Category Archives: Llatí 1r Bat.

Les ciutats de l’imperi romà avui

 

Mapa animat
Mapa animat de la història de Roma i el seu imperi

Aquests dies hem començat en el Moodle Fil i a classe a treballar l’imperi romà. Què n’era de gran (en algun moment de la seva llarga història)! A poc a poc l’anirem abastant; avui, després de visionar el vídeo i els mapes Ciutats i províncies de l’imperi romà, veurem amb quines ciutats actuals es corresponen les antigues ciutats de l’imperi romà. Com ho treballarem? Doncs, amb Google Maps!


Veure Les ciutats de l’Imperi Romà avui en un mapa més gran

Quines se semblen? Quines coneixies? …

D’aquest Google Maps, tria cinc ciutats actuals de cinc països diferents i escriu en forma de comentari el seu nom en llatí i un xic d’informació que podrem afegir al Google Maps. Condició: no es poden repetir fins que no les tinguem totes, però sí millorar la informació dels companys.

Juli Cèsar amb “opera prima”

Juli Cèsar torna aquesta setmana a visitar-nos i ho fa amb un altre llatinisme. Sabeu què significa? Per demostrar que l’enteneu bé, deixareu una frase vostra (sense faltes d’ortografia, ni errors gramaticals) en forma de comentari. Quan trobeu aquest llatinisme en un llibre, revista o diari tornareu a comentar tot posant la referència (publicació, pàgina…) on l’heu trobat. Sobretot, no feu enfadar Juli Cèsar!

Les llengües indoeuropees avui

Llengües indoeuropees

El grec i el llatí són llengües de la família lingüística indoeuropea. El grec és la més antiga de les llengües indoeuropees que encara es parlen avui dia: el grec modern o neohel·lènic és una llengua amb més de 3.000 anys d’història, des dels primers testimonis en l’època micènica fins a l’actualitat.

En plena vigència del positivisme, el 1816 el lingüista alemany Franz Bopp va publicar una obra en què comparava el sistema verbal del sànscrit amb el del grec, el llatí, el persa i el germànic. A finals del segle XIX, els neogramàtics van posar en evidència les correspondències morfosintàctiques i lèxiques entre la majoria de les llengües que es parlaven o de què s’han conservat restes escrites (llatí, antic eslau…). La similitud entre els mots, morfologia i sintaxi de les llengües va fer postular l’existència d’una llengua comuna i originària a la qual els estudiosos van donar el nom convencional d’indoeuropeu, ja que es va estendre per Europa i per l’Índia. Se suposa que, molt probablement, l’indoeuropeu, abans de desmembrar-se (recordeu la diàspora!) en diferents dialectes, es va parlar en el tercer mil·lenni abans de Crist en algun territori de l’Europa central, des d’on es va expandir a l’est, al sud i a l’oest. D’aquesta llengua de la qual descendeixen quasi tots els idiomes parlats avui a Europa (llevat del basc, l’hongarès i el finès), al sud-oest de l’Àsia i a l’Índia, a més d’estendre’s per Amèrica, Àfrica i Oceania (a causa de l’expansió colonial europea), no se’n conserven restes escrites però podem afirmar que va existir a partir de la similitud de les llengües que en deriven, les anomenades llengües indoeuropees.La família indoeuropea actual comprèn nou grups: l’indoirànic, l’armeni, el grec, l’albanès, el bàltic, l’eslau,, el germànic, el cèltic i l’itàlic o romànic. Hi havia dos grups més, actualment extingits: el tokhari i l’anatòlic.

Llengües indoeuropees avui en dia

De les vint llengües més parlades del món, dotze són d’origen indoeuropeu i entre aquestes tres són descendents del llatí: el castellà, l’italià i el francès.

Llengües indoeuropees a Europa

Tres alumnes meves i companyes vostres de llatí i de grec de primer de batxillerat, la Irena (de Suïssa, tot i que d’ascendència croata), la Coty (d’Argentina) i la Lina (de Colòmbia), han buscat a l’atzar uns mots en diferents llengües indoeuropees que es parlen avui i han realitzat aquest original muntatge audiovisual (com aneu de banderes?):

Què us ha semblat? A quines conclusions podem arribar? Quines llengües han tractat? A quins grups lingüístics de la família indoeuropea pertanyen? Quin mot és més semblant en totes les llengües? Per què? Quines llengües són més diferents, tot i les similituds? Amb quina o quines llengües se sembla més el català? bla, bla, bla

Rosa, rosae

Amb el cantant Jacques Brel A ritme de tango ja vàrem veure l’aficció de recordar els anys de l’escola i el llatí amb el rosa, -ae, en un comentari també us enviava a un interessant apunt de La llama de Vesta sobre la seva pervivència del rosa, -ae en el camp de la cançó, en el cinema, en la publicitat…

rositarosaerosa
Foto d’Ana Ovando a Flickr

Foto de Mercè Otero

Com ens va fer riure el gag de Polònia que podeu tornar a veure a Llatí i humor amb Rosa, Rosae d’ Hispania, Hispaniae! Navegant pel YouTube, he topat amb aquest poema visual i no em puc ressistir de preguntar-vos si declina bé rosa, rosae Carmen Carrasco en el poema homònim publicat a Eternos sentimientos:

[youtube]http://youtu.be/xpMKwoyr5ts[/youtube]

Internet: unió o separació lingüística?

La torre de Babel, Pieter Bruegel el vell

Aquests dies a classe us preguntava, després de comentar la diàspora de les llengües indoeuropees, tot esmentant el símil de la torre de Babel que narra com els descendents de Noè van començar a construir una torre per arribar al cel i Déu els castigà amb la confusió de llengües (Gènesi 11), si avui en dia, amb les xarxes d’informació com Internet, crèieu que tornàvem anar cap a la unió o la separació lingüística. Què n’opineu? Podeu deixar aquí també la resposta dels exercicis 7 i 8 de la segona unitat del llibre de Grec 1 (ed.Teide).

Divendres passat, vaig tenir l’honor de ser convidada a Vic, com a guanyadora de la primera edició, als Premis Blocs Catalunya, i Dani Cortijo que es va emportar el premi al millor bloc de Cultura per Altres Barcelones va dir uns mots en llatí, tot esmentant la nostra feina i referint-se a nosaltres. El llatí també va tenir en aquesta edició el seu minut de glòria! Moltes gràcies Dani! L’enhorabona a tots els premiats i premiades (com sempre poquetes)! Ubi sunt mulieres? L’enhorabona també a STIC.cat que una vegada més ha sabut premiar els millors blocs en català. Els premis, ja ho sabeu, honoren més a qui els concedeix que a qui els rep! Per molts anys a tothom!

El català a la xarxa també ha estat notícia i no només per aquesta segona edició de Premis Blocs Catalunya, i així ho ha recollit el Telenotícies Cap de Setmana de TV3:

Sí, ho heu sentit bé: el català és la vuitena llengua a la xarxa pel que fa als blocs! L’enhorabona a tots i a totes per contribuir-hi!

Fem còmics amb Pixton

La companya Victòria Bescós, catedràtica de llatí, em va donar a conèixer Pixton amb unes tires còmiques de llatinismes acompanyades d’una caricatura del meu pas per les III Jornades de didàctica on vaig anar a explicar El Fil de les Clàssiques amb problemes de connexió a Internet. Qui m’ho havia de dir que acabés en un còmic! Malgrat tot, vull compartir aquesta eina amb tots vosaltres perquè, a part de la finalitat lúdicocreativa, crec que té moltes possibilitats didàctiques i que us agradarà utilitzar-la sobretot ara que us vaig demanar al Moodle Fil emplenar les bafarades d’un còmic a quart o fer diferents tasques per presentar-vos a llatí de primer de batxillerat. La Valèria ha experimentat amb el còmic, s’ha engrescat i m’ha fet aquest. Les bafarades en llatí no són seves, és clar. Què us sembla? Qui s’anima i empra aquesta eina pels llatinismes o pel llatí tot ras…? Al nostre bloc Tutorials per blocar bé hi trobareu com fer-los!

Latine loquere, amoenum est!

Il·lustracions inèdites a la recerca d’un text

Heu endevinat a quin mite de Narracions de mites clàssics pertany aquest dibuix que la condiscipula vestra, Marta Gijón, ha fet ad hoc per a tots nosaltres? 

Com veiem continuem amb la tradició pictòrica del curs passat (vid. Aracne). Així m’agrada! Qui més s’anima? Necessitem moltes il·lustracions i molts relats per poder obrir el llibre digital El Fil de contes mitològics! Quin goig farà!

Una vegada hàgiu encertat a quin mite fa referència, per tal d’anar adquirint la competència literària, n’hauríeu de fer una petita recreació. No es tracta d’explicar  el mite sinó d’inserir-lo en un relat vostre, de  recrear-lo, actualitzar-lo… Si voleu pot ser també en vers (per a El Fil més poètic). Espavileu que els millors formaran part d’un audiollibre  amb il·lustracions i tot!

En aquesta nova aventura de El Fil de les Clàssiques, hi pot col·laborar tothom que vulgui. Heu d’enviar el vostre relat com si fos un comentari o obrir un apunt a Aracne fila i fila. Si preferiu, però, fer més il·lustracions, aleshores anireu obrint més articles a Aracne que també és col·laboratiu, amb el requisit que la temàtica sigui clàssica. Quin Sant Jordi! Enguany tot l’any!

L’amfiteatre de Pula

Al mig de la ciutat de Pula a Ístria, Croàcia, entre carrerons de casetes baixes a prop del port, s’aixeca encara l’increïble i majestuós amfiteatre romà, construït amb pedra calcària el segle I i aleshores amb capacitat per a vint mil espectadors.

Com podeu observar (si cliqueu a sobre la imatge serà més nítida), gràcies a la gentilesa de Mercè Otero, encara es conserva amb molt bon estat el mur exterior d’uns trenta metres d’alçada amb dues fileres de setanta dos arcs.

En una altra població d’Ístria, a Motovun no ha passat per alt a la nostra companya i col·laboradora viatgera aquesta imatge de darrere de l’altar de l’església de Sant Esteve (dissenyada per l’arquitecte Andrea Palladio), pertanyent a una pintura d’un artista venecià desconegut en què podem observar al fons l’amfiteatre de Pula on Sant Germà va ser martiritzat.

Motovun (Ístria, Croàcia)

L’amfiteatre romà de Pula fins i tot s’ha recreat tot utilitzant les últimes tecnologies; fixeu-vos bé amb aquestes recreacions fetes amb Google Sketchup.

En aquest Google maps col·laboratiu, us he localitzat l’amfiteatre de Pula amb una fotografia, feina vostra serà anar localitzant altres amfiteatres romans (teniu cura amb les fotografies i només poseu imatges Creatives Commons):


Ver Amfiteatres romans en un mapa més gran

Dia Europeu de les Llengües: Radices Europae

En el Dia Europeu de les Llengües el curs passat  us animava  a aprendre llengües i a respectar la diversitat lingüística ( vidApreneu llengües! ). Enguany des de El Fil de les Clàssiques també volem celebrar el Dia Europeu de les Llengües que des de 2001, Any Europeu de les llengües, se celebra el  26 de setembre a tot Europa.

El nostre institut es caracteritza per la seva diversitat cultural, lingüística i religiosa tant dels seus alumnes com dels seus professors; per tant crec que, ja que  formen tant del currículum de llatí com de grec “L’origen de la llengua des de l’indoeuropeu fins a l’actualitat”, podríem fer un treball de camp per esbrinar:  Quantes llengües parlen els alumnes de l’IES Cristòfol Ferrer? A quin grup lingüístic pertanyen? Quina és la llengua majoritària? Quantes pertanyen a la família indoeuropea? Quantes són romàniques? (trobareu més indicacions al vostre Moodle. Quina relació podem establir entre els parlants europeus? Quin pes hi té el  llatí? i el grec?…

Sens dubte, el llatí ens agermana, europeus! Per això hem acceptat des de El Fil de les Clàssiques la participació en un projecte col·laboratiu europeu del latinista de Grenoble, Robert Delors de Latine loquere, a Radices Europae.

radiceseuropae

Us hi animeu? Què aportarem des del Maresme a l’ampla Europa? D’entrada, obrim des de El Fil de les Clàssiques un Google maps col·laboratiu: El llatí ens agermana per celebrar el Dia Europeu de les Llengües.


Veure El llatí ens agermana en un mapa més gran

Mireu quin muntatge s’han animat a fer la Rebeca i el Toni, alumnes de primer de batxillerat, per demostrar que el llatí ens uneix; per cert, amb quines llengües ho han exemplificat?:

Triumphum Caesari senatus decreuit

Mantegna

Magna multitudo per forum est. Ascendit in montem Capitolinum. Sequuntur sacerdotes et hostiae ornatae. Triumphator vestimento purpureo Iovis indutus et sceptro eburneo et lauro ornatus est. Servus coronam supra caput tenens dicit: “Memento te hominem esse”.

Quin nom rep aquesta cerimònia que ens descriu el text anterior? Quan i per què se celebrava? El del dibuix de Mantegna en honor de quin general romà se celebra? Quina relació té  aquesta cerimònia romana amb els arcs de Triomf? Quins arcs triomfals coneixes i per què es van aixecar?