Vicenç Llorca ha publicat a Columna la seva segona novel·la, Aquell antic missatge de l’amor.  El 2011 va publicar Tot el soroll del món, la seva primera novel·la. També ha escrit narrativa curta En absència de l’àngel (2000), així com biografia i assaig. També és autor de traduccions literàries, professor i gestor cultural,… però fins ara ha estat molt conegut com a poeta. De fet, es defineix com un humanista del segle XXI: “una persona que intenta fer de la paraula literària i l’amor a la cultura una eina per fer créixer la llibertat i la sensibilitat humanes en el món”.

La narració d’Aquell antic missatge de l’amor s’ubica a Barcelona i al Baix Maresme (Alella, El Masnou, Teià) i en algunes ciutats i paisatges dels Estats Units. L’acció comença el novembre del 2011 i acaba l’abril de l’any següent. Està protagonitzada per Xavier Rius, un economista humanista català format a Nova York, que perd en el marc de la crisi financera  la dona, la Patrícia i la feina (ha de tancar el despatx). Tanmateix, la irrupció d’una antiga companya d’estudis, la Mary, provoca un huracà de sentiments amorosos a la recerca de la felicitat. Alhora, l’aparició d’un llibre estrany a la biblioteca familiar l’introduirà en els secrets de la fundació de Barcelona, amb els seus mites i llegendes. En Xavier viurà el doble repte d’haver de descobrir el sentit dels enigmes de la Barcelona fundacional i els misteris del seu cor. Una història d’amor, de voluptuositat  i de misteri d’aparença senzilla, però amb grans dosis d’erudicció (reflexió sobre la literatura i referències a autors literaris com Xenofont, Whitman, Proust, Shakespeare, Lovecraft, Sant Joan de la Creu, Ramon Llull, Paul Auster, Viviane Forrester, Fabià Estapé, Ernest Lluch, Lluís Boada, Salvador Espriu…; pintors com Pollock, Rubens, Hopper o William Louis Sonntagla… i pel·lícules com Viaggio in Italia o l’esment que fa de Woody Allen)  i molts referents clàssics (mitologia, etimologia, arqueologia…).  Grècia hi és present amb l’etimologia i sobretot amb els referents mitològics (centaures, unicorns…)  i Roma pel que fa als orígens fundacionals de Bàrcino.

“…els mites no van ser, sinó que són amb nosaltres, que som nosaltres perquè ens ajuden a comprendre i a expressar el que sentim, el que anhelem, el que enyorem. No desapareixen, es transformen en el nostre interior i, per això, els relats són metamorfosis i els poemes, metàfores. La paraula potser no salva del dolor i de la mort, però crea un àmbit de salvació on tot és possible. I la possibilitat és en si mateixa un valor d’estabilitat enmig d’un món que viu en la consciència de l’efímer i l’evanescent, un impuls personal que ajuda a créixer“. (Aquell antic missatge de l’amor pàgs. 379-380)

I si no n’hi ha prou amb l’excel·lent prosa de Vicenç Llorca us confesso un secret: és un plaer anar submergir-se en la seva novel·la tot escoltant la música, molt diversa, però majoritàriament d’arrel anglo-saxona que acompanya el personatge de Xavier Rius, amb totes les connotacions emocionals que cada record li evoca: Oh Shenandoah, Freedom Cry, California Dreamin’, Stay, A Message, No Too Late, Back to Manhattan,  December, Loving Ways, I May Want a Man, The Miracle, Come Here o Cançó de l’albada, entre altres.

Hi he trobat molts referents clàssics! Tanmateix, no us els desvetllaré. Llegiu la novel·la de Vicenç Llorca! Us emocionarà!

Referents clàssics a “Aquell antic missatge de l’amor”, de Vicenç Llorca

P.D.: Finalment en Vicenç Llorca ha fet pública la banda sonora de la seva última novel·la a Spotify!

Banda sonora de la https://t.co/03UzY3GJYA de Vicenç Llorca AQUELL ANTIC MISSATGE DE L'AMOR (Columna Edicions) https://t.co/vhMyb2VR6u #NowPlaying @columnaedicions @gloriagasch @Grup62 @Emili_Rosales @quellegeixes @Llegirencasdinc @illadelsllibres @AracneFil @lletres

— Vicenç Llorca (@VicenLlorca) 22 de desembre de 2018