Gràcies a Sebastià Giralt aquí teniu els enllaços actualitzats on trobareu tota la informació i material TIC sobre les PAU de llatí i de grec 2008.
A partir del mes d’abril de 2008, podreu preparar-vos totes les PAU amb el Posa’t a prova.
Les diferents versions cinematogràfiques de Ben-hur són un clar exponent de les curses de quadrigues. Mira aquest fragment de l’apassionant carrera de carros de Ben-Hur de W.Wyler, pel·lícula guanyadora de deu Oscars de Hollywood, i comenta si se segueix el procés habitual d’una cursa de carros al circ romà:
. A les carceres o cotxeres situades davant d’una de les metae (pilars o fites que assenyalaven el punt on havien de girar els carros), els genets amb les seves quadrigues esperen el moment de sortir.
. Els espectadors, asseguts a la cavea o graderia, esperen l’inici de l’espectacle.
. Es fan apostes molt fortes. Al final de cada cursa, uns quants espectadors guanyen i altres perden i, fins i ot, es poden arruïnar.
. L’espectacle comença amb una pompa (o seguici), que és presidida per un magistrat a dalt d’un carro. El segueixen una munió de ciutadans agrupats per classes socials: sacerdots, atletes, aurigues,… i curiosos.
. Els carros, els cavalls i els genets arriben a l’alba linea per agafar la posició de sortida.
. Quan tothom ocupa el seu lloc, el magistrat que presideix l’espectacle fa caure un mocador blanc o mappa.
. Els aurigues, amb les regnes entortolligades a la cintura, comencen a fuetejar els cavalls que surten espiritats.
. Competeixen quatre equips o faccions, que es distingeixen per quatre colors (vermell, blau, verd i blanc). Els aurigues porten una túnica del color del seu equip.
. Calia fer set voltes, contades amb els set dofins situats a la spina (mur llarg i baix que dividia la pista d’un circ romà, decorat amb obeliscos, estàtues de divinitats i set ous grossos o dofins).
. Hi ha una gran emoció provocada pels naufragis o accidents, molt freqüents quan els carros s’acosten massa a la spina, a fi de guanyar terreny.
. Un petit fregament pot provocar la caiguda, la destrucció del fràgil carro i, sovint, la mort de l’auriga.
A la pel·lícula Teodora de R.Freda (1953), a La caiguda de l’Imperi romà de A.Mann (1964) i parodiant aquesta a Golfus de Roma de R. Lester (1966) surten altres curses de carros. També a La sorpresa del Cèsar, d’Astèrix (1985). Visiona el vídeo següent i opina si aquests estudiants de la Universitat de Buenos Aires l’han encertada en establir un paral·lelisme entre la cursa de carros de Ben-hur i L’amenaça fantasma de La guerra de les galàxies o Star Wars de George Lucas. No t’ho perdis, és boníssim:
Comèdia de l’olla. Amfitrió de Plaute. Aula Literària, Vicens Vives 1998
En les comèdies de Plaute hi batega l’esperit de Roma, les seves idees, usos i costums, tractats amb un llenguatge vivaç i una vena humorística. Aquests trets conflueixen a la Comèdia de l’olla, la figura central de la qual, el vell avar, ha esdevingut un arquetip per a la literatura universal, i a Amfitrió, l’única obra plautina d’assumpte mitològic, ja que hi intervenen uns personatges divins que, en divertida barrejadissa amb els humans, mostren més debilitats i flaqueses que ells.
Plaute (a l’abril anirem a veure al teatre grec de Montjuïc El Persa) és, sens dubte, l’autor llatí que més ha inspirat el cinema. La genial i divertidíssima pel·lícula Golfus de Roma de Richard Lester (1966) reflecteix l’ambient de les comèdies de Plaute i podríem dir que és una contaminatio de Pseudolus, Miles Gloriosus i Curculio (El corc). El profesor Cano a Sobre la comedia romana: Plauto y Golfus de Roma i Fernando Lillo Redonet en el seu últim blog Cine y Mundo clásico ens forneixen d’un bon material per posar-nos a treballar una vegada hàgiu llegit el llibre i visionat la pel·lícula que comença així:
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/B340oTIkKJs" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Quines diferències podem establir entre Plaute i Terenci?
Narracions de mites clàssics (ISBN: 9788430762446) és una adaptació en clau actual de les Metamorfosis d’Ovidi, publicat en català i en castellà a Biblioteca Teide. Les transformacions dels personatges mitològics no segueixen l’ordre d’Ovidi sinó que es divideixen en tres apartats, preservant, però, l’ordre ovidià: animals, plantes i pedres. El resultat és un llibre que no sols permet la lectura lineal, sinó que es pot començar per on un vulgui i alterar l’ordre de les narracions, i de les parts.
En els mites ovidians trobem l’essència de l’ésser humà: d’aquí la seva atemporalitat i vigència en tots els temps, fins i tot en uns moments tan convulsos i mancats de valors, com els actuals.Tot el que ens explica Ovidi a les Metamorfosis és molt bell i suggeridor, tot i que no sigui científic; i a nosaltres ens agrada moltíssim, tot i saber que no és veritat.
Els personatges dels mites ovidians, extrets de la mitologia grega, perviuen encara en el nom d’animals, de plantes, de minerals, d’estels, de mars, d’illes, de sentiments, de complexos, d’antropònims, etc. El nostre continent i la moneda que portem a les butxaques reben el nom d’Europa, raptada per Júpiter en forma de toro. El mar d’Icària i la Nova Icària, a la vila olímpica de Barcelona, prenen el nom d’Ícar, el fill de Dèdal.
Els mites ovidians ens expliquen el perquè de les coses: per què, quan ens enamorem, sentim una fiblada com si Cupido ens clavés una fletxa; el perquè de certs noms científics, tècnics i humanístics; el perquè de certs símbols (el caduceu de les farmàcies, per exemple); per què un àrbitre és Júpiter Tonant, o un vigilant un argus; el perquè de l’eco a les muntanyes; per què cauen els llamps?; per què existeixen els cercles polars i els deserts?; per què es genera la raça negra?; per què els llops són voraços?; per què les ratapinyades volen de nit vora les cases?; per què les granotes viuen a l’entorn de bassals llotosos?; per què l’aranya fila la teranyina?; per què l’heliotropi no para de mirar el sol?; per què relacionem els xiprers amb la vida eterna…
En els mites trobem el primer canvi de sexe (Tirèsias o Ceneu) o el primer ésser volador (Dèdal i Ícar); la igualtat d’homes i dones pel que fa al naixement (pedres); l’explicació dels amors impossibles, les violacions, l’abús de poder del sexe masculí sobre el femení, l’adulteri, l’incest, l’anomenada “violència de gènere”, la prova de paternitat, l’homosexualitat, l’androginisme, el segrest, la traïció, l’engany, el menyspreu, l’enveja, la supèrbia, la guerra per l’aigua i,també, que el destí ha dit que un dia el mar, la terra i els cels cremaran…
A classe de literatura, de llatí, d’història d’art…, a les PAU o quan vagis als museus, en les pintures i escultures mitològiques, fes memòria dels mites ovidians. Si esdevens un/a artista, un/a publicista, un/a compositor/a … recorda’t d’Ovidi, et farà el camí més planer. Et desitjo que tinguis una bona travessia pel mar de la mitologia, acompanyat de l’extraordinari Ovidi.
(N’han parlat a la revista Auriga núm. 50, pàg. 32, Fernando Lillo en el seu blog i Dolors Clota, entre d’altres, a L’illa de Ter: Estiuejant.)
Vid. Blogs Metamorfosejats i El vol de Cenis
ISBN: 9788430762446 (català)
ISBN: 9788430760800 (castellà)
Us recomano que visioneu aquest programa de Karakia de TVC que trobareu penjat al portal Edu3.cat sobre la comunitat grega a Catalunya. L’alumna Sara Pérez ens en va parlar molt bé a classe; a més, a segon de batxillerat tenim la Joana Temistanjioglus d’ascendència grega. Em comentareu si us ha agradat i què us ha cridat més l’atenció.
Si us ve de gust, al web de TV3 en teniu les receptes.
Aquesta és la presentació simplificada del treball de mitologia de Sara Ochoa. Si us animeu i feu més presentacions dignes de compartir, també les podrem penjar. Apa, poseu fil a l’agulla!
[slideshare id=229445&doc=mitologia-grecoromana-1200449578220567-3&w=425]
Aquest Carnestoltes, podeu ser déus i deesses i fer de la vostra aula l’Olimp; però abans, cal que us documenteu. Triareu cada un/a un déu o una dea de la mitologia grega.
Ampliareu la informació, tot consultant les adreces següents:
Labyrinthus (no us oblideu de consultar els enllaços que Sebastià Giralt recomana)
Presentareu el vostre treball a classe, es recomana en PowerPoint ( si teniu dificultats, consulteu Tutorial de PowerPoint de D. Díaz). A l’article Déus, monstres i herois en PowerPoint podeu veure la presentació dels alumnes i si cliqueu aquí altres presentacions.
S’avaluarà tant el contingut, com la presentació, així com la fluïdesa oral de l’exposició.
Al final, en el vostre quadern tots heu de tenir per a cada divinitat una fitxa com la següent; per tant, aquests ítems han de formar part de la presentació del vostre déu:
| NOM GREC | |
| NOM LLATÍ | |
| ATRIBUTS | |
| DOMINI | |
| GENEALOGIA | |
| CARÀCTER | |
| GESTES | |
| IL·LUSTRACIÓ |
Gràcies a tots i a totes per entrar al bloc durant aquestes vacances de Nadal i deixar-hi els vostres comentaris. M’heu fet el millor regal. Espero que els Reis Mags també hagin estat generosos amb vosaltres. Demà ens veiem a classe i començarem les classes dextro pede. És un any important per a tots i totes: uns acabareu l’ESO, altres haureu de triar treball de recerca, altres l’haureu d’exposar (per cert, com el teniu?) i acabareu segon, fareu la selectivitat i emprendreu el vostre camí… Us desitjo el millor; us ho mereixeu. Fins demà!
Grec 1 i 2 batx., M. Capellà, ed. Teide
En el gineceu, entre dones, els nens s’entretenien: primer, amb un sonall; després, amb les petites bestioles de joguina (cavallets, porquets, gossets, etc.). Quan començaven a fer les primeres passes, els donaven una roda per caminar; sovint també els construïen una mena de carretó amb llança. En molts jocs, utilitzaven pilotes de roba o de pell; es divertien jugant al io-io, a la baldufa, a bales, a tabes, a daus, al cèrcol i amb tota mena de jocs semblants a l’oca, al jaquet, etc. Feien rotllanes, jugaven al joc de la tortuga tortugueta, a tocar i parar, a la gallina cega, a amagar-se… Les nenes jugaven amb titelles i, sobretot, amb ninots, fets de tota mena de materials, principalment fusta, os i draps, encara que només s’han conservat nines, tot sovint articulades, de ceràmica i de terracota; les vestien amb draps, les pentinaven, les empolainaven amb joies i, fins i tot, tenien els mobles en miniatura.
A l’interior de les cases o als jardins hi tenien molts animals de companyia: llebres, ànecs, oques, coloms, ocells cantaires, tortugues, cabres, galls, grues, gossos, mosteles, etc.; en canvi, no tenien gats domèstics. Les noies fins i tot posseïen bestioletes, com borinots, llagostes o cigales, que tenien agafades amb un fil lligat a una de les potetes. La poetessa hel·lenística Ànite de Tègea ens ho testimonia en un epigrama (Antologia Palatina VII, 190), un bell epitafi de la nena Miro a una llagosta i a una cigala que ha sebollit en una tomba comuna, seguint el costum d’enterrar junts els éssers units per un lligam familiar:
Per a la llagosta, rossinyol en el camp, i per a l’hoste de l’alzina,
la cigala, els preparà una sola tomba Miro,
i sanglotà la nena un plor virginal. Car,
l’indòmit Hades li prengué les seves dues joguines.
(Poetes gregues antigues, de Margalida Capellà
Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2004)
La dona s’encarregava de l’educació dels fills fins que tenien set anys, i després el pare els enviava a casa d’un mestre privat. Les nenes no hi anaven i solament sabien el que els havien ensenyat les mares.
Ser infant a Esparta era una altra cosa. La vida de l’espartà estava reglamentada des del seu naixement per al servei a l’Estat. No deixaven viure els nens dèbils o amb malformacions i els estimbaven al mont Taíget, tal com se’n fa ressò el principi de la pel·lícula 300 (de Zack Snyder, 2006) i la guia didàctica interactiva 300 de Fernando Lillo. A partir dels set anys, els nens començaven l’educació comuna i obligatòria: aprenien a llegir i a escriure, una mica de música i cant; però, sobretot, s’exercitaven físicament. L’espartà, doncs, s’educava en col·lectivitat, en campaments militars, en un fort contrast amb el sistema atenès.
Ara, imagina’t que ets un nen o una nena i explica’ns un dia de la teva existència virtual a l’Atenes clàssica o a la militar Esparta.
[youtube]https://youtu.be/0B569TzQZ4g[/youtube]