Category Archives: Grec 1

A partir dels apunts publicats el curs 2009-2010.

Palamedes, inventor de l’alfabet

Palamedes d’A.Cànova (Foto W.Sauber, wiquimèdia)

L’heroi grec Palamedes (en grec, Παλαμήδης) es caracteritza per la seva precoç saviesa. També fou educat, com Aquil·les, Hèracles o Jàson, pel centaure Quiró. Se’l considera un guerrer pacifista i un heroi inventor; se li atribuïa la invenció de l’alfabet, una o més grafies (sovint s’explica que va tenir la idea de la lletra Υ tot veient volar unes grues); l’ordre de les lletres; de la moneda; de les mesures; dels pesos; dels números; del joc de dames, d’ossets o de daus; també dels jocs d’atzar i de l’astrologia, entre d’altres. Tot i ser un savi enginyós i benefactor, fou víctima de l’enveja col·lectiva i de la calúmnia fins arribar a patir una mort innocent, considerada injusta per excel·lència. Ulisses mai no li va perdonar que el desemmascarés, quan es feia passar per boig (tot llaurant amb un ase i un bou) sembrava un camp de sal, per no participar en la guerra de Troia i es va aturar en sec quan Palamedes va posar davant de l’arada el petit Telèmac. S’explica que Ulisses obligà un troià a escriure una carta en la qual quedava pal·lès que Palamedes havia ofert al troià Príam trair els grecs. Quan Agamèmnon, el cap de l’expedició grega contra Troia, es va assabentar, va fer lapidar Palamedes.

Sols jo he trobat les regles per remeiar l’oblit, en inventar les consonants, les vocals i les síl·labes, i en ensenyar als homes l’ús de les lletres de manera que qui es troba absent sap perfectament tot el que s’esdevé més enllà de la plana marina, a casa seva, i el pare moribund diu per escrit als fills la part d’herència, i l’hereu se n’assabenta. Els mals que fan caure en discòrdia els homes, una tauleta els sufoca i no permet que es diguin mentides.

EURÍPIDES, Palamedes, fr. 578

El timbre ens va impedir comentar aquest text (Grec 1de M.Capellà Ed. Teide ex.8 pàg. 16) a classe i tal com us vaig dir, l’heu de comentar aquí. Abans busqueu informació sobre l’autor (Eurípides) i l’obra (Palamedes) i per comentar-lo heu de relacionar el tema del text (la invenció de Palamedes) amb la importància de l’escriptura com a eina de comunicació i fixació de les lleis.

Mentre anem aprenent les lletres gregues per tal de poder llegir i escriure el més ràpid possible: Qui de vosaltres s’atreveix a experimentar amb les lletres de l’alfabet i ens fa un rap amb els noms de les lletres gregues, un dibuix o un muntatge amb les lletres de l’alfabet grec (majúscula, minúscula, nom, pronúncia, exemple), una coreografia, una fotografia original amb aparença de lletra grega com aquest arbre…?

Els signes ortogràfics: a Internet com a l’antiga Grècia

34 Replies

És cert, en un primer moment, a Grècia quan es va començar a emprar l’alfabet (vid. Apreneu l’alfabet grec?) s’escrivia tot seguit, amb l’anomenada scriptio continua, sense separar els mots i sense marcar els accents ni els signes de puntuació, com es pot observar en aquest fragment de les Lleis de Gortina, relatiu a les herències, que es troba al Louvre: unes 6.000 línies del segle V aC, gravades en lloses de pedra en escriptura arcaica bustrofèdica i scriptio continua a l’àgora de Gortina, a l’illa de Creta.

Louvre. Wikimèdia

Van ser els gramàtics i filòlegs alexandrins els que, a més de preservar i difondre la literatura grega antiga, van introduir en temps de Ptolomeu I, successor d’Alexandre el Gran, els signes ortogràfics (accents -agut, greu i circumflex- i esperits -suau i aspre i els de puntuació (punt, coma, punt volat -equivalent als nostres dos punts- i punt i coma -equivalent al nostre signe d’interrogació-) per facilitar als lectors grecs, als egipcis i als orientals hel·lenitzats la comprensió dels textos grecs antics.

A Internet, i ja no parlem als SMS, converses de WhatsApp on són els accents, els signes de puntuació, les majúscules o els espais en blanc entre mots… que sorgiren per facilitar la lectura i comprensió del text escrit?

Gràcies al company de català Joan Marc, tenim una traducció catalana sobre l’homo puntuatus, molt interessant i que tot plegat ja em comentareu:

L’Homo Sapiens escriu i llegeix des de fa tan sols 6.000 anys. L’escriptura alfabètica aparegué fa aproximadament 3.400 anys i els primers assajos de la puntuació daten d’uns 2.400 anys. L’homo alfabeticus, doncs, ha escrit i llegit durant un bon milenni, i fins i tot molt més, textos presentats d’una manera que avui en dia semblaria totalment prohibitiva. Internet, a través d’una regressió espectacular, ens n’ofereix una idea aproximada amb les seves adustes adreces sense blancs entre els mots, sense accents ni majúscules.
Un text no era, per tant, immediatament desxifrable. Per copsar-ne el sentit, el lector prèviament devia efectuar una mena de preparació de còpia, en el transcurs de la qual ell situava les seves pròpies traces sobre el propi suport (papir, pergamí, després paper). Molts manuscrits antics conserven la traça d’aquesta “puntuació” afegida. La idea que calia que l’escrit esdevingués menys hermètic va caminar molt lentament i va haver de lluitar contra la resistència de les elits geloses del seu saber.

Olivier Houdart, Sylvie Pioul (2006) L’art de la ponctuation, Paris, Éditions du Seuil (trad. Joan Marc Ramos)

Ja podem escriure en grec α El Fil! Εὐχαριστῶ!

90 Replies

Αα Ββ Γγ Δδ Εε Ζζ Ηη Θθ Ιι Κκ Λλ Μμ Νν Ξξ Οο Ππ Ρρ Σσ Ττ Υυ Φφ Χχ Ψψ Ωω

Per a molts potser no és una gran notícia però per als alumnes de grec (tot i que els de primer tot just aprenem l’alfabet) de l’IES Cristòfol Ferrer i especialment per a mi, professora i catedràtica de grec, era una frustració no poder escriure ni un sol mot en grec en les entrades ni en els comentaris de El Fil de les Clàssiques i d’ Aracne fila i fila, ara gràcies a l’administració de la Xtecblocs, després de molts esforços i temps invertit, podem escriure en grec antic i modern a El Fil de les Clàssiques. A Aracne encara no podem, però esperem que ben aviat sigui també possible. En els blocs nous no hi ha cap problema des d’abans de l’estiu, però en els més antics com els nostres ha estat més complicat, però amb l’esforç i la dedicació dels administradors de Xtecblocs ha estat possible. Moltes gràcies de nou!

Als administradors i a tots vosaltres estrenarem el poder escriure en grec amb aquesta faula d’Isop sobre un pagès i els seus fills que ens ensenya el valor de l’esforç, el nostre vertader tresor. Amb esforç i dedicació segur que superarem amb escreix aquest curs acabat de començar i aconseguirem els reptes de l’educació que segons Delors “hi ha un tresor amagat a dins”. Agafem, doncs, les relles i els arpiots i comenem a cavar com els fills del pagès cavaren la vinya i obtingueren una bona collita!

ΓΕΩΡΓΟΣ ΚΑΙ ΠΑΙΔΕΣ ΑΥΤΟΥ

Aνὴρ γεωργὸς μέλλων τελευτᾶν καὶ βουλόμενος τοὺς αὐτοῦ παῖδας ἐμπείρους εἶναι τῆς γεωργίας μετακαλεσάμενος αὐτοὺς ἔφη· “τεκνία, ἐν μιᾷ μου τῶν ἀμπέλων θησαυρὸς ἀπόκειται”. Oἱ δὲ μετὰ τὴν αὐτοῦ τελευτὴν ὕννας τε καὶ δικέλλας λαβόντες πᾶσαν αὐτῶν τὴν γεωργίαν ὤρυξαν. Καὶ τὸν μὲν θησαυρὸν οὐχ εὗρον, ἡ δὲ ἄμπελος πολυπλασίαν τὴν φορὰν αὐτοῖς ἀπεδίδου.
ὁ λόγος δηλοῖ, ὅτι κάματος θησαυρός ἐστι τοῖς ἀνθρώποις.

La nissaga dels déus VII

23 Replies

Ha arribat el setembre, i els dimecres continua essent el dia de La nissaga dels déus de Neus Jordi, però ara li ha tocat el torn als herois:

HISTÒRIES D’HEROIS

AQUIL·LES

Aquil·les era fill de la nereida Tetis, una divinitat marina, i de Peleu, rei de Ptia, un territori de Tessàlia, una regió de l’antiga Grècia.

Quan va néixer, la seva mare va voler que el seu fill fos immortal perquè l’oracle havia vaticinat que moriria si anava a la guerra. Aleshores Tetis, per fer-lo immortal, el va banyar en el llac Estigi, un llac sagrat. El va agafar pel taló i el va submergir dins del llac. Només hi va haver una part que no li va tocar l’aigua, la part de darrera del taló per on la seva mare l’agafava.

Quan va tenir l’edat d’anar a l’escola els seus pares van confiar-lo a un centaure molt savi que es deia Quiró perquè l’eduqués i li ensenyés tot el que sabia.

Quan tenia nou anys, l’endeví Calcas va predir que la ciutat de Troia, una ciutat molt rica que els grecs volien conquistar, no podria ser conquerida sense la seva ajuda.

Aleshores, Tetis, la seva mare, que no volia que anés a la guerra per por que el matessin, el va disfressar de noia i el va enviar a la cort del rei Licomedes. Allà vivia amb les filles del rei com si fos una de les seves amigues. Però el van descobrir.

Un dia Odisseu, rei d’Ítaca, que era molt enginyós i sabia on era Aquil·les perquè li havia dit l’endeví Calcas, es va inventar un parany per descobrir-lo. Es va presentar a la cort del rei Licomedes amb molts regals per a les filles del rei. Entre els regals, joies i bonics vestits, hi havia una llança i un escut. Les noies van triar els vestits i les joies però Aquil·les, no va poder dissimular i va triar les armes. Es va descobrir l’engany i aleshores van veure que realment era un guerrer i que havia nascut per ser un heroi.

Per tant els seus pares van haver de resignar-se a la vocació guerrera del seu fill que va voler anar a la Guerra de Troia. Va ser una guerra molt llarga. Van lluitar els grecs contra els troians durant deu anys. Aquil·les va lluitar en el bàndol dels grecs. Es va haver d’enfrontar amb Hèctor, el valent fill del rei de Troia, defensor de la seva ciutat, a qui va matar.

Quiró a més a més d’ensenyar-li tot el que era necessari perquè fos un jove savi i prudent, el va alimentar amb tripes de lleó i de senglar i també amb medul·les d’óssos, perquè creixés ben fort. Se’n va fer molt de fort i tan ràpid en la cursa que li deien “el dels peus lleugers”.

Finalment els grecs van guanyar la guerra, però Aquil·les va morir. El princep troià Paris, germà d’Hèctor, li va tirar una fletxa al taló, la part del cos que era mortal perquè no li havia tocat l’aigua del llac sagrat.

Així doncs, es va complir l’oracle que tant temia la seva mare.

(CONTINUARÀ…)

Fem poemes inspirant-nos en la mitologia

17 Replies

Poetes de tots els temps, des de l’antiga Grècia fins avui, i en diferents llengües s’han inspirat en la mitologia grega per fer noves creacions poètiques. Res no s’escriu del no res, sinó a partir d’una herència, d’una tradició cultural o imaginari en què un poeta o poetessa s’ha format. La mitologia clàssica és, a occident, la nostra herència cultural més preuada i contínua i inesgotable font d’inspiració. Ara que ja sou lectors experimentats en mitologia amb La nissaga dels déus i amb les lectures prescrites (Narracions de mites clàssics, La còlera d’Aquil·les, Les aventures d’Ulisses etc.) i aneu adquirint competència literària, llegiu aquests dos poemes inèdits que ens ha enviat la poetessa Pepita, tot inspirant-se ad hoc en la mitologia clàssica:

MITOLOGIA

I
Mira com llisca la nit,
Misteriosa, obre quimeres
Damunt la ratlla de l’infinit.
S’atura el temps, callen les hores,
Del fons de l’espai surt el passat.

Mira Èol com corre
Entre el arbres amb el seu cavall de vent.
Les nàiades, criatures d’aigua
De llargues cabelleres,
Dibuixen reflexes en els rius.
Instants màgics, transparents…
Quan arriba l’alba, Afrodita,
La més bella, voltada d’escuma
I algues, emergeix de la mar.
I per damunt de tots, Zeus,
Déu suprem de l’Olimp
Movent els fils del destí.

Volten el sol i la lluna
I torna la roda a moure el temps.

Quimeres, que llisquen en la nit.

II
Somnis, il·lusions de l’aire
Que s’ha tornat foll
I obre paradissos impossibles
A la línea corba de l’horitzó.

Dalles de núvols escapcen el cel
I Zeus, torxa encesa, encén
Escenaris oblidats i il·lumina
La immensitat d’uns camins

Que no porten enlloc.
Ariadna, filla de Minos,
Lliga’m el canell amb el teu fil
I porta’m fora del laberint.

La remor d’unes ales
Polsa les cordes del dia
Que ja arriba el seu ocàs.
La llibertat té el color del cel.

Pepita Castellví

Us han agradat? Què us han semblat? Quins personatges mitològics esmenta? Estan ben caracteritzats? Amb quina finalitat fa ús dels personatges mítics? bla, bla, bla.

Ara, intenteu fer el vostre poema mitològic (pot ser a partir de la reelaboració d’un mite, o mitificant mitjançant la paraula circumstàncies personals) i deixeu-lo en comentari o feu-ne un apunt a Aracne fila i fila. Jo quan tenia la vostra edat i era alumna de grec de l’estimada Coloma Blanes i Blanes al cor de l’illa de Mallorca, vaig escriure aquest que fa poc he rescatat de l’oblit i que ara vull compartir amb tots vosaltres per animar-vos a escriure i a publicar el vostre:

Vet aquí Circe encisadora,

que es torna Afrodita quan li convé,

per convertir-se després en casta Minerva

pura i verge com es creu ser,

però tot d’una esdevé cervatell,

tímid i fugisser de la sageta,

llança fletxes d’or i d’argent.

Corre, s’amaga per a no ser ferida

no ho evita tanmateix, i agonitza

d’amor que és nostàgia i defalliment.

Lida adolescent

William Edward, Venus i Cupido (wikimèdia)

William Edward Frost, Venus i Cupido (wikimèdia)

La nissaga dels déus VI

25 Replies

Reprenem els relats de mitologia de Neus Jordi LA NISSAGA DELS DÉUS que anem publicant tots els dimecres amb el corresponent a la dea:

ATENA

Atena era una de les deesses més venerades a Grècia. Era filla de Zeus i de Metis. El seu naixement va ser una cosa sorprenent. Va néixer del cap de Zeus.

Expliquen que quan la seva mare estava embarassada, Zeus va rebre un oracle. Li anunciava que primer tindria una filla però, si després tenia un fill, el destronaria. Aleshores Zeus perquè no es complís l’oracle es va empassar Metis pensant que així solucionava el problema. Quan va arribar el moment del part, a Zeus li va agafar una forta migranya, tenia molt mal de cap i desesperat va cridar el seu fill Hefest, que tenia moltes eines, i li va dir: “Fill meu, vine amb la destral, i obre’m el cap a veure què tinc aquí dins que em fa tant de mal”.

Hefest havia d’obeir perquè Zeus era el déu més poderós de l’Olimp. Tan bon punt li va donar el cop de destral va sortir Atena, vestida i armada amb un casc de guerrer, una llança i un escut.

Wikimedia

Com que va sortir del cap de Zeus era la deessa de la intel·ligència. Per això l’acompanya un mussol, un ocell amb uns ulls molt grans i molt oberts.

També era deessa de la guerra. A la guerra de Troia va ajudar moltes vegades els herois grecs. Al pit o a l’escut portava la imatge de Medusa, una de les tres gorgones. Era un ésser monstruós, amb el cap ple de serps que feia tornar de pedra tot el que la mirava.

Wikimedia

En una ocasió va competir amb Posidó, el déu del mar, en un concurs per veure qui seria el patró de la ciutat d’Atenes. Es tractava de veure qui feia el regal més útil per a la ciutat. Posidó va fer brollar una deu d’aigua salada a l’Acròpolis però ella hi va fer crèixer un arbre, una olivera, i els déus van decidir que havia guanyat.

Per això un altre dels seus símbols és l’olivera que és un dels arbres que es cultiven més a Grècia. Així doncs va donar el seu nom a la ciutat, Atenes, i a dalt de l’Acròpolis s’hi va construir un temple dedicat a ella, el Partenó, tot ell de marbre blanc del Pentèlic i amb unes proporcions estèticament admirables. Es diu Partenó perquè la deessa era una noia jove i en grec parthenos vol dir “noia jove”.

A Atenes cada quatre anys s’organitzaven les Panatenees, unes grans festes en honor a la deessa. Un dels actes més importants de la festa era una processó que anava des de l’àgora, la plaça principal de la ciutat, fins a dalt de l’Acròpolis.

Hi participava molta gent i li feien moltes ofrenes, però la més preuada era un vel que les noies joves oferien a la deessa i que l’havien estat teixint amb les seves pròpies mans.

I és que a més a més de ser intel·ligent i guerrera era protectora de les arts i dels artesans.

Fídias, un gran escultor del s.V aC, li va fer una escultura tota d’or i de vori que estava a la cella, a dins del temple. Se la representava vestida de guerrera, tal com anava quan va sortir del cap de Zeus.

Wikimedia

També Homer en els seus poemes parla d’ella. L’anomena “la dea d’ulls d’òliba” o “la dea d’ ulls clars ”, o també “d’ulls brillants”, cosa que ens la fa imaginar intel·ligent i bella.

Mai no es va casar ni va tenir relació amb cap home, potser perquè era tant important que no hi va haver ningú prou mereixedor de ser el seu marit o amant.

(CONTINUARÀ…)

La nissaga dels déus V

31 Replies

Reprenem com cada dimecres d’estiu el relat de mitologia de Neus Jordi LA NISSAGA DELS DÉUS:

ZEUS I HERA A L’OLIMP

Zeus, pare dels déus i dels homes, era el més poderós de l’Olimp, la muntanya més alta de Grècia, on vivia amb els altres déus en un meravellós palau de paviment d’or.

Wikimedia

Tots els déus es reunien en assemblea quan havien de prendre decisions importants.

De vegades aquestes decisions afectaven els mortals, com durant la guerra de Troia. Va ser tan llarga que es van haver de reunir moltes vegades per decidir el destí dels herois.

No sempre es posaven d’acord. Uns déus anaven a favor dels grecs i altres dels troians. Però Zeus, que era neutral, sempre procurava que finalment es fes justícia.

A l’Olimp també s’ hi celebraven banquets, on hi assistien tots els déus. Brindaven amb nèctar, que servien en copes daurades, i s’alimentaven d’ambrosia. Mentrestant les Muses cantaven i Apol·lo tocava la lira.

Jacopo Zucchi. Wikimedia

Entre tots els déus hi destacava Hera, l’esposa de Zeus. Li deien “la dels braços blancs” perquè tenia una pell molt fina.

Era molt bella. Portava els cabells llargs que de vegades s’entortolligava amb unes trenes. Vestits de brodats delicats cobrien el seu bonic cos. Unes grosses perles del color de les móres li feien d’arracades i calçaven els seus peus unes sandàlies brillants.

Però Zeus era un déu enamoradís. Abans i després de casar-se amb Hera s’havia enamorat d’altres deesses i dones mortals. Havia tingut fills de totes elles, uns eren déus, com Apol·lo o Hermes, i altres herois, com Perseu o Hèracles.

Tot i que Zeus li deia que se l’estimava més que cap altra, ella de vegades s’enfadava perquè tenia gelosia de les dones amb qui el seu marit havia tingut fills.

Per això alguna vegada havia fet mal a les amants de Zeus i, fins i tot, als fills que havia tingut amb elles.

Aquest és el cas de l’heroi Hèracles a qui va fer embogir de tal manera que el pobre noi, fora de si, va matar la seva família i després per pagar la culpa va haver de fer dotze treballs molt perillosos.

A pesar de tot Zeus sempre va tenir Hera com la seva única i legítima esposa i per això se la considerava protectora del matrimoni.

James Barry. Wikimedia

(CONTINUARÀ…)

La nissaga dels déus IV

44 Replies

Vil·la Farnesina, Roma. Wikimèdia

Reprenem els relats de mitologia de Neus Jordi amb un text per a petits lectors ( i no tan petits!) sobre els déus de l’Olimp, els seus atributs i reialme:

ELS DÉUS

Dotze n’hi havia a Grècia

Entre déus i deesses

Cadascun amb la seva eina es dedica a la feina:

Zeus, amb el llamp i el tro, és el més poderós

Hera, amb la diadema i el paó reial, és la seva esposa

Posidó, amb el trident que remou les onades, és el déu del mar

Hades, amb el gos Cèrber de tres caps, és el déu del món que hi ha sota terra.

Demèter, amb les espigues de blat, és la deessa de la agricultura

Hefest, amb l’enclusa i el martell, és el que fa les armes dels herois

Atena, amb el mussol i l’olivera, és la més intel·ligent

Ares, amb l’escut,l’espasa i el casc,és el déu de la guerra

Afrodita, amb la poma i la petxina,és la deessa de l’amor

Àrtemis, amb les fletxes i la lluna, és caçadora

Apol·lo, amb la lira i el llorer, és el déu de la música

Hermes, amb les sandàlies i el barret amb ales,és el missatger dels déus

I tots junts a l’Olimp amb bona companyia prenen nèctar i ambrosia.

(CONTINUARÀ…)

Faune, sempre polèmic

11 Replies

Com sabeu Faune fou un antic déu romà que rebia culte a Roma al mont Palatí o als seus encontorns. Per la seva afabilitat i per ser favorable (qui fauet), se’l va identificar amb el déu grec Pan. Va perdre amb el temps el caràcter diví i en època clàssica es va multiplicar en faunes (fauni) que són els genis salvatges i camperols, els equivalents als sàtirs grecs, amb qui comparteixen la doble natura de ser mig homes i mig cabres. Són luxuriosos i amants del vi i de la música i així apareixen en totes les representacions artístiques fins als nostres dies. (Si algú s’anima seria un bon material per fer-ne un muntatge per a Aracne!)

Hic et nunc destacaré només la pervivència musical en Prélude à l’après-midi d’un Faune (1894) de Claude Debussy segons un poema de Mallarmé (1876) en què Faune apareix com un ésser ben libidinós, d’aquí que escandalitzés ben molt quan es va estrenar a més del to agosarat i l’orquestació emprada.

Nijinski. Aquarel·la de Léon Bakst. Wikimèdia

El ballarí ucranià Vàtslav Nijinsky (1890-1950) en ballar-lo el 1912 també va provocar un gran escàndol com es pot veure en aquest fragment de la pel·lícula Nijinsky de Herbert Ross (1980), interpretat pel ballarí americà George de la Peña.

Però si voleu també podeu veure un muntatge, que aquests dies ha resultat ben polèmic, de Christian Comte amb fotografies que Adolph de Meyer (París, 1868-Los Ángeles, 1946), va fer a Paris el 1912 a La migdiada d’un faune, tot recorrent pas a pas els moviments de Nijinsky:

Si us he despertat la curiositat per Nijinsky i per la dansa fins el 23 d’agost podeu veure al teatre Romea de Barcelona El salt de Nijinski que la coreògrafa Maria Rovira, amb la companyia Trànsit, dóna forma a les obsessions del ballarí Nijinsky, a qui l’esquizofrènia obligà a abandonar la polèmica i meteòrica carrera molt d’hora.

La nissaga dels déus III

22 Replies

Reprenem com cada dimecres d’estiu el relat de mitologia de Neus Jordi LA NISSAGA DELS DÉUS:

BARALLES DE DÉUS

LA TITANOMÀQUIA, Déus contra Titans

Zeus i els seus germans, els déus, van decidir lluitar contra el seu pare Cronos i els seus oncles, els Titans.

Primer, però, van alliberar els monstres que el cruel Cronos havia tancat al centre de la terra: els tres Ciclops, que tenien un sol ull al front, i els tres Hecatonquirs, gegants de cent braços i cinquanta caps.

Els Ciclops, en agraïment per haver-los alliberat, van fer un regal a Zeus, un altre a Posidó i també un altre a Hades.

A Zeus li regalaren el llamp i el tro, a Posidó el trident, i a Hades un casc que el feia invisible. Amb aquestes armes s’enfrontaren als Titans.

Els Hecatonquirs i els Ciclops els van ajudar. Amb la seva força immensa aixecaven pedres enormes i les tiraven contra els Titans.

Va ser una lluita ferotge i va durar deu anys! S’anomena TITANOMÀQUIA, que vol dir “lluita de Titans”. La van guanyar els déus.

François Dumont. Wikimedia

ELS DÉUS FAN UNA RIFA

Quan van haver guanyat, es reuniren els tres déus germans, Zeus,Posidó i Hades.

El poder del món no el podia exercir només un, se l’havien de repartir.

Com que al començament no es posaven d’acord van decidir fer-ho a sorts. Van fer una rifa per veure què tocava a cadascú.

A Zeus li va tocar governar el cel, a Posidó el regne del mar i a Hades el del món que hi ha sota terra.

Zeus dominava el cel amb el llamp i el tro.

Posidó provocava tempestes amb el trident que movia les onades, encara que de vegades demanava ajuda a Èol, el déu dels vents.

Louvre. Wikimedia

Hades, amb el casc que el feia invisible, era el rei del món del més enllà, un món subterrani on anaven les ànimes dels morts. El porter era el gos Cèrber, un gos terrible de tres caps, que no deixava sortir ningú.

LA GIGANTOMÀQUIA , déus contra gegants

Hi havia uns altres gegants fills de Gea, la mare terra, que no volien que Zeus i els seus germans fossin els reis del món.

Aleshores Zeus i els déus van decidir lluitar contra aquests gegants.

Wikimedia

Eren uns monstres, mig home i mig fera. Tenien el cap, els braços i el cos fins a la cintura de forma humana, però les cames eren uns dracs esgarrifosos, plens d’escates, i cadascun dels seus peus era un cap de drac. La seva força era tan gran que llançaven al cel pedres enormes i alzines enceses. Un oracle havia vaticinat que cap dels gegants podia morir a mans d’un déu immortal si no tenien l’ajuda d’ un mortal. Zeus va demanar ajuda al seu fill Hèracles, l’heroi més fort del món. Era mortal perquè la seva mare Alcmena també ho era.

La lluita va ser terrible. Els déus lluitaven contra aquells gegants tan monstruosos cadascun amb les seves armes.

Zeus amb el llamp els fulminava. Apol·lo amb l’arc i les fletxes els feria els ulls. Posidó i Atena agafaven les illes senceres i les tiraven contra ells. Però finalment Hèracles els va matar a tots amb la seva espasa.

EL MONSTRUÓS TIFÓ

Tifó va ser l’últim monstre amb qui va haver de lluitar Zeus abans de regnar a l’Olimp. Era també una barreja d’home i fera.

Hesíode, un gran escriptor de l’antiga Grècia ens el descriu així:

“De les seves espatlles neixen cent caps de serpent, de drac esfereïdor, d’on surten, talment dards, llengües negroses. En els seus caps mostruosos, sota les celles, els seus dos ulls brillen com brases, i de tots ells quan mira en surt foc”.

Aquesta vegada Zeus es va enfrontar amb el monstre ell tot sol.

Per lluitar va utilitzar les seves armes poderoses, que són el llamp que porta el foc, el tro i el llampec. Amb aquestes terribles armes va cremar tots els caps del monstre i el va deixar fulminat i abatut.

Diuen que de Tifó ve la força dels vents que bufen sobre la mar quan hi ha tempesta i fan perillar els vaixells.