De Barcelona a Bàrcino: el nostre recorregut en vídeo

Els alumnes de llatí de primer i segon de batxillerat de l’institut Cristòfol Ferrer vàrem anar a passar el primer dia de les Saturnàlia romana a Barcelona per endinsar-nos a la Bàrcino dels romans. Feia molt de fred i vàrem agafar el recorregut més llarg, el de les tres hores, l‘itinerari Bàrcino/BCN, tot partint de la Via Sepulcral de la Plaça de Madrid, més l’afegitó de la domus romana. Ara que heu fet totes les activitats proposades al Moodle, els Google Maps corresponents, que hem tancat el Glossari compartit entre primer i segon, que alguns de vosaltres ja heu publicat els vostres apunts personals a Aracne amb muntatges audiovisuals (El Fòrum de Bàrcino, Bàrcino: l’excursió del Cristòfol Ferrer…) i recreacions en 3D d’una necròpoli romana imaginària (uns autèntics alumnes de la web 2.0)… abans de l’examen que teniu aquesta setmana, us vull regalar la meva visió de la sortida. Espero que us agradi i que no us oblideu d’explicar la Barcelona romana quan hi aneu amb els vostres amics, parelles o familiars com ens va aconsellar el nostre guia, l’Aleix. És el nostre patrimoni, és el nostre passat, però també les arrels del nostre futur.

El casal de Tebes: a la recerca del text

Tebes, la de set portes, era una ciutat de Beòcia a la Grècia central fundada per Cadme  fill d’Agenor, rei de Tir. Cadme era germà d’Europa, que va ser raptada per Zeus, transformat en toro, i portada a l’illa de Creta, on van consumar el seu amor. Cadme va voler anar a buscar Europa, però l’oracle de Delfos li va desaconsellar la recerca de la seva germana i li va encomanar que fundés una ciutat on s’ajagués una vaca. Allí va fundar, després de donar mort a una serpent, el que havia d’esdevenir Tebes. Cadme es va casar amb Harmonia, filla del déu de la guerra Ares.

Mort Cadme, i després de diverses vicissituds per la successió al tron de Tebes, el poder va passar a Laios al qual un oracle va advertir que moriria a mans del seu fill: en conseqüència, quan va ser pare, va manar abandonar el seu fill al mont Citeró, amb els peus junts clavats amb un clau. Els pastors de Pòlip, rei de Corint, que no tenia fills, el van trobar, el van portar a la cort i allà va ser criat com a fill de Pòlip, que el va anomenar Èdip (Οἰδίπους “peus botits”). Quan es va fer gran, Èdip va voler trobar resposta als seus orígens i va anar a l’oracle de Delfos, que li va revelar que es casaria amb la seva mare després de matar el seu pare. Horroritzat, va decidir de no tornar a Corint i es va dirigir cap a Tebes; però, durant el viatge, un vell amb un carro el va voler fer fora del camí i Èdip el va matar: el vell era Laios, el seu autèntic pare. En aquella època, Tebes estava assetjada per l’Esfinx, que devorava aquells qui no encertaven l’enigma que els plantejava. Èdip, però, va resoldre l’enigma , i a Tebes li van demanar que fos rei i es casés amb la reina Iocasta. Van tenir dos fills, Etèocles i Polinices, i dues filles, Antígona i Ismene. Quan Èdip va descobrir que s’havia acomplert l’oracle, Iocasta es va suïcidar i ell es va treure els ulls. El germà de Iocasta, Creont, va regir Tebes fins que els fills mascles d’Èdip, arribats a la majoria d’edat, es van barallar per compartir el tron. Èdip els va maleir, se’n va anar a Atenes i va morir a Colonos. Etèocles es va negar a cedir el tron al seu germà, i Polinices es va exiliar a Argos; va reclutar sis famosos guerrers amb els seus exèrcits i es van encaminar contra Tebes. En una de les set portes de la ciutat, Polinices va lluitar contra Etèocles i tots dos van morir; però, Polinices, per ordre de Creont, va ser deixat que es corrompés desenterrat. Antígona, la seva germana, va desobeir l’ordre i li donà sepultura; per això va ser condemnada a morir emparedada en una cova. Els atenesos van prendre Tebes i van empresonar Creont.

Ara que ja coneixeu el conflicte tràgic de la nissaga d’Èdip, visioneu aquest muntatge fet amb imatges Creatives Commons de la seva pervivència en l’art de tots els temps que s’han perdut en el desert actual dels mites i esperen que les vivifiqueu:

Heu reconegut la part del mite que s’amaga en aquestes imatges? Quines obres d’art heu identificat? Què en sabeu d’elles (època, autor…)?

També podria ser l’hora de seleccionar en comentari un fragment en traducció de l’obra de Sòfocles que les descrigui. Entre tots ho hem d’aconseguir.  Us recomano buscar-los en la lectura d’Èdip rei, Èdip a Colonos i Antígona, evidentment també a Els set contra Tebes d’Èsquil.

Ecce pictura VIII. Quae fabula est?

Reprenem el nostre bell costum de les recreacions, tot  continuant la lectura de la segona part de Narracions de mites clàssics. Observeu la il·lustració, deduïu el mite ovidià i feu-ne una actualització en forma de diàleg.

Bona sort i que l’amor sempre us sigui correspost!

eccepictura8-2

“Ovidi per parelles”, adaptació curricular i atenció a la diversitat

Ovidi per parelles és l’adaptació del treball dels mites d’Ovidi, a partir de Narracions de mites clàssics, pels alumnes de quart de llatí que davant la impossibilitat de fer el treball de la guia de lectura Propostes de treball (pàgs. 191-201 versió en català; 203-213 en castellà) i no volent excloure’ls d’aquesta tasca, els vaig demanar una altra activitat i el resultat és espectacular. Aquí el teniu i aviat hi jugarem per tal de comprovar si realment sabeu en què es transformen els personatges dels mites ovidians.

Ovidi per parelles recull els mites de la primera part de les Narracions de mites clàssics ja que l’Hugo i l’Alexander finalment els han agafat al PQPI i ens han deixat però els tindrem sempre ben presents amb aquest joc de cartes per parelles que m’han regalat i que el Lucas amb l’ajut d’en Ricard, quan calgui, continuarà.

Les imatges són totes elles extretes d’internet, amb llicència Creative Commons, després d’haver fet una recerca exhaustiva i no pas per imatges del Google. El treball, com bé sabeu, el van fer majoritàriament en hores de classe i des del meu ordinador; també vàrem sentir com imprimien les imatges, els vàrem veure retallar, plastificar i tornar a retallar; també els vàrem veure aparellar mite i transformació, equivocar-se i tornar a buscar. Recordeu que la intenció d’Ovidi al principi de les Metamorfosis era precisament aquesta:

In noua fert animus dicere formas corpora.

Ara, però, ha arribat el moment de que nosaltres continuem amb el joc. En Lucas, ja sol ja amb en Ricard, ens farà aquest trimestre els mites de la segona part de Narracions, transformacions en plantes (per cert, en el vídeo heu vist com ja n’hi ha un, quin?) i el tercer el de la tercera part, transformacions en pedra. Entre tots i totes hauríem d’establir com jugar-hi, és a dir escriure les regles del joc i quan ho tinguem hi jugarem. El requisit màxim és demostrar que sabem els mites ovidians recollits en les Narracions de mites clàssics (ed. Teide) i que sou capaços d’explicar-los una vegada heu unit l’obra d’art (també es podria identificar) amb l’animal, planta o pedra resultant de la transformació.

N.B.: L’enhorabona Lucas, Hugo i Alexander! Us desitjo bona sort en trobar el vostre camí! Tot és possible si un s’ho proposa.