Un matí romà a Baetulo amb tots els alumnes de llatí de l’IES Cristòfol Ferrer (ESO i batxillerat, primer i segon) i no pas per cursos és un dia que pel que veig recordareu pel vincle d’amistat creat a l’entorn del nostre passat i amb aquestes fotografies fetes in situ, omnium consensu, segur que no l’oblidareu. Baetulo i llatí, llatí i Baetulo pro memoria .
Sabeu què és una defensa o resistència numantina i d’on li ve el nom? No us oblideu d’utilitzar l’expressió en una frase pròpia.
Encara que ho sabeu no us perdeu aquest interessantíssim documental d’ arteHistoria:
Què us ha semblat? Heu après moltes coses? On es troba Numància? Quin general romà i quan la va conquerir? Què en sabem de l’exèrcit celtiber? i de l’exèrcit romà? Què és una legió? Quines són les principals armes de l’exèrcit romà? Què vol dir SPQR? Per què el nostre calendari comença el mes de gener i des de quan?…
LLegiu els textos següents sobre el canvi de l’inici de l’any en el calendari: Segeda, 153 aC
Consules anno quingentesimo nonagesimo octavo ab urbe condita magistratum [kal. Ian] inire coeperunt. Mutandi comitia causa fuit, quod Hispani rebellabant.
Tit Livi, Ab Urbe Condita 47, 15
“En l’any 598 de la fundació de la Ciutat, els cònsuls entraren en la magistratura en les calendes de gener. La causa d’aquest canvi va ser una rebel·lió a Hispania”.
Q. Fulvius et T. Annius. Hi primi consules kalendis ianuariis magistratum inierunt propter subitum Celtiberiae bellum.
Cassiodor (Chr. [601] {47})
“En el consulat de Q. Fulvivs i T. Annius. Aquests van ser els primers cònsuls en entrar a la magistratura en les Calendes de gener a causa d’una guerra en la Celtibèria”.
(Ann)us no(uus) (incipit) / quia eo die mag(istratus) ineunt quod coepit / (post Romam) condita a. DCI
Fasti praenestini. Calendari d’època imperial
“L’any comença perquè els magistrats entraren en les seves funcions per primera vegada en l’any 601 de la fundació de la ciutat”.
Apià, Iber. 44-47: explica la rebel·lió de Segeda, però no parla del canvi en el calendari.
Plutarc a Vida de Numa 18-19 atribueix a Numa que l’any comenci el mes de gener.
Ahir tots els alumnes de llatí del nostre institut, 4rt ESO, 1r i 2n de batxillerat, vàrem visitar les restes romanes de Baetulo, Bètulo, a l’actual Badalona, i aquest és el vídeo resum de la nostra estada amenitzat amb el tema musical Nimbus, creat per Nini:
Ara us demano que redacteu en forma de comentari les impressions de la jornada en unes 150 paraules, formaran part de la nota de competència comunicativa.
Aquesta setmana ha estat l’aniversari del naixement de Sòcrates. Coincidint amb el natalici del filòsof grec se celebra a tot el món el Dia mundial de la filosofia (cliqueu i recordareu com el varen celebrar el curs passat).
A hores d’ara ja sabeu del meu amor per la filosofia i no em puc estar de festejar el seu dia altre cop aquí, però no pas igual perquè tot canvia.
Everybody is changing de Keane em recorda un filòsof grec que sempre m’ha apassionat (A la recerca del filòsof) i potser ara, per les circumstàncies de la vida, més que mai:
Sabeu a qui em recorda tot i que amb variacions? Què li passa al protagonista d’aquesta cançó envers el món que l’envolta?
Canviem nosaltres? Canvia tot? Quin filòsof grec deia que tot passa i res no roman, tot comparant allò existent amb el corrent d’un riu afirmava que no podríem endinsar-nos dues vegades en el mateix riu?
Tot i ser anomenat l’obscur el nostre filòsof és un gran creador d’imatges i ha influït i continua influint en el pensament de la humanitat, i si no us ho creieu llegiu els fragments següents:
Miquel de Unamuno La elegía eterna
La vida es un morir continuo,
es como el río
en que unas mismas aguas
jamás se asientan
y es siempre el mismo.
En el cristal de las fluyentes linfas
se retratan los álamos del margen
que en ellas tiemblan
y ni un momento a la temblorosa imagen
la misma agua sustenta…
Luis Cernuda, “Viendo volver”, Vivir sin estar viviendo
¿Un río
a cada instante
No es él y diferente?
Coneixeu altres cançons o fragments literaris o cinematogràfics sobre el canvi? Segur que sí, perquè és inherent a l’ésser humà, o no?
Ha arribat l’hora de saber localitzar en un mapa el marc geogràfic del poble grec. Per fer l’exercici 1 pàg. 74 del llibre de text Grec 1 ed. Teide podeu confeccionar-vos el vostre mapa, emplenar un mapa buit o fer tots plegats aquest mapa col·laboratiu en Google maps tot seguint els colors i la tipografia dels companys que ja l’han començat:
Veure El poble grec i el seu marc geogràfic en un mapa més gran
Badalona serà el 2010 capital de la cultura catalana i, entre altres actes, s’hi celebrarà el proper Fòrum Auriga (s’acaba de celebrar el V a Figueres). L’organització de la CCC ja ha obert el termini per votar fins el 29 de novembre de 2009 els 7 tresors del patrimoni cultural material de la ciutat de Badalona (els nombre set altre cop i la seva màgia!). Entre els candidats hi ha la ciutat romana de Baetulo i el fons romà del Museu. Jo ja he votat i espero que vosaltres també hi participeu. Com cada any també des de El Fil de les Clàssiques ens farem ressò de la Magna Celebratio i hi anirem; potser serà una altra oportunitat per retrobar-nos amb els companys de l’Albéniz!
Baetulo, Bètulo, l’actual Badalona, al Barcelonès era en el moment àlgid de la seva vida urbana, a finals del segle I aC, una petita gran ciutat romana, que disposava de tots els serveis, edificis i infraestructures necessàries i imprescindibles en aquella època. Demà nosaltres coneixerem in situ part d’aquest passat romà en el Museu i fora, tot i que no podrem visitar les termes ni el decumanus que romanen tancats, ni el teatre, farem un matí romà a Bètulo!
Casa dels dofins. Foto de Sebastià Giralt
Si no heu vist aquesta gravació que vaig fer fa un temps al Decumanus amb el permís corresponent Un dia a l’antiga Baetulo I i II no us la perdeu perquè varen aconseguir dramatitzar la vida quotidiana a la Bètulo romana d’una manera ben fidedigna. En el vostre Moodle corresponent, hi teniu les tasques encomanades i heu de llegir-vos els termes que entre tots els cursos de llatí heu introduït al Glossari col·lectiu Baetulo. Demà a més de la visita i de la recerca fotogràfica, hi haurà un Eureka de mots. Recordeu, reporters, de portar bolígraf, carpeta, càmera de vídeo, de fotos… que heu d’immortalitzar la sortida! Bon matí romà a Bètulo!
Ara aprofitem l’estona i fem la visita virtual a les termes de Baetulo:
Quan encara falten quinze dies per acabar la primera avaluació (data límit de lliurament!), els alumnes de primer de llatí, tot i que la majoria no havíeu fet llatí a quart de la ESO i us heu hagut d’introduir a més en unes classes on no sols es valoren els continguts gramaticals de la llengua llatina sinó també la competència comunicativa, digital i audiovisual, entre d’altres, així com l’aprendre tots junts, heu aconseguit, tot i els errors gramaticals i de pronúncia, fer les vostres presentacions en llatí i en àudio. Tothom ha fet la Personalis Charta en llatí. Tots i totes us heu posat davant d’un micròfon (cosa que sovint intimida!) i us heu presentat en llatí com heu sabut. L’enhorabona més sincera per aconseguir fer un treball col·laboratiu en llatí, en àudio i flash! Tot i que és millorable i vosaltres mateixos en sereu capaços a mesura que avanceu en el coneixement de la llegua llatina, heu fet una molt bona feina i no és de lluïment personal sinó d’aprenentatge i avaluació. Tasca superada! Feliciter !
La llista de les set meravelles del món antic ens la forneix l’epigramatista grec Antípatre (Anthologia Palatina IX, 58):
καὶ κραναᾶς Βαβυλῶνος ἐπίδρομον ἅρμασι τεῖχος
καὶ τὸν ἐπ᾽ Ἀλφειῷ Ζᾶνα κατηυγασάμην,
κάπων τ᾽ αἰώρημα, καὶ Ἠελίοιο κολοσσόν,
καὶ μέγαν αἰπεινᾶν πυραμίδων κάματον,
μνᾶμά τε Μαυσώλοιο πελώριον ἀλλ᾽ ὅτ᾽ ἐσεῖδον
Ἀρτέμιδος νεφέων ἄχρι θέοντα δόμον,
κεῖνα μὲν ἠμαύρωτο † δεκηνιδε νόσφιν Ὀλύμπου
ἅλιος οὐδέν πω τοῖον ἐπηυγάσατο.
La muralla de la ruda Babilònia, per on poden córrer els carros,
i aquell Zeus al bord de l’Alfeu, els he vist jo;
i els jardins penjants i el colós d’Hèlios,
i l’immens treball de les altes piràmides,
i la tomba gegantina de Mausol; mes quan vaig veure
el temple d’Àrtemis, que abasta fins els núvols,
aquelles altres quedaren enfosquides; i què són fora de l’Olimp?
El sol no ha vist mai res semblant!
Heu reconegut les set meravelles de la il·lustració anterior? Quin nom reben i en quin país actual les situaríeu? Realment creieu que varen existir o tot fou fruit de la imaginació?
No us perdeu aquest interessant documental de Las 7 Maravillas de la Antigüedad:
[youtube width=”550″ height=”450″]http://youtu.be/aQVaeSEKTdM[/youtube]
Si localitzem en Google maps els set savis de Grècia, no deixarem les set meravelles! A El Fil de les Clàssiques ja les vàrem treballar en aquest apunt. Ara ha arribat el moment que introduïu en aquest Google maps de col·laboració oberta les set meravelles, les seves característiques i almenys un document gràfic.
Veure Les set meravelles del món antic en un mapa més gran
Recordeu amb quina de les set meravelles comparàvem l’estàtua de la llibertat?
A la pel·lícula Àgora d’Amenábar, quina de les set meravelles encara es pot contemplar amb tot el seu esplendor? És possible que Antípatre hagués pogut visitar les meravelles que esmenta en el seu poema? Hi podríem establir equidistàncies sagrades? Quines són les meravelles del nostre món?…
Pepita Castellví, amiga i col·laboradora habitual de El Fil de les Clàssiques i d’ Aracne fila i fila (Somnis, Mitologia, Alétheia, Gnossiannes, Ai las Hipàtia…), va guanyar dissabte passat el primer premi de poesia en la Mostra literària del Maresme 2009 que enguany es va celebrar a Arenys de Munt (l’any passat la nostra Camila va ser mereixedora del primer premi de prosa!) i ens continua enviant poemes provocats pels nostres articles que li han fet descobrir Grècia, en aquest cas el nombre set de l’apunt de Els set savis li ha suggerit aquest:
Set, nombre màgic, misteriós, signe protector.
El que tot ho comprén, de forces diferents.
Potser malèfic, potser benefactor?
Set pecats capitals, set inferns.
Movent les llengües bífides la serp dels set caps.
En l’aire transparent, després de la pluja,
s’encenen els set colors de l’arc de Sant Martí.
Set notes musicals. Set astres errants,
planetes girant en la immensitat del cel.
I de la geografia del temps, surt Grècia
i els set savis,”els sensats”, erudits, filòsofs…
Fascinació, llegendes, històries,
poesia. Quina és la realitat?
Pepita Castellví
Els mots de Pepita sembren en nosaltres, sens dubte, l’amor per les paraules, per la poesia, per Grècia, per aprendre, … Què en sabem del nombre set, de la seva etimologia i màgia? Quins altres exemples hi podríem afegir (de l’antiga Grècia, de Roma, de Harry Potter o de Tolkien) i, fins i tot, fer-ne un poema o una cançó?
L’enhorabona més sentida i més sincera, Pepita! Feliciter, poeta nostra! Continua estirant del fil dels mots amb cabdell daurat !
Per primera vegada podem llegir Els nou llibres d’història d’Heròdot en català. Els acaba de publicar l’editorial La Magrana: Història de Rubén J. Montañés, professor de la Universitat Jaume I de Castelló, que ja havia traduït a La Magrana els sis primers volums. Història és la primera edició completa de l’obra d’Heròdot en català, abans sols teníem traduïts els sis primers volums també a la Bernat Metge, que començà a traduir el pare Manuel Balasch i ha continuat Joaquim Gestí.
Avui he llegit aquest article-entrevista al diari El Punt Algú que llegeix El senyor dels anells pot llegir Heròdot i el vull compartir amb tots vosaltres per tal d’animar-vos a llegir Heròdot i a establir paral·lelismes amb la novel·la de J.R.R. Tolkien, tot comprovant que l’ésser humà roman inalterable al llarg dels segles, especialment pel que fa a l’estupidesa, i que només es pot entendre el present si s’entén el passat.
Des de Ciceró es considera Heròdot d’Halicarnàs (c.480-420 aC) el pare de la història. Els nou llibres de la història és una investigació de les causes de les guerres mèdiques. És de tots coneguda la meva passió per Heròdot, els referents trobats a El paciente inglés,… i hic et nunc us demano als amants de Tolkien que comenteu les similituds entre una llegenda transmesa per Heròdot en el llibre primer i ampliada per Plató en el llibre X de la República: l’anell de Giges, gràcies al qual va esdevenir rei de Lídia.
Quina és la història de Giges segons Heròdot? Quina és la reinterpretació feta per Plató?
Si fossis Giges, què faries amb l’anell?
Per què Gollum acaba com acaba?
A més del paral·lelisme amb la literatura fantàstica de Tolkien, crec que la llegenda de l’anell de Giges pot ser una bona excusa per fer-ne una dramatització, un muntatge audiovisual, una il·lustració, una actualització literària… Qui s’hi anima?
Ara que tenim tot Heròdot en català no tenim excusa per no llegir-lo i trobar molts paral·lelismes actuals. Bona lectura!