La butlla d’or. De Roma a Tàrraco
Presentació de La butlla d'or de @neusjo amb la Margalida Capellà @AracneFil al @cdlcat llibre rigorós on el mar està present a través d'un viatge de Roma a Tarraco en vaixell @ValeriaCuni pic.twitter.com/SrtoZN3vWH
— Xavier Yáñez Such (@XSuch) 17 de mayo de 2018
Isop.Hi ha un tresor amagat a dins. Un treball competencial a partir de la lectura, en grec, de les faules d’Isop avui a les V Jornades sobre l'Ensenyament de les Humanitats al batxillerat. Claus per a un aprenentatge competencial al batxillerat, una mirada transversal. https://t.co/kIsDEeLSld
— Margalida Capellà (@AracneFil) 21 d’abril de 2018
Els carrers de Badalona ja anuncien la XIV Magna Celebratio que tindrà lloc a finals d’abril a Badalona!
#magnacelebratio2018 @BarcinoOriens #legiosecundatraianafortis pic.twitter.com/DDjsnTBbYU
— Jordi II*II (@JordiFerrer27) 4 d’abril de 2018
En Joan Martínez de la revista Akela de El Masnou m’ha convidat a participar-hi i a tenir-ne una secció. Atès que és una revista vinculada al moviment escolta, he decidit, després d’escoltar aquest programa de ràdio i de llegir el llibre ¿Hay dioses en el Olimpo?, posar-li el nom de Fem el cim! En el número que acaba de sortir és una presentació del recorregut que anirem fent. Les muntanyes de l’antiguitat seran el fil conductor per parlar de la importància de la cultura grega i romana en l’actualitat.
A CaixaForum Barcelona, podràs fer un viatge a l’antiga Grècia per conèixer de manera entretinguda i divertida com era la vida en temps dels antics grecs. Peter Higgs, conservador del British Museum, farà el 24 de novembre una aproximació a l’exposició “Agon! La competició a l’antiga Grècia” i, l’endemà, es podrà gaudir de SHOWCOOKING amb KuanUm, tallers (taller SPA o DEIPNON: menjar en família) i música (L’Odissea de Pau de Nut) per viure com autèntics grecs.
“Agon! La competició a l’antiga Grècia” que es podrà visitar per lliure o amb un mediador des del proper 24 de novembre al 18 de febrer de 2018 proposa una comprensió de l’esperit competitiu en tots els aspectes de la vida de la Grècia antiga a través d’una selecció de tresors de l’espectacular col·lecció del British Museum. Escultures, monedes, ceràmiques o joies, amb peces icòniques com el fris del mausoleu d’Halicarnàs, que retrata la batalla entre els grecs i les amazones, un bust de marbre d’Eurípides, un dels tres grans poetes de la tragèdia grega, o l’estàtua del Diadumen de Vaison, una escultura de marbre d’un atleta lligant-se una cinta al cap com a marca de la seva victòria.
No us perdeu un dia a l’antiga Grècia i, si podeu, visiteu “Agon! La competició a l’antiga Grècia”!
Hèracles i el lleó de Nèmea. British Museum
La butlla d’or. De Roma a Tàrraco de Neus Jordi ja és a les llibreries! Jo l’acabo de rebre a casa i de seguida l’he llegit. M’alegro d’haver cofiançat en primer lloc a QuorumLLibres aquesta primera novel·la de la tarragonina Neus Jordi, la mare de l’Anna Corbella Jordi, companya de clàssiques i col·laboradora aràcnida (En una illa grega, Ara va de déus grecs! , La nissaga dels déus I, II, III, IV, V, VI, VII i VIII).
A La butlla d’or hi trobem ben reflectida la seva passió pel mar i per la cultura i civilització grecoromana, el llatí, la mitologia clàssica, la Tarragona romana…
Q. Corneli Secund es trasllada amb la seva família i servents de Roma a Tàrraco quan l’emperador l’anomena comandant en cap de la flota i de les costes (praefectus classis et orae maritimae) a la província Tarraconensis…
Una lectura apassionada i refrescant per a aquest estiu (o per al proper curs) ben recomanada per a tothom i d’una manera molt especial per als nostres alumnes de l’ESO per tal que aprenguin a estimar la cultura clàssica, la Tàrraco romana, la mitologia…, és tot un manual de cultura i civilització romana ben trenat amb aventures i misteri! No us perdeu aquest llibre.
N.B.: Feliciter Neus! T’animo a escriure’n la continuació perquè el final que has deixat ho permet.
Què n’opineu?
Marc de las Heras en el capítol La foguera de les deïtats – Amfiteatre de Tarragona de El lloc dels fets ens ha portat al segle III de l’imperi romà moment en què les guerres, les catàstrofes naturals i la pesta van crear pessimisme entre la població. Mentrestant, el cristianisme guanyava adeptes i això no feia gens de gràcia als emperadors. L’amfiteatre de Tarragona va ser l’escenari de l’execució del bisbe Fructuós i els seus dos diaques, Auguri i Eulogi, fet que va portar al segle VI a construir-hi una basílica visigòtica de culte dedicada a aquesta màrtirs. Al segle XII s’hi va superposar l’església romànica de Santa Maria del Miracle.
Quan visiteu in situ l’amfiteatre de Tarragona -un dels monuments més espectaculars de la Hispània romana, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, des de l’any 2000, i Bé cultural d’Interès Nacional- amb l’app podreu viure la història en primera persona.
La Unesco va declarar el dia 21 de març Dia Mundial de la Poesia (#DiaMundialPoesia) i per commemorar aquesta diada un any més, ens unim a les activitats del Departament de Català i Clàssiques de l’institut Premià de Mar, principalment l’exposició Expopoètica que també podeu gaudir de manera digital, audiovisual i a la Biblioteca Martí Rosselló.
Participeu també tot completant aquest Padlet amb diferents definicions de poesia (vostres o de poetes) tot seguint la diapositiva del poeta i escriptor mallorquí Miquel Bauçà i Rosselló, professor de Llengua i Literatura Catalanes del nostre centre, aleshores Cristòfol Ferrer.
També podeu seguir una antiga tradició i introduir un poema de la Literatura Universal amb referències a la geografia grega en aquest Google map.
I de la poesia grega què en sabeu (vid. Topobiografies de poetes gregues)? Quin poeta o poetessa us agrada més? Quines poetes gregues antigues coneixeu? Sabien estimar els poetes romans de l’època d’August? Us agrada més Horaci o Catul? Qui és la musa de la poesia? També podeu passar una bona estona amb música de poetes!…
IMPORTÀNCIA DELS POETES. MOLTS POBLES PRETENEN SER LA PÀTRIA D’HOMER
Saxa et solitudines uoci respondent, bestiae cantu flectuntur atque consistunt: nos non poetarum uoce moueamur? Homerum Colophonii ciuem esse dicunt suum, Salaminii repetunt, Smyrnaei suum esse confirmant itaque etiam delubrum in oppido dedicauerunt, permulti alii praeterea pugnant inter se atque contendunt. (Extret de CICERÓ, Discurs a favor del poeta Àrquias, 8, 19.)
Ut pictura poiesis! Gaudiu de la poesia avui i sempre! Animeu-vos a escriure el vostre poema per presentar-lo al Certamen literari de Sant Jordi i comenceu a escalfar motors per fer una lectura pública de l’Odissea d’Homer el proper 24 de març!
Alumnes de Grec de l’IPM llegiran en català el cant VI de “L’Odissea”
Des del desembre i fins el diumenge 5 de febrer de 2017, es pot fer la inscripció per participar a l’ edició d’enguany del Concurs Odissea, adreçat als estudiants de llatí, grec i cultura clàssica de secundària. Els equips han d’estar formats per un màxim de tres components.
El tema de l’Odissea 2017 és la política a Grècia i a Roma.
L’institut Premià de Mar hi ha participat des de la primera edició organitzada per l’APLEC.
Enguany hi participen, a més de l’APLEC a Catalunya, les seccions de la SEEC de Cadis, Còrdova, Granada, Màlaga i Sevilla a Andalusia, d’Aragó, de Canàries, de Galícia, d’Extremadura, de la Rioja, de València-Castelló i Alacant, de Valladolid i de Madrid. A cada edició, més alumnes d’arreu hi poden participar!
La primera fase del concurs es durà a terme entre el 6 i el 9 de febrer, i s’allargarà fins el 22 de febrer (dia de la final estatal). Consulteu-ne les bases i el calendari i contesteu les preguntes que es formulin aquí.
Els tres primers dies (6, 7 i 8 de febrer) sortiran publicades tres preguntes que versaran sobre un tema relacionat amb la Cultura Clàssica.
V. El quart dia (dijous 9 de febrer), sortiran publicades unes altres preguntes-pista i una superpregunta de major dificultat que les preguntes ordinàries: la resposta de la superpregunta vindrà donada per les inicials de les respostes correctes d’aquestes preguntes-pista, seguint el seu ordre de publicació. Totes aquestes preguntes tindran com a eix temàtic la política en la literatura grecollatina.
Trobareu tota la informació (bases, calendari, preguntes freqüents, etc.), a la pàgina del concurs: recomanem llegir atentament les bases. Una novetat d’enguany és que només es concedirà un premi per centre i, com l’any passat, el temps no comptarà fins al quart dia (la superpregunta). Podeu seguir l’actualitat del concurs i difondre la vostra participació a través de Facebook i de Twitter #OdiseaXVII
S’estableixen els següents premis
I. FASE catalana:
II. FASE estatal:
El primer classificat, a més, participarà a la final estatal amb els guanyadors de les altres seus i podrà optar als següents premis:
Primer equip classificat: 390€
Segon equip classificat: 210€
Tercer equip classificat: 150€
Quart equip classificat: 90€
Cinquè equip classificat: 60€
El tema entorn del qual girarà el contingut de les preguntes d’aquest any serà la política a Grècia i Roma. Personatges de l’Antiguitat han simbolitzat la lluita per la llibertat, la defensa dels valors cívics, però també la traïció, l’ambició desmesurada, la corrupció o la violència més cruel. Un recorregut per la política en l’Antiguitat pot ser el mirall en el qual mirem el nostre present més actual. Paraules com aristocràcia, democràcia, república, cònsol, senat, oligarquia o demagògia, formen part de la nostra cultura, heretades de grecs i romans, però signifiquen ara el mateix que aleshores? Us atreviu a explorar com era el món de la política a Grècia i Roma?
A les naus, navegants! Us espera tota una odissea!
Dades de participació: Odissea MMXVII
Del 24 de novembre de 2016 fins al 19 de març de 2017 aneu a veure a les sales A del Museu Picasso de Barcelona, l’exposició temporal MITOLOGIES, OBRA GRÀFICA A LA COL·LECCIÓ DEL MUSEU.
Pablo Picasso (25 d’octubre de 1881- 8 d’abril de 1973) s’insereix en la llarga tradició d’artistes i poetes que, en el decurs de la història, s’han inspirat en la mitologia grecoromana. Al llarg de la seva vida, Picasso, com tants altres artistes i literats, es va sentir atret, sobretot en l’obra gràfica i en el dibuix, pel món de la mitologia, tal com testimonia un dels seus primers dibuixos conservats, Hèrcules (1890), on representa aquest heroi mític (Hèracles, en grec) conegut per la seva extraordinària força sobrehumana:
En aquesta exposició, Mitologies, obra gràfica a la col·lecció del Museu, comissariada per Claustre Rafart, s’hi pot contemplar una selecció d’unes 40 obres de la col·lecció del Museu Picasso al voltant de l’atracció de l’artista malagueny pel món de la mitologia grecoromana durant un període ampli de la seva vida com a gravador. Els mites protagonitzen un gran nombre d’escenes tractades i elaborades amb diferents tècniques i materials: aiguafort, aiguatinta, punta seca, litografia,… treballades damunt planxes de coure, zinc, pedra, linòleum,… El resultat del tiratge d’aquestes planxes són unes estampes que destaquen per la seva llibertat de traç, el vigor expressiu i un ombrejat magnífic mostrant el domini de la tècnica i el geni creador de Picasso.
El recorregut de la mostra s’inicia amb dos dibuixos, punt de partida d’aquest tema en l’obra de l’artista. És impactant un dibuix datat pels volts de l’any 1900, La violació, protagonitzat per un sàtir que s’abraona damunt una dona que lluita per desempallegar-se’n. A continuació, s’exposa l’obra gràfica agrupada segons els protagonistes de la mitologia picassiana (Minotaure, Faune, Centaure, Dànae, Venus, Bacus,…) o per escenes específiques pròpies d’aquest cosmos, com poden ser les bacanals.
La proliferació dels mites grecoromans en l’obra de Picasso és rica i variada (Hèrcules, Apol·lo, Calidó, Cèfal, Melèagre, Nèstor, Políxena, Posidó, el Minotaure, Zeus i d’altres éssers fantàstics com ara centaures, faunes, les tres gràcies i les muses, …) per bé que són el Minotaure, el Faune i el Centaure els més representats. Aquests éssers mitològics híbrids assoleixen un gran protagonisme, i sovint esdevenen el reflex del mateix artista. El Minotaure és l’alter ego de Picasso i a través d’aquest mite va canalitzar tota la seva vigorosa masculinitat i les seves pulsions sexuals. El faune és un altre alter ego de Picasso i representa la seva alegria.
“Cap de faune”, linòleum 1968
A Picasso li interessa el mite clàssic com a portador de tota una gamma de significats insòlits i l’empra de manera fluida. El treballa de manera personal, a la vegada, que li serveix de pretext per comunicar idees. A grans trets, es pot dir que la presència del mite es manifesta en les seves composicions de tres maneres: en obres que respecten en l’essencial el mite clàssic; en obres on el mite apareix descontextualitzat i, aleshores, guanya nous valors; i en obres en què el recrea a partir dels treballs de grans artistes occidentals, amb els quals estableix un diàleg fructífer.
El Picasso gravador recrea escenes i personatges extrets del fecund món de la mitologia grecoromana, que representen idees o símbols i han perdurat fins als nostres dies. En tria les històries que l’afecten, que són el reflex de la seva dualitat home-artista, i les explica a través del mite emprant-lo sovint com a símbol al·legòric del procés creatiu, o com el reflex de les turbulències amoroses (com el seu amor en la dècada dels anys 30 per la jove Marie-Thérese Walter, 27 anys menor que ell) o d’altres aspectes de la seva vida quotidiana, proeses, plaers, dolor, tragèdia…
De l’any 1935 és l’aiguafort que va regalar dedicat al Museu d’Art Modern de Barcelona, La minotauromàquia, un any de profunda crisi interna en què Picasso es va sentir desmotivat per la pintura i es va dedicar a l’escriptura. Només amb aquest quatre, considerat un precedent directe del Guernica, ens hi podríem estar una bona estona intentant trobar-hi el diàleg que estableix amb altres artistes en l’amalgama de referències mitològiques i artístiques, ben entortolligades que ens porten al cabdell de fil d’Ariadna i Teseu amb les Filoses de Velázquez, la nena amb llum que recorda Antígona… amb d’altres de religioses com la mà de Déu de la Capella Sixtina o l’escala de la crucifixió de Crist…
En aquesta fusió de narració i història que esdevé el mite, Picasso aboca tot el seu geni creatiu. L’únic aspecte de la relació de Picasso amb el mite que ha quedat exclòs en aquesta mostra és el de la fidelitat al relat original: no s’han pogut exposar per qüestions de conservació una sèrie de gravats dedicats a Les metamorfosis inspirats directament en Les Metamorfosis del poeta romà Ovidi.
No us perdeu aquesta petita exposició de 40 gravats i dibuixos mitològics al Museu Picasso de Barcelona i a les xarxes socials sota el hashtag #PicassoMitologia
I ja que sou al Museu, aprofiteu per veure la magnífica exposició temporal Cubisme i guerra
