca

P.D.: Finalment en Vicenç Llorca ha fet pública la banda sonora de la seva última novel·la a Spotify!

Avui hem celebrat el Dia Europeu de les Llengües

Per iniciativa del Consell d’Europa a Estrasburg, el Dia Europeu de les Llengües se celebra, des de 2001, el 26 de setembre de cada any.

Els 47 estats membres del Consell d’Europa animen més de 800 milions d’europeus a aprendre més llengües a qualsevol edat, dins i fora de l’escola. Convençuts que la diversitat lingüística és una eina per a aconseguir una major comprensió intercultural i un element clau en la rica herència cultural del nostre continent, el Consell d’Europa promou el plurilingüisme a tot Europa.

A l’aula de clàssiques de l’institut Premià de Mar, hem celebrat un any més el Dia Europeu de les Llengües tot demostrant que el grec i el llatí són unes grans aliades per aprendre llengües.

Dia Europeu de les Llengües 2018

I per acabar, un kahoot!

Kahoot Dia Europeu de les Llengües

Comencem un nou curs amb Cultura Clàssica!

Què tenen en comú una ampolla d’oli d’oliva de les Borges, una altra de vi d’Alella, una Pepsi, la paraula telèfon, una moneda d’euro i el cotxe Seat Tarraco?

Oli d’oliva de Borges

Una moneda

Seat Tarraco

Què enteneu per cultura i civilització clàssica?

Quina fou la porta d’entrada de la cultura clàssica a la península ibèrica?

Per quin motiu arribaren els grecs a la península ibèrica? i els romans? Situem més o menys l’arribada d’uns i d’altres.

En quins aspectes de la vida moderna encara és patent la petjada de la civilització clàssica a casa nostra?

Heu vist mai alguna resta arqueològica grega? Quina? On?

Heu vist mai restes d’època romana? Quines? On?

Heu visitat algun museu? Quins?

Heu vist alguna pel·lícula de grecs o de romans? Quines? De què tracten?

Quina petjada tenen les llengües clàssiques en les nostres llengües?

Coneixeu alguna cançó amb referències clàssiques?

Per què heu triat Cultura Clàssica? Què n’espereu?…