Les diferents versions cinematogràfiques de Ben-hur són un clar exponent de les curses de quadrigues. Mira aquest fragment de l’apassionant carrera de carros de Ben-Hur de W.Wyler, pel·lícula guanyadora de deu Oscars de Hollywood, i comenta si se segueix el procés habitual d’una cursa de carros al circ romà:
. A les carceres o cotxeres situades davant d’una de les metae (pilars o fites que assenyalaven el punt on havien de girar els carros), els genets amb les seves quadrigues esperen el moment de sortir.
. Els espectadors, asseguts a la cavea o graderia, esperen l’inici de l’espectacle.
. Es fan apostes molt fortes. Al final de cada cursa, uns quants espectadors guanyen i altres perden i, fins i ot, es poden arruïnar.
. L’espectacle comença amb una pompa (o seguici), que és presidida per un magistrat a dalt d’un carro. El segueixen una munió de ciutadans agrupats per classes socials: sacerdots, atletes, aurigues,… i curiosos.
. Els carros, els cavalls i els genets arriben a l’alba linea per agafar la posició de sortida.
. Quan tothom ocupa el seu lloc, el magistrat que presideix l’espectacle fa caure un mocador blanc o mappa.
. Els aurigues, amb les regnes entortolligades a la cintura, comencen a fuetejar els cavalls que surten espiritats.
. Competeixen quatre equips o faccions, que es distingeixen per quatre colors (vermell, blau, verd i blanc). Els aurigues porten una túnica del color del seu equip.
. Calia fer set voltes, contades amb els set dofins situats a la spina (mur llarg i baix que dividia la pista d’un circ romà, decorat amb obeliscos, estàtues de divinitats i set ous grossos o dofins).
. Hi ha una gran emoció provocada pels naufragis o accidents, molt freqüents quan els carros s’acosten massa a la spina, a fi de guanyar terreny.
. Un petit fregament pot provocar la caiguda, la destrucció del fràgil carro i, sovint, la mort de l’auriga.
A la pel·lícula Teodora de R.Freda (1953), a La caiguda de l’Imperi romà de A.Mann (1964) i parodiant aquesta a Golfus de Roma de R. Lester (1966) surten altres curses de carros. També a La sorpresa del Cèsar, d’Astèrix (1985). Visiona el vídeo següent i opina si aquests estudiants de la Universitat de Buenos Aires l’han encertada en establir un paral·lelisme entre la cursa de carros de Ben-hur i L’amenaça fantasma de La guerra de les galàxies o Star Wars de George Lucas. No t’ho perdis, és boníssim:
No m’imaginava que per guanyar s’hagués d’utilitzar tanta violència, però el vídeo està ben realitzat, i bastant realista, tampoc sabia que per fer una cursa haguessin de posar tants cavalls.
Hola Gali! aquesta pel·li la vaig veure fa molt de temps…Quins temps aquells! De debò, no me n’havia adonat mai que, quan ells estan intentant avançar perquè s’ha quedat enrrere, tots els cavalls són negres menys el de Ben Hur que són tots blancs i això vol mostrar com n’és de bo el protagonista.També m’he adonat que la punxa de les rodes del carro del “dolent” és igual que a la pel·li de Greeace. Per ser l’època en què es va rodar, està molt bé!
Hola! porto una estona mirant vídeos, i aquest de les carreres és molt entretingut, trobo que són emocionants i m’han agradat molt, bueno, demà ens veiem, i comentem els vídeos, que vagi bé.
A mi el que m’agrada són els noms dels cavalls, són el millor, Antares, Rigel, Aldebarán i Altair… he vist la pel·lícula moooltes vegades amb mon avi i a la que pugui em llegiré el llibre, però la veritat, aquesta juntament amb Sinuhé el Egipcio y Espartaco, fan història… Bé també Quo Vadis i totes aquestes de setmana santa…
Que vagi bé, un petó i cuideu-vos
Estic contenta, Genís,que escriguis i ens llegeixis. Al bloc també hi ha cabuda per als ex-alumnes. Que tinguis sort!
Hola Margalida!! Aquesta pel·lícula és molt típica quasi tothom l’ha vista algun cop. El montatge que han fet està molt bé! M’ha agradat molt sobretot la semblança que hi ha en les dues pel·lícules és impressionant. Ens veiem dilluns.
Hola!:
Jo no havia vist aquesta pel·lícula! No tenia ni idea que per guanyar les curses hi haguessin tantes trampes, com allò de punxar la roda de l’altre carro.
Menys mal que nosaltres no hem de participar-hi!
Adéu.
HOLAAAAA!
és impressionant la violència i la quantitat de cavalls que utilitzaven per fer aquestes curses (com diu l’Aziza.)La veritat és que jo mai no he vist aquesta pel·lícula, a veure si l’aconsegueixo veure, sembla molt real.
un petóó, i ens veiem demà, que comença una altra setmana.
Galii!!! estic aquí preparant-me l’examen per demà i he entrat a la teva web per veure més coses i extreure més informació dels temes d’història, que dures q eren aquestes carreres.. mare meva, allò més que un joc era un assassinat, es prenien la mort com un joc els romans? així ho sembla.. són massa brutus, queda demostrat tant al circ com a l’amfiteatre.
Espero que estiguis millor i que la cosa d’avui hagi anat bé, ens veiem demà a l’hora de l’examen!!
muuak
Hola, em disposo a completar l’exercici quatre de l’examen, amb alguns detalls que concc i extret del llibre, L’estructura del circ romà era rectangular i allargada, la pista es dividia per un mur anomenat spina. Damunt la spina havia estàtues, obeliscos, dofins d’or que marcaven les voltes que quedavan…A cada extrem de la spinahi havia les metae, punt on giraven els carros, les carceres eren el punt de sortida dels carros. Els espectadors s’asseien a la cavea, era de 600 x 200 i hi cabien 225.000 espectadors.
Les curses de carros movien grans quantitats de diners, i els espectadors aposataven diners constantment.
El circ romà (circus) era un edifici d’oci romà que servia per a fer carreres de cavalls i carros (quàdrigues), les lluites de gladiadors no hi tenien cabuda, es feien als amfiteatres.
El circ era un edifici rectangular amb un costat curt semicircular. La pista (arena) estava dividida per un terraplè allargat al mig (spina), a cada extrem de la spina hi havia el punt de sortida dels cavalls. Damunt l’spina hi havia temples, obeliscs, estàtues de dofins (símbol del déu Neptú, déu del mar i protector dels cavalls) que marcaven les voltes que quedaven, etc..
Tot el voltant de l’arena era ocupat per la cauea o graderia, sostinguda per un joc d’arcs i voltes, i separada de la pista per una barrera (podium). El puluuinar era on s’asseien els magistrats, la família imperial i els espectadors més privilegiats. Els ciutadans s’hi agrupaven per classes: sacerdots, atletes, aurigues i personatges curiosos.
A un dels extrems de la pista hi havia les cotxeres (carceres) des d’on sortien a córrer quan el magistrat que presidia els jocs llançava un mocador blanc a l’arena i començaven les proves, llavors els aurigues amb un fuet (flagellum) començaven la carrera disposats a guanyar. Hi havia quatre equips distingits per els colors vermell, blau, blanc i verd.
La quadriga era un carro de fusta, amb dues rodes, reforçat amb pell i pintat en vius colors, llençat per quatre cavalls, que devien donar 12 voltes al hipòdrom, situat al sud de l’estadi, que amidava 775 x 332 m . La cursa era molt dura i no era estrany que els carros acabessin destruïts durant la competició, com es pot observar en el vídeo d’aquesta mateix entrada.
Era una de les proves més benvolgudes, però existeixen notícies de sabotatges, xantatges i apostes entorn a ella, ja que les curses de carros movien grans quantitats de diners, i els espectadors apostaven diners constantment. Alguns perdien molt i s’arruïnaven, d’altres es feien rics.
m’he l’he currat bastant :P:P, és llarg.. estaràs entretinguda durant llarga estona llegint-te’l.
No aconsegueixo trobar la pag. on parla de com hem d’anar vestits durant les saturnalia, ens podries deixar un comentari amb el Link de la pagina siusplau, aixi ens serà més fàcil entrar.
un petó gali fins de demà!!(K)
http://fotoscultura.iespana.es/indumentaria_valenciano.pdf
en aquesta adreça trobaràs tot el que necessites: primer Grècia i després Roma, no et confonguis!
En el bloc ho trobaràs a De Carnestoltes amb els déus, i també a la resposta dels comentaris. Fins demà! Serà tot un èxit!
Pingback: El fil de les clàssiques » Blog Archive » La història de Roma amb cinema
Pingback: El fil de les clàssiques » Blog Archive » La mona de Pasqua i la xocolata escultural
Molt bo el video, s’assemblen molt, fins i tot quan els carros i les baines s’estrellen quasi de la mateixa manera.
Encara que Ben-Hur sigui un classic prefereixo la de Star Wars.
Buenu adeu.
Podríeu comparar el que sabeu de les curses de carro a l’antiga Roma amb l’escena de la pel·lícula Ben-hur i amb la cursa de l’espectacle Ben-Hur Live que malauradament ha estat cancel·lat a Barcelona i no podrem comentar in situ.
Diumenge 4 d’abril farà 50 anys dels onze oscars de Ben-Hur!
AVE
Doncs ara mateix estic a clase i m’ha semblat interesant l’article, llàstima que aquií no es pugui veure, tinc ganes de veure el vidio i si realment hi ha tanta violència com els comentaris esmenten. També vui veure la comparacioó amb Star Wars, pot ser divertit.
VALEE
Avee!
Deuría ser un espectacle veure aquetes carreres.. m’haguès agradat assistir a una!
Combinaven la velocitat amb la violència, ja que en molts casos feien caure o provocaven accidents als oponents.
Era la Fòrmula I del passat!
Ave!
El video de Ben-hur com és diu en la presentació d’aquest article és un clar exponent de les curses de quadrigues i es bastant realista.
Jo a partir de la classe d’ahir més el fet de fer els excercicis diré que abans de les carreres de carros és feia la pompa,un acte religios.
També s’ha de dir que hi havia quatre equips de quadrigues, que és coneixien pels colors, que eren blanc, vermell, blau i verd, aquest dos últims els més destacats.
Sería com aqui a España l’importància que té el Barça i el Madrid, apart de que hi ha més esquips.
Si parlo del “auriga” s’ha de saber que porta un casc i una cuirassa que esta composta per tires de cuir on porta un ganivet, per si cau del carro que els cavalls no l’arrossegui.
En resum això és el que vaig veure més important.
Vale!
Ave!!
Aquest vídeo de la pel·lícula Ben-hur il·lustra clarament com es vivien les curses de quadriges que, com bé diu l’Ariadna, és comparable a el que passa aqui a España en el futbol i els altres esports.
Encara que debien ser unes curses espectaculars, hi havia molta violència com es por veure al vídeo, cosa que s’hauria d’haver eliminat encara que, en aquella època, la violència era molt present a la societat.
M’ha semblat molt interessant poder veure aquest extret de la pel·lícula Ben-hur. Espero que hi hagi altres vídeos aviat!
Vale!!
Salve!!
Recordo haver vist aquesta pel·lícula milions de vegades amb el meu pare! I la veritat és que realment hi ha coses que adaptant-nos a l’època en la que està filmada, són perilloses de debó! Tal i com deia la veu en off del segon vídeo, en l’any en que va ser gravada (1959) no existien els efectes especials, així que els actors tenen doble reconeixement! Per molt que hi hagués dobles, aconsegueixen que no ens adonem i que encara sigui considerada una de les escener més perilloses de tota la història del cinema!!
Crec que Ben-hur serà una pel·lícula que pasarà a la història per sempre.
Salvete Lida!
Amb aquest article m’he adonat de que tenim un bloc específic per l’anàlisi de pel•lícules que és La cinta de Νίκη! I diria que aquesta pel•lícula tant mítica i d’altres que tenen molta relació amb l’historia de Roma i també són molt conegudes com ara “Gladiator” no hi són encara, estaria bé que ens animem a col•laborar en fer créixer aquest bloc també!
Respecte a l’article, he de dir que igual que la Rocio jo també he vist Ben-hur moltes vegades amb el meu pare! I gràcies a ell tinc molt d’apreci per pel•lícules com aquesta, ja que per haver sigut rodades en una època on no hi havia efectes especials, estan molt ben aconseguides.
Precisament fa un parell o tres de dies vaig veure amb ell “Trapecio” protagonitzada per en Burt Lancaster. També tracta del circ però seria el circ modern no pas el romà, encara que conserva evidentment els fonaments dels romans; ho podem veure quan apareixen les feres, en les desfilades amb carrosses i sobretot en el constant perill en el que es troben els domadors de les feres, els equilibristes i el trapezistes. Segueix sent com en l’antiga Roma, un focus d’entreteniment per a la població.
PD: si us agraden les pel•lícules d’abans que tenen una bona trama, un molt bon diàleg i que són (en general) molt maques, us la recomano.
Vale!!!
Una molt bona recomanació, Núria! Tens tota la raó També en fir que Benhur ha d’estar ja a La cinta! Qui s’hi anima!
Salvete!
Després d’haver vist aquests vídeos (tant aquest com el d'”Ara va de Circ) m’ha quedat molt més clara la traducció de “Carmen circenses”. No he vist mai la pel·lícula de Ben-hur però després d’haver vist aquests vídeos, crec que seria força interessant i enriquidor veure-la per tal de saber més coses sobre l’antiga Roma i sobre les curses de cavalls!
Valete!
Salve!!!
Si no recordo malament, fa uns anys vaig veure aquesta pel·lícula a tv3. La veritat és que em va agradar moltissim. És molt bonica i està molt ben feta per ser grabada en una època on encara les tecnologies no permetien fer masses millores com efectes especials,… I em sorprén que aquesta escena que surt al video (la de la carrera) hagi necessitat tant de temps per ser grabada. Quan jo vaig veure la pel·licula no em vaig plantejar el possible esforç i dedicació que havia necessitat i veient aquest video m’he quedat impressionada!
Vale!!!
Salve!
Jo aqesta pel.licula no la he vist pero sembla interesant,pero pel que es pot veure als videos sembla molt ben feta!
VALE
Salve!
Els éssers humans sempre hem tingut la necessitat de entretenir-nos i sortir de la rutina, desconnectar del nostre dia a dia. En els temps dels romans, s’organitzaven espectacles com ara circs, batalles de gladiadors, curses de quàdrigues, etc.
Actualment, el substitut per excel·lència del circ romà és el futbol, i en segon lloc els videojocs. Tant ara com abans, l’oci ha sigut manipulat i els patricis han aconseguit grans beneficis d’ell…
Vale!
Sembla que l’entreteniment també ve dels romans, però poca broma, perquè com diu la Laia actualment, aquest entreniment que en temps dels romans era el circ i les curses de quàdrigues, ara és el futbol i els videojocs. Però jo penso que també és el cinema i com podem veure en aquest article, alguns dels entreteniments dels romans encara que no hi assistim, ens segueixen entretenint.
I tant que perduren aquests entreteniment que nosaltres en tenim un bloc ple, només cal veure La Cinta de Nike.
Aquí us deixo l’enllaç perquè ho pogueu veure:
http://blocs.xtec.cat/lacintadenike
Pingback: Ben-Hur, de William Wyler | La cinta de Νίκη
Pingback: Ben Hur, de Steve Shill | La cinta de Νίκη
Dos caballos plantan cara a un Ferrari y pierden por solo unos segundos
La insólita apuesta deportiva tuvo lugar en el parque de atracciones Cinecitta World, en las afueras de Roma
La arena entró en el sistema de frenado del bólido, lo que convirtió la carrera en algo complicado para su piloto
https://latunicadeneso.wordpress.com/2017/05/17/la-insolita-carrera-entre-un-ferrari-y-la-biga-de-ben-hur/