Tutankhamon: la tomba i els seus tresors

Tot aprofitant aquestes dies de vacances, he visitat l’exposició Tuthankamon: descobreix la tomba i els seus tresors a les Drassanes Reials, en el marc privilegiat del Museu Marítim de Barcelona.

Un equip internacional d´experts format per prestigiosos egiptòlegs i reconeguts organitzadors d´exposicions han elaborat durant més de cinc anys aquesta complexa producció al voltant de Tutankhamon, a més un centenar d’artesans egipcis ha treballat minuciosament durant anys per a construir totes les peces de l´aixovar funerari seguint les tècniques tradicionals tot utilitzant els instruments més moderns. Personalment crec que més de la meitat dels visitants no s’adona que es tracta d’una rèplica.

És una oportunitat única i si podeu no us la perdeu: les càmeres funeràries i els tresors que s´exhibeixen no es poden contemplar íntegrament ni tan sols al Museu Egipci de El Caire. La reproducció a escala original de tres de les quatre càmeres funeràries i de 1.500 rèpliques tridimensionals dels objectes que van acompanyar el faraó en el seu viatge al més enllà permet evocar en 2.000 m2 i amb mitjans moderns (dos documentals i autoguia en diferents idiomes, fins i tot en català, i especials per a infants) el tresor funerari del llegendari faraó que es va morir als divuit anys tal com va ser trobat pel seu descobridor Howard Carter el 4 de novembre de 1922.

El visitant pot reviure la màgia del descobriment vuitanta-set anys després. “Veig coses meravelloses! Sarcòfags, llits, roba, menjar… i altres elements misteriosos” exclamà l’egitòleg britànic en veure-la per primera vegada i en el seu diari personal explicà: “Era doncs, la primera llum que tallava la foscor de la càmera en més de tres mil anys. L´habitació semblava un museu” i confessà també el sentiment de reverència i fins i tot terror que li provocà.

Aquesta exposició, pensada per entretenir i educar alhora, és la millor expressió de difusió històrica amb finalitats educatives, llàstima que quan comenci el curs escolar ja no es pugui visitar, ja que estarà oberta al públic només fins al 6 de setembre i després viatjarà cap a Hongria. Abans d’aterrar a Barcelona, ja l’havien vista més de 600.000 persones a Munich, Zurich, Hamburg i Berno.

Per què en faig divulgació hic et nunc? Doncs, no sols perquè les exposicions originals dels museus haurien de tenir el mateix plantejament didàctic i lúdic de la difusió històrica sinó també perquè la primera reproducció de l’exposició és la pedra de Rosetta, com ja sabeu el grec va ser cabdal per desxifrar els jeroglífics egipcis.

En el segon documental es diu que Egipte és un regal del Nil. Sabeu qui ho va dir i en quina llengua? També apareix Alexandre el Gran en el plafó cronològic  de l’Egipte Ptolemaic.

Les reproduccions dels déus i les representacions del mite del diluvi permeten també un treball comparatiu de la mitologia egípcia versus la grega. Si no l’heu llegit us recomano un llibre fantàstic El espejo eterno, mitos paralelos en la historia del hombre de J.F. Bierlein, publicat a Oberon, Madrid 2001.

6 thoughts on “Tutankhamon: la tomba i els seus tresors

  1. Oriol Garcia

    Lida, quina sort d’haber visitat aquest museu amb aquesta exposició! Molt interensant i molt be els dos videos i documentals!
    PRETIOSAEEEEE

  2. Margalida Capellà Soler Post author

    Moltes gràcies, Oriol, tan afectuós com sempre.

  3. Margalida Capellà Soler Post author

    Aquesta exposició es prorroga a Barcelona fins al 4 d’octubre. Si no hi heu anat encara podreu visitar-la.
    Llegiu l’opinió de l’egiptòlega Maite Mascort a El Periòdico d’avui.

  4. Teresa Devesa i Monclús

    Avui hem visitat l’exposició i l’hem trobat molt i molt interessant. Per la seva intenció divulgativa, a la vegada que informativa, la seva visita és ideal fer-la en família. Totes les edats en gaudiran, cadascú a la seva manera.
    En el meu cas, el fet d’haver estat als llocs esmentats encara ha sumat alicients a la visita.
    Us animo a passar-hi, si encara no ho heu fet!

  5. nuria

    Hola Lida!
    Tutankamon es un dels més famosos faraons de la historia, es increible la de llegendes que s’expliquen d’ell i trobo que es una sort que la seva tomba no l’aguessin saquejat. Es tot un privilegi poder anar a veure la exposisió de Barcelona demà i poder fer un article sobre ella. Em fixare en la pedra rosetta Lida! Suposo que m’encantara pero, igualment ja os explicaré com ha anat la visita ^^
    Adeu!!

  6. Laia Muñoz Osorio

    Χαἰρε!

    Segur que va ser molt interessant assistir-hi!

    Howard Carter va poder realitzar les seves excavacions gràcies a en Lord Carnarvon que va finançar la seva investigació. Van començar a treballar junts el 1907 però les excavacions arqueològiques van ser interrompudes per la Gran Guerra (1914-1918). Després del conflicte bèl·lic, van reanudar les seves investigacions.

    El 1922 Lord Carnarvon va començar a cansar-se de finançar unes investigacions que no donaven resultat, llavors Howard Carter li demanà una mica de temps més. Aquell mateix any van descobrir la tomba de Tutankhamon.

    Mesos deprés Lord Carnarvon va morir i conseqüentment va sorgir la llegenda de “la maledicció dels faraons” que diu que morirà tot aquell qui molesti el descans etern d’un antic faraó. Es creu que el Lord britànic va morir per una picada de mosquit portador de l’Erisipela.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *