Category Archives: Grec 1

A partir dels apunts publicats el curs 2009-2010.

Helena, de Joan Margarit

"Hèlena de Troia" d'Evelyn de Morgan

L’ahir és el teu infern. És cada instant

on, sense tu saber-ho, t’has perdut

i també cada instant on t’has salvat.

Quan el jove que fóres ja és molt lluny,

l’amor és la venjança del passat.

Ve d’una guerra on has estat vençut,

d’armes i campaments abandonats

en la Troia que dus a dins de tu.

Els aqueus en la nit et buscaran

i tancaran el setge. Tornaràs,

per una dona, a perdre la ciutat.

Helena és tots els somnis que la vida

s’ha anat quedant. Defensa-la amb coratge

per última vegada, desarmat.

MEMORANDUM: Us recordo que aquesta setmana treballarem a classe la Ilíada a grec 1 i l’Eneida a llatí 2.

Relats al Laberint

Fa dies que us vull penjar aquest vídeo de la nostra sortida al Laberint d’Horta, concretament del relat de les Miníades d’Ovidi, però amb el servei deficitari i intermitent de Xtecblocs m’ha resultat impossible fins ara.

Tot canvia i res no roman

Aquesta setmana ha estat l’aniversari del naixement de Sòcrates. Coincidint amb el natalici del filòsof grec se celebra a tot el món el Dia mundial de la filosofia (cliqueu i recordareu com el varen celebrar el curs passat).

A hores d’ara ja sabeu del meu amor per la filosofia i no em puc estar de festejar el seu dia altre cop aquí, però no pas igual perquè tot canvia.

Everybody is changing de Keane em recorda un filòsof grec que sempre m’ha apassionat (A la recerca del filòsof) i potser ara, per les circumstàncies de la vida, més que mai:

Sabeu a qui em recorda tot i que amb variacions? Què li passa al protagonista d’aquesta cançó envers el món que l’envolta?

Canviem nosaltres? Canvia tot? Quin filòsof grec deia que tot passa i res no roman, tot comparant allò existent amb el corrent d’un riu afirmava que no podríem endinsar-nos dues vegades en el mateix riu?
Tot i ser anomenat l’obscur el nostre filòsof és un gran creador d’imatges i ha influït i continua influint en el pensament de la humanitat, i si no us ho creieu llegiu els fragments següents:

Miquel de Unamuno La elegía eterna

La vida es un morir continuo,
es como el río
en que unas mismas aguas
jamás se asientan
y es siempre el mismo.
En el cristal de las fluyentes linfas
se retratan los álamos del margen
que en ellas tiemblan
y ni un momento a la temblorosa imagen
la misma agua sustenta…

Luis Cernuda, “Viendo volver”, Vivir sin estar viviendo

¿Un río
a cada instante
No es él y diferente?

Coneixeu altres cançons o fragments literaris o cinematogràfics sobre el canvi? Segur que sí, perquè és inherent a l’ésser humà, o no?

El poble grec i el seu marc geogràfic

Ha arribat l’hora de saber localitzar en un mapa el marc geogràfic del poble grec. Per fer l’exercici 1 pàg. 74 del llibre de text Grec 1 ed. Teide podeu confeccionar-vos el vostre mapa, emplenar un mapa buit o fer tots plegats aquest mapa col·laboratiu en Google maps tot seguint els colors i la tipografia dels companys que ja l’han començat:


Veure El poble grec i el seu marc geogràfic en un mapa més gran

Les set meravelles del món antic en Google maps

La llista de les set meravelles del món antic ens la forneix l’epigramatista grec Antípatre (Anthologia Palatina IX, 58):

καὶ κραναᾶς Βαβυλῶνος ἐπίδρομον ἅρμασι τεῖχος
καὶ τὸν ἐπ᾽ Ἀλφειῷ Ζᾶνα κατηυγασάμην,
κάπων τ᾽ αἰώρημα, καὶ Ἠελίοιο κολοσσόν,
καὶ μέγαν αἰπεινᾶν πυραμίδων κάματον,
μνᾶμά τε Μαυσώλοιο πελώριον ἀλλ᾽ ὅτ᾽ ἐσεῖδον
Ἀρτέμιδος νεφέων ἄχρι θέοντα δόμον,
κεῖνα μὲν ἠμαύρωτο † δεκηνιδε νόσφιν Ὀλύμπου
ἅλιος οὐδέν πω τοῖον ἐπηυγάσατο.

La muralla de la ruda Babilònia, per on poden córrer els carros,

i aquell Zeus al bord de l’Alfeu, els he vist jo;

i els jardins penjants i el colós d’Hèlios,

i l’immens treball de les altes piràmides,

i la tomba gegantina de Mausol; mes quan vaig veure

el temple d’Àrtemis, que abasta fins els núvols,

aquelles altres quedaren enfosquides; i què són fora de l’Olimp?

El sol no ha vist mai res semblant!

Heu reconegut les set meravelles de la il·lustració anterior? Quin nom reben i en quin país actual les situaríeu? Realment creieu que varen existir o tot fou fruit de la imaginació?

No us perdeu aquest interessant documental de Las 7 Maravillas de la Antigüedad:
[youtube width=”550″ height=”450″]http://youtu.be/aQVaeSEKTdM[/youtube]

Si localitzem en Google maps els set savis de Grècia, no deixarem les set meravelles! A El Fil de les Clàssiques ja les vàrem treballar en aquest apunt. Ara ha arribat el moment que introduïu en aquest Google maps de col·laboració oberta les set meravelles, les seves característiques i almenys un document gràfic.


Veure Les set meravelles del món antic en un mapa més gran

Recordeu amb quina de les set meravelles comparàvem l’estàtua de la llibertat?

A  la pel·lícula Àgora d’Amenábar, quina de les set meravelles encara es pot contemplar amb tot el seu esplendor? És possible que Antípatre hagués pogut visitar les meravelles que esmenta en el seu poema? Hi podríem establir equidistàncies sagrades? Quines són les meravelles del nostre món?

Feliciter, Pepita poeta!

Set columnes

Pepita Castellví, amiga i col·laboradora habitual de El Fil de les Clàssiques i d’ Aracne fila i fila (Somnis, Mitologia, Alétheia, Gnossiannes, Ai las Hipàtia…), va guanyar dissabte passat el primer premi de poesia en la Mostra literària del Maresme 2009 que enguany es va celebrar a Arenys de Munt (l’any passat la nostra Camila va ser mereixedora del primer premi de prosa!) i ens continua enviant poemes provocats pels nostres articles que li han fet descobrir Grècia, en aquest cas el nombre set de l’apunt de Els set savis li ha suggerit aquest:

Set, nombre màgic, misteriós, signe protector.
El que tot ho comprén, de forces diferents.
Potser malèfic, potser benefactor?
Set pecats capitals, set inferns.
Movent les llengües bífides la serp dels set caps.
En l’aire transparent, després de la pluja,
s’encenen els set colors de l’arc de Sant Martí.
Set notes musicals. Set astres errants,
planetes girant en la immensitat del cel.
I de la geografia del temps, surt Grècia
i els set savis,”els sensats”, erudits, filòsofs…
Fascinació, llegendes, històries,
poesia. Quina és la realitat?

Pepita Castellví

Els mots de Pepita sembren en nosaltres, sens dubte,  l’amor per les paraules, per la poesia, per Grècia, per aprendre, … Què en sabem del nombre set, de la seva etimologia i màgia? Quins altres exemples hi podríem afegir (de l’antiga Grècia, de Roma, de Harry Potter o de Tolkien) i, fins i tot, fer-ne un poema o una cançó?

L’enhorabona més sentida i més sincera, Pepita! Feliciter, poeta nostra! Continua estirant del fil dels mots amb cabdell daurat !

Tot Heròdot en català

historia_herodot_

Per primera vegada podem llegir Els nou llibres d’història d’Heròdot en català. Els acaba de publicar l’editorial La Magrana: Història de Rubén J. Montañés, professor de la Universitat Jaume I de Castelló, que ja havia traduït a La Magrana els sis primers volums. Història és la primera edició completa de l’obra d’Heròdot en català, abans sols teníem traduïts els sis primers volums també a la Bernat Metge, que començà a traduir el pare Manuel Balasch i ha continuat Joaquim Gestí.

Avui he llegit aquest article-entrevista al diari El Punt Algú que llegeix El senyor dels anells pot llegir Heròdot i el vull compartir amb tots vosaltres per tal d’animar-vos a llegir Heròdot i a establir paral·lelismes amb la novel·la de J.R.R. Tolkien, tot comprovant que l’ésser humà roman inalterable al llarg dels segles, especialment pel que fa a l’estupidesa, i que només es pot entendre el present si s’entén el passat.

Des de Ciceró es considera Heròdot d’Halicarnàs (c.480-420 aC) el pare de la història. Els nou llibres de la història és una investigació de les causes de les guerres mèdiques. És de tots coneguda la meva passió per Heròdot, els referents trobats a El paciente inglés,… i hic et nunc us demano als amants de Tolkien que comenteu les similituds entre una llegenda transmesa per Heròdot en el llibre primer i ampliada per Plató en el llibre X de la República: l’anell de Giges, gràcies al qual va esdevenir rei de Lídia.

Quina és la història de Giges segons Heròdot? Quina és la reinterpretació feta per Plató?
Si fossis Giges, què faries amb l’anell?

Per què Gollum acaba com acaba?

A més del paral·lelisme amb la literatura fantàstica de Tolkien, crec que la llegenda de l’anell de Giges pot ser una bona excusa per fer-ne una dramatització, un muntatge audiovisual, una il·lustració, una actualització literària… Qui s’hi anima?

Ara que tenim tot Heròdot en català no tenim excusa per no llegir-lo i trobar molts paral·lelismes actuals. Bona lectura!

Els set savis de Grècia en Google maps

Els set savis

Els set savis

Els grecs eren afeccionats a inventar-se llegendes. De la mateixa manera que es confeccionà la d’Isop, la de la competició d’Homer i Hesíode o la de la rivalitat de Corinna amb Píndar, en el segle IV aC es forjà una llegenda entorn la contemporeneïtat d’uns intel·lectuals típics del segle VI aC i darrer terç del VII aC. Val a recordar que la filosofia neix en un d’ells, Tales de Milet, quan les circumstàncies de l’època i de la zona fan que es pugui tenir temps lliure per dedicar-se a la contemplació desinteressada de la realitat i aleshores neix la capacitat d’admirar-se. Els set savis formen part d’una llegenda que tindrà molts candidats (ja coneixeu la màgia del nombre set!) i representen un tipus de pensador que resol els problemes polítics d’una comunitat. Què bé ens vindrien uns caps pensants així avui en dia per sortir de la situació política i crisi actual!

Segons la tradició recollida per Plató en el Protàgoras (343a), els set savis de Grècia eren: Tales de Milet, Pítac de Mitilene, Bias de Priene, Soló d’Atenes, Cleobul de Lindos, Misó de Quenea i Quiló de Lacedemònia. Llistes posteriors canvien alguns dels noms i n’afegeixen de nous, com Periandre de Corint. Ara nosaltres els localitzarem en aquest Google maps col·laboratiu segons el seu lloc de procedència i també inclourem enllaços i informació sobre ells, així com les seves sentències:

Us atreviu ara a llegir en grec les seves sentències? Quina us agrada més?

P:D.:
Dins el cicle de conferències “Maestros de la sabiduría” de la Funsació March, el 10 de gener del 2017 Carlos García Gual va presentar els set savis de la Grècia antiga:

Grècia des de l’aire

Ahir us vaig fer un regal per les bones notes de l’últim examen de grec, tot començant tema nou (unitat IV de Grec I “El poble grec i el seu marc geogràfic”): fer un viatge virtual per tot Grècia des de l’aire. Vàreu descobrir que els colors del nostre bloc són els colors de Grècia: blanc, blau intens i verd! El timbre va tocar i no vàrem poder acabar de veure Grecia desde el aire de National Geographic, 2002. Tot navegant per Internet, he trobat els següents vídeos que poden anar bé als alumnes que esteu malalts a casa i que no vàreu poder fruir de la nostra escapada virtual (que aviat us recupereu!) i la resta podreu així acabar de veure el documental.

Què n’opineu de tot plegat? Què us ha cridat l’atenció? Com podríeu definir el paisatge grec? Com era en l’antiguitat? (Us pot ajudar també la lectura de la pàg. 70 de Grec I ed. Teide, així com els exercicis del Moodle Fil de Grec 1).