Sant Jordi MMX: Emmirallant-se en “Aracne”

4 Replies

Fa dies que El Fil de les Clàssiques s’està emmirallant en el bloc dels alumnes de clàssiques de l’INS. Cristòfol Ferrer, obert a la col·laboració d’altres centres i interessants en el món clàssic, Aracne fila i fila. Si no el coneixeu a partir d’ara quan ens visiteu també aneu a ARACNE (lateral superior dret) i veureu la seva magnífica feina.

Si no ho sabeu, acaben d’arribar a la fase final d’Edublogs 2010 en la categoria de blocs d’alumnes de batxillerat. Quin goig! Quina alegria! Jo ja n’estic molt i molt contenta: ser finalistes a Edublogs és tot un èxit però potser els déus voldran que guanyin! D’esforçar-se, s’hi esforcen! Molta sort, discipuli discipulaeque!

Aquesta setmana cultural de Sant Jordi El Fil de les Clàssiques s’ha traslladat a Aracne fila i fila perquè els alumnes han agafat el bastó de comandament i han esdevingut, com no, els autèntics protagonistes de la festa i allí han publicat tots els apunts de la diada (de més antic a més recent):

i també de les sortides:

L’enhorabona a tots i a totes que heu fet possible una setmana cultural de sant Jordi inoblidable, fins i tot treballant des de casa! Feliciter!

Xavier Serrahima, premiat per l’adaptació de “L’ase d’or”

6 Replies

Xavier Serrahima. Foto de Ferran Martí.

L’altre dia l’editorial Teide, com a autora i col·laboradora, em va convidar al lliurament del primer premi d’Adaptació Literària Biblioteca Teide 2010 . El poeta, novel·lista i professor d’educació secundària de llengua i literatura César Ibáñez París fou guardonat amb el I Premio de Adaptación Literaria Biblioteca Teide, destinat a fomentar els clàssics de la literatura universal entre el públic juvenil amb l’adaptació de l’obra Tartufo o el impostor de Molière.

Quina alegria vaig tenir quan es va llegir el veredicte i L‘ase d’or d’Apuleu de l’escriptor egarenc Xavier Serrahima en va resultar ex aequo finalista juntament amb Ignacio Gamen. Visca el llatí! Visca la literatura! L’enhorabona Xavier i tots els premiats! També voldria donar l’enhorabona al Frederic i a l’Anna per tenir la bona idea de premiar les adaptacions literàries i de pensar en un públic lector com vosaltres.

Frederic Rahola, president de Teide i els premiats César Ibáñez, Ignacio Gamen i Xavier Serrahima i Anna Folqué, editora de Biblioteca Teide

Sabeu quin conte ben conegut per tots vosaltres conté aquesta obra d’Apuleu i segur que en Xavier no el deu haver eliminat. Ja tinc ganes de llegir-ne la seva adaptació i de compartir-la amb tots vosaltres. De ben segur que us agradarà!

Per cert, si en Xavier és egarenc, de quina ciutat és?

Voleu saber què en pensa en Xavier Serrahima d’escriure? Doncs, aquí reprodueixo uns bells mots seus: “Escriure és i ha estat sempre per a mi una necessitat vital ineludible. Podríem dir que escriure és -o és, també-la meva manera de viure. De viure, de veure i d’entendre. De viure els dies que em pertoquin; de veure i tractar de comprendre el món i tot el que m’envolta. Els llibres, des de ben jove, han estat els meus companys més fidels: Plaute, Terenci, Dostoievski, Tolstoi, Dickens, Pla, Ausiàs March, Rimbaud i tants d’altres m’han fet costat i m’han guiat en el navegar incert i atzarós de l’existència”.

A veure si l’Anna Folqué ens pot visitar amb en Xavier Serrahima, quan Teide li publiqui el llibre, tal com va fer amb l’Antoni Garcia Llorca!

Bona diada de Sant Jordi!

No us oblideu del llibre ni de la rosa! Ni de llegir, ni d’escriure!

“El nom de la rosa” i Sant Pere de Galligants

4 Replies

Aquest dijous anirem a Gerunda i visitarem, entre altres, el monestir de Sant Pere de Galligants. Per anar escalfant motors, us demano que visioneu aquest fragment de El nom de la rosa i hi detecteu totes les relacions possibles amb el llatí i amb la nostra visita al monestir (ja sabeu allò de l’Ora et labora i dels Beats, veritat?). Potser la nostra sortida us inspira i aviat tindrem recreacions literàries com a scriptores dels monestirs de l’Edat mitjana i, fins i tot, noves inscripcions llatines després d’interpretar-hi les inscripcions romanes. Qui scribit, bis legit!

Poetes evocant l'”Odissea” (II part)

6 Replies

S’apropa Sant Jordi! Hem parlat de l’Odissea. Hem llegit Les aventures d’Ulisses. Per la diada, visionarem i comentarem O Brother. Where Art Thou?... és, doncs, el moment de continuar evocant l’Odissea amb els poetes Agustí Bartra i Luisa Futoransky, després d’haver-ho fet amb Joan Margarit i Jordi Pàmies.

LA CANÇÓ DE NAUSICA

Del record immens d’Ulisses
sóc l’esposa de blancor:
sal de llàgrimes ventisses
i mocador.

A l’adéu visc enasprada,
tinc el cor a dalt del gest.
¿Què faré de ma mirada
tan plena d’est?

Ai, quina aspra primavera
tot de sobte s’ha badat
en ma llarga cabellera
de soledat!

Cada nit em desamarro
del meu viure ple de vels
per pujar dalt l’altre Carro
dels set estels,

i, deserta d’esperança,
poso a estendre al firmament
el llençol d’una enyorança
teixida amb vent.

Trobo una ombra d’abraçada
esperant-me al meu racó.
Sols em dringa l’arracada
quan dic que no.

El roig liquen de la febre
va pujant pel meu turmell…
Ja s’encén, a ma palpebra,
la imatge d’ell.

Mon dolor no té ferida,
no em tocà l’ala del foc.
Ai, del blanc de la florida
passaré al groc!

Cançó d’odi cantaria
contra el mar que m’ha vençut,
aquest mar que el portà un dia
i se l’ha endut…

La meva ànima, descalça
com la pluja, se me’n va,
i en el vent que, rient, l’alça
romp a plorar…

Agustí Bartra

CIRCERÍA

A estos hombres
los transformé en versitos
y los confiné libros y revistas
porque, con los tiempos
que corren, no es cosa
de andar encima procurándoles bellotas ni margaritas, para los días
de guardar.

En cuanto al Ulises, ese, de Ítaca,
díganle que de áspides, sapos
y mastodontes como él
tengo llena la sartén.
Además, el juego (circense)
de las resurrecciones
no es más una especialidad mía.
Yo ahora, tejo.
Créanme.

Luisa Futoransky

Qui ens els recita? Sant Jordi passat el vàrem celebrar tot llegint Maria Àngels Anglada i l’anterior amb Catul, potser enguany també en Dani ens musica algun poema i la Coty ens el recita, no?.

Sorpreneu-me al Simposi! Bona diada de Sant Jordi!

Noms actuals i antics topònims llatins

14 Replies

De tornada amb Fundamentos léxicos en el aula de clásicas a les VI Jornadas de Cultura Clásica.com a Mèrida, on el llatí sobretot oral ha tingut un pes molt específic, he pensat que si bé teníem un Google maps amb la localització de mots actuals que provenen d’antics topònims grecs, el llatí no podia ser menys i també hauríem de començar a buscar noms actuals que provinguin d’antics topònims llatins. He posat fil a l’agulla i ja en tenim alguns. Ara serà qüestió de badar bé els ulls i anar completant els dos mapes o deixar els suggeriments en comentari.

Veure Mots actuals a partir de topònims llatins en un mapa més gran

Què vol dir i d’on prové “nefelibata”?

10 Replies

Us deixo aquí, a més de la feina digital al Fil Moodle, dos fragments literaris en què Rubén Darío i Antonio Machado fan ús d’aquest mot tan curiós. Jo amb ell me’n vaig cap a Mèrida a formar part de les VI Jornadas de Cultura Clásica.com on m’han convidat a parlar de Fundamentos léxicos en el aula de Clásicas. No entenc encara per què els déus m’honoren amb tal esdeveniment? però, vosaltres també veniu amb mi, nefelibata!

…Mi maldita visión sentimental del mundo me aprieta el corazón,
y así cualquier tunante me explotará a su gusto.
Soy así. Se me puede burlar con calma. Es justo.
Por eso los astutos, los listos, dicen que
no conozco el valor del dinero. ¡Lo sé!
Que ando, nefelibata, por las nubes… Entiendo.
Que no soy hombre práctico en la vida… ¡Estupendo!…

Rubén Darío (1867-1916), Epístola

Sube y sube, pero ten
cuidado, Nefelibata,
que entre las nubes también
se puede meter la pata.

Antonio Machado (1875-1939), Cancionero Apócrifo