Category Archives: Llatí 4t ESO

Viatjar: soluciona els nostres problemes?

Calçada romana de la vall del Besaya, Cantàbria (Wikimèdia)

Els alumnes de segon de batxillerat podeu traduir aquest fragment de Sèneca en què diu que encara que viatgem, no solucionem els nostres problemes perquè aquests viatgen amb nosaltres:

Admiraris quasi rem nouam quod peregrinatione tam longa et tot locorum varietatibus non discussisti tristitiam grauitatemque mentis? Animum debes mutare, non caelum. Licet uastum traieceris mare, licet, ut ait Vergilius noster,”terraeque urbesque recedant”: sequentur te, quocumque perueneris, uitia. SÈNECA, Epist. 28, 1

Què n’opineu? Estaran d’acord les agències de viatge i els seus reclams publicitaris? Quins consells dóna Sèneca? Què en sabeu d’aquest hispà?

Si els de quart voleu viatjar a l’antiga Roma, feu aquesta webquest! Hi ha alguna diferència entre els viatges a l’antiguitat i a l’actualitat?

Triumphum Caesari senatus decreuit

25 Replies

Magna multitudo per forum est. Ascendit in montem Capitolinum. Sequuntur sacerdotes et hostiae ornatae. Triumphator vestimento purpureo Iovis indutus et sceptro eburneo et lauro ornatus est. Servus coronam supra caput tenens dicit: “Memento te hominem esse”.

Quin nom rep aquesta cerimònia que ens descriu el text anterior? Quan i per què se celebrava? El del dibuix de Mantegna en honor de quin general romà se celebra? Quina relació té aquesta cerimònia romana amb els arcs de Triomf? Quins arcs triomfals coneixes i per què es van aixecar?

Montserrat!

31 Replies

Avui és el dia de la patrona de Catalunya i, des de El Fil de les Clàssiques, el volem celebrar i felicitar totes les Montserrat (i especialment Montserrat Tudela, Camps, Jufresa, Reig, Navarro, Nogueras, Dalmau, Soler, Cuní …) amb una cançó de l’edat Mitjana, Stella Splendens, del Llibre Vermell de Montserrat, interpretada per la Companyia Elèctrica Dharma (Catalonia, Llibre Vermell, 2002):

Stella splendens in monte
Ut solis radium
Miraculis serrato,
Exaudi populum.

Concurrunt universi
Gaudentes Populi,
Divites et egeni,
Grandes et parvuli,

Ipsum ingrediuntur,
Ut cernunt oculi,
Et inde revertuntur
Graciis repleti.

Qui ens la tradueix? i qui ens diu què vol dir l’antropònim Montserrat? quin és el seu origen i per què?

Roma, de Manel

44 Replies

Ahir, a Igualada, vaig tenir la sort de participar en el Projecte Neptú i el professor Salvador Oliva (membre del CECI i principal impulsor del projecte) em va descobrir Roma del disc Els millors professors europeus (Discmedi) del grup barceloní Manel:

Si hagués nascut a Roma, fa més de dos mil anys,
no faria olor a xampú el teu cabell daurat,
oferiríem bous als déus, brindaríem amb soldats
i ens despertaria un carro pujant per l’empedrat.

I els turistes es fan fotos on tu i jo vam esmorzar,
són les coses bones de passar a l’eternitat,
i una guia els ensenya el mosaic del menjador,
es retraten i passegen per la nostra habitació.

I ara un nen dibuixa a llapis a la sala del museu
el braçalet de maragdes que t’embolicava el peu
i un submarinista troba els nostres gots i els nostres plats,
són les coses bones de passar a l’eternitat.

Què uns ha semblat aquesta cançó de Manel sobre la seva translació a l’antiga Roma?

Us atreviu a cantar-la?

P.D. Curs 2018/2020
Neus Gili, alumna de l’institut Premià de Mar versiona “Roma” de Manel:

S’acosta la Magna Celebratio 2009!

19 Replies

Durant els dies 24, 25 i 26 d’abril tornarem a gaudir de la Magna Celebratio a Badalona. No us perdeu aquesta gran festa romana! Aquí teniu tota la informació per no perdre cap reconstrucció històrica. Per començar a fer boca, reviviu amb els vídeos següents alguns moments de la Magna Celebratio de l’any passat a El Fil de les Clàssiques:

Allí ens veiem!

La inspiració romana de Peter Zumthor

13 Replies

L’arquitecte suís Peter Zumthor, de seixanta-sis anys, ha estat guardonat amb el premi Pritzker, el més prestigiós dins de la professió, ja que és considerat el premi Nobel d’arquitectura, i dotat amb 75.000 euros. El jurat l’ha considerat un artista de les formes i ha valorat la seva capacitat per crear espais i ser respectuós amb l’entorn. El premi es lliurarà el 29 de maig a Buenos Aires. Zumthor ha desenvolupat la major part de la seva obra a Suïssa, però també ha treballat a Alemanya, a Àustria i a Espanya. El seu projecte més conegut, i alhora l’obra considerada mestra pel jurat, són unes termes a Vals, a Suïssa, la infraestructura de les quals, d’inspiració romana, ja li van valer rebre el Premi d’Arquitectura Contemporània Mies van der Rohe el 1998.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/ojtXdNgNQcY" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Les termes a Vals són un hotel spa. Què vol dir, per cert, spa i d’on prové? Què en sabem de les termes romanes? Quines semblances i diferències hi ha amb les actuals? Per què encara nosaltres, com els romans, sentim plaer per l’aigua?

Les vies romanes

60 Replies

Quin noms rebia la via que unia Roma amb Gades? Quina era la seva extensió? Què en sabeu de les vies romanes?(Consulteu de nou l’article Aqüeductes, ponts i camins i visioneu el vídeo sobre la via de la Plata a Hispània romana a Google maps)

Per posar a prova els vostres coneixements i divertir-vos, podeu jugar a aquest joc interactiu de la Junta de Andalucía De Roma a Gades.

Mappam videamus!

30 Replies

Demà us portaré a classe el mapa de l’Imperi romà de Justus Perthes (ediciones eureka) i parlarem de l’Imperi romà en llatí. Cada un haurà de preparar-se cinc preguntes sobre la geografia de l’Imperi romà i el company triat per mi haurà de respondre. Per tal de saber les preguntes i demà dir-les de cap, cal llegir aquest text i formular-les en el Moodle de llatí. No es poden repetir. També us demanaré de localitzar in situ les províncies i ciutats de l’article Ciutats i províncies de l’Imperi romà.

QUID ROMA EST?

Imperium Romanum magnum est: a Gallia usque ad Asiam, ab Africa usque ad Britanniam exercitus imperium ingens paravit. Romani omnes terras ad Mare Nostrum habebant. Roma est caput Italiae. Monumenta urbis splendida sunt! Ostia portus Romae est. Hispania, Scandinavia Italia et Graecia paeninsulae sunt. Italia, Graecia, Germania, Gallia, Britannia, Scandinavia, Dacia et Sarmatia in Europa quoque sunt. Nilus est in Africa. Nilus magnus fluvius est. Ubi est Syria? Syria non in Africa sed in Asia est. Romanum Imperium plenum viarum erat.

HISPANIA

Nos habitamus in Hispania. Sumusne in Europa? In Europa sumus. Hispania magna ac formosa paeninsula in Europa est. In Hispania Romana tres provinciae sunt: Hispania Tarraconensis, Lusitania et Baetica. In Hispaniae provinciis viae magnificae inter praecipua oppida sunt: Via Augusta, quam Romani quoque appellabant Herculeam, et via Argentea.

Quid est Tarraco? Tarraco oppidum in Hispania Tarraconensi est. Estne magnum oppidum? Tarraco magnum oppidum est. Ubi est Barcino? Barcino in Hispania est. Quid est Iluro? Iluro oppidum in Hispania Tarraconensi est. Estne magnum oppidum? Iluro non magnum, sed parvum oppidum est. Suntne multa oppida in Hispania? Multa oppida in Hispania sunt. In Hispania sunt multa oppida quoque multi fluvii et multae silvae.

Estne Baetica in Hispania? Baetica in Hispania est. Ubi est Hispalis? Hispalis est in Baetica. Ubi est Emerita? Emerita in Lusitania est.

GALLIA

Gallia est omnis divisa in tres partes, quarum unam incolunt Belgae, aliam Aquitani, tertiam Galli. Quid est Lutetia? Lutetia magnum oppidum non est. Ubi est Lutetia? Lutetia in Gallia est. Massilia quoque in Gallia est. Quod flumen Gallos ab Aquitanis dividit? Gallos ab Aquitanis Garumna flumen dividit.

GERMANIA

Ubi est Germania? Germania in Europa est. Ubi Germani incolunt? Germani in Germania incolunt. Ubi est Colonia Agrippina? Colonia Agrippina in Germania est. Quid est Rhenus? Rhenus fluvius est. Ubi est Rhenus? Rhenus inter Belgium et Germaniam est.

BRITANNIA

Ubi est Oceanus Britannicus? Oceanus Britannicus inter Britanniam et Galliam est. Londinium, Luguuallium, Callena atque Eburacum sunt in Britannia.

ITALIA

Ubi est Roma? Roma in Italia est? Quid est Roma? Roma magna urbs est. In Italia multae viae sunt: via Appia quae inter Romam et Brundisium est; via Latina, inter Romam et Capuam; via Flaminia inter Romam et Ariminum, via Aurelia inter Romam et Genuam. Ubi sunt Roma, Ariminum, Genua et Capua? In Italia sunt.

GRAECIA

In Graecia multae insulae sunt, aliae magnae et aliae parvae. Creta magna insula est. Ubi est Thessalonica? Thessalonica in Graecia est. Ubi est Sparta? Sparta quoque in Graecia est.

Idus de març, extret d’Alexandria d’Egipte de Kostandinos Kavafis

21 Replies

Idus de març

Tem les grandeses, ànima.

I les teves ambicions, si vèncer-les

no pots, segueix-les, dubtosa i assenyada.

I com més endavant vagis,

més caldrà que estiguis atenta i vigilant.

I quan arribis a l’acme, Cèsar, per fi,

i prenguis figura d’home així gloriós,

aleshores vigila sobretot quan surtis al carrer,

insigne dominador amb el seguici:

si per atzar surt i se t’acosta d’entre el poble

algun Artemidor que porta una carta

i diu precipitat: “Llegeix això a l’acte,

són greus assumptes que t’afecten”.

no deixis d’aturar-te, no deixis d’ajornar

qualsevol conversa o treball, bandeja

tots els qui et saluden i es prosternen davant teu

(ja els veuràs més tard). I fins i tot el senat

que també esperi. Tu assabenta’t sens trigar

de l’escrit tan seriós d’Artemidor.

K. KAVAFIS, Alexandria d’Egipte (trad. A.Solà)

A quins fets fa referència Kavafis en aquest poema? Per què el publico avui? Què publicàvem tal dia farà un any?

Que n’eren de supersticiosos els romans!

122 Replies

Sempre hi ha hagut supersticions, fins i tot en temps de l’homo sapiens; però els romans se’n porten la palma! Per a ells la superstitio (de super i stare “estar per sobre”) responia a un sentiment personal i privat, enfront de la religio, que eren les creences admeses per l’Estat. Creien que els déus els avisaven mitjançant presagis o senyals que anuncien un esdeveniment futur. Abans de qualsevol acte important els consultaven per mitjà dels àugurs, encarregats d’esbrinar la voluntat dels déus mitjançant el vol de les aus, els fenòmens meteorològics i els prodigis, i els harúspexs, que examinaven les entranyes dels animals sacrificats. S’intercanviaven regals per Cap d’Any per obtenir bona sort. Era un mal presagi que un gos negre entrés a casa; que una serp travessés l’atri; que una rata foradés un sac de farina; que un corb espicassés l’estàtua d’una divinitat; l’aparició d’un mussol o d’una àguila; un estornut a taula; trepitjar el llindar de la casa; entrar amb el peu esquerre (d’aquí allò de dextro pede); casar-se en certes dates sense haver consultat els auspicis (el millor període per casar-se era la segona meitat de juny); no entrar la núvia en braços a la nova llar; no tallar-se els cabells segons el cicle de la lluna… Consideraven de mal auguri l’endemà de les tres dates fixes (calendes, nones i idus), eren els dies atri “dies negres”.

Detall d’un mosaic romà procedent de Pompeia. Wiquipèdia.

En canvi, consideraven de bon averany les abelles.

Desviaven el tan temut mal d’ull amb amulets: quan naixia un nen li penjaven al coll la butlla (bulla), una capseta amb amulets perquè el protegissin dels mals esperits durant la infància i als setze o disset anys l’oferien a les divinitats familiars juntament amb les joguines i la toga praetexta. La gent lluïa sense problemes fal·lus de joieria per evitar el mal d’ull. El puny tancat amb el dit polze entre l’índex i el cor, l’ull (pintat de blau o representant el sol)… eren símbols que també consideraven talismans contra el mal d’ull. Fins i tot protegien els morts posant a la tomba STTL. Creien en personatges malèfics com les làmies (precedents de l’home del sac que s’emportaven i es menjaven els nens desobedients) o les bruixes o harpies, en fantasmes, homes-llops i vàmpirs contra els quals utilitzaven tota mena d’amulets.

Si fas batxillerat, tradueix el text següent de Terenci (Formió IV 706-708) per esbrinar si tot el que li passa a Geta és rebut com a bon o mal averany:

intro iit in aedis ater alienus canis;

anguis per impluvium decidit de tegulis;

gallina cecinit;…

I vosaltres sou supersticiosos? Si ho sou, en què i per què? Sabeu per què avui hi ha gent que evita el número tretze? Quines supersticions romanes encara avui perviuen? També en això som hereus seus?…