Tot i que, quan pensem en els marbres del Partenó o en una escultura grega, evoquem un marbre blanc, els grecs ho contemplaven en color. Amants de la policromia com eren, van acolorir el seu art.
Observeu aquesta bella fotografia de Sebastià Giralt a Flickr: Apol·lo amb la cítara del museu de Trípoli, a Líbia. Quin color de cabell, creieu que té Apol·lo? Què opineu de les escultures en color?
Si viatgeu a Frankfurt no us perdeu l’exposició Déus en color al Liebieghaus i us recomano l’interessant article ad hoc de Domingo a La túnica de Neso.
Tanqueu els ulls i poseu color a la vostra estàtua grega preferida, com us la imagineu? Després m’ho expliqueu en un comentari.
P.S. Han passat uns dies i avui he trobat entre les magnífiques Presentacions de Chiron aquesta esplèndida de Xavi Villaplana. Espero que aneu fent boca tot esperant que l’exposició finalment arribi a Barcelona:
[slideshare id=758228&doc=color-en-estatuas-del-mundo-griego-antiguoexpo-1226872149198295-8&w=425]
Molt sexi, pero fa una mica de por la seva cara…i que es pantini una mica. 🙂
Pel que es veu en aquesta escultura Apol·lo és ros. M’agrada molt el fet de que les escultures tinguin color, perquè ens ajuda a veure com interpretàven els grecs o com s’imaginàven als seus dèus, penso que seria una mica com l’ideal de bellesa del moment. La meva escultura favorita és la de Afrodita, crec que seria rosa, amb ulls clars i pell molt blanca, també crec que no seria massa prima sino bastant gordeta, tot això correspondria a l’ideal de bellesa del moment:que tingués la pell molt clara es deu a que si teníen la pell clara volia dir que era d’un alt estament, que no treballava al igual que que fos gordeta, volia dir que s’alimentava bé.
Res més.
Gali!
Apol·lo m’imagino que te el cabell ros, que la corona de llorer que duur, es de color verd fosc.
La lira que toca o aguanta es de color daurada.
Sinceramnet, me l’imagino am color perqué tu m’ho has preguntat, però quan veig una estàtua mai la veig de color i la veritata que em costaria posar-li color despres de estar habituada a veure simplement marbre blanc.
Pot ser que en aquest cas el marbre no sigui blanc i sigui com rosat o marronós??
Doncs bueno.. jo les escultures si que tens raó estan de color blanc.. i no me les imagino amb color tampoc..!
encara que jo m’imagino a Apol·lo amb el cabell ros!
Aquest, l’any passat ho va representar el Marc! que m’enrecordo que era el que representava la bellesa!
el Marc s’ho creia una mica¬¬ ahahaah!
unpetó Gali!
Jo crec que Apol·lo era ros. Se’m fa una mica extrany imaginar les escultures policromades, estic acostumada a veure-les en un sol color.
Molt interessant, com sempre!
m’ imagino a Arfodita amb el cabell ros, i no molt guapa,
costa molt imaginar-se a les estàtues amb color.
😛 Finss dilluuns!!
Precisament avui llegia a la revista “Descubrir el arte” un article de J.I. Samperio titulat “El color de la historia”. Us el recomano.
Vaig demanar l’exposició Gods in Colors per a la seu de Barcelona del MAC i ens la tenien reservada pel 2010. Espero que el nou director mantingui la reserva, perquè val molt la pena. I és que costa tant, d’imaginar que cap estàtua no tenia color de marbre…
Espero, Pere, amb candeletes l’exposició aparaulada. Potser així ens podrem imaginar millor les estàtues gregues en color i voldrà dir que encara podrem visitar el MAC Barcelona.Tant de bo!
Marta, moltes gràcies per passar-nos la referència de l’article i, si finalment arriba l’exposició a Barcelona, hi portem els alumnes, eh!
Jo tampoc m’imagino totes aquestes obres d’art en color, la veritat es que estem acostumats a veure-les sense, i no si serà per aquets costum, però yo les trobo més maques així.
Igualment m’encantaria veure com serien en color.
Hola!Lida,mencanten aquestes ecultures,no se xq peró magraden mol, són tan classiques…Espero q algun dia anem a beure escultures, q son fantastiques!
Moltes gràcies, Marta, per passar-me l’article de “El color en la historia”, publicat a Descubrir el arte nª 117 novembre 2008. És molt interessant i ajuda a entendre millor la policromia de l’art grec. No us el perdeu!
Ja he vist la presentació, Margalida. Realment no era això el que jo tenia entès com a “clàssic”, però… si ho diuen els experts! Sí que hi portarem els alumnes si finalment arriba al MAC al 2010.
Sempre que penso en escultures clàssiques, les penso en beix, o en blanc. Mai m’havia parat a pensar com serien en color! Home, veure l’exposició seria molt interessant.
Jo, a Apol·lo, li veig el cabell ros.
Avera, jo li posaria el cavell de color ros, jajaja tot i que ara mateix tinc dubtes.. peque a historia de l’art ens han dit que els grecs acostumaven a pintar els cabells de tonalitats molt fosques juntament amb les sandàlies. Per tant no tinc ni idea, i em costa moltisim imaginar-me una escultura que sempre m’havia imaginat blanca, policromada. Però suposo que també utilitzarien colors vermells i blavosos ja que eren els mes “luxosos” en aquella època, perquè acostumaven a ser més cars.
🙂
Aue!!!
Doncs jo creec que era ros, per que a la fotografia el color dels cabells es ros i li escau molt. A mi aixo de representar als deus en escultures i posar-li color no m`agrda gaire, ja que com perdo masa el temps en ximpleries em pregunto perque representen a un deu si em sembla a mi que mai l`han vist ho m`equivoco?
Adeu!!!
Doncs el representen amb els cabells rossos, encara que jo sempre l’he imaginat morè!
A mi m’agrada l’idea de que els donèssin color. Són escultures més agradables, més vives i amb més personalitat.
Mireu quines fotografies! http://www.facebook.com/album.php?aid=5761&id=100386356668104&fbid=110301699009903&ref=mf
XAIPETE!
Crec que els colors mai tenen que faltar en les escultures, per molt que no ho sembli els colors diuen molt del significat, la representació i sobretot la sensació que rep el públic davant de qualsevol escultura, pintura,monument etc.
L’escultura d’Apol•lo me la imagino , tenint em compte que és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i que anava usualment armat amb arc i fletxes, doncs el relacionaria amb colors de la naturalesa ,cabells marrons i ulls verds.
vale!
Lida que jo crec tenia Apol·lo tenia el color de cabell ros,molt blanc de pell,ulls blaus,amb una lira ja que l’i agrada molt la mùsica i ho representa en la mitòlogia.Les escultures amb color crec que li treuen la bellesa , no m’agraden gens les de colors.
XAIPETE!!!
Quantes persones d’aquest món, pensent que una escultura sense color no val res!!!.Doncs perdoneu que ús digui que una escultura no se la valorà per el color dels cabells ni dels ulls…) sinò per l’estil que se l’utilitzat a l’hora de fer-la..La gràcia que té una escultura és que ens la podem imaginar d diferents colors: els cabells que tenia,els color dels ulls etc…) A mi sincerament m’he acostumat de veure les escultures sense color, però al cap i a la fi es una escultura. Per tant una escultura és una escultura tant si té color o no.
Com tots sabeu Apol.lo era el deú de la bellesa, de la poesia i de la música. I fà que me’l imagini de cabell ros o blanc , ulls blaus etc…).Cadascú té la seva imaginació i és lliure d’imagina:(els cabells.ulls…) del deú Apol.lo
El deú Apol.lo com havia tingut el color dels cabells,dels ulls…etc)?!!! Aquí deixo la pregunta lliure de respondre!
Χαιρε!
Mai m’havia parat a pensar en com serien les escultures gregues antigues en color!
Com molts dels meus companys han dit anteriorment, sempre que em ve al cap alguna escultura d’aquest tipus me la imagino de color blanc, o fins i tot beix, (a causa del desgast, pel past del temps)però si que he imaginat infinitats de vegades com seria el déu Apol·lo; imagino que era un home alt, amb un cos bastant musculós, de cabells rinxolats, molt rossos i brillants, i d’ulls blaus.
També he imaginat així moltes vegades a Afrodita, però en cos de noia, és clar!
Hagués estat bé que moltes de les escultures que es conserven avui en dia, estiguéssin en color, ja que potser nosaltres ens equivoquem en com els antics grecs veien als seus déus!
M’ha semblat molt interessant aquest article Laura, felicitats!
XAIPE!
L’art amb color és molt més bonic. Actualment aquest nou “moviment”, podríem dir, és molt usual. Acolorir les escultures és simplement donar-lis més vida, més moviment… El color en escultures com aquesten donen un canvi radical a les manifestacion gregues, un toc modern que ajuden a la permanència d’aquest art antic en l’art contemporani.
Pel que fa la representació d’Apol·lo, dir que no m’esperava que fós ros, més que res pels dibuixos y pel·lícules que veiem de petits. Normalment sortia moreno. Però encara així és molt bona idea fer-lo de ros, ja que dona més color, que no un color obscur.
En un primer moment he considerat el fet d’acolorir les escultures gregues un petit menyspreu a l’art grec. Malgrat això, veient l’encís a causat als amants de la cultura clàssica, ja no tinc aquesta visió tant negativa. Malgrat tot, continuo considerant que el marbre blanc és un material preciós per treballar-hi i deixar la seva essència blanca.
Contestant a la primera pregunta, crec que el color de l'”Apl·lo amb la cítara” és el daurat, ja que no seria l’única escultura que conté elements d’or.
Al llibre de grec de 1r, a la pàgina 209, hi ha un estàtua de Melpòmene amb una màscara tràgica a la mà. M’imagino aquesta escultura amb la túnica de color purpura i els cabells castany, amb tons “pastel”. La màscara que porta a la mà podria ser més colorida, destacant una llavis vermells, una barba grisa i un to intens per la resta del rostre.
Bé, malgrat continuo pensant el mateix, he de dir que ho havia malentès. Els grecs sí que acolorien les seves estàtues! Em sobta, ja que creia que aquesta cerca del perfeccionisme també es basava en aquest color pur. Però, és bo saber que els colors també formaven part de la seva vida. Ara, potser, ja no m’imagino l’antiga Grècia tant llunyana, ara té colors, té vida!
jo m’imaginava a Apol·lo ros, no calen escultures en color per saber-ho. Doncs jo pensava que les seves escultures tenien totes aquest color característic i simple del marbre, i ara que comparo la foto amb algunes escultures del video en color, trobo que queda més elegant el marbre, és més… clàssic, no sé el que té però m’agrada més.
Jo crec que Apol·lo tindria uns cabells de color marró clar, més aviat ondulat o arrisat i el tindria una mica llarg, a l’alçada de les orelles.
A mi m’agrada molt aquesta escultura de Latona amb els seus fills, perquè em sembla molt tendra i acollidora:
http://2.bp.blogspot.com/–mtG3zmRMA4/Tnbn_8pf6eI/AAAAAAAAAC0/SiPjctlFQ6I/s1600/Latonaysushijos.jpg
Crec que Latona tindria el cabell castany, i els ulls també marrons. La pell seria blanca, tenint en compte el llineatge diví i la túnica seria blanca o d’un color similar.
Els bessons serien blanquets i rossets.
Vale!
Salve.
Un article molt interessant. A mi personalment m’agrada més el marbre blanc sense pintar, pero també m’agrada la policromia. Crec que l’Apol·lo de la fotografia te els cabells de color castanys clars, com ataronjats.
Vale.
Salve Lida 🙂
M’ha agradat molt l’article, és molt interessant. A mi m’agrada tant el marbre blanc com si es policromia. La figura de Apol·lo m’agrada molt també 🙂
Salve!!
Jo no se perque pero també m’imaginava a Apol.lo ros o moreno.
A mi personalment no m’agrada gaire pintar les escultures classiques i coses aixi ja que jo crec que queden millor amb el seu color natural,pero donarlis una mica d’alegria tampoc va malament
VALE
Salve!
A mi m’encanta la policromia i també el marbre blanc.
Jo m’imaginava a Apol·lo ros.
Estic d’acord amb la Lou jo crec que les escultures classiques queden millor sense pintar, es millor deixar-les amb el seu color natural.
És una mica estrany veure escultures gregues amb color. Jo crec que aquestes escultures clàssiques perdrien encant si les pintessin, i millor deixar-les tal i com estan. Tot i així, però potser si les hagués vist sempre les escultures clàssiques amb color, potser se’m faria estrany veure-las sense color. Crec que tot es qüestió de gustos, i si els grecs van deixar les escultures així, serà per alguna cosa.
Si viatgeu a Atenes, no us perdeu al Museu de l’acròpoli aquesta exposició dels temples i escultures en color. També podeu acolorir la vostra koré!
http://www.theacropolismuseum.gr/default.php?pname=ArchaicAcropolis&la=2&collection=17&item=124
http://www.tovima.gr/culture/article/?aid=469068
Salve!
Crec que primer de tot, hem de conèixer el que vol dir policromia, per això he buscat informació:
Policromia és l’estat, amb diversos colors en què es presentes certes parts dels edificis, estàtues, baix relleus, llibres, tèxtils, etc. S’oposa a la monocromia. La coloració és pot obtenir per tècniques diferentes, per l’us de materials diferents en l’obra, per mitjà de pintures diverses, per tractaments químics diferents a parts diferenciades, per mitjà de mosaics, per incrustacions de diferents materials, per recobriments diversos, etc.
A la primera presentació hi ha 114 imatges i moltes d’elles apareixen figures colorides amb un arc.
Personalment, m’agrada més les estàtues colorides ja que es veuen molt més alegres i vives. Però si pintem estàtues perden la seva antiguitat perquè amb el color les modernitzes.
Salve!
Aqui he buscat informació de policromia en l’antiga Grècia:
Els grecs van aplicar colors als monuments a totes les seves grans èpoques, començant per quan només utilitzàven fusta com a material arquitectònic, que ja van pintar sobretot amb fins de conservació i anticorrossió. Més tard, amb la ntroducció d’innovacions en els materials i elements, continuent pintant no sols els plafons i biques de fusta sinó també la resta: muralles, columnes, escultures ornamentals, estàtues, arquitraus, metopes, cornisses, etc. sobretot a l’estil dòric. Els descobriments fets durant el segle XIX han permès assegurar que els hel.lens cobrien amb un estuc, vermell generalment, la gradinates i el terra dels seus temples. Els capitells i arquitraus rebien un to carmí, les cornises eren blaves, realçades amb ornaments vermells, bruns, groc i verd, el blau era timpà, Les Canals, teules, i tots els fangs cuits oferien brillants colors, harmonitzats hàbilment. Els edificis civils o profans també estaven decorats amb pintures murals.
Salve!
El color de cabell que té Apol·lo és ros.
La veritat és que jo les escultures me les imagino de color blanquet, però si estàn en color ens ajuda a veure com interpretàven els grecs o com s’imaginàven als seus dèus.
Pingback: L’art a Milà es vesteix de Prada | Aracne fila i fila