Enmig de la manca flagrant de professors de clàssiques a ses illes per atendre els estudiants de llatí i de grec de vuit instituts, tot just acaba de sortir a la llum una nova col·lecció de textos clàssics dins Edicions del Salobre: Ílion. Tinc ara a les mans el seu primer títol publicat: Himnes homèrics amb la introducció, la traducció i les notes de la companya de clàssiques Maria Rosa Llabrés Ripoll. El director de la col·lecció és Joan Carles Simó. Ílion lluny de ser la destrucció dels clàssics a ses illes neix amb la fermesa de demostrar la seva bona salut i la il·lusió de renéixer amb tota la força de les flames com si de l’au Fènix es tractés. Ílion una col·lecció que esperem que ens ompli de moltes joies clàssiques en català actual, una eina imprescindible per fer néixer l’amor pels clàssics i el gust per la lectura en els joves i públic no especialitzat. Joan Carles Simó molt amablement m’ha comentat “Tenim en imprempta La Conjuració de Catilina, el Cràtil i Hèlena, que seran els títols amb els quals començarem a rodar”.
Ílion, Ed. del Salobre, setembre 2009
Himnes homèrics gaudeix d’una edició ben acurada i destinada a un públic general i escolar, com ho denota el glossari de noms propis, mitològics i geogràfics, que trobem al final, la didàctica introducció del començament i les notes ben entenedores de peu de pàgina. A Himnes homèrics, s’han teixit uns cants amb belles paraules en català, amb un llenguatge assequible, tot i que sigui de gran riquesa ornamental, i en prosa, tot i que es manté la divisió en versos per facilitar-ne la cerca de passatges concrets i per fer recordar, no sigui que ens oblidem com acostuma a passar, que es tracta de poesia. Les traduccions dels Himnes homèrics de Maria Rosa Llabrés conviden a seguir llegint i a desteixir l’entrellat d’aquests cants en honor de déus i herois divinitzats de la Grècia antiga que han ajudat a forjar el pensament i tant han influït en l’art i la literatura occidentals. Un llibre ben recomanable per aprofundir en l’estudi de la mitologia grega, ja que hi apareixen els dotze déus olímpics, i uns quants més, amb tots els seus atributs i ben caracteritzats.
Només trobo a faltar el text grec, però això ja sé que és ben difícil avui en col·leccions destinades a un lector no especialitzat i de fet en català ja tenim la traducció bilingüe dels himnes de tipus literari i en vers a càrrec de M.Balash (ed. Curial, Barcelona 1974), a més d’una altra més antiga (1910-11) de Joan Maragall que parteix de la traducció en prosa de Pere Bosch Gimpera i la versifica al seu aire tot adaptant l’hexàmetre grec.
A HÈRACLES, EL COR DE LLEÓ
Cantaré Hèracles, fill de Zeus, de molt el més excel·lent
dels humans sobre la terra, a qui infantà a Tebes, la de belles danses,
Alcmena, després d’unir-se al Crònida que aplega els núvols.
Ell, en altre temps, va anar errant per la terra immensa
i pel mar, sotmès a les ordres del sobirà Euristeu,
i realitzà molts fets superbis, i molts en va patir.
Mes ara ja viu a la formosa seu de l’Olimp nevat
amb complaença, i té com a esposa Hebe de fins turmells.
Salut, sobirà fill de Zeus! Concedeix-me noblesa i prosperitat!
HIMNES HOMÈRICS XV (trad. Maria Rosa Llabrés, pàg. 107)
