Category Archives: General

Modelatge 3D amb Google Sketchup

Sketchup és una eina informàtica del gegant americà Google orientada al modelatge en 3D d’edificis, mobiliari enginyeria civil  o altres construccions. Com acostuma a ser norma en Google, el programa disposa d’una versió gratuïta d’un ús bastant senzill que no requereix uns coneixements exhaustius d’arquitectura o disseny gràfic. La seva interfície de treball se’ns presenta amb una pantalla intuïtiva i de ràpida assimilació de les eines que ens posa a l’abast. Abans de fer l’intent amb un altre software més sofisticat, Google SKetchUp és el programa idoni per facilitar els alumnes el primer contacte en el camp del disseny i la maquetació en 3D. De fet, crec que pot esdevenir una eina bàsica per ajudar a adquirir la competència digital a l’alumnat. A més, el programa permet l’exportació dels models fets a la majoria de programes d’ús habitual en el camp del disseny.

Els usuaris poden compartir i posar a l’abast de tothom els models creats amb aquest programa, a través del lloc Google Sketchup, tant els originals com recreacions d’edificacions conegudes.

Espero que, com en els exemples precedents, en aquest pròxim curs els alumnes amants del disseny us aventureu a recrear i perfeccionar en 3D alguns dels tresors arquitectònics del patrimoni clàssic.

My Life In Ruins

mividaenruinas
Títol: Mi vida en ruinas (no hi ha versió doblada al català)
Producció:EUA-Espanya, 2009
Direcció:Donald Petrie
Intèrprets:Nia Vardalos, Richard Dreyfuss, Rachel Dratch, Harland Williams, María Botto, María Adánez
Gènere:Comèdia
Recomanada per a tots els públics

SINOPSI:
Una guia turística grega (Nia Vardalos), fastiguejada per un guia rival, està obsessionada en què el seu grup internacional (les turistes espanyoles són les actrius María Botto i María Adánez) descobreixi els encants de Grècia i no només s’interessi per comprar souvenirs; però ho té ben difícil fins que apareix l’amor.

Popi a l'Acròpolis

My Life in Ruins és de la mateixa productora que l’exitosa Mi gran boda griega (2002). Tom Hanks i la seva muller Rita Wilson l’han concebut, després d’haver fet Mamma mia (2008).

Ahir a la tarda vaig anar al cinema a veure Mi vida en ruinas, acabada d’estrenar, no tenia excusa: és una pel·lícula apta per a tots els públics (s’hi pot anar en família!) i relacionada amb Grècia (i és temps de vacances!). Vàrem passar una estona entretinguda i ens vàrem distreure l’oïda, no només amb la música sinó també amb les frases típiques de grec modern i algun diàleg còmic; la vista amb meravelloses postals de Grècia (Atenes, Delfos, Olímpia…), tot i ser rodades algunes escenes a les platges i bars d’Alacant. Hi surten tots els tòpics de Grècia i dels grecs, així com de les nacionalitats dels turistes (les espanyoles divorciades…).

En definitiva, una dolça comèdia romàntica amb belles vistes per veure a l’estiu o en un trajecte en autocar, avió o vaixell.

Grècia és el bressol de la nostra civilització, no un souvenir ni un destí turístic qualsevol. Un lloc que enamora i per enamorar-se. Bon viatge a Grècia! Gaudiu-la si en teniu ganes després de veure My life in ruins.

Heu vist les Perseides!

Com tots els anys per aquests dades (12 i 13 d’agost) m’agrada sentir la serena de les nits d’estiu i mirar en un cel d’agost de poca contaminació lumínica (a Barcelona, això no és possible!) les Perseides, també dites llàgrimes de Sant Llorenç, també s’observa Júpiter ben pletòric i la lluna se’ns marceix. Són nits d’estiu, són nits per mirar el cel i perdre’s en la seva immensitat ja per interès ja per romanticisme.

lesperseides

Anit, vaig contemplar el cel estiuenc i també les Perseides. Quin goig en veure-les caure! Per què es diuen així les llàgrimes de Sant Llorenç? Doncs perquè són estrelles fugaces, bé més aviat meteors, que tenen el punt radiant en la constel·lació de Perseu (i ja coneixeu el mite de l’occidor de la Gòrgona, l’heu de llegir o rellegir al llibre prescrit Narracions de mites clàssics). Tot i que es poden veure uns dies abans i després, entre el 12 i 13 d’agost tenen una frequència de 60 o 70 per hora. Un espectacle meravellós per observar el cel i intentar entendre els misteris de l’Univers.

Si enguany no les heu contemplat, l’any vinent  no us les perdeu! Aquí teniu alguns consells per observar la pluja de les Perseides, elaborat pel personal del Departament d’Astrofísica i CC. de l’Atmòsfera UCM, ASAAF-UCM i AAM.

Mireu aquesta nit el cel, potser encara podreu veure caure algun meteor de les Perseides i formular el vostre desig!

La nissaga dels déus IV

Vil·la Farnesina, Roma. Wikimèdia

Vil·la Farnesina, Roma. Wikimèdia

Reprenem els relats de mitologia de Neus Jordi amb un text per a petits lectors ( i no tan petits!) sobre els déus de l’Olimp, els seus atributs i reialme:

ELS  DÉUS

 

Dotze n’hi havia a Grècia

Entre déus i deesses

Cadascun amb la seva eina es dedica a la feina:

Zeus,  amb el llamp i el tro, és el més poderós

Hera, amb la diadema i el paó reial, és la seva esposa

Posidó,  amb el trident que remou les onades, és el déu del mar

 Hades, amb el gos Cèrber de tres caps, és el déu del món que hi ha sota terra.

 Demèter, amb les espigues de blat, és la deessa de la agricultura

 Hefest,  amb l’enclusa i el martell, és el que fa les armes dels herois

 Atena, amb el mussol i l’olivera, és  la més intel·ligent

 Ares, amb l’escut,l’espasa i el casc,és el déu de la guerra

 Afrodita, amb la poma i la petxina,és la deessa de l’amor

 Àrtemis, amb les fletxes i la lluna, és caçadora

 Apol·lo, amb la lira i el llorer, és el déu de la música

 Hermes, amb les sandàlies i el barret amb ales,és el missatger dels déus

 I tots junts a l’Olimp  amb bona companyia prenen nèctar i ambrosia.


(CONTINUARÀ…)

Faune, sempre polèmic

Com sabeu Faune fou un antic déu romà que rebia culte a Roma al mont Palatí o als seus encontorns. Per la seva afabilitat i per ser favorable (qui fauet), se’l va identificar amb el déu grec Pan. Va perdre amb el temps el caràcter diví i en època clàssica es va multiplicar en faunes (fauni) que són els genis salvatges i camperols, els equivalents als sàtirs grecs, amb qui comparteixen la doble natura de ser mig homes i mig cabres.  Són luxuriosos i amants del vi i de la música i així apareixen en totes les representacions artístiques fins als nostres dies. (Si algú s’anima seria un bon material per fer-ne un muntatge per a Aracne!)

Hic et nunc destacaré només la pervivència musical en Prélude à l’après-midi d’un Faune (1894) de Claude Debussy segons un poema de Mallarmé (1876) en què Faune apareix com un ésser ben libidinós, d’aquí que escandalitzés ben molt quan es va estrenar  a més del to agosarat i  l’orquestació emprada.

Nijinski. Aquarel·la de Léon Bakst. Wikimèdia

Nijinski. Aquarel·la de Léon Bakst. Wikimèdia

El ballarí ucranià Vàtslav Nijinsky (1890-1950) en ballar-lo el 1912 també va provocar un gran escàndol com es pot veure en aquest fragment de la pel·lícula Nijinsky de Herbert Ross (1980), interpretat pel ballarí americà George de la Peña.

Però si voleu també podeu veure un muntatge, que aquests dies ha resultat  ben polèmic, de Christian Comte amb fotografies que  Adolph de Meyer (París, 1868-Los Ángeles, 1946), va fer a Paris el 1912 a La migdiada  d’un  faune, tot recorrent  pas a pas els moviments de Nijinsky:

Si us he despertat la curiositat per Nijinsky i per la dansa fins el 23 d’agost podeu veure al teatre Romea de Barcelona  El salt de Nijinski que la coreògrafa Maria Rovira, amb la companyia Trànsit,  dóna forma a les obsessions del ballarí Nijinsky, a qui l’esquizofrènia obligà a abandonar la polèmica i meteòrica carrera  molt d’hora.

La Roma antiga al CN 33

romaantiga

TV3

Gràcies a un e-mail de Ramon Torné he sabut que el proper dilluns 17 d’agost a les 20’30 a Canal 33 s’emetrà en català la sèrie La Roma antiga que ja es troba en DVD a Aurum.

romabbcdvd

AURUM

Es tracta d’un docudrama produït per la BBC i Discovery Channel, que consta de sis capítols de cinquanta minuts cada un i comencen per Neró (el tornen a emetre dia 18 a les 8’25). A continuació, vindran els dedicats a Juli Cèsar, la Revolució, la Rebel·lió, Constantí i la Caiguda de l’Imperi.

La BBC va estrenar aquesta minisèrie la tardor del 2006. La  va coproduir juntament amb Discovery Channel, i va gaudir d’un gran èxit d’audiència. Espero que gaudeixi de la mateixa a casa nostra i ens ajudi a difondre la importància de la cultura romana. Jo encara no l’he vista i no ho faré fins el proper dilluns, però crec que paga la pena i per això des d’aquí us hi animo.

El palau de Dioclecià

restituciopalaudioclecia1

Reconstrucció del palau de Dioclecià per Ernest Hébrard. Wikimedia

Split (Salona en temps dels romans) és avui la ciutat més gran i més important de la regió de Dalmàcia, i la més gran de Croàcia després de Zagreb, la capital. En el segle III, l’emperador Dioclecià (245-313 d.C.) hi va fer construir el seu palau per a descansar-hi, un magnífic palau de pedra blanca  amb  marbre d’Itàlia i de Grècia, a més de columnes i esfinxs d’Egipte.

Esfinx del palau de Dioclecià. Wikimedia

Esfinx del palau de Dioclecià. Wikimedia

Al segle VII s’hi van refugiar els habitants de la colònia romana de Salona. Els seus descendents encara hi viuen: dos cents vint edificis dins del recinte del palau (d’uns 31.000 m²), entre els quals hi ha la catedral,  segueixen allotjant més de tres mil persones, a més de comerços i restaurants per a turistes.

Muralles del temple de Dioclecià a Split. Wikimedia

Muralles del temple de Dioclecià a Split. Wikimèdia

 

Catedral de Split. Wikimedia

Catedral de Split. Wikimedia

Si encara no en teniu prou, provem de viatjar-hi amb imatges de satèl·lit  de Google maps:


Vid. mapa més gran

 Mercè i companyia, quan torneu de visitar-lo aquest estiu vull, si en teniu ganes, que ens en feu cinc cèntims. Molt bon viatge!

Per quan tornem a les aules: Què opineu d’aquest palau, declarat Patrimoni de la Humanitat? Què en sabem de Dioclecià? Què idea per tal d’evitar les lluites dinàstiques?  Què sabeu dels límits de la  Dalmàcia, província de l’imperi romà? Es corresponen amb l’actual Dalmàcia? Com es diuen els seus habitants?

Ilíada: cinc dones per la pau

[flv width=”440″ height=”320″]http://www.tvciutatvella.com/media/jtvcontent/2009/2009_07_31_Teatre_La_Iliada.flv[/flv]
Vídeo de TV Ciutat Vella

El festival de Barcelona Grec 09 s’està acabant i ho fa, com no, amb una obra grega. Aquests dies i fins diumenge 9 d’agost, a la nau gòtica de la Biblioteca de Catalunya, cinc actrius, dirigides pel canadenc Tom Bentley-Fisher, representen l’obra teatral Ilíada, basada en l’obra homònima d’Homer, d’Alessandro Baricco.

homer-iliada_alessandro-baricco_libro-omag879

Cinc  dones d’ambdós bàndols (grec i troià) intenten, una vegada superat el paper de víctimes, trobar els motius de la guerra  i generar solucions comunes. Aquest buscar el perquè de la guerra fa que l’espectacle sigui més radical que en la versió d’Alessandro Baricco, que va treure de l’obra d’Homer els déus per tal que fossin els humans els qui afrontin tot el que passa en aquesta tragèdia i no ho puguin justificar tot refugiant-se en els odis de les divinitats. És curiós que siguin les dones, ( a mi em ve al cap la Lisístrata d’Aristòfanes), les que vulguin acabar amb el conflicte de manera conjunta (ni aquees ni troianes), però la Ilíada és  “un reto”, según el director, tenint en compte que es tracta d’ “una historia escrita para hombres que habla de hombres, muy violenta y masculina”.

L’espai en què es desenvolupa l’acció és una platja de sorra, per tant és atemporal. Podria ser qualsevol indret, en qualsevol moment. La peça malauradament té actualitat, una guerra antiga ben repetida al llarg del temps. Avui trobem Troia a molts llocs del món  i aquest cor femení poden ser les veus de dones que reclamen la justícia i la veritat, com les valentes àvies de la Plaza de Mayo.

Bentley-Fisher amb aquesta representació tan humana de la guerra pretén despertar en l’espectador la responsabilitat en els conflictes i en tot el que s’esdevé en el nostre voltant. Estem desperts? em pregunto.

Potser vàreu veure Les Suplicants d’Èsquil, l’espectacle d’aquestes cinc genials actrius (Mercè Anglès, Mercè Arànega, Anna Güell, Mar Ulldemolins i Àngels Sánchez) de la companyia Q-Ars Teatre fa poc a la Sala Muntaner de Barcelona representant la primera part de la trilogia:

La temporada vinent ( del 18 de març al 25 d’abril de 2010) al TNC representaran la tercera part amb Electra. Serà la peça de la trilogia en què es distanciaran menys del text original i s’incorporarà el primer personatge masculí, que interpretarà el paper d’Orestes , a més de l’actuació de la magistral Clara Segura que fou una de les meves primeres alumnes de grec a l’IES Sant Just Desvern. No ens podrem perdre Electra!

A mi personalment m’agrada molt el marc gòtic de la Biblioteca i a més em porta molt bons records ja que hi veig  l’actriu Clara Segura en el magistral paper d’Antígona. Mercè Otero (que finalment  m’ha impulsat a fer aquest apunt) se’n sentirà molt orgullosa ja que aquesta versió de  Ilíada hi té molt a veure (comparteix la dramatúrgia amb  Tom Bentley-Fisher ) una exalumna seva que viu al Canadà, Elisabeth Ràfols!

Si ara us he fet dentetes, però aquests dies d’agost esteu fora de Barcelona, podreu veure aquest espectacle del 15 de setembre al 4 d’octubre,  com una obra estable de la Biblioteca de Catalunya i ara podeu aprofitar per llegir-vos la Ilíada, en la versió reescrita per Alessandro Baricco, en l’adaptada per Teide (La còlera d’Aquil·les), en la traduïda per Joan Alberich que el proper curs també treballarem Homer a classe!

Imago mortis

El llatí en el cinema, potser aquest podria ser un bon treball de recerca!
A finals de juliol de 2009 s’ha estrenat una pel·lícula de terror italo-espanyola, Imago mortis, de Stephano Bessoni amb la genial Geraldine Chaplin:

Què vol dir el títol Imago mortis? A quina declinació pertanyen ambdós mots? Has entès la frase llatina del tràiler? Què és un tanatoscopi? i una tanatografia? Quins són els seus ètims i el seu origen?

No sols el llatí perviu en el cinema, el grec també hi té el seu paper.