Category Archives: Grec 1

A partir dels apunts publicats el curs 2009-2010.

“L’hora del lector”, ben clàssica!

L’hora del lector és un programa setmanal del Canal 33 presentat i dirigit des del 2007 per Emili Manzano. Divendres passat (9 d’octubre de 2009) va entrevistar el professor i amic Jaume Pòrtulas, catedràtic de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona i autor de l’estudi Introducció a la Ilíada, entre la història i la llegenda, publicat a la Fundació Bernat Metge, pel qual fa poc ha rebut el Premi Nacional de Literatura. La Valèria Bergalli i el Víctor Amela van comentar les novetats literàries i van fer interessants recomanacions entre l’allau de llibres publicats sobre Hipàtia d’Alexandria, arran de l’estrena de la pel·lícula Ágora d’Alejandro Amenábar, i el programa s’acabà amb l’actuació de Tornasol amb llatinisme inclòs!.

Aquí teniu el primer capítol del llibre premiat del doctor Jaume Pòrtulas, per gentilesa de l’Institut Cambó que us ben animarà a llegir-ne la resta.

Us recordo que dimecres anirem a veure Ágora! Ja en tinc ganes!

Τίνα ὀνόματα ἐστι;

A classe de grec de primer de batxillerat hem après l’alfabet grec,  hem estudiat la transliteració i la transcripció (per cert, quina és la diferència?) i hem practicat i practicat fins a llegir en grec; una d’ aquestes activitats d’aprenentatge és escriure el nom personal en grec. El nom és el que més ens identifica i a tothom li fa gràcia veure el propi nom en un altre alfabet. El posem a classe a la pissarra o en un tros de paper i aviat el veig a l’agenda, als exàmens, a la mà de la persona estimada… L’any passat vaig demanar d’escriure’l en un suport petri com els ὄστρακα dels grecs, els alumnes van respondre molt bé com podeu comprovar amb aquesta fotografia de record:

Noms classe grec 2008-09

Noms classe grec 1r batx. 2008-09

Enguany, a més d’escriure’l en paper, l’hem pogut posar al bloc, al messenger, al facebook… i us he demanat d’escriure’l en un suport qualsevol per fomentar la vostra creativitat. A mesura que em vagin arribant aquestes petites obres d’art d’enorme imaginació els aniré penjant aquí. A veure si endevineu a qui pertanyen i en comenteu el suport, l’originalitat…?  i després poseu l’etimologia d’aquests antropònims i comproveu si n’hi ha algun d’origen grec.

width="500"

De lacasitos!

laura petita

Τί ἐστιν.,

Dimecres a classe de grec de primer de batxillerat vàrem aprendre a pronunciar mots en grec, a ampliar el lèxic grec i català amb un joc publicat a Ediciones Eureka, Etymos. En vaig fotografiar alguna de les làmines i aquí he seleccionat un substantiu de les tres declinacions gregues. Què volen dir i quines mots en deriven en les llengües que parleu? Recordeu que vàrem dir que els mots grecs serveixen per formar mots tècnics, científics i humanístics de les llengües modernes.

figures 01

Etymos. Ed. Eureka. Foto Margalida Capellà

Sabríeu escriure en grec, almenys en majúscules que no porten accents ni esperits, els mots corresponents a aquestes il·lustracions del bingo que vàrem jugar a classe per fixar vocabulari grec. Recordeu quin mot dèiem quan ho emplenàveu tot?

figures 02

Etymos. Ed. Eureka. Foto Margalida Capellà

N.B.: Amb el permís de Florencio García Méndez, editor d’Eureka i fotògraf de renom, he pogut fer i exposar aquí aquestes dues fotografies del joc Etymos a la classe de grec de l’IES Cristòfol Ferrer.

Dones ciclop i llibres!

Acabo de rebre un e-mail de la nostra amiga i col·laboradora, Mercè Otero, en què em donava a conèixer una col·lecció de l’editorial  Errata naturae que desconeixia: La mujer cíclope i em passava la portada del llibre que li acabaven de regalar: Las bibliotecas de Dédalo d’Enis Batur; per tant, no us puc dir encara què tal és però aquest petit tast  és molt suggerent i ens motiva segur a la lectura: 

Todos los escritores ligados a la Biblioteca a través de las suyas personales, para mí uno de los pilares fundamentales de la vida (aunque tenemos muchos congéneres que no han escogido dicho pilar o no le han dado importancia), han formado una especie de cadena desde Alejandría hasta la actualidad. Desde el Museion y la Bibliothekai, para nosotros siempre ha existido un director simbólico de la Gran Biblioteca en cada era. El primer director de nuestra época creó a partir de los libros un espejo de metáforas que no tardó en influirnos a todos: de no haber sido por Jorge Luis Borges, no habríamos buscado, encontrado y perdido nuestra singularidad en la repetición. En cierto sentido, cada uno de nosotros ha demostrado los lazos de sangre que nos unen creando variaciones de la Biblioteca de Babel, de los libros quemados, de las pérdidas irreemplazables, de los diseños de Boullée, de los grabados de Piranesi, del final de Auto de fe, de El nombre de la rosa, de los poemas de Char. “ (pàg. 93)

Promet, oi! De referents clàssics a la tapa del llibre, n’hi ha una pila. Quins heu trobat? (Cliqueu damunt la imatge)

En la mitologia grega, hi havia almenys tres tipus diferents de ciclops. Sabríeu definir-los. A quin d’ells pertany el treball de Cultura Clàssica de la Maria Salat? Existeixen, però, les dones ciclop? On les trobem?

D’Errata naturae, us recomano El bibliómano ignorante de Llucià de Samòsata, publicat a la col·lecció Los Agripianos.

Aquest llibret inclou dos textos:  El bibliòman ignorant i Si busqueu una nova vida, compreu un dels nostres estils filosòfics! Són dos textos breus de caràcter humorístic. El bibliòman ignorant (Quina diferència hi ha entre bibliòman i bibliòfil?) es  presenta com un escrit,  una carta, on una persona se’n fot del seu destinatari, ja que només compra llibres per poder dir que els té però que mai no se’l llegeix. Sols els compra per semblar culte.(La història no us recorda la notícia de Michael Jackson, entre d’altres, i els deu mil llibres que tenia a la biblioteca de casa seva, notícia que va sortir a la premsa quan es va morir? Bé, jo conec gent que té un piano de cua, sense saber-lo tocar, i una biblioteca envejable amb tots els fulls intactes!)

A la segona història, hi ha una subhasta organitzada pels déus grecs on hi ha a la venda alguns dels filòsofs grecs de més renom, caracteritzats amb molt d’humor: Sòcrates, Pitàgoras, Diògenes i Heràclides. (Qui no compraria un bon pensador! Què seria dels polítics sense els seus ideòlegs i trenadors de discursos!) Els déus se n’alegren, és clar, de desfer-se d’uns personatges que només els creen problemes! (Ja sabeu què passa amb qui pensa massa o destaca massa!).

Llegiu!

Les llengües indoeuropees avui

Llengües indoeuropees

El grec i el llatí són llengües de la família lingüística indoeuropea. El grec és la més antiga de les llengües indoeuropees que encara es parlen avui dia: el grec modern o neohel·lènic és una llengua amb més de 3.000 anys d’història, des dels primers testimonis en l’època micènica fins a l’actualitat.

En plena vigència del positivisme, el 1816 el lingüista alemany Franz Bopp va publicar una obra en què comparava el sistema verbal del sànscrit amb el del grec, el llatí, el persa i el germànic. A finals del segle XIX, els neogramàtics van posar en evidència les correspondències morfosintàctiques i lèxiques entre la majoria de les llengües que es parlaven o de què s’han conservat restes escrites (llatí, antic eslau…). La similitud entre els mots, morfologia i sintaxi de les llengües va fer postular l’existència d’una llengua comuna i originària a la qual els estudiosos van donar el nom convencional d’indoeuropeu, ja que es va estendre per Europa i per l’Índia. Se suposa que, molt probablement, l’indoeuropeu, abans de desmembrar-se (recordeu la diàspora!) en diferents dialectes, es va parlar en el tercer mil·lenni abans de Crist en algun territori de l’Europa central, des d’on es va expandir a l’est, al sud i a l’oest. D’aquesta llengua de la qual descendeixen quasi tots els idiomes parlats avui a Europa (llevat del basc, l’hongarès i el finès), al sud-oest de l’Àsia i a l’Índia, a més d’estendre’s per Amèrica, Àfrica i Oceania (a causa de l’expansió colonial europea), no se’n conserven restes escrites però podem afirmar que va existir a partir de la similitud de les llengües que en deriven, les anomenades llengües indoeuropees.La família indoeuropea actual comprèn nou grups: l’indoirànic, l’armeni, el grec, l’albanès, el bàltic, l’eslau,, el germànic, el cèltic i l’itàlic o romànic. Hi havia dos grups més, actualment extingits: el tokhari i l’anatòlic.

Llengües indoeuropees avui en dia

De les vint llengües més parlades del món, dotze són d’origen indoeuropeu i entre aquestes tres són descendents del llatí: el castellà, l’italià i el francès.

Llengües indoeuropees a Europa

Tres alumnes meves i companyes vostres de llatí i de grec de primer de batxillerat, la Irena (de Suïssa, tot i que d’ascendència croata), la Coty (d’Argentina) i la Lina (de Colòmbia), han buscat a l’atzar uns mots en diferents llengües indoeuropees que es parlen avui i han realitzat aquest original muntatge audiovisual (com aneu de banderes?):

Què us ha semblat? A quines conclusions podem arribar? Quines llengües han tractat? A quins grups lingüístics de la família indoeuropea pertanyen? Quin mot és més semblant en totes les llengües? Per què? Quines llengües són més diferents, tot i les similituds? Amb quina o quines llengües se sembla més el català? bla, bla, bla

“Dafnis i Cloe” ens inspira!

Borisov-Musatov, Daphnis i Chloe. Wiquimèdia

Borisov-Musatov, Daphnis i Chloe. Wiquimèdia

Recordeu els primers mots de la novel·la grega Dafnis i Cloe de Longus (Λόγγος) de Lesbos amb què vàrem començar no fa gaires dies la nostra primera classe de grec a primer de batxillerat? Recordeu que us vaig animar a llegir la història sencera (Ed.La Magrana, nº1)? Els de segon de grec, la treballarem a partir de la pàgina 238 del llibre Grec 2 (ed.Teide) i aquest apunt us pot animar a la seva lectura (sempre que l’he recomanada als estudiants, ha agradat!) i a comentar què en sabem de Dafnis i Cloe (etimologia dels seus noms, argument de la novel·la…)  i de la seva pervivència en l’art, la música, la literatura sobretot pastoril dels segles XVI al XVIII, en postals… No us espanteu però podríem dir que la innocència dels amors de Dafnis i Cloe ha arribat fins als nostres dies i ha donat la volta al món deixant una enorme petja en la literatura, la música i la pintura!

Aquí en teniu un tastet en una animació del Youtube:

Per què avui tractem Dafnis i Cloe? Tot té una explicació: acabo de rebre al meu correu particular, amb molta il·lusió, una recreació literària original i, amb el permís del seu entranyable i estimat autor, la vull compartir amb tots vosaltres hic et nunc:

INTERLUDI

Em pregunto si en aquest moment, el vell Longus pensaria i sentiria com jo. Acompanyat per la remor de la brisa que acarona les branques dels pins i que fa giravoltar les fulles als meus peus i dibuixa formes efímeres que fan pensar en els gràcils relleus del temple d’Efes.
Tot plegat un moment d’intensa bellesa, propi de l’inici de la tarda, una hora màgica, com estic segur que també pensaven Dafnis i Cloe en ple èxtasi.

J.V.V.                                                                                                                                                                                                                   

Què us ha semblat? Us animeu a fer-ne una, però no des del punt de vista de Longus, el seu novel·lista, sinó des de la joventut dels seus protagonistes que descobreixen l’amor. Els temps han canviat i la vostra experiència en aquests afers es pot comparar en algun aspecte a la de Dafnis i Cloe?

A Dafnis i Cloe, es fan contínues al·lusions a transformacions de persones a causa dels seus amors amb els déus, ara que llegim les Metamorfosis d’Ovidi. Us trobareu també les metamorfosis d’ Io, Pitis, Procne, Siringa i Eco. El text de Longus, per tant, us pot inspirar per la tasca que us encomanava per al nostre àudiollibre il·lustrat El Fil de contes mitològics!

Al nostre escriptor d’avui, l’avi Joaquim, un gran melòman, dedico especialment aquesta genial interpretació del premiat director d’orquestra Dorian Wilson d’un fragment de Daphnis et Clhoé del compositor Maurice Ravel:

Internet: unió o separació lingüística?

La torre de Babel, Pieter Bruegel el vell

Aquests dies a classe us preguntava, després de comentar la diàspora de les llengües indoeuropees, tot esmentant el símil de la torre de Babel que narra com els descendents de Noè van començar a construir una torre per arribar al cel i Déu els castigà amb la confusió de llengües (Gènesi 11), si avui en dia, amb les xarxes d’informació com Internet, crèieu que tornàvem anar cap a la unió o la separació lingüística. Què n’opineu? Podeu deixar aquí també la resposta dels exercicis 7 i 8 de la segona unitat del llibre de Grec 1 (ed.Teide).

Divendres passat, vaig tenir l’honor de ser convidada a Vic, com a guanyadora de la primera edició, als Premis Blocs Catalunya, i Dani Cortijo que es va emportar el premi al millor bloc de Cultura per Altres Barcelones va dir uns mots en llatí, tot esmentant la nostra feina i referint-se a nosaltres. El llatí també va tenir en aquesta edició el seu minut de glòria! Moltes gràcies Dani! L’enhorabona a tots els premiats i premiades (com sempre poquetes)! Ubi sunt mulieres? L’enhorabona també a STIC.cat que una vegada més ha sabut premiar els millors blocs en català. Els premis, ja ho sabeu, honoren més a qui els concedeix que a qui els rep! Per molts anys a tothom!

El català a la xarxa també ha estat notícia i no només per aquesta segona edició de Premis Blocs Catalunya, i així ho ha recollit el Telenotícies Cap de Setmana de TV3:

Sí, ho heu sentit bé: el català és la vuitena llengua a la xarxa pel que fa als blocs! L’enhorabona a tots i a totes per contribuir-hi!

Plató i l’escriptura

Plató i Aristòtil. Wiquimèdia

Plató i Aristòtil. Wiquimèdia

Un llibre ens porta a un altre i un escrit a un altre, així una pàgina web ens porta a una altra i un apunt d’un bloc a un altre. Qui no ha sentit més d’una vegada que això de les noves tecnologies,  dels ordinadors, dels llibres digitals i d’Internet res de res, són modes d’un moment i que no serveixen per a res més que per perdre el temps, distreure  la gent i estimular la mandra.

Avui vivim un moment clau que suscita la mateixa objecció en alguns àmbits  com aquell que es va viure en l’època de Plató en què es va passar de l’oralitat a l’escriptura o segles més tard,  quan es va inventar la impremta i es va passar a la lletra impresa.

Hieronim Squarciafic, que va promoure la impressió dels clàssics llatins, també va argumentar, el 1477, que “els llibres en abundància feien menys estudiosos els homes” (Lowry, 1979, pàgs. 29-31). Es creia que la lletra impresa feia malbé la memòria i debilitava el pensament, degradant l’ home o la dona savis en profit de la sinopsi de butxaca. No cal dir que molts altres consideraven la impremta un nivellador desitjable que feia savi tot el món. Tot això no us recorda certes opinions actuals respecte a Internet, les TIC i els llibres digitals? Què n’opineu?

Plató  en la cruïlla de l’oralitat, la impremta en la cruïlla de la difusió dels textos escrits i nosaltres en la cruïlla de l’era digital: tres moments bastants similars, no? Escriptura, impremta i digitalització són formes de tecnologitzar la paraula. Qui ho critica, cau en el mateix parany i utilitza el mateix mitjà. Els tres casos van units a la mort: la mort de la transmissió del coneixement només mitjançant l’oralitat,  la mort de la lletra manuscrita simbolitzada en posar flors fresques en pàgines de llibres de lletra impresa, la mort del llibre  de paper en…

Tot pensant, he recordat el final del diàleg  Fedre (274b …) de Plató en què aquest exposa les seves objeccions a l’escriptura.  Precisament Plató va fixar el seu pensament per escrit i el coneixem gràcies a les seves obres escrites. He tornat a rellegir el diàleg platònic en un llibre de casa, però per si no el teniu a l’abast aquí us enllaço una pàgina de filosofia Φῆ amb la traducció de Fedre per Patricio Azcárate.   Us recomano que llegiu almenys el final a partir del 274b: “Me contaron cerca de Naucratis…” i comenteu els recels platònics envers l’escriptura. Us adonareu que alguns són de plena actualitat,  equiparables als recels envers l’era digital. Temps al temps!

De l’alfabet grec, els alfabets europeus

L’escriptura alfabètica és la més evolucionada, ja que amb pocs signes, fàcils d’aprendre, es poden escriure innombrables paraules. Podríem dir que és el sistema d’escriptura més econòmic, senzill i perfecte per a la comunicació per escrit.
L’alfabet és un sistema d’escriptura en què, generalment, hi ha un signe per a cada so o fonema, i la seva descoberta s’atribueix als fenicis. Els mateixos grecs n’eren conscients i consideraven Cadme, vingut de fenícia a la recerca d’Europa raptada per Zeus, l’introductor de l’alfabet. Els fenicis van introduir l’alfabet a Grècia pels volts del segle IX aC, segurament en una zona de la mar Egea d’estretes relacions comercials. Els grecs no sols van adoptar l’alfabet fenici, sinó que el van adaptar a la seva llengua; la representació de les vocals amb signes propis va ser un dels canvis més característics i va suposar un perfeccionament de l’alfabet fenici. Els signes vocàlics es van crear a partir dels símbols de consonants que no es corresponien amb cap dels sons que empraven els grecs. Tret de les consonants dobles (ζ, ξ, ψ), els grecs van tenir una lletra per a cada so. Dels fenicis van adaptar la forma de les lletres i, fins i tot, la seva orientació, encara que el fenici s’escriu de dreta a esquerra i el grec clàssic a l’inrevés; però abans del segle VI aC alternaven l’escriptura d’esquera a dreta i de dreta a esquerra (estil bustrofèdic, ja que recorda una parella de bous quan llaura la terra). També van respectar l’ordre dels signes i el nom de les lletres.
Aquest primer alfabet només constava de majúscules, les minúscules són d’època bizantina (segles IV-V). La primera inscripció conservada és del segle VIII aC en un vas àtic d’estil de Dípilon (Atenes).

muarqueologicdipilon
dip_insc

L’alfabet grec és el primer alfabet europeu. El nostre alfabet, anomenat alfabet llatí, abecedari o abecé,  és una variant de l’alfabet grec, importada a Itàlia pels etruscos (segle VI aC), que en van modificar algunes lletres.  De l’alfabet grec, deriven tots els alfabets que ara s’utilitzen a Europa, bé sigui indirectament a través del llatí, bé s¡gui directament, com en el cas de l’eslau. Els eslaus van adoptar els signes grecs en ser evangelitzats en el segle IX per Ciril i Metodi, que van traduir l’Evangeli a l’antic búlgar; l’alfabet que en va resultar es diu ciríl·lic o eslau, que té més signes que el grec i continua vigent als països de l’est d’Europa, com Rússia, Bugària i Sèrbia, i a les àrees d’influència cultural russa.

La professora de llatí ja jubilada, però completamenent en actiu Mercè Otero m’ha enviat aquesta fotografia, feta aquest estiu a Croàcia, en alfabet glagolític croata. Hi veiueu alguna semblança amb l’alfabet grec. Per què es diu glagolític? Quin ètim grec que prové de λίθος hi reconeixeu?

És l’alfabet el major i més útil invent de tots els temps?

Aquests dies a classe de grec de primer de batxillerat ens afrontem al repte d’escriure en alfabet grec. Fixant-nos-hi bé, ens adonem de la forma sorprenent de les lletres i de la seva semblança, malgrat tot, amb algunes de les lletres del nostre alfabet. De petits, vàrem conèixer les lletres del nostre alfabet i vàrem començar a llegir, alguns ràpidament com una servidora, però a d’altres va costar déu-i-ajut. Ara, però, no se’ns acut llegir lletra a lletra. Estem tan acostumats a llegir paraules i frases, que passem per alt els signes que les formen: les lletres de l’alfabet. Acabem de conèixer les lletres de l’alfabet grec i d’entrada ens captiven els seus signes, però les lletres soles no ens diuen res, tal com passa amb les lletres soles del nostre alfabet; en canvi, totes juntes diuen meravelles encara que, ara per ara, ens costi desxifrar el missatge que grecs de fa més de dos mil anys fixaren per escrit amb la idea de perpetuar la seva existència, el seu pensament…   

Ara és el moment d’aturar-nos a reflexionar sobre l’alfabet. És realment el major i més útil invent de tots els temps? Per quines raons podem afirmar que l’alfabet ha contribuït enormement al desenvolupament de la nostra civilització?

D’on sorgeix un sistema d’escriptura com l’alfabet? Com han arribat les lletres del nostre alfabet a la seva forma actual? (Us recomano que jugueu aquí amb l’evolució de l’alfabet fenici a l’àrab, o del fenici al grec, del grec al cirílic o del grec al llatí)

Quins rastres ha deixat l’alfabet grec en l’art? i en la publicitat (ex.3, pàg.29 Grec 1 ed.Teide?…Al Moodle Fil de Grec 1 hi trobareu els passos a seguir per fer-ne la recerca i aprendre tots junts. Aconseguirem fer un treball per després publicar a Aracne fila i fila, l’espai dels alumnes? Segur que sí, si tots i totes col·laborem! Καλὴ Τύχη!