Category Archives: General

Gladiator estimulà el Barça a Roma

 

Set minuts i deu segons que demà podrem veure entre el Telenotícies nit de TV3 i Crackòvia (també a El Fil) van esperonar els jugadors del Barça just abans de sortir a la gespa de l’estadi olímpic de Roma i proclamar-s’hi emperadors.

La conversa dels matins de Josep Cuní (potser li hem d’ensenyar a pronunciar bé el nom de la pel·lícula!) us poden ajudar a fer boca així com l’article de portada de El Periódico del divendres o “Gladiator” como motivación a  El País. No us perdeu tampoc Las meditaciones de Pep, talment les de Marc Aureli.

Qui havia de dir que una pel·lícula de romans que nosaltres hem emprat per estudiar la història de Roma amb cinema tingués uns efectes tan emocionants en els jugadors blaugrana!

En el vídeo que Pep Guardiola va encarregar a Santi Padró per motivar la seva plantilla, els jugadors del Barça van veure imatges d’ells mateixos marcant gols, celebrant victòries i patint per arribar a Roma, tot amanit amb escenes de la pel·lícula Gladiator, la banda sonora de la qual cantaria pocs minuts després el tenor Andrea Bocelli en la inauguració de la final. La música del vídeo, però, no era de Gladiator, sinó l’ària més coneguda de l’òpera Turandot de Giacomo Puccini, “Nessun Dorma” que acaba amb un creixent vincero, i això precisament és el que van fer els gladiadors blaugrana: vèncer al colosseu romà!

Aquí us deixo l’ària de Puccini en la veu de qui la popularitzà, Luciano Pavarotti (1935-2007 RIP):

 

Nessun dorma! Nessun dorma!
Tu pure, o, Principessa,
nella tua fredda stanza,
guardi le stelle
che fremono d’amore
e di speranza.

Ma il mio mistero e chiuso in me,
il nome mio nessun sapra!
No, no, sulla tua bocca lo diro
quando la luce splendera!

Ed il mio bacio sciogliera il silenzio
che ti fa mia!

(Il nome suo nessun sapra!…
e noi dovrem, ahime, morir!)

Dilegua, o notte!
Tramontate, stelle!
Tramontate, stelle!
All’alba vincero!
vincero, vincero!

Els romans i la gestió de l’aigua

[kml_flashembed movie="http://blocs.xtec.cat/tutorials/files/2009/09/aqueducte.swf" width="460" height="320"/]

 

Aquesta animació sobre els aqüeductes i les canalitzacions romanes forma part d’un audiovisual més ample que tracta el cicle de l’aigua i els usos històrics fets per diferents civilitzacions. Va ser un encàrrec divulgatiu de l’extingida Confederación Hidrográfica del Sur, l’actual agència andalusa de l’aigua.

Tradició grecoromana: un bon tresor immaterial

Si ens trobem Grècia i Roma a cada passa, crec que la tradició grecoromana, candidatura presentada per la revista Auriga,  caldria que fos un dels déu tresors dels béns immaterials de Catalunya. Aquest any l’organització Capital de la Cultura Catalana demana de triar-los amb la voluntat de promoure’ls, divulgar-los, sensibilitzar-los i salvaguardar-los. En edicions anteriors es van triar els set savis catalans o les set meravelles del patrimoni català.

“El patrimoni immaterial es defineix, segons la Convenció per a la protecció del patrimoni immaterial de la Unesco, com els usos, representacions, expressions, coneixements i tècniques que les comunitats, els grups i, en alguns casos, els individus reconeixen com a part integrant del seu patrimoni cultural. Algunes de les seves característiques són les següents:

Es transmet de generació en generació; és recreat sovint per les comunitats i/o grups en funció del seu entorn, la seva interacció amb la naturalesa, la seva història; dóna a les comunitats i grups un sentiment d’identitat i de continuitat; promou el respecte de la diversitat cultural i la creativitat humana; és compatible amb els instruments internacionals de drets humans existents; compleix amb el respecte mutu entre comunitats, grups i individus i de desenvolupament sostenible.

El patrimoni cultural immaterial es manifesta, essencialment, en els àmbits següents: tradicions i expressions orals; arts de l’espectacle, com ara la música tradicional, la dansa i el teatre; usos socials, rituals i actes festius; coneixements i usos relacionats amb la naturalesa i l’univers, i tècniques artesanals tradicionals.”

Us proposo ara que participeu en la votació ciutadana per tal que la tradició grecoromana esdevingui un dels 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra. Trobareu les cent candidatures al web de l’organització de Capital de la cultura Catalana.
Si voleu votar, ho podeu fer  fins el 31 de maig :

– Des de la pàgina web, omplint el formulari de votació.
– Per sms: Enviar un missatge al número 5523, escrivint Tresor + espai en blanc + 97, que és el número de candidatura de la tradició grecoromana. (cost del missatge: 1,50 € + iva).

Jo ja he votat! i vosaltres a què espereu?

Procònsol de la Tarraconensis?

20090523elpepivin_2.jpg 

De què fa humor Forges en El  País de dissabte 23 de maig de 2009 a l’inici de la campanya de les eleccions al Parlament europeu? 

 En temps de la República romana, els procònsols acostumaven a ser excònsols nomenats governadors provincials.

La Hispania Citerior Tarraconensis amb capital a Tàrraco (Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco) fou el 27 aC per decisió de l’emperador August província imperial amb rang consular, mentre que Lusitània amb capital a Emèrita Augusta (Colonia Iulia Augusta Emerita) era imperial amb rang pretori i la Bètica, amb capital a Còrdova (Corduba Colonia Patricia) senatorial amb rang pretori. El governador de la Tarraconensis era el Legatus Augusti pro Praetore Prouinciae Hispaniae Citerioris Tarraconensis i tenia el seu officcium a Tàrraco amb tres llegats, al cap de tres legions, que en temps de Calígula es van reduir a dos i a un en temps de Neró.

Ateses les grans dimensions de la província Tarraconensis (val a recordar que abastava les dues terceres parts de la Península Ibèrica), el governador  va rebre com auxiliars en l’administració de justícia, nomenats directament per l’emperador, set llegats, els legati iuridici, al capdavant dels respectius conuentus iuridicus.

Visitant virtualment el Colosseu

Aquests dies sentirem parlar molt de la final de la Champions que s’ha de jugar a l’Estadi Olímpic de Roma, recinte inicialment construït per Mussolini el 1938 i remodelat parcialment per als Jocs Olímpics de 1960. És probable que molts comentaristes i articulistes de premsa es refereixin al recinte amb expressions com “Colosseu romà”, “Colosseu de la pilota” o similars, fent un paral·lelisme entre l’Estadi Olímpic i l’autèntic Colosseu, edificat per ordre de l’emperador Vespasià cap el 70 dC. Segurament, la majoria d’afortunats que acudiran a la final ho faran amb un pla de viatge massa ajustat per dedicar el temps a redescobrir l’ingent patrimoni històric romà. Tot i que res no pot substituir la vivència directe dels llocs i els esdeveniments, gràcies a les noves tecnologies, avui disposem d’un ampli catàleg de recursos web per viatjar i visitar virtualment llocs d’interès de tot el planeta, proporcionant-nos una experiència molt fidedigna a la real.

Una d’aquestes experiències virtuals la podem viure visitant 360cities.net. Aquest portal acull la captació fotogràfica de milers d’indrets a través de panoràmiques esfèriques en alta resolució, fetes per fotògrafs professionals i aficionats que han posat els seus treballs a disposició de tothom. L’exploració d’aquestes imatges es fa a través d’un visor que ens permet controlar paràmetres com el zoom, el sentit i la velocitat del gir vertical-horitzontal, així com saltar a d’altres captacions pròximes a l’indret. Aquesta aplicació també s’integra en Google Earth, el programa en local del gegant americà que ens permet volar i visitar la terra i part del firmament i dels fons marins.

Per a aquells que la final de la Champions a Roma no doni més de sí, tot seguit teniu un magnífic treball sobre el Colosseu i els seus voltants del fotògraf alemany Jürgen Diemer. Per accedir als controls panoràmics s’ha de clicar sobre “show controls”.

Cliqueu aquí, si ho voleu veure en el lloc oficial a plena resolució.

Villa Primilia

 imperioromano.com

 

Primilius est dominus Romanus, qui in magna villa inter vineas habitat. Cuis vir est? Vir Iuliae est. Iulia matrona est. Quid matrona est? Matrona est uxor quae liberos habet. Primilius Iuliaque duos liberos habent, Marcum  filium et Valeriam filiam, et multos servos et multas ancillas. Primilius magnam pecuniam habet. In magna et pulchra villa cum familia sua habitat. Servi et ancillae cum Primilii familia vivunt. Villa Primilii ruri est, haud procul a Barcinone. In Hispania multae familiae villas rusticas habebant. Primilius frater habet: Talianus quoque villam habet cum cella vinaria.

In media villa atrium est. Atrium praecipuus domi locus, magna quadratae formae aula est, cuius medium tectum perforatum est: compluvium appellabant. Pluviae aquae de caelo cadunt in impluvium quod aquam recipit et in cisternam ducit. In atrium lararium est. Primilius pius est et deos deasque colit. Iulia et liberi quoque deos colunt. Barcinone templum est.

Circum atrium multa cubicula sunt, et magna et parva. Apud cubicula sunt alae, duo vacua spatia in extremis atrii locis. In Primilii villa  culina, balnea et latrina sunt. Balnea magna et pulchra est. In domibus balnea rara sunt.  Primilius cum familia sua in triclinium prandet et cenat.

Post atrium tablinum et peristylum apparent. In tablino documenta privata sua et multos libros servat.

Primilius antiquos novosque libros amat. Boni et pulchri libri eum delectant. Etiam Marcus et Valeria libros amant. Pueri in peristylo ludunt. Peristylum esse solet magna aula, hortus pulcher atque amoenus, columnis circumdatus, cuius medius locus, marmoreis statuis ornatus. Primilius multas statuas habet.  In villis rusticis saepe magnifici horti erant, qui magnis arboribus et pulchris floribus abundabant. In Primilii villae horto multae rosae et pini et cyparissi sunt. Dominus multos equos et magnas greges caprarum et ovium habet.

Marcum et Valeriam Iulia domi educabat; fabulas de praeclaris romanis narrabat et ita mores conformabat. Primilius quoque filium saepe secum in agros ducebat et natare, equitare et feras captare docebat. Ita Marcum audacem et robustum faciebat. 

 

Què prové de villa romana Primiliani? i de villa Taliani? Què en sabem de les vil·les romanes? Quina altra vil·la romana hi havia al Maresme?

Carles Riba

Edu3.cat

Teniu examen de literatura catalana i avui he decidit posar-vos un far de la literatura catalana, punt d’unió amb el món clàssic: Carles Riba.

Què us ha semblat el documental emès per Televisió de Catalunya El meu avi? Amb qui estava casat? Quins referents clàssics destacaríeu en la vida i obra de Carles Riba? Recordeu algun poema, alguna traducció…  Relacionat amb Carles Riba, què celebrem enguany?

N.B.: Clementina Arderiu
Edu3.cat

La mitologia i les fonts d’energia

  • Quines són les principals fonts d’energia i a quins personatges de la mitologia clàssica els podeu associar i per què?

  • Què us ha semblat aquest vídeo d’EnergiK, TV3 2007? On es va enregistrar? Quins referents clàssics hi heu reconegut? bla, bla, bla

Menús romans a Tàrraco Viva

Els alumnes de clàssiques del Cristòfol Ferrer ja sou uns experts en cuina romana després del nostre convivium o del taller de cuina romana a la Boqueria. Per tal que no perdeu el gust pel menjar romà, aquí teniu un reportatge emès ahir en el TN comarques sobre la quinzena gastronòmica romana que podrem tastar a  Tàrraco Viva:

[kml_rm movie="http://video.xtec.net:8080/ramgen/mcapella/Tarraco_menus.rm" width="400" height="320"/]

En quins establiments els romans podien consumir aliments? Recordeu que van inventar el fast food.

Si en voleu saber més, llegiu aquest interessant document.