Category Archives: Llatí

Nova descoberta arqueològica: un centaure o un tritó? o potser un ictiocentaure?

Avui és notícia la descoberta d’una escultura romana, trobada accidentalment fa tres anys a Cap de Creus per uns pescadors; després passà a ser pedra ornamental al parterre de la piscina municipal de Roses. Els arqueòlegs que l’han estudiada encara no saben si és un centaure o un tritó. Quan he vist la increïble notícia, m’ha vingut al cap la possibilitat d’un ictiocentaure o centaure-peix. Els ictiocentaures foren molt difosos en les arts plàstiques d’època hel·lenística i romana: amb cos d’home i cua de peix, de vegades amb potes de cavall (Tzetzes, A Lycophron 34). Formen part del seguici de les divinitats marines juntament amb els hipocamps i els tritons. A veure, què diran els entesos? Realment la descoberta de les restes d’aquesta escultura romana ha estat una gran troballa, la millor en els darrers anys a Catalunya! 

Um film falado, de Manoel de Oliveira

Seguint (vegeu Som mediterranis, som políglotes) amb la profunda pel·lícula Um film falado de Manoel de Oliveira, tot seguit trobareu una deliciosa conversa políglota sobre llengües entre el capità del vaixell, un americà d’origen polonès interpretat per John Malkovich i tres dames: una empresària francesa (Catherine Deneve), una actriu italiana (Stefania Sandrelli) i una cantant grega (Irene Papas); després m’agradaria que em deixéssiu la vostra opinió: en quines llengües parlen? són totes romàniques? quines se semblen més i per què? què us ha semblat el grec modern? és possible una conversa políglota? quina llengua acaba dominant? quina s’hauria de parlar? amb quin dels quatre interlocutors coincidiu més? amb quin menys? amb Internet cap a on creieu que anem: cap a la unificació de llengües o cap a la diversitat lingüística?, què és això de la torre de Babel?, etc.

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/wxOmC4CurxA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

P.S.: Si voleu conèixer més la filmografia de Manoel de Oliveira, esteu de sort perquè la Filmoteca de Catalunya, en commemoració del seu centenari, li dedica aquests dies i fins al 21 de desembre un ben merescut cicle de cinema (vegeu la notícia a Wilaweb).

Ser mediterranis, ser políglotes

poster_final.jpg

Pura Soler, professora de català en un institut del Maresme i bona amiga, fa dies em va enviar  a la biblioteca de Premià de Mar a la recerca d’una pel·lícula que, segons ella, m’agradaria i, de fet, m’ha agradat molt (ja he dit que ens uneix una vella amistat):  Una pel·lícula parlada de Manoel de Oliveira del 2003.  A llatí de quart d’ESO, ara estem estudiant la diversitat lingüística i el pes del llatí i del grec com a llengües de cultura. Crec que és un bon moment perquè visioneu aquest fragment que he trobat al YouTube d’Um filme falado, una pel·lícula gravada en diferents llengües, i tot parant bé l’orella intenteu esbrinar en quines llengües parlen els personatges. No cal dir, m’imagino, on fan escala en aquest fragment les protagonistes de la pel·lícula: una professora universitària d’història i la seva filla que viatgen de Portugal a Bombai?

Una curiositat:  dia 11 de desembre de 2008 Manoel de Oliveira serà centenari; per tant, quants anys tenia quan es va estrenar Um filme falado?

Mosaic del sacrifici d’Ifigenia, on el vam veure?

Recordeu on vam veure el mosaic del sacrifici d’Ifigenia?

sacrificiifigenia.jpg

El mosaic del sacrifici d’Ifigenia, fotografia de Sebastià Giralt

Mireu què ha fet amb el mosaic en Sebastià Giralt. Ara l’haurem de refer!

Consulteu el número 1 de la revista Auriga El mosaic del Sacrifici d’Ifigenia del Museu d’Empúries del professor Joan Alberich.

Quan hàgiu fet memòria, heu de contestar i enviar l’enquesta a PollDaddy. Bona fortuna, discipuli et discipulae!

Qüestionari Ifigenia

P.D.:

Reactivant les clàssiques

Fa poc, just després d’haver saltat a la palestra pública (premsa escrita, ràdio, televisió, blocs no de clàssiques…) per haver obtingut el premi en la categoria de millor bloc d’educació de Premis Blocs Catalunya, vaig escriure un article en què oferia motius per estudiar llatí. Carlos Cabanillas acaba de llançar una nova idea en què va molt més alluny i demana llatí a partir de 1r de l’ESO, però d’una manera activa. Jo  acabo d’unir-me a la seva demanda, com altres companys de Chiron,  perquè també crec en el paper cabdal del llatí i les clàssiques en l’educació. He trigat uns dies perquè xtec no ens donava servei ni de correu ni de blocs.

Em vaig presentar a Premis Blocs Catalunya amb la idea de divulgar l’ensenyament de  les clàssiques fora dels canals normals, és a dir, donar-nos a conèixer al públic general i revaloritzar unes matèries que plans d’estudis i mètodes desfasats han desprestigiat al llarg de molt temps fins al punt de desaparèixer, com és el cas del grec en molts centres, almenys a Catalunya. Guanyar el premi al millor bloc educatiu en català m’ha permès sortir a la premsa, a la ràdio, a la televisió, formar part de xerrades inimaginables com la taula rodona innovadora en sofà de disseny del divendres passat a Mataró amb il·lustres i prestigiosos blocaires com Saül Gordillo, Marc Vidal, Carlos Guadián o Oriol Ferran .  Entre economistes, periodistes i polítics,  vaig defensar les clàssiques amb paraules de Carlos Guadian “la promoción de las clásicas en secundaria” o “la difusió del llegat clàssic grec i llatí” en el bloc oficial d’Innova 360º que escriu Oriol Ribet (autor també de la foto) que tot parlant va resultar que és marit, germà i amic de tres alumnes meus de llatí i de grec, la Gemma, en Joan i en Màrius, tots tres han destacat en les seves especialitats i n’estic molt orgullosa. L’enhorabona!

s6001344.JPG

La xarxa que ha permès la victòria a Obama també és amb nosaltres perquè en formem part; per tant, utilitzem-la per donar a conèixer que les nostres matèries són completament útils i que nosaltres, professors de clàssiques, innovem contínuament per adaptar-nos a la realitat futura de l’educació que personalment crec que ja és present. Calen no només bons materials sinó també bons programes educatius.

El fil de les clàssiques és el nostre bloc d’aula, tot i que hi ha molta gent que ens llegeix cada dia, per tant alumnes meus jo també us demano la vostra opinió, què en penseu, us ajuden les meves matèries a entendre les altres, a millorar les competències lingüística, literària, digital, audiovisual, capacitat de recerca, etc. prescrites per la LOE. Us generen ganes d’aprendre, us motiven per entendre millor el nostre món, bla, bla..

Amb una altra programació, amb una altra prova de selectivitat, creieu que caldria estudiar un llatí més viu i més dinàmic des del primer cicle de l’ESO. Què n’opineu?

A tots i a totes, docents i no docents, vianants de pas per aquest bloc i assidus, pares i alumnes, si voleu millorar el nivell de l’ensenyament ajudeu-nos a aconseguir-ho tot adherint-vos a la campanya que ha engegat Carlos Cabanillas des d’Extremadura. Penseu que el tal Carlos és d’idees genials: fa uns anys va idear un projecte col·laboratiu de clàssiques i ara tenim el portal col·laboratiu Chiron del qual sóc membre i és tot un referent en el món de les clàssiques no només a Espanya sinó a fora.

Viatge a Empúries

Aquí us deixo unes imatges de record del nostre pas plujós per les restes grecoromanes d’Empúries. Ahir els alumnes de primer i de segon de batxillerat de clàssiques de l’IES Cristòfol Ferrer juntament amb els alumnes de l’IES Serra de Marina de Premià de Mar vam fer via cap a Empúries. Malgrat la tramuntaneta humida crec que vàrem poder aprendre in situ més coses sobre els grecs i els romans. 

N.B.: Visioneu també Empúries: l’ànima de Catalunya.

Avui és Sant Martí, patró de Teià

Aquests dies fruïm de l’estiuet de Sant Martí, espero i desitjo que demà que anem d’excursió a Empúries encara ens acompanyi. Avui és festa a Teià i ho celebro tot posant-vos al bloc aquesta imatge meva teianenca de fa uns dies (amb el mar de Premià al fons i un petit arc de Sant Martí) i també dues preguntes (perquè a Premià no esteu de festa):

  1. Una de mitologia: En català diem arc de Sant Martí en comptes d’arc iris, quina relació hi ha entre Sant Martí i la dea Iris?

  2. L’altra d’enigmologia: Què hi ha darrere la frase llatina que, segons diuen el diable digué a Sant Martí,  quan aquest anava camí de Roma (tot i que amor en seria una pista)?

           Signa te, signa, temere me tangis et angis.

A la recerca del tòpic literari

Pareu molta atenció a la lletra d’aquest tango, Barrio de tango (1942) d’Aníbal Troilo  i Homero Manzi, cantat per Adriana Nano,  i esbrineu quin tòpic literari (i llatinisme prescrit per les PAU) de llarga tradició literària i de nom llatí li podríem aplicar:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/ZSOVtT_tt_E" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Pistes:

1. El tango sovint planteja preguntes sense resposta que destil·len melangia i nostàlgia per allò que el temps s’endugué.

2. Aquest tòpic el podem relacionar amb el del Tempus fugit i Mors aequalis.

3. Jorge Manrique el va renovar i ha estat ben recreat per la literatura posterior.

4. El trobem a l’himne universitari Gaudeamus igitur.

Vídeo de l’exposició: Festes de difunts, festes d’alegria

Com a colofó a la nostra exposició Festes de difunts, festes d’alegria, en quedarà aquest record en vídeo perquè la nostra memòria no l’esborri. Des d’aquí, vull agrair la idea a la Isabel des del fòrum de Chiron, quan jo no tenia intenció de fer res per la Castanyada, tret dels textos del Fernando Lillo i els llatinismes relacionats amb la mort; també vull agrair l’amabilitat en què l’equip directiu de l’IES Cristòfol Ferrer em va deixar ocupar l’entrada i el passadís de la planta baixa de l’institut; a l’Anna Sànchez pel seu immens suport, dedicació i treball; als alumnes de clàssiques de l’ESO per haver contribuït amb hores i hores de dibuixar, retallar i enganxar, i a tots i totes que heu fet possible l’èxit de l’exposició. També vull agrair el civisme en què heu tractat la feina dels altres. Moltes gràcies i espero que el vídeo recopilatori us agradi i no us faci massa por.