Avui és Sant Martí, patró de Teià

Aquests dies fruïm de l’estiuet de Sant Martí, espero i desitjo que demà que anem d’excursió a Empúries encara ens acompanyi. Avui és festa a Teià i ho celebro tot posant-vos al bloc aquesta imatge meva teianenca de fa uns dies (amb el mar de Premià al fons i un petit arc de Sant Martí) i també dues preguntes (perquè a Premià no esteu de festa):

  1. Una de mitologia: En català diem arc de Sant Martí en comptes d’arc iris, quina relació hi ha entre Sant Martí i la dea Iris?

  2. L’altra d’enigmologia: Què hi ha darrere la frase llatina que, segons diuen el diable digué a Sant Martí,  quan aquest anava camí de Roma (tot i que amor en seria una pista)?

           Signa te, signa, temere me tangis et angis.

Policromia en l’art grec

Tot i que, quan pensem en els marbres del Partenó o en una escultura grega, evoquem un marbre blanc, els grecs ho contemplaven en color. Amants de la policromia com eren, van acolorir el seu art.

Observeu aquesta bella fotografia de Sebastià Giralt a Flickr:  Apol·lo amb la cítara del museu de Trípoli, a Líbia. Quin color de cabell, creieu que té Apol·lo? Què opineu de les escultures en color?

detallapollo.jpg

Si viatgeu a Frankfurt no us perdeu l’exposició Déus en color al Liebieghaus i us recomano l’interessant article ad hoc de Domingo a La túnica de Neso.

Tanqueu els ulls i poseu color a la vostra estàtua grega preferida, com us la imagineu? Després m’ho expliqueu en un comentari.

P.S. Han passat uns dies i avui he trobat entre les magnífiques Presentacions de Chiron aquesta esplèndida de Xavi Villaplana. Espero que aneu fent boca tot esperant que l’exposició finalment arribi a Barcelona:

[slideshare id=758228&doc=color-en-estatuas-del-mundo-griego-antiguoexpo-1226872149198295-8&w=425]

A la recerca del tòpic literari

Pareu molta atenció a la lletra d’aquest tango, Barrio de tango (1942) d’Aníbal Troilo  i Homero Manzi, cantat per Adriana Nano,  i esbrineu quin tòpic literari (i llatinisme prescrit per les PAU) de llarga tradició literària i de nom llatí li podríem aplicar:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/ZSOVtT_tt_E" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Pistes:

1. El tango sovint planteja preguntes sense resposta que destil·len melangia i nostàlgia per allò que el temps s’endugué.

2. Aquest tòpic el podem relacionar amb el del Tempus fugit i Mors aequalis.

3. Jorge Manrique el va renovar i ha estat ben recreat per la literatura posterior.

4. El trobem a l’himne universitari Gaudeamus igitur.

Vídeo de l’exposició: Festes de difunts, festes d’alegria

Com a colofó a la nostra exposició Festes de difunts, festes d’alegria, en quedarà aquest record en vídeo perquè la nostra memòria no l’esborri. Des d’aquí, vull agrair la idea a la Isabel des del fòrum de Chiron, quan jo no tenia intenció de fer res per la Castanyada, tret dels textos del Fernando Lillo i els llatinismes relacionats amb la mort; també vull agrair l’amabilitat en què l’equip directiu de l’IES Cristòfol Ferrer em va deixar ocupar l’entrada i el passadís de la planta baixa de l’institut; a l’Anna Sànchez pel seu immens suport, dedicació i treball; als alumnes de clàssiques de l’ESO per haver contribuït amb hores i hores de dibuixar, retallar i enganxar, i a tots i totes que heu fet possible l’èxit de l’exposició. També vull agrair el civisme en què heu tractat la feina dels altres. Moltes gràcies i espero que el vídeo recopilatori us agradi i no us faci massa por.

Kavafis: setanta-cinquè aniversari de la seva mort

En commemoració  del setanta-cinquè aniversari de la mort de Konstandinos Kavafis, l’Associació Catalana de Neohel·lenistes, en col·laboració amb la Residència d’Investigadors, la Institució de les Lletres Catalanes, el PEN club català i el Departament de Grec modern de l’EOIBD, organitza aquesta tardor a Barcelona un seguit d’aproximacions a la poesia kavafiana: conferències i diàlegs que abordaran aspectes de l’obra del gran poeta grec d’Alexandria, el seu significat i importància, la seva recepció i influència des de diferents punts de vista.

Per anar fent boca, us deixo aquí en grec modern i en català un dels meus poemes kavafians preferits des que l’escriptor Jordi Bilbeny em va regalar el llibre Kostandinos P.Kavafis Poemes, traduïts per Carles Riba (i la segona part per Alexis Solà  a Clàssics Curial) en el meu vintè aniversari, (recordeu que en un altre post ja vàrem tractar l’excel·lent  Ítaca):

LA CIUTAT

Has dit:”Me n’aniré en una altra terra,

me n’aniré en una altra mar.

Cada esforç meu és una sentència que em condemna;

i el meu cor sembla un mort colgat dins una tomba.

¿Fins quan ha de ser que em romangui

l’esperit en aquest marasme?

Cap on sigui que giro l’ull i pertot on miro

veig de la meva vida aquí les negres runes,

aquí on he passat tants anys

i he devastat i he fet destrossa”.

 

Uns nous indrets, no els trobaràs,

no trobaràs, no, unes altres mars.

La ciutat, on tu vagis anirà. Pels mateixos

carrers faràs el tomb. I en els mateixos barris

t’envelliràs, i en aquestes mateixes

cases et sortiran els cabells blancs.

Sempre serà en aquesta ciutat que arribaràs.

Cap a uns altres llocs, no ho esperis,

no hi ha vaixell per’tu, no hi ha camí.

Tal com has devastat quí la teva vida,

aquí, en aquest racó petit,

és en tota la terra que n’has fet la destrossa.

 

Diadoúmenos i Apoxiómenos

A Història de l’art, estudieu el Diadumen o Diadoúmenos de Policlet; però des d’un punt de vista morfològic què és i com ho traduiríeu?

I què em dieu de l’Apoxiòmenos de Lisip?

Podeu visionar el següent vídeo del YouTube de Canal historia sobre l’evolució de l’escultura a Grècia i per les qüestions de més a dalt consulteu la pàgina 60  del llibre de Grec de segon:

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/GQiYuCharEM" width="450" height="350" wmode="transparent" /]