Category Archives: Grec 2

Ai, Cupido!

En l’amor, les paraules sovint sobren i jo us recomano, com ja ho he fet al Fil Moodle, aquest excel·lent treball del company quironià d’Extremadura Ángel Luis Gallego Real, Caeco raptus amore.

Us he fet, tanmateix, aquest petit regal de Sant Valentí amb l’ajut de la Valèria que ha fet la portada i amb imatges Creative Commons i desitjo que comenteu l’obra d’art que més us agradi.

Per cert, per què Cupido en un primer moment a Grècia era un adolescent i després se’l representa com un nen trapella? Quins atributs té i per què?…

Que l’Amor us sigui ben propici!

Googlemapsmania clàssica: Palíndroms geogràfics!

Ahir a la facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona vàrem poder gaudir per primera vegada de la flamant aula d’informàtica per fer el curs de formació de l’ICE Els clàssics i les TIC. Vàrem aprendre a fer Google maps i en vàrem obrir un de nou, tot aprofitant que tenia d’alumne en Josefet Fuentes, un internacional palindròmic, i ens va regalar amablement les entrades que aquí veieu tot jugant amb embedir una imatge Creative Commons, etc. Ara espero que amb la col·laboració de tots i totes anem completant aquest nou Google Maps de palíndroms geogràfics que haurem d’afegir a la col·lecció que ja tenim de llatí i de grec. Quina Googlemapsmania clàssica! Per cert, sabeu què és un palídrom i quina és la seva etimologia?


Vid. Palíndroms geogràfics

Deucalió i Pirra

Qui ens explica el mite grec de Deucalió i Pirra? Si no el recordeu, abans de traduir el text grec d’Apol·lodor (compte amb els participis!), aquest muntatge de ben segur us el refrescarà:

Ἐπεὶ δὲ ἀφανίσαι Ζεὺς τὸ χαλκοῦν ἠθέλησε γένος, ὑποθεμένου Προμηθέως, Δευκαλίων τεκτηνάμενος λάρνακα, καὶ τὰ ἐπιτήδεια ἐνθέμενος, εἰς ταύτην μετὰ Πύρρας εἰσέβη. Ζεὺς δὲ πολὺν ὑετὸν ἀπ᾽ οὐρανοῦ χέας τὰ πλεῖστα μέρη τῆς Ἑλλάδος κατέκλυσεν, ὥστε διαφθαρῆναι πάντας ἀνθρώπους, ὀλίγων χωρὶς οἳ συνέφυγον εἰς τὰ πλησίον ὑψηλὰ ὄρη. τότε δὲ καὶ τὰ κατὰ Θεσσαλίαν ὄρη διέστη, καὶ τὰ ἐκτὸς Ἰσθμοῦ καὶ Πελοποννήσου συνεχέθη πάντα. Δευκαλίων δὲ ἐν τῇ λάρνακι διὰ τῆς θαλάσσης φερόμενος ἐφ᾽ ἡμέρας ἐννέα καὶ νύκτας τὰς ἴσας τῷ Παρνασῷ προσίσχει, κἀκεῖ τῶν ὄμβρων παῦλαν λαβόντων ἐκβὰς θύει Διὶ φυξίῳ.

Gustave Doré, El diluvi

Ζεὺς δὲ πέμψας Ἑρμῆν πρὸς αὐτὸν ἐπέτρεψεν αἱρεῖσθαι ὅ τι βούλεται: ὁ δὲ αἱρεῖται ἀνθρώπους αὐτῷ γενέσθαι. καὶ Διὸς εἰπόντος ὑπὲρ κεφαλῆς ἔβαλλεν αἴρων λίθους, καὶ οὓς μὲν ἔβαλε Δευκαλίων, ἄνδρες ἐγένοντο, οὓς δὲ Πύρρα, γυναῖκες. ὅθεν καὶ λαοὶ μεταφορικῶς ὠνομάσθησαν ἀπὸ τοῦ λᾶας ὁ λίθος.

Apol·lodor, Biblioteca de relats mitològics I 7, 2

El magazín dels sentiments amb referents

Fa temps vaig fer un curs de ràdio educativa. Aquí en teniu la prova.

Aquests dies que els companys seran de viatge a Alemanya, els de primer, i a Madrid, els d’Història d’art, m’agradaria reprendre aquest projecte amb els alumnes que quedeu. Us proposo d’agafar un sentiment i fer-ne un magazín de referents clàssics en l’actualitat com el meu programa de ràdio (cliqueu el play!). Què n’opineu? Us hi animeu?

Un matí a la Universitat

Com l’any passat i l’altre i …, els alumnes de segon de batxillerat de llatí i de grec hem tingut el plaer d’assistir a les Conferències organitzades per la secció catalana de la SEEC i hem parlat amb la Dra Esperança Borrell i amb els conferenciants. Per primera vegada, hi hem anat el matí i hem aprofitat el temps per fer un passeig pels llocs emblemàtics de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona, la meva alma mater.

10:00-11:00

Conferència de Llatí: La representació dels orígens de Roma a la història de l’art
A càrrec del dr. Xavier ESPLUGA CORBALAN, professor de Filologia Llatina (UB).

11:00-12:00

Conferència de Grec: Formes de govern al món grec antic: literatura i poder
A càrrec del dr. Jesús CARRUESCO GARCÍA, professor de Filologia Grega (URV).

Després del migdia hem passejat pels jardins i hem posat en comú les dues xerrades i hem començat a estirar el fil als temes per començar a posar fil a l’agulla. Després hem visitat la biblioteca de llatí, de camí a la de grec dins la Biblioteca de lletres hem tingut la sort de `parlar amb la Dra. Francesca Mestre, coordinadora de les proves de les PAU de grec i amb la Dra. Pilar Gómez, coordinadora general de les PAU Catalunya així com el Dr. Carles Garriga i el becari Cristián que fa pocs dies vaig tenir el plaer de compartir una sessió del Màster de secundària. Després hem visitat l’hemeroteca, la Biblioteca fins al final.

M’ha agradat compartir amb tots vosaltres, alumnes de segon de batxillerat, el meu amor per la Universitat. Espero i desitjo que el curs vinent també hi trobeu en algun lloc del món la vostra alma mater. Bona sort!

El casal de Tebes: a la recerca del text

Tebes, la de set portes, era una ciutat de Beòcia a la Grècia central fundada per Cadme  fill d’Agenor, rei de Tir. Cadme era germà d’Europa, que va ser raptada per Zeus, transformat en toro, i portada a l’illa de Creta, on van consumar el seu amor. Cadme va voler anar a buscar Europa, però l’oracle de Delfos li va desaconsellar la recerca de la seva germana i li va encomanar que fundés una ciutat on s’ajagués una vaca. Allí va fundar, després de donar mort a una serpent, el que havia d’esdevenir Tebes. Cadme es va casar amb Harmonia, filla del déu de la guerra Ares.

Mort Cadme, i després de diverses vicissituds per la successió al tron de Tebes, el poder va passar a Laios al qual un oracle va advertir que moriria a mans del seu fill: en conseqüència, quan va ser pare, va manar abandonar el seu fill al mont Citeró, amb els peus junts clavats amb un clau. Els pastors de Pòlip, rei de Corint, que no tenia fills, el van trobar, el van portar a la cort i allà va ser criat com a fill de Pòlip, que el va anomenar Èdip (Οἰδίπους “peus botits”). Quan es va fer gran, Èdip va voler trobar resposta als seus orígens i va anar a l’oracle de Delfos, que li va revelar que es casaria amb la seva mare després de matar el seu pare. Horroritzat, va decidir de no tornar a Corint i es va dirigir cap a Tebes; però, durant el viatge, un vell amb un carro el va voler fer fora del camí i Èdip el va matar: el vell era Laios, el seu autèntic pare. En aquella època, Tebes estava assetjada per l’Esfinx, que devorava aquells qui no encertaven l’enigma que els plantejava. Èdip, però, va resoldre l’enigma , i a Tebes li van demanar que fos rei i es casés amb la reina Iocasta. Van tenir dos fills, Etèocles i Polinices, i dues filles, Antígona i Ismene. Quan Èdip va descobrir que s’havia acomplert l’oracle, Iocasta es va suïcidar i ell es va treure els ulls. El germà de Iocasta, Creont, va regir Tebes fins que els fills mascles d’Èdip, arribats a la majoria d’edat, es van barallar per compartir el tron. Èdip els va maleir, se’n va anar a Atenes i va morir a Colonos. Etèocles es va negar a cedir el tron al seu germà, i Polinices es va exiliar a Argos; va reclutar sis famosos guerrers amb els seus exèrcits i es van encaminar contra Tebes. En una de les set portes de la ciutat, Polinices va lluitar contra Etèocles i tots dos van morir; però, Polinices, per ordre de Creont, va ser deixat que es corrompés desenterrat. Antígona, la seva germana, va desobeir l’ordre i li donà sepultura; per això va ser condemnada a morir emparedada en una cova. Els atenesos van prendre Tebes i van empresonar Creont.

Ara que ja coneixeu el conflicte tràgic de la nissaga d’Èdip, visioneu aquest muntatge fet amb imatges Creatives Commons de la seva pervivència en l’art de tots els temps que s’han perdut en el desert actual dels mites i esperen que les vivifiqueu:

Heu reconegut la part del mite que s’amaga en aquestes imatges? Quines obres d’art heu identificat? Què en sabeu d’elles (època, autor…)?

També podria ser l’hora de seleccionar en comentari un fragment en traducció de l’obra de Sòfocles que les descrigui. Entre tots ho hem d’aconseguir.  Us recomano buscar-los en la lectura d’Èdip rei, Èdip a Colonos i Antígona, evidentment també a Els set contra Tebes d’Èsquil.

La Valèria celebra el tercer aniversari de El fil de les Clàssiques

Valèria

Avui El Fil de les Clàssiques, qui ho diria, fa tres anyets a la xarxa i la Valèria ens ha regalat aquest dibuix per celebrar-ho, amb l’esperança de tirar aquest magnífic projecte endavant. A mi m’omple d’orgull que sigui precisament ella qui ho vulgui celebrar perquè El Fil li ha tret moltes hores d’estar juntes, però també l’ha viscut de molt a prop, tot mirant de reüll què escrivia, què contestava als comentaris, com es feia gran… i així al cap d’un any, després del reconeixement exterior i els premis,  va veure com naixia el bloc dels estudiants de l‘institut Cristòfol Ferrer, Aracne fila i fila, obert a la col·laboració d’altres alumnes, professors i estudiosos del món clàssic de fora del centre on sovint hi participa, també ha vist com al cap de dos anys més naixia aquesta tardor L’emprenta d’Orfeu, el treball de recerca del Deka en web 2.0, a la recerca dels referents clàssics en la música actual, com presentat el treball l’ha obert a tots i a totes que el vulguem editar (i els companys de classe de segon ara per ara han acollit molt bé aquesta oportunitat.) Tres anys donen per molt, tres anys en què El Fil de les Clàssiques, malgrat tot, continua essent un bloc d’aula, així va néixer i així continuarà. Tot i que la taula de comandament no és El Fil de les Clàssiques sinó el Fil Moodle en tots els cursos de clàssiques, on es donen les ordres, es fan les activitats més d’aprenentatge, més interactives, on es fa tota l’avaluació… També som al Facebook! …  El Fil de les Clàssiques, però,  continua essent amb milers de comentaris  per a tots i totes el punt de referència, si voleu sentimental, d’aquest projecte digital que durarà fins que vosaltres, alumnes, vulgueu i fins que ens sigui útil per compartir i saber més d’aquest meravellós món de les clàssiques.

No tinc paraules per continuar, sols dir-vos emocionada: moltes gràcies i per molts anys!

Laberints de mots i d’imatges

Tot amatent a la meva crida a través del Facebook, Pepita Castellví de seguida va trobar en el laberint de la seva vida els mots que jo necessitava per no perdre’m Per laberints.

Aquest és el seu poema i a sota teniu el meu muntatge visual, n’espero d’altres (poemes i muntatges) perquè cada mot, cada vers és un laberint d’imatges i moltes em vàrem captar a l’exposició Per laberints.

LABERINT

M’he perdut baixant per carrerons estrets,
confonent places i rius.
Busco l’antic trajecte
per sortir del cor del laberint.
Torno a perdre’m
per camins intricats,
inacabables viaranys semblats.
De vegades retrobo un vell amic,
un arbre, un banc,
inalterables, indiferents
al meu caminar
I giro i torno a girar,
enlluernada per mil reflexos,
per contrallums brillants.
Com la vida, que corre i corre
per trobar el seu destí
Com la vida, que es perd
i retorna al lloc que es va aturar.
Com la vida, que un capvespre,
o just a l’alba,
en la màgia d’un moment,
s’endinsa pels camins de sempre,
que parlen de records,
d’imatges, de paraules,
fins a trobar-se fora del laberint.

Pepita Castellví

Frederic Amat il·lustra una “Odissea” de bibliòfil

 

Amat a la Fundació Miró el dia de la presentació del llibre

Amat a la Fundació Miró el dia de la presentació del llibre

 

Frederic Amat ha il·lustrat, bé ha interpret visualment com li agrada de dir,  una Odissea de Carles Riba  per a bibliòfils d’Enciclopèdia Catalana. Sis cents són els exemplars que han sortit a la venda en una edició de luxe i cinquanta per a col·lecionistes, tots ells firmats i enumerats, inclouen quaranta il·lustracions d’Amat i un plat de ceràmic creat pel pintor i realitzat per Antoni Cumella, una peça que “evoca el remolí de Caribdis i el Mediterrani, el gran escenari de L’Odissea“.

 

L’encàrrec d’il·lustrar L’Odissea li va arribar fa un any i va ser un «regal» per a un «entusiasta» del llibre com és ell. Defensa tant el clàssic que té fins i tot un decàleg amb els motius pels quals s’hauria de llegir, entre ells figuren el fet de ser «el primer llibre de viatges i aventures d’Occident» i el de generar «magnetisme amb el mosaic de violència, sensualitat, erotisme, quimeres, monstres i tragèdies que presenta».

Amat confessa haver-se llegit la història que narra el retorn d’Ulisses a Ítaca després de la guerra de Troia tres vegades. L’última, ara, mentre ha estat treballant en les imatges per il·lustrar el llibre. L’experiència va ser tan grata, que mentre omplia llibretes amb dibuixos i notes, explicava les aventures de l’heroi grec al seu fill, que va acabar abandonant Batman per adoptar Ulisses, «una mostra més de la vigència del poema», afirma Amat.

“He donat resposta a un llibre etern des de l’expressivitat contemporània». D’aquí els «ideogrames o mandales homèrics i que «fan visible la poètica des de la força de la tinta. Una tinta que em surt de les entranyes». I el negre, «el color majestàtic que aixopluga tots els altres».

Encara que hi ha tres làmines en què Amat trenca amb el discurs del traç cal·ligràfic i fosc amb una explosió de color: verd, groc i vermell. «Són el mar, el sol i la sang» que el pintor veu a les tres parts principals en què es divideix el poema, perquè si bé L’Odissea «és molt tràgica, també és molt lluminosa». En aquests «ideogrames», Amat confessa que hi ha molt de l’experiència japonesa que va absorbir aquest estiu durant el muntatge de l’escenografia de Ki. «A Catalunya sempre hi ha hagut una mirada a Orient per la capacitat de síntesi que té la seva cal·ligrafia. Miró, Tàpies, Gaudí i Artigas en són un exemple».

 

El viatge dUlisses, segons Amat

El viatge d'Ulisses, segons Amat

El llibre electrònic, sens dubte,  no podrà acabar amb el de paper, perquè l’Odissea il·lustrada per Amat esdevé tota una obra d’art dins una obra d’art, la  d’un artista reconegut i polifacètic, tot i que no estigui a l’abast de totes les butxaques perquè l’edició per a bibliòfils val 2.400 euros i la de luxe 4.500 euros. L’olor de tinta, la fusta de cirerer  i la pell d’ovella temptaran a qui s’ho pugui permetre i ho sàpiga valorar.

 Acabo de sentir la notícia al Telenotícies Cap de setmana de TV3 i no m’he pogut resistir a compartir-la:

Construint laberints: els més grecs!

Els alumnes de grec de l’institut Cristòfol Ferrer ahir, tal com ja s’havia anunciat, varen visitar l’exposició del CCCB Per laberints , la varen fotografiar amb mirada grega i varen participar en Construint laberints. Jutgeu vosaltres mateixos perquè jo no m’he pogut esperar a compartir-la fins després del pont quan apareixerà publicada a la pàgina del CCCB!

Moltes gràcies, alumnes, per respondre tan bé una vegada més a les meves iniciatives i per anar adquirint la tan preuada competència audiovisual! Molt bon pont!