Category Archives: General

El llatí dels rellotges de sol

Per començar un passeig històric pel desig humà de voler mesurar el temps:

Ara ja sabeu què és una clèpsidra? A Aracne fila i fila ja vàrem veure què és un gnòmon. Ho recordeu?

Quan vàrem anar a la Jornada de Portes Obertes de la UAB a Bellaterra, unes alumnes ens van fotografiar un rellotge de sol i a la façana de casa, en llueixo un amb la inscripció llatina preferida Carpe diem!
A arreu hi ha rutes per observar els rellotges de sol i societats de gnòmica (ara ja sabeu què vol dir!). Què en sabeu de tot plegat? Potser amb les noves tecnologies ja ni utilitzeu els rellotges digitals!

Ja queda poc i aviat El Fil de les Clàssiques tornarà a ser un bloc d’aula, per llavors us proposo hic et nunc dues activitats:

traduir els lemes dels rellotges del meu Slide
buscar i fotografiar altres rellotges de sol amb diferents lemes llatins i fer-ne la traducció

Andrea Palladio, hereu innovador del món clàssic

3 Replies

Palladio, l’Arquitecte. CaixaForum BCN

Heu anat a veure l’exposició Palladio, l’Arquitecte al CaixaForum Barcelona? És una exposició molt interessant, sorgida entre els actes de celebració del cinquè centenari de l’aniversari del seu naixement, en col·laboració de la Royal Academy of Arts de Londres i el Centro Internazionale di Studi di Architettura Andrea Palladio de Vicenza, amb la participació del Royal Institute of British Architects de Londres. Si no l’heu vista, avui diumenge és l’últim dia a Barcelona; després, però, viatjarà al CaixaForum de Madrid. És de franc i recull més de 200 obres, -dibuixos, maquetes a gran escala, projeccions, teles i llibres- de l’arquitecte renaixentista Andrea Palladio (1508-1580) des que era un adolescent i feia de picapedrer a Pàdua fins a esdevenir un intel·lectual i arquitecte consagrat que ha influït en les generacions posteriors d’arquitectes fins a l’actualitat com Arata Isozaki, David Chipperfield, Richard McCormac, Toh Shimazaki o Antonio Jiménez Torrecillas, entre d’altres.

El nom de Palladio és sinònim d’arquitectura i va saber unir com cap altre teoria i pràctica en publicacions i edificis; va democratitzar l’arquitectura en reivindicar el valor de les edificacions domèstiques, tot considerant que qualsevol edifici podia ser bell sense necessitat d’emprar materials costosos. Tenia un profund coneixement de l’arquitectura del món clàssic que li va permetre idear un harmoniós sistema de plans i alçats en edificis que sorprenen i intriguen per la seva enorme inventiva que el va incitar a forjar un nou llenguatge arquitectònic d’acord amb el seu temps, amb un perfecte maridatge entre harmonia i bellesa.

Pal·ladio va escriure un cèlebre tractat I Quattro Libri dell’Architectura que li ha valgut juntament amb els seus projectes i edificis -com la Basílica de Vicenza, la Villa Rotonda, les grans esglésies venecianes de San Giorgio Maggiore i del Redentore o les vil·les Barbaro i Emo, al Vènet- la consideració d'”arquitecte d’arquitectes”.

Sabeu en honor de qui Andrea di Pietro pren el nom de Palladio? A quin arquitecte romà us recorda? A quines obres de l’arquitectura romana us recorden les seves, per exemple la Villa Rotonda?… D’aquí podria sortir un bon treball de recerca!

Trina Milan parla de El Fil de les clàssiques a COM Ràdio!

2 Replies

A Com Ràdio a l’últim Estiu en un blog, espai de blogosfera del programa El Dia a la Com de Josep Maria Cano, Trina Milan, presidenta de Stic.cat, parla de blogs i educació i esmenta la nostra tasca en el bloc El Fil de les Clàssiques (a partir del minut 6 i també en l’apunt corresponent del seu bloc Platxèria).

Entrevista

Des d’aquí el nostre agraïment! Per molts anys!

“Subterreum hoc opus…” Quid est? Ubi est?

7 Replies

Mireu quina fotografia he fet aquestes vacances per a tots i totes (alumnes de llatí) per tal que poseu en pràctica els vostres coneixements de cultura general i de llatí. Què és? On l’he feta? Havíeu vist abans aquesta inscripció? Què hi posa? Per què en llatí?…

“Subterreum hoc opus a mense ianuario anni universae reparationis MCMXXIV A.D. MCMXXVI ianuario mense perfectum barcinonensem habuit opificem e fundatissimo nostrate genere natum”.

Toponímia clàssica de Catalunya amb Google Maps

27 Replies

Tot va començar com un joc i de mica en mica s’omple la pica. Si mireu aquest mapa amb els topònims catalans de procedència clàssica, sobretot llatina, podem afirmar que Roma és sens dubte la primera fita definitòria de Catalunya i n’és una prova l’origen llatí de bona part dels seus topònims.

Mostra Toponímia clàssica de Catalunya en un mapa més gran

Ara entre tots i totes hauríem d’anar completant el mapa de toponímia d’Hispània romana en Google Maps tal com ja tenim tots els jaciments romans al mapa d’Hispània a Chiron, a més del de El Fil de les clàssiques. Teniu l’èxit ben assegurat perquè un percentatge aclaparador dels topònims té origen llatí. Qui s’hi apunta?.

Chiron ja ha fet la crida!

La nissaga dels déus VII

23 Replies

Ha arribat el setembre, i els dimecres continua essent el dia de La nissaga dels déus de Neus Jordi, però ara li ha tocat el torn als herois:

HISTÒRIES D’HEROIS

AQUIL·LES

Aquil·les era fill de la nereida Tetis, una divinitat marina, i de Peleu, rei de Ptia, un territori de Tessàlia, una regió de l’antiga Grècia.

Quan va néixer, la seva mare va voler que el seu fill fos immortal perquè l’oracle havia vaticinat que moriria si anava a la guerra. Aleshores Tetis, per fer-lo immortal, el va banyar en el llac Estigi, un llac sagrat. El va agafar pel taló i el va submergir dins del llac. Només hi va haver una part que no li va tocar l’aigua, la part de darrera del taló per on la seva mare l’agafava.

Quan va tenir l’edat d’anar a l’escola els seus pares van confiar-lo a un centaure molt savi que es deia Quiró perquè l’eduqués i li ensenyés tot el que sabia.

Quan tenia nou anys, l’endeví Calcas va predir que la ciutat de Troia, una ciutat molt rica que els grecs volien conquistar, no podria ser conquerida sense la seva ajuda.

Aleshores, Tetis, la seva mare, que no volia que anés a la guerra per por que el matessin, el va disfressar de noia i el va enviar a la cort del rei Licomedes. Allà vivia amb les filles del rei com si fos una de les seves amigues. Però el van descobrir.

Un dia Odisseu, rei d’Ítaca, que era molt enginyós i sabia on era Aquil·les perquè li havia dit l’endeví Calcas, es va inventar un parany per descobrir-lo. Es va presentar a la cort del rei Licomedes amb molts regals per a les filles del rei. Entre els regals, joies i bonics vestits, hi havia una llança i un escut. Les noies van triar els vestits i les joies però Aquil·les, no va poder dissimular i va triar les armes. Es va descobrir l’engany i aleshores van veure que realment era un guerrer i que havia nascut per ser un heroi.

Per tant els seus pares van haver de resignar-se a la vocació guerrera del seu fill que va voler anar a la Guerra de Troia. Va ser una guerra molt llarga. Van lluitar els grecs contra els troians durant deu anys. Aquil·les va lluitar en el bàndol dels grecs. Es va haver d’enfrontar amb Hèctor, el valent fill del rei de Troia, defensor de la seva ciutat, a qui va matar.

Quiró a més a més d’ensenyar-li tot el que era necessari perquè fos un jove savi i prudent, el va alimentar amb tripes de lleó i de senglar i també amb medul·les d’óssos, perquè creixés ben fort. Se’n va fer molt de fort i tan ràpid en la cursa que li deien “el dels peus lleugers”.

Finalment els grecs van guanyar la guerra, però Aquil·les va morir. El princep troià Paris, germà d’Hèctor, li va tirar una fletxa al taló, la part del cos que era mortal perquè no li havia tocat l’aigua del llac sagrat.

Així doncs, es va complir l’oracle que tant temia la seva mare.

(CONTINUARÀ…)

Troben restes romanes de Dertosa

4 Replies

A l’actual Tortosa, l’antiga Dertosa, s’han descobert unes restes romanes d’un edifici! Roma a cada passa!

Font: Telenotícies Comarques 1 de setembre de 2009

Què en sabem de Dertosa i com es diu en català un strigilis? Us sembla bé que les tapin de nou? Què n’opineu?

L’art a Catalunya als segles XIX i XX: fascinació per Grècia

5 Replies

El Museu d’Art de Girona ahir va tancar una valuosa i única exposició Fascinació per Grècia de la qual tenim un altre apunt que us recomano de llegir, si no ho heu fet abans, a El Fil de les Clàssiques.
Ara que totes les peces d’aquest fantàstic viatge a l’hel·lenisme, a partir d’artistes de la nostra cultura influenciats i fascinats pel món de l’art i la cultura grecs, tornaran als seus respectius museus i col·leccions particulars, vull immortalitzar en El Fil de les Clàssiques aquest bell recorregut per l’art català dels segles XIX i XX que mira Grècia, bressol de la civilització occidental. Quina llàstima que l’exposició no sigui itinerant o duri més temps a Girona perquè us hi pogués acompanyar quan comenci el curs!
Estava fent un vídeo per preservar-la en el record virtual i hi anava a posar la cançó de Lluís Llach Viatge cap a Ítaca, però Nikos de La pasión griega ha tingut la mateixa idea i fantàsticament molt bé (vid. Fascinació per Grècia). Ja sabeu quina és la meva opinió del treball a internet si no el pots fer millor, no ho facis. Aleshores m’he decidit per mostrar-vos les fotografies que la Valèria (una petita gran fotògrafa, tot i la poca llum que hi havia!) i jo vàrem fer a l’exposició amb la llegenda corresponent per si us animeu a fer un treball de recerca i heu de buscar-les arreu, disperses per tot Catalunya i fora (Museu del Prado); no hi he posat música perquè vosaltres l’evoqueu amb l’intel·lecte tal com vàrem fer nosaltres a l’exposició.
Gràcies al Museu d’Art de Girona hem pogut veure acomplert un somni en el centenari (a la tardor farà cent anys!) de la descoberta de l’estàtua atribuïda al déu grec de la medicina Asclepi o Esculapi, tal com l’anomenen els romans i avui és coneguda (tot i que potser es tracta de Serapis!); així, un any després del centenari de l’inici de les excavacions científiques a Empúries, Facinació per Grècia ens ha fascinat, malgrat la redundància, amb l’obra dels artistes catalans dels segles XIX i XX que, en un moment o altre de la seva carrera artística, han begut en l’art o en mitologia grecs i ens evoquen l’enriquiment personal que a tots ens produeix nodrir-nos de l’hel·lenisme, essència de vida, que ens portarà a fer, juntament amb la lectura dels clàssics (Homer, Plató, Aristòtil, Èsquil, Sòfocles, Eurípides, Plutarc, Llucià…) i escriptors i poetes més moderns de Grècia (Kavafis, Kazandzakis, Seferis, Elitis, Ritsos…) el “bell viatge” que tots hem de fer al llarg de la nostra vida cap a Ítaca.

Bon viatge cap a Ítaca!

Turisme virtual per Roma amb Google Street View

5 Replies

En un altre article ja us vaig presentar una web amb una eina interactiva molt interessant per fer turisme virtual sense moure’s de casa. Es tracta de 360 cities, un lloc web que ens permet visionar panoràmiques esfèriques en alta resolució d’indrets de tot el món, captades i posades a disposició de la comunitat pels mateixos usuaris. Com així ens indica el seu nom, l’aplicatiu de 360cities disposa d’un visor interactiu que permet al visitant capgirar 360º l’escenari mostrat per les imatges, tant vertical com horitzontalment, recreant a l’usuari una sensació visual molt pròxima a la realitat. Això sí, els usuaris que vulguin carregar imatges a 360cities han de disposar d’una màquina fotogràfica amb una òptica i un suport especial, per poder fer les preses fotogràfiques amb el format requerit per la web.

Ara, us vull parlar de Google Street View, una aplicació del tità Google que va veure la llum fa un parell d’anys, una estrena que, en el seu moment, no va estar exempta de certa polèmica per la qüestió de la privacitat. Street View té unes característiques i funcions similars a 360cities, amb la principal diferència que les imatges que ens permet visionar han estat captades i processades per encàrrec directe de Google, i no per usuaris particulars. Com que l’aplicatiu s’havia d’integrat en el mateix Google Maps, Google va contractar els serveis d’empreses especialitzades en la captació d’imatges en moviment, que els darrers tres anys s’han passejat (i encara ho fan) pels carrers de pobles i ciutats. Les escenes són captades des d’uns vehicles equipats amb càmeres exteriors de fotografia i vídeo.

Com 360cities, la principal finalitat de Street View és recrear la sensació d’un passeig virtual per les places i els carrers de les principals ciutats, des de la perspectiva d’un observador que viatja en un vehicle pel mig del carrer. La navegació que ofereix Street View (els salts entre una imatge i la seva contigua) és més fidedigna i acurada que en 360 Cities, tot i que aquest últim presenta una resolució superior en les imatges. Les dues eines són molt pràctiques per visitar virtualment aquells monuments i edificis històrics que desitgem conèixer.

Espero que amb aquesta nova aplicació Googleliana pogueu gaudir d’un tomb virtual per aquells indrets i ciutats que desitgeu trepitjar ben aviat o que hàgiu visitat i volgueu rememorar l’experiència. Com s’ha esmentat abans, Google no ha obtingut encara els permisos per poder passejar-se per tots els indrets del món i, de moment, sembla que les escenes de ciutats emblemàtiques com Atenes hauran d’esperar. No obstant, aquí us deixo la meva proposta de passeig virtual pels vols del Colosseu romà i axí podreu fer-ne la comparació amb 360Cities:

Bon passeig!

Fem poemes inspirant-nos en la mitologia

17 Replies

Poetes de tots els temps, des de l’antiga Grècia fins avui, i en diferents llengües s’han inspirat en la mitologia grega per fer noves creacions poètiques. Res no s’escriu del no res, sinó a partir d’una herència, d’una tradició cultural o imaginari en què un poeta o poetessa s’ha format. La mitologia clàssica és, a occident, la nostra herència cultural més preuada i contínua i inesgotable font d’inspiració. Ara que ja sou lectors experimentats en mitologia amb La nissaga dels déus i amb les lectures prescrites (Narracions de mites clàssics, La còlera d’Aquil·les, Les aventures d’Ulisses etc.) i aneu adquirint competència literària, llegiu aquests dos poemes inèdits que ens ha enviat la poetessa Pepita, tot inspirant-se ad hoc en la mitologia clàssica:

MITOLOGIA

I
Mira com llisca la nit,
Misteriosa, obre quimeres
Damunt la ratlla de l’infinit.
S’atura el temps, callen les hores,
Del fons de l’espai surt el passat.

Mira Èol com corre
Entre el arbres amb el seu cavall de vent.
Les nàiades, criatures d’aigua
De llargues cabelleres,
Dibuixen reflexes en els rius.
Instants màgics, transparents…
Quan arriba l’alba, Afrodita,
La més bella, voltada d’escuma
I algues, emergeix de la mar.
I per damunt de tots, Zeus,
Déu suprem de l’Olimp
Movent els fils del destí.

Volten el sol i la lluna
I torna la roda a moure el temps.

Quimeres, que llisquen en la nit.

II
Somnis, il·lusions de l’aire
Que s’ha tornat foll
I obre paradissos impossibles
A la línea corba de l’horitzó.

Dalles de núvols escapcen el cel
I Zeus, torxa encesa, encén
Escenaris oblidats i il·lumina
La immensitat d’uns camins

Que no porten enlloc.
Ariadna, filla de Minos,
Lliga’m el canell amb el teu fil
I porta’m fora del laberint.

La remor d’unes ales
Polsa les cordes del dia
Que ja arriba el seu ocàs.
La llibertat té el color del cel.

Pepita Castellví

Us han agradat? Què us han semblat? Quins personatges mitològics esmenta? Estan ben caracteritzats? Amb quina finalitat fa ús dels personatges mítics? bla, bla, bla.

Ara, intenteu fer el vostre poema mitològic (pot ser a partir de la reelaboració d’un mite, o mitificant mitjançant la paraula circumstàncies personals) i deixeu-lo en comentari o feu-ne un apunt a Aracne fila i fila. Jo quan tenia la vostra edat i era alumna de grec de l’estimada Coloma Blanes i Blanes al cor de l’illa de Mallorca, vaig escriure aquest que fa poc he rescatat de l’oblit i que ara vull compartir amb tots vosaltres per animar-vos a escriure i a publicar el vostre:

Vet aquí Circe encisadora,

que es torna Afrodita quan li convé,

per convertir-se després en casta Minerva

pura i verge com es creu ser,

però tot d’una esdevé cervatell,

tímid i fugisser de la sageta,

llança fletxes d’or i d’argent.

Corre, s’amaga per a no ser ferida

no ho evita tanmateix, i agonitza

d’amor que és nostàgia i defalliment.

Lida adolescent