Després de visionar aquest dos fragments de la pel·lícula Amarcord de Federico Fellini 1973 que he trobat al YouTube, comenteu què us han semblat, com apareix l’ofici de professor, sobretot de clàssiques, i quina expressió llatina podríem aplicar al grec?
[kml_flashembed movie="http://uk.youtube.com/v/NRJJSUFzE1s" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
A quin filòsof presocràtic dedica aquestes glosses el poeta Ángel González, mort a principis del 2008?
1. Nadie se baña dos veces en el mismo río.
Excepto los muy pobres.
2. Los más dialécticos, los multimillonarios:
nunca se bañan dos veces en el mismo
traje de baño.
3. Nadie se mete dos veces en el mismo lío.
Excepto los marxistas-leninistas.
4. Nada es lo mismo, nada
permanece.
Menos la Historia y la morcilla de mi tierra:
se hacen las dos con sangre, se repiten.
Mireu amb què us podeu trobar tot passejant per Roma:
D’on creieu que vénen les sigles SPQR? Què identificaven i per què?
Coneixeu algun altre acrònim en llatí? Quin?
Avui és notícia la descoberta d’una escultura romana, trobada accidentalment fa tres anys a Cap de Creus per uns pescadors; després passà a ser pedra ornamental al parterre de la piscina municipal de Roses. Els arqueòlegs que l’han estudiada encara no saben si és un centaure o un tritó. Quan he vist la increïble notícia, m’ha vingut al cap la possibilitat d’un ictiocentaure o centaure-peix. Els ictiocentaures foren molt difosos en les arts plàstiques d’època hel·lenística i romana: amb cos d’home i cua de peix, de vegades amb potes de cavall (Tzetzes, A Lycophron 34). Formen part del seguici de les divinitats marines juntament amb els hipocamps i els tritons. A veure, què diran els entesos? Realment la descoberta de les restes d’aquesta escultura romana ha estat una gran troballa, la millor en els darrers anys a Catalunya!
Avui és Santa Cecília i és la patrona dels músics, tot i que ho és com a fruit d’un error de traducció dels Actes de Santa Cecília (com aquell que hem vist a la pel·lícula La vida de Brian; ja us ho dic que heu d’aprendre a traduir bé!):
Venit dies in quo thalamus collacatus est, et, cantatibus organis, illa [Cecilia virgo] in corde suo soli Domino decantabat [dicens]: Fiat Domine cor meum et corpus meum inmaculatum et non confundar.
Es va traduir erròniament organis, que significa ‘instruments musicals’ per l’acabat de crear ‘orgue’. Llavors la frase fou ‘ella cantava i s’acompanyava amb l’orgue’ i Cecília esdevingué així patrona de la música. A partir del segle XV-XVI, es comença a pintar la santa amb un petit orgue i altres instruments, sobretot un llaüt o un clavicèmbal. De fet, els còdices més antics no diuen canentibus (com a sinònim de cantatibus) organis sinó candentibus organis, Caecilia virgo…. Aleshores, no hi hauria instruments musicals ans de tortura en el moment del seu martiri. L’antífona no descriuria el seu casament sinó la seva mort.
Apol·lo, que té com a atribut la lira, és el déu de la música a l’antiga Grècia. Les muses formaven part del seu seguici i precisament el nostre mot música deriva de musa. La música era per als grecs un art que tenia origen diví així com la capacitat d’influir en els éssers d’una manera màgica. La música grega era monòdica. Segurament s’han conservat tan poques partitures gregues perquè es practicava molt la improvisació, però sabem el nom de molts músics, i no només mítics com Orfeu (que amansia les bèsties amb la seva música; d’aquí, la frase “la música amanseix les feres”). Tot i que ens hagin arribat el nom de poques dones, avui sabem que les poetesses gregues eren també músiques, val a destacar la probablement atenesa Carixena, una hetera flautista i poetessa de puntejos que fou coneguda pel seu estil musical passat de moda ja entre els còmics del segle V aC i primers del IV aC. Les heteres acostumaven a ser flautistes i dansarines que entretenien l’alegre ambient dels simposis.
L’epitafi de Seikilos del segle I és un cas únic i privilegiat en què s’indiquen les notes i també les durades (amb ratlles) i els accents musicals (amb punts). S’ha conservat de manera íntegra en una estela funerària que Sícil va dedicar a la seva esposa i es conserva en el Museu Nacional de Dinamarca, a Copenhague.
Arianna Savall interpreta Eros de Safo de Lesbos.
Gràcies a Rocío García de Melilla, els alumnes de grec sabreu quins numerals cardinals es declinen (també els teniu a la pàgina 216 de Grec 1 ed. Teide) i jo, a més, us demano que em deixeu al comentari almenys deu mots catalans de diferents àmbits del saber que en derivin. Per exemple, jo trio les matemàtiques i aleshores dic: triangle, pentàgon, hexàgon, heptàgon, enneàgon, decàgon, pentadecàgon, tetraedre, octaedre, dodecaedre, icosaedre, icositetraedre, decalitre, hectòmetre, etc.
Seguint (vegeu Som mediterranis, som políglotes) amb la profunda pel·lícula Um film falado de Manoel de Oliveira, tot seguit trobareu una deliciosa conversa políglota sobre llengües entre el capità del vaixell, un americà d’origen polonès interpretat per John Malkovich i tres dames: una empresària francesa (Catherine Deneve), una actriu italiana (Stefania Sandrelli) i una cantant grega (Irene Papas); després m’agradaria que em deixéssiu la vostra opinió: en quines llengües parlen? són totes romàniques? quines se semblen més i per què? què us ha semblat el grec modern? és possible una conversa políglota? quina llengua acaba dominant? quina s’hauria de parlar? amb quin dels quatre interlocutors coincidiu més? amb quin menys? amb Internet cap a on creieu que anem: cap a la unificació de llengües o cap a la diversitat lingüística?, què és això de la torre de Babel?, etc.
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/wxOmC4CurxA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
P.S.: Si voleu conèixer més la filmografia de Manoel de Oliveira, esteu de sort perquè la Filmoteca de Catalunya, en commemoració del seu centenari, li dedica aquests dies i fins al 21 de desembre un ben merescut cicle de cinema (vegeu la notícia a Wilaweb).
Des de l’any 2002, en què l’Organització de la Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), com a resultat de la necessitat de la humanitat de reflexionar sobre els esdeveniments actuals i fer front als desafiaments futurs, va instituir el Dia Mundial de la Filosofia, aquest se celebra a tot el món el tercer dijous de novembre, tot festejant el naixement de Sòcrates. Aquest any, el dia mundial de la filosofia coincideix amb altres celebracions (ja sabem qui es va morir un 20 de novembre!) i es fan diferents actes a tot el món i també a Barcelona. Alguns professors han proposat un acte més reivindicatiu com escriure’s sobre el cos el mot d’origen grec filosofia (per cert, què significa? com s’escriu en grec? (recordeu que no es pot escriure en grec als blocs de la Xtec!). Si voleu saber-ne més, visiteu aquest interessant post.
Des de El fil de les clàssiques, no podem passar per alt aquesta celebració perquè, com bé sabeu, la filosofia va néixer a Grècia i, més concretament, a la ciutat de Milet, en el segle VI aC. Els primers filòsofs (Tales, Anaxímenes, Anaximandre), tot buscant el principi fonamental de l’univers van inaugurar la interpretació del món per mitjà de la raó: van refusar el mite i mitjançant el lógos “raonament” trobaren la veritat. La filosofia intenta explicar, abans que res, les causes profundes de les coses per mitjà de la raó, i rebutja qualsevol altre instrument (mite, creença, etc). De la filosofia, se’n van anar escindint després les diferents ciències: els pitagòrics i els seus descobriments matemàtics; els sofistes que, a l’Atenes del segle V aC, es van interessar pels problemes de la cultura i de la societat, per la retòrica i la política, etc. Per entrar a l’Acadèmia, malgrat l’idealisme de l’obra de Plató, calia haver estudiat matemàtiques. Al Liceu d’Aristòtil (que fou essencialment realista i tingué un talent enciclopèdic), es feien investigacions sobre biologia, comportament animal, taxonomia botànica i zoològica. D’aquí precisament provenen molts dels hel·lenismes filosòfics de la llengua catalana: dialèctica, lògica, sofisma, sofista, teologia, antítesi, cínic, estoic, pedagogia, dilema, idea, axioma, empíric, etc.
En El fil de les clàssiques, ja hem parlat de Sòcrates i de la caverna de Plató, i a Aracne fila i fila hem penjat un vídeo humorístic; per tant, m’agradaria avui reivindicar la figura oblidada d’una filòsofa: Aspàsia de Milet. Qui és? Què en sabem?… He trobat aquest fantàstic article amb molts enllaços que, entre d’altres, us pot ben ajudar.
Sòcrates visitant Aspàsia, d’ Honoré Daumier
Pura Soler, professora de català en un institut del Maresme i bona amiga, fa dies em va enviar a la biblioteca de Premià de Mar a la recerca d’una pel·lícula que, segons ella, m’agradaria i, de fet, m’ha agradat molt (ja he dit que ens uneix una vella amistat): Una pel·lícula parlada de Manoel de Oliveira del 2003. A llatí de quart d’ESO, ara estem estudiant la diversitat lingüística i el pes del llatí i del grec com a llengües de cultura. Crec que és un bon moment perquè visioneu aquest fragment que he trobat al YouTube d’Um filme falado, una pel·lícula gravada en diferents llengües, i tot parant bé l’orella intenteu esbrinar en quines llengües parlen els personatges. No cal dir, m’imagino, on fan escala en aquest fragment les protagonistes de la pel·lícula: una professora universitària d’història i la seva filla que viatgen de Portugal a Bombai?
Una curiositat: dia 11 de desembre de 2008 Manoel de Oliveira serà centenari; per tant, quants anys tenia quan es va estrenar Um filme falado?
Recordeu on vam veure el mosaic del sacrifici d’Ifigenia?
El mosaic del sacrifici d’Ifigenia, fotografia de Sebastià Giralt
Mireu què ha fet amb el mosaic en Sebastià Giralt. Ara l’haurem de refer!
Consulteu el número 1 de la revista Auriga El mosaic del Sacrifici d’Ifigenia del Museu d’Empúries del professor Joan Alberich.
Quan hàgiu fet memòria, heu de contestar i enviar l’enquesta a PollDaddy. Bona fortuna, discipuli et discipulae!
P.D.:
