Tot aprofitant aquestes dies de vacances, he visitat l’exposició Tuthankamon: descobreix la tomba i els seus tresors a les Drassanes Reials, en el marc privilegiat del Museu Marítim de Barcelona.
Un equip internacional d´experts format per prestigiosos egiptòlegs i reconeguts organitzadors d´exposicions han elaborat durant més de cinc anys aquesta complexa producció al voltant de Tutankhamon, a més un centenar d’artesans egipcis ha treballat minuciosament durant anys per a construir totes les peces de l´aixovar funerari seguint les tècniques tradicionals tot utilitzant els instruments més moderns. Personalment crec que més de la meitat dels visitants no s’adona que es tracta d’una rèplica.
És una oportunitat única i si podeu no us la perdeu: les càmeres funeràries i els tresors que s´exhibeixen no es poden contemplar íntegrament ni tan sols al Museu Egipci de El Caire. La reproducció a escala original de tres de les quatre càmeres funeràries i de 1.500 rèpliques tridimensionals dels objectes que van acompanyar el faraó en el seu viatge al més enllà permet evocar en 2.000 m2 i amb mitjans moderns (dos documentals i autoguia en diferents idiomes, fins i tot en català, i especials per a infants) el tresor funerari del llegendari faraó que es va morir als divuit anys tal com va ser trobat pel seu descobridor Howard Carter el 4 de novembre de 1922.
El visitant pot reviure la màgia del descobriment vuitanta-set anys després. “Veig coses meravelloses! Sarcòfags, llits, roba, menjar… i altres elements misteriosos” exclamà l’egitòleg britànic en veure-la per primera vegada i en el seu diari personal explicà: “Era doncs, la primera llum que tallava la foscor de la càmera en més de tres mil anys. L´habitació semblava un museu” i confessà també el sentiment de reverència i fins i tot terror que li provocà.
Aquesta exposició, pensada per entretenir i educar alhora, és la millor expressió de difusió històrica amb finalitats educatives, llàstima que quan comenci el curs escolar ja no es pugui visitar, ja que estarà oberta al públic només fins al 6 de setembre i després viatjarà cap a Hongria. Abans d’aterrar a Barcelona, ja l’havien vista més de 600.000 persones a Munich, Zurich, Hamburg i Berno.
Per què en faig divulgació hic et nunc? Doncs, no sols perquè les exposicions originals dels museus haurien de tenir el mateix plantejament didàctic i lúdic de la difusió històrica sinó també perquè la primera reproducció de l’exposició és la pedra de Rosetta, com ja sabeu el grec va ser cabdal per desxifrar els jeroglífics egipcis.
En el segon documental es diu que Egipte és un regal del Nil. Sabeu qui ho va dir i en quina llengua? També apareix Alexandre el Gran en el plafó cronològic de l’Egipte Ptolemaic.
Les reproduccions dels déus i les representacions del mite del diluvi permeten també un treball comparatiu de la mitologia egípcia versus la grega. Si no l’heu llegit us recomano un llibre fantàstic El espejo eterno, mitos paralelos en la historia del hombre de J.F. Bierlein, publicat a Oberon, Madrid 2001.
