En aquest fragment de la pel·lícula Espàrtac, han de lluitar a mort dues parelles de gladiadors per voluntat de Cras i unes dames que han arribat a l’escola de Lèntul Batiat. Com a segona parella, surt elegit Espàrtac que s’ha d’enfrontar a l’etíop Draba. Si pareu esment a les armes, podreu saber quin tipus de gladiadors encarnen.
No violència i pau és el que necessita la nostra societat, i com a reflex d’aquesta el nostre centre escolar. Sempre he cregut que amb les paraules es pot solucionar gairebé tot i que val més enginy que força.
Tot seguit us explicaré una faula molt antiga, la intitulada Bòreas i Hèlios del fabulista grec Isop (segle VI aC), amb l’acompanyament musical de Toni Breganciano, amb la peça titulada 1961 dins Essència. Després em comenteu què us ha semblat, si creieu que aquesta faula d’Isop és adient per celebrar una festivitat com la del DENIP (30 de gener) o per tractar el tema de la no violència a tutoria, etc., si sabeu cites que transpuïn la mateixa saviesa, contes o cançons que recullin el mateix ensenyament…
Aquí teniu el llistat de treballs de cultura clàssica del tercer trimestre, a mesura que els exposeu a classe i en passeu la presentació els aniré penjant a la pàgina (vegeu a dalt de tot) Cultura clàssica i Cultura clàssica II. Si voleu deixar un comentari, ho haureu de fer aquí.
|
. L’art romà (arquitectura, escultura, pintura, mosaic) |
|
. La família a Grècia i a Roma (Vida familiar, la dona, el matrimoni, |
|
. La religió a Grècia i a Roma (sacrificis, déus, oracles, temples, festes, la vida d’ultratomba …) |
|
. El menjar a Grècia i a Roma (àpats, plats, ingredients…) |
|
. La indumentària a Grècia i a Roma (vestits, pentinat, calçat, complements…) |
|
. L’esport i els jocs esportius a Grècia i a Roma (jocs olímpics actuals) |
|
. Els espectacles a Grècia i a Roma (teatre, amfiteatre i circ) |
|
. L’urbanisme a Grècia i a Roma (ciutats i edificis públics) |
|
. L’aigua i les comunicacions a Grècia i a Roma (aqüeductes, vies, calçades, ponts, expansió del món grec i romà…) |
|
. L’exèrcit a Grècia i a Roma |
|
. El cinema de romans |
|
. La ciència a Grècia i a Roma (terminologia, planetes i constel·lacions, etc) |
|
. L’economia i el treball a Grècia i a Roma (la moneda, els oficis, el comerç, etc) |
Visioneu aquest fragment i els següents al YouTube de la pel·lícula 300 de Zack Snyder (2007) i comenteu si es corresponen amb la vida d’un nen espartà:
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/7CcDdmrfMWg" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/YuYEIY_F1Yc" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Podeu consultar la pàg. 97 de Grec 1, editorial Teide.
Alguns us vàreu queixar (amb raó) que el vídeo que vaig penjar del YouTube a Amor més enllà de la mort no seguia fil per randa la història d’Orfeu i Eurídice. A veure, què us sembla la meva versió del mite? He posat música de Monteverdi i de Gluck que van tractar aquest mite i ho he guarnit amb obres d’art de totes les èpoques i estils.
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/fJt44Q5XUHI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Quin càstig van rebre les mènades? (Si no ho recordeu, podeu rellegir Narracions de mites clàssics pàgs. 124-126). La música amanseix les feres!
Ahir, 18 d’abril de 2008 es va fundar l’Associació de professors de llengües clàssiques per a la defensa del llatí, del grec i de la cultura clàssica als centres públics i privats de Catalunya. Per poc temps no coincideix amb la fundació llegendària d’una ciutat molt important. Què es va fundar el 21 d’abril del 753 aC? Qui la va fundar? Qui en fou el primer rei i per què? Quants anys fa de tot això? Quants segles va durar el seu domini?, etc.
En quina metamorfosi d’Ovidi es va inspirar Velázquez per pintar Les filoses? Refresca’ns la memòria!
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/99osQmCB07s" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
