Teresa Devesa va presentar al VI Fòrum Auriga celebrat el propassat cap de setmana a Badalona la participació d’alumnes de l’Isaac Albéniz i del nostre institut a la Magna Celebratio A.D. MMX amb el taller Ludi Romani, un exemple més de col·laboració i de pràctica compartida a través del bloc Aracne fila i fila:
Esperem que aquests Ludi Romani gaudeixin de llarga trajectòria i que segueixin les passes dels divinals Ludi Saguntini!
Després d’haver fet l’entrada Encara no coneixes Chiron? em plau de fer aquesta ja que la comunicació d’en Jordi Rincón i el seu Vaixell d’Odisseu també se la ben mereixen, tot i que la vaig publicar ahir al Facebook perquè els seus tripulants la poguessin conèixer el més aviat possible, tot i que no sé què opinareu del que diu en Jordi de mi, jo encara n’estic atònita.
Tripulants del vaixell, esperem el vostre desembarcament a les costes del Maresme i, en especial al Cristòfol Ferrer, tal com el curs passat ens varen visitar els llatinistes francesos de Grenoble. Fins ben aviat!
Lluís Inclán, editor del bloc Doceo et disco i professor de llatí jubilat (tot un model a seguir, per això li diem a Chiron magister!), va presentar Chiron en el VI Fòrum Auriga aquest cap de setmana a Badalona:
No hi ha dia que els meus alumnes, malgrat totes les dificultats, no em deixen de sorprendre. Fa una pila d’anys que quan arribem a la unitat 3 Mitologia grega encarrego un treball per a exposar a classe sobre els déus, i mireu enguany amb què m’he trobat:
Increïble, veritat? Les noves tecnologies i l’actualització dels mites en aquesta exposició oral a classe que la Cristina i la Sílvia amablement em van deixar enregistrar sense saber ben bé què en faria jo del seu Noticiari. Moltes gràcies i continueu així!
Foto de Sebastià Giralt
Tal com us vaig fer saber aquest cap de setmana se celebra a Badalona, Capital de la Cultura Catalana, el VI Fòrum Auriga, ideat per Montserrat Tudela i organitzat per la revista Auriga. El Fil de les Clàssiques hi ha participat amb Eureka Baetulo! ho recordeu? També hi hem estat presents amb la pràctica compartida als Ludi Romani de Badalona que la Teresa ens explicarà a Aracne fila i fila, així com amb Chiron de Lluís Inclán, El vaixell d’Odisseu de Jordi Rincón i els seus tripulants, Barcino Oriens de Ricard Llop, una genial experiència illenca…
Foto de Sebastià Giralt
Aquí en teniu el primer tastet:
Avui gaudiré de la connexió del Decumanus amb les termes, a més dels espais museïsats que vàrem compartir tots junts. He fet per a l’ocasió aquest Google maps de la Badalona romana i, quan s’obri al públic general i a les visites, hi anirem i farem la nostra sortida compartida amb els col·laboradors de l’Isaac Albéniz a l’Aracne.
Veure Badalona romana en un mapa més gran
Foto Sebastià Giralt
Ja sé que l’espereu! Que estic trigant massa amb tot això de tancar l’avaluació, però aquí la teniu: Quae fabula est in hac pictura? Crec que us agradarà malgrat la violència de la pintura. Espero amb candeletes el resultat de l’enigma d’avui i, seguint la bella tradició, les vostres actualitzacions d’aquest mite.
Si us hi fixeu bé, déus, deesses, herois i monstres de la mitologia grecoromana s’amaguen al darrere de molts indrets geogràfics. Els localitzem entre tots?
Asclepi, que a Roma va adoptar el nom d’Esculapi, era el déu de la medicina. Recordeu el seu naixement a Narracions de mites clàssics? De què va ser objecte de culte? Quins referents clàssics d’aquest déu ens han arribat? Què en sabeu de l’anomenat Esculapi d’Empúries? És realment Esculapi?
Quin Esculapi hi ha ara al Museu d’Arqueologia de Catalunya després de tornar l’original a Empúries? L’heu vist ja a la nova sala de Grècia del MAC?…
A classe de grec de segon, hem vist que els grecs per indicar que algú és molt vell en comptes de dir més vell que Matusalem o tenir més anys que es cul d’en Banya deien més vell que Cronos i Jàpet. Ho recordeu?
Per indicar una cosa passada de moda avui utilitzem moltes expressions, però els grecs n’utilitzaven una que em plau aquí recordar. Per això us remeto al llibre Poetes gregues antigues, el teniu digitalitzat per Google, i a veure si acabeu sabent el motiu pel qual Carixena (Χαριξένα) ha arribat fins a nosaltres i, fins i tot, potser trobeu en el text altres expressions gregues per indicar que una cosa és de l’any de na Maria Castanya, de l’any del batecul o de l’any de la pera. Qui s’atreveix a escriure-les en grec?. Si coneixeu altres expressions equivalents en qualsevol altra llengua, no dubteu a deixar-les escrites en comentari. De la meva terra natal n’he heretat unes quantes més: Més antic que anar a peu; més antic (o més vell) que es pastar; més vell que pixar en terra; des temps del rei Pepet; des temps de la coronella; de l’any u; de l’any tirurany; de l’any de sa neu; de l’any de sa picor; de quan Judes era fadrí i sa mare festejava; d’ençà que el món és món…
La Valèria de deu anys m’ha regalat aquest dibuix que ha fet a BlancDEguix. L’ha dibuixat apaïsat, però a ella li agrada més així. La seva Venus m’ha recordat els versos que hi trobareu a sota de La rosa als llavis de Joan Salvat-Papasseit. Què us inspira a vosaltres?