Reprenem el nostre bell costum de les recreacions, tot continuant la lectura de la segona part de Narracions de mites clàssics. Observeu la il·lustració, deduïu el mite ovidià i feu-ne una actualització en forma de diàleg.
Bona sort i que l’amor sempre us sigui correspost!
Ovidi per parelles és l’adaptació del treball dels mites d’Ovidi, a partir de Narracions de mites clàssics, pels alumnes de quart de llatí que davant la impossibilitat de fer el treball de la guia de lectura Propostes de treball (pàgs. 191-201 versió en català; 203-213 en castellà) i no volent excloure’ls d’aquesta tasca, els vaig demanar una altra activitat i el resultat és espectacular. Aquí el teniu i aviat hi jugarem per tal de comprovar si realment sabeu en què es transformen els personatges dels mites ovidians.
Ovidi per parelles recull els mites de la primera part de les Narracions de mites clàssics ja que l’Hugo i l’Alexander finalment els han agafat al PQPI i ens han deixat però els tindrem sempre ben presents amb aquest joc de cartes per parelles que m’han regalat i que el Lucas amb l’ajut d’en Ricard, quan calgui, continuarà.
Les imatges són totes elles extretes d’internet, amb llicència Creative Commons, després d’haver fet una recerca exhaustiva i no pas per imatges del Google. El treball, com bé sabeu, el van fer majoritàriament en hores de classe i des del meu ordinador; també vàrem sentir com imprimien les imatges, els vàrem veure retallar, plastificar i tornar a retallar; també els vàrem veure aparellar mite i transformació, equivocar-se i tornar a buscar. Recordeu que la intenció d’Ovidi al principi de les Metamorfosis era precisament aquesta:
In noua fert animus dicere formas corpora.
Ara, però, ha arribat el moment de que nosaltres continuem amb el joc. En Lucas, ja sol ja amb en Ricard, ens farà aquest trimestre els mites de la segona part de Narracions, transformacions en plantes (per cert, en el vídeo heu vist com ja n’hi ha un, quin?) i el tercer el de la tercera part, transformacions en pedra. Entre tots i totes hauríem d’establir com jugar-hi, és a dir escriure les regles del joc i quan ho tinguem hi jugarem. El requisit màxim és demostrar que sabem els mites ovidians recollits en les Narracions de mites clàssics (ed. Teide) i que sou capaços d’explicar-los una vegada heu unit l’obra d’art (també es podria identificar) amb l’animal, planta o pedra resultant de la transformació.
N.B.: L’enhorabona Lucas, Hugo i Alexander! Us desitjo bona sort en trobar el vostre camí! Tot és possible si un s’ho proposa.
Els alumnes de quart de l’ESO de llatí han fet aquesta videofelicitació plurilingüe per a tots els filadors i filadors i per a tots els aràcnids i han volgut publicar-la a El Fil de les Clàssiques perquè encara creuen que publicar aquí té més honor que al premiat Aracne Fila i Fila. Els he concedit aquest desig, tot i que no és cert el que pensen; però és Nadal!
“What’s This?” Nightmare Before Christmas in Latin! “Quid Est?
Dies Natalis Solis Invicti
En la sortida de divendres passat a Bàrcino, no vàrem visitar el MAC on hi ha un espectacular mosaic del circ del segle IV dC. que probablement pavimentava una luxosa domus. Fou trobat el 1860 a l’antic Palau Reial Menor de Barcelona. Representa una escena de circ (què sabeu del circ?), possiblement en el Circ Màxim de Roma, amb una cursa de quadrigues. Quina facció guanya? Quantes n’hi ha i quins colors tenen? Com es diu el cavall guanyador? Quina facció va fer naufragi? Tenia Bàrcino un circ romà? Per què?
Sabeu d’algun auriga barceloní famós? Quina cursa de quadrigues immortalitzada pel cinema coneixeu? (Segur que al bloc la trobeu!)…
Aneu localitzant aquests edificis en aquest Google maps de circs romans i abans mireu-vos atentament aquesta reconstrucció en 3D:
Veure Circs romans en un mapa més gran
Us engresqueu a cantar per crear ambient circenc aquesta cançó feta per T.W. Melluish que permet cantar-se amb la cançó anglesa Jingle Bells, de J.Pierpoint?
1. Consulis manu
mappa decidit,
acer cum curru
equus exsilit.
Pone nos sonant
carcerum valvae,
quam Circenses delectant!
quam gaudent aurigae!
Chorus (bis): Tinniunt, tinniunt
usque phalerae;
quam libenter audiunt
in cursu aurigae!
2. Illic meta stat;
flecte quadrigas!
Qui non evitat
frangit is rotas;
concurrunt equi,
it caelo fragor;
ruunt currus commixti.
Ubique fit cruor.
Chorus(bis):
3. Dum in verbera
pronus pendeo,
clamitat fera
nostra factio.
Cingor laureis;
laetor principem
nostris de victoriis
magnam fecisse rem.
Chorus (bis):
4. Primus semper sim!
nil praetereat!
Quis sic habet vim?
Quis sic agitat?
Sit Russato mors!
tremet Venetus!
Fisco tamen favet fors
cum vincit Prasinus.
Chorus (bis):
Fernando Lillo té una interessant selecció de textos en llatí per treballar el tema del circ aquí.
Avui, dia de les Saturnàlia, nosaltres visitarem Bàrcino; però encara hi ha un esdeveniment ben important és el dia de la inauguració de l’ampliació del Museu de Badalona i de la nova museografia de les Termes i del Decumanus.
A les 17.30 hores, a la sala d’actes del Museu de Badalona (plaça de l’Assemblea de Catalunya, 1) tindrà lloc l’acte de cloenda de Badalona 2010 Capital de la Cultura Catalana i a les 18.30 hores s’inaugurarà l’ampliació del Museu de Badalona i la nova museografia de les Termes i el Decumanus.
Durant la cloenda es projectarà un vídeo, produït per Badalona Comunicació, que resumeix alguns dels actes més importants celebrats a la ciutat durant aquest 2010. També hi haurà una actuació musical en què s’escoltaran dues peces de quintet de corda: “La sardana Badalona 2010″, composada expressament per l’ocasió per Salvador Brotons “Bétulo”, una obra simfònica de Miquel Arrué, amb arranjament per a quintet de corda:
Un cop finalitzi la cloenda oficial, s’iniciarà l’acte d’inauguració de l’ampliació del Museu de Badalona i de la nova museografia de les Termes i el Decumanus. Després de visionar un vídeo que mostra l’evolució de les obres fetes, l’alcalde de Badalona i la resta d’autoritats faran una visita a les Termes i el Decumanus.
A continuació, els ciutadans que assisteixin a l’acte també podran realitzar el mateix itinerari que els permetrà visitar en un sol espai el conjunt de les Termes romanes i la zona del Decumanus, situada a l’entorn del que era el fòrum de Baetulo. Es tracta d’un jaciment arqueològic de 3.400 metres quadrats, una de les superfícies de restes cobertes més gran de Catalunya.
El Museu de Badalona reobrirà aquest proper divendres les seves portes després de més de mig any d’estar tancat per portar a terme la darrera fase de les obres de renovació i ampliació que es van iniciar el 2008.
El recorregut per les restes, adaptat a tots els públics, està concebut com una immersió dins de la ciutat romana, potenciada per una il•luminació escenogràfica i espectacular, la incorporació d’ambientacions de reconstrucció històrica, la irrupció d’elements sonors i l’adopció d’un sistema de textos breus i complementats amb il•lustracions. Es tracta, en definitiva, de fer comprensible el món romà a través de l’experimentació de sensacions. L’exposició permanent “Baetulo ciutat romana”, també situada al subsòl, presenta nombroses peces que fins ara no s’havien mostrat mai al públic. També incorpora algunes reconstruccions veritablement espectaculars, així com un audiovisual sobre Baetulo i el seu territori, realitzat amb els mitjans tecnològics d’última generació.
En el decurs del Fòrum Auriga, vaig tenir la sort de visitar el nou recinte i sincerament, si hi aneu, quedareu admirats de l’enorme feina que s’ha fet.
Feliciter, Baetulo!
Avui El Fil de les Clàssiques, qui ho diria, fa tres anyets a la xarxa i la Valèria ens ha regalat aquest dibuix per celebrar-ho, amb l’esperança de tirar aquest magnífic projecte endavant. A mi m’omple d’orgull que sigui precisament ella qui ho vulgui celebrar perquè El Fil li ha tret moltes hores d’estar juntes, però també l’ha viscut de molt a prop, tot mirant de reüll què escrivia, què contestava als comentaris, com es feia gran… i així al cap d’un any, després del reconeixement exterior i els premis, va veure com naixia el bloc dels estudiants de l‘institut Cristòfol Ferrer, Aracne fila i fila, obert a la col·laboració d’altres alumnes, professors i estudiosos del món clàssic de fora del centre on sovint hi participa, també ha vist com al cap de dos anys més naixia aquesta tardor L’emprenta d’Orfeu, el treball de recerca del Deka en web 2.0, a la recerca dels referents clàssics en la música actual, com presentat el treball l’ha obert a tots i a totes que el vulguem editar (i els companys de classe de segon ara per ara han acollit molt bé aquesta oportunitat.) Tres anys donen per molt, tres anys en què El Fil de les Clàssiques, malgrat tot, continua essent un bloc d’aula, així va néixer i així continuarà. Tot i que la taula de comandament no és El Fil de les Clàssiques sinó el Fil Moodle en tots els cursos de clàssiques, on es donen les ordres, es fan les activitats més d’aprenentatge, més interactives, on es fa tota l’avaluació… També som al Facebook! … El Fil de les Clàssiques, però, continua essent amb milers de comentaris per a tots i totes el punt de referència, si voleu sentimental, d’aquest projecte digital que durarà fins que vosaltres, alumnes, vulgueu i fins que ens sigui útil per compartir i saber més d’aquest meravellós món de les clàssiques.
No tinc paraules per continuar, sols dir-vos emocionada: moltes gràcies i per molts anys!
Saps què és un gentilici?
Doncs, un gentilici és el nom amb què es designa les persones i els objectes en relació amb el seu lloc de procedència. No s’ha de confondre amb el topònim que és el nom d’un lloc.La majoria de vosaltres sou premianens i premianenques, no?
Prové del mot llatí gens, gentis que vol dir “estirp, llinatge” i es refereix a un grup familiar amb un antecessor comú.
Per extensió, ens indica el lloc de procedència d’una persona o d’un objecte. Hi ha gentilicis que deriven del nom llatí que els romans van donar al nucli urbà. Així un ilurenc és un habitant de Mataró, Iluro en temps dels romans. Sovint el gentilici que deriva del topònim d’origen llatí conviu amb el gentilici derivat del topònim modern, així els habitants d’Astorga, l’antiga Asturica Augusta, es diuen astorgans i també asturicenses (cultisme).
Saps altres gentilicis d’origen llatí? Per exemple, d’on és un/a gerundense, tarraconense, ilurdenc/a, baetulense… En aquest Google maps, localitza tots els gentilicis que s’indiquen aquí tot recordant el nom llatí d’aquests assentaments romans (vid. topònims llatins de l’antiga Hispània i Google maps de toponímia de la Hispània romana) i la ciutat actual corresponent:
Abderità (Abdera); accità (Acci); astigità (Astigi); asturicense (Asturica); aurgità (Aurgi); ausetà, ausonense (Ausa); bilbilità (Bilbilis); calagurrità (Calagurris); cesaraugustà (Caesaraugusta); complutense (Complutum); dertosense (Dertosa); easonense (Aeason); egabrense (Egabris,Igabrum, Licabrum); gadità (Gades); egarense (Egara); emeritense (Emerita); emporità (Emporiae); gerundense (Gerunda); hispalense (Hispalis); ilerdenc (Ilerda); ilicità (Ilici); ilurenc (Iluro); lucense (Lucus Augusti); malacità (Malaca); mirobrigense (Mirobriga Vettorum); numantí (Numantia); onubense (Onuba); oscense (Osca); pacense (Pax Iulia); palentí (Palentia); pincià (Pintia); salmantí (Salmantica); setabense, setabità (Saetabis); tarraconense (Tarraco); ursaonense (Urso)…
Veure Ara va de gentilicis! en un mapa més gran
No sols la penísula ibèrica fou romanitzada. Amb quin altre nom es corresponen els gentilicis següents: hispans, germànics, gals, lusitans, helvètics, britànics…?
N.B.: Consulteu Societat d’Onomàstica.
Teresa Devesa va presentar al VI Fòrum Auriga celebrat el propassat cap de setmana a Badalona la participació d’alumnes de l’Isaac Albéniz i del nostre institut a la Magna Celebratio A.D. MMX amb el taller Ludi Romani, un exemple més de col·laboració i de pràctica compartida a través del bloc Aracne fila i fila:
Esperem que aquests Ludi Romani gaudeixin de llarga trajectòria i que segueixin les passes dels divinals Ludi Saguntini!
Lluís Inclán, editor del bloc Doceo et disco i professor de llatí jubilat (tot un model a seguir, per això li diem a Chiron magister!), va presentar Chiron en el VI Fòrum Auriga aquest cap de setmana a Badalona:
Foto de Sebastià Giralt
Tal com us vaig fer saber aquest cap de setmana se celebra a Badalona, Capital de la Cultura Catalana, el VI Fòrum Auriga, ideat per Montserrat Tudela i organitzat per la revista Auriga. El Fil de les Clàssiques hi ha participat amb Eureka Baetulo! ho recordeu? També hi hem estat presents amb la pràctica compartida als Ludi Romani de Badalona que la Teresa ens explicarà a Aracne fila i fila, així com amb Chiron de Lluís Inclán, El vaixell d’Odisseu de Jordi Rincón i els seus tripulants, Barcino Oriens de Ricard Llop, una genial experiència illenca…
Foto de Sebastià Giralt
Aquí en teniu el primer tastet:
Avui gaudiré de la connexió del Decumanus amb les termes, a més dels espais museïsats que vàrem compartir tots junts. He fet per a l’ocasió aquest Google maps de la Badalona romana i, quan s’obri al públic general i a les visites, hi anirem i farem la nostra sortida compartida amb els col·laboradors de l’Isaac Albéniz a l’Aracne.
Veure Badalona romana en un mapa més gran
Foto Sebastià Giralt