En quina metamorfosi d’Ovidi es va inspirar Velázquez per pintar Les filoses? Refresca’ns la memòria!
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/99osQmCB07s" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/4By_tU5nfuU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Les cases ateneses de l’època clàssica tenien, generalment, un pati interior al voltant del qual es distribuïen les habitacions i que els proporcionava llum i aire; la claror també s’aconseguia a través de finestres i lluernes sense vidres. Les estances per a les dones rebien el nom de gineceu i les estances per als homes andron, on es rebien les visites. A Atenes, també hi havia cases de lloguer molt modestes.
En contraposició amb els edificis públics, les cases no eren gaire còmodes ni agradables. S’arrengleraven a l’atzar, aprofitant el pendent dels turons; tenien les parets tan fràgils que els lladres eren anomenats “foradaparets”.
Amb els canvis sociopolítics del segle IV aC, la gent es va estar més temps a casa i no va participar tant en la vida política; van augmentar els luxes i les comoditats, fins que, a l’època hel·lenística, les cases dels rics eren cada cop més sumptuoses i es diferenciaven més de les dels pobres.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/kineRz4nrzE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Si vols més informació clica aquí i consulta la informació i les fotografies que ofereix Sebastià Giralt, i si vols comparar la casa grega amb la romana vés a aquest article.
No ens ho podem perdre! A Badalona, els dies 25, 26 i 27 d’abril fan festa romana i de la grossa. La revista Auriga m’acaba de passar el programa: magna-celebratio-mmviii-museu-de-badalona.pdf . Jo hi seré, i vosaltres?
L’amic i company de clàssiques, l’Ignasi Parra, ha tingut la genial idea de traduir al llatí la cançó del Chiki chiki i fer-la arribar a l’Andreu Buenafuente.Moltes gràcies Ignasi i un petó per contribuir a difondre l’ensenyament dels clàssics i a demostrar que el llatí no és una llengua morta. Viuit lingua latina! Feliciter!
No us perdeu els primers onze minuts del capítol “Ciutats” dins Històries de Catalunya (TVC, 2003) amb Antoni Tortajada:
En quin edifici s’inspiren els creadors de l’aquesta animació? Quin nom reben les columnes amb forma de dona?
[youtube]http://youtu.be/5Pij-SxZLeM[/youtube]
Per poder resoldre millor els exercicis del tema del teatre (unitat 9, Grec 1 ed. Teide), us recomano que consulteu les informacions i els enllaços que ofereix Sebastià Giralt o el vídeo següent:
A més del vídeo del YouTube Del teatre grec al teatre romà:
Vegeu els primers 11 minuts del capítol “Menjar” d’ Històries de Catalunya (TVC, 2005) amb l’Antoni Tortajada:
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/histories_cat/001_69370.rm" width="352" height="288"/]
Com a colofó de la recerca dels monuments de la Hispània romana, el treball de Marta Molina de segon de batxillerat us pot ajudar a recordar aquest tema de les PAU de llatí:
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/icahCpogpfQ" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Llegiu el poema Ítaca de Kostandinos Kavafis i així sabreu què volen dir les Ítaques. Després escolteu la cançó Viatge cap a Itaca de Lluís Llach:
A la pel·lícula Kavafis (1996) de Iannis Smaragdis, el podem sentir recitat en grec modern:
Sir Sean Connery recita en anglès el poema de Kavafis amb música de Vangelis i amb escenes de la pel·lícula Baraka de Ron Fricke.
No us perdeu l’animació poètica de la Marta Carbó a Llegir molt i escriure bé. L’enhorabona i que tinguis, Marta, un bon viatge cap a Ítaca!