Ha arribat l’hora de saber localitzar en un mapa el marc geogràfic del poble grec. Per fer l’exercici 1 pàg. 74 del llibre de text Grec 1 ed. Teide podeu confeccionar-vos el vostre mapa, emplenar un mapa buit o fer tots plegats aquest mapa col·laboratiu en Google maps tot seguint els colors i la tipografia dels companys que ja l’han començat:
Veure El poble grec i el seu marc geogràfic en un mapa més gran
Badalona serà el 2010 capital de la cultura catalana i, entre altres actes, s’hi celebrarà el proper Fòrum Auriga (s’acaba de celebrar el V a Figueres). L’organització de la CCC ja ha obert el termini per votar fins el 29 de novembre de 2009 els 7 tresors del patrimoni cultural material de la ciutat de Badalona (els nombre set altre cop i la seva màgia!). Entre els candidats hi ha la ciutat romana de Baetulo i el fons romà del Museu. Jo ja he votat i espero que vosaltres també hi participeu. Com cada any també des de El Fil de les Clàssiques ens farem ressò de la Magna Celebratio i hi anirem; potser serà una altra oportunitat per retrobar-nos amb els companys de l’Albéniz!
Baetulo, Bètulo, l’actual Badalona, al Barcelonès era en el moment àlgid de la seva vida urbana, a finals del segle I aC, una petita gran ciutat romana, que disposava de tots els serveis, edificis i infraestructures necessàries i imprescindibles en aquella època. Demà nosaltres coneixerem in situ part d’aquest passat romà en el Museu i fora, tot i que no podrem visitar les termes ni el decumanus que romanen tancats, ni el teatre, farem un matí romà a Bètulo!
Casa dels dofins. Foto de Sebastià Giralt
Si no heu vist aquesta gravació que vaig fer fa un temps al Decumanus amb el permís corresponent Un dia a l’antiga Baetulo I i II no us la perdeu perquè varen aconseguir dramatitzar la vida quotidiana a la Bètulo romana d’una manera ben fidedigna. En el vostre Moodle corresponent, hi teniu les tasques encomanades i heu de llegir-vos els termes que entre tots els cursos de llatí heu introduït al Glossari col·lectiu Baetulo. Demà a més de la visita i de la recerca fotogràfica, hi haurà un Eureka de mots. Recordeu, reporters, de portar bolígraf, carpeta, càmera de vídeo, de fotos… que heu d’immortalitzar la sortida! Bon matí romà a Bètulo!
Ara aprofitem l’estona i fem la visita virtual a les termes de Baetulo:
Quan encara falten quinze dies per acabar la primera avaluació (data límit de lliurament!), els alumnes de primer de llatí, tot i que la majoria no havíeu fet llatí a quart de la ESO i us heu hagut d’introduir a més en unes classes on no sols es valoren els continguts gramaticals de la llengua llatina sinó també la competència comunicativa, digital i audiovisual, entre d’altres, així com l’aprendre tots junts, heu aconseguit, tot i els errors gramaticals i de pronúncia, fer les vostres presentacions en llatí i en àudio. Tothom ha fet la Personalis Charta en llatí. Tots i totes us heu posat davant d’un micròfon (cosa que sovint intimida!) i us heu presentat en llatí com heu sabut. L’enhorabona més sincera per aconseguir fer un treball col·laboratiu en llatí, en àudio i flash! Tot i que és millorable i vosaltres mateixos en sereu capaços a mesura que avanceu en el coneixement de la llegua llatina, heu fet una molt bona feina i no és de lluïment personal sinó d’aprenentatge i avaluació. Tasca superada! Feliciter !
La llista de les set meravelles del món antic ens la forneix l’epigramatista grec Antípatre (Anthologia Palatina IX, 58):
καὶ κραναᾶς Βαβυλῶνος ἐπίδρομον ἅρμασι τεῖχος
καὶ τὸν ἐπ᾽ Ἀλφειῷ Ζᾶνα κατηυγασάμην,
κάπων τ᾽ αἰώρημα, καὶ Ἠελίοιο κολοσσόν,
καὶ μέγαν αἰπεινᾶν πυραμίδων κάματον,
μνᾶμά τε Μαυσώλοιο πελώριον ἀλλ᾽ ὅτ᾽ ἐσεῖδον
Ἀρτέμιδος νεφέων ἄχρι θέοντα δόμον,
κεῖνα μὲν ἠμαύρωτο † δεκηνιδε νόσφιν Ὀλύμπου
ἅλιος οὐδέν πω τοῖον ἐπηυγάσατο.
La muralla de la ruda Babilònia, per on poden córrer els carros,
i aquell Zeus al bord de l’Alfeu, els he vist jo;
i els jardins penjants i el colós d’Hèlios,
i l’immens treball de les altes piràmides,
i la tomba gegantina de Mausol; mes quan vaig veure
el temple d’Àrtemis, que abasta fins els núvols,
aquelles altres quedaren enfosquides; i què són fora de l’Olimp?
El sol no ha vist mai res semblant!
Heu reconegut les set meravelles de la il·lustració anterior? Quin nom reben i en quin país actual les situaríeu? Realment creieu que varen existir o tot fou fruit de la imaginació?
No us perdeu aquest interessant documental de Las 7 Maravillas de la Antigüedad:
[youtube width=”550″ height=”450″]http://youtu.be/aQVaeSEKTdM[/youtube]
Si localitzem en Google maps els set savis de Grècia, no deixarem les set meravelles! A El Fil de les Clàssiques ja les vàrem treballar en aquest apunt. Ara ha arribat el moment que introduïu en aquest Google maps de col·laboració oberta les set meravelles, les seves característiques i almenys un document gràfic.
Veure Les set meravelles del món antic en un mapa més gran
Recordeu amb quina de les set meravelles comparàvem l’estàtua de la llibertat?
A la pel·lícula Àgora d’Amenábar, quina de les set meravelles encara es pot contemplar amb tot el seu esplendor? És possible que Antípatre hagués pogut visitar les meravelles que esmenta en el seu poema? Hi podríem establir equidistàncies sagrades? Quines són les meravelles del nostre món?…
Pepita Castellví, amiga i col·laboradora habitual de El Fil de les Clàssiques i d’ Aracne fila i fila (Somnis, Mitologia, Alétheia, Gnossiannes, Ai las Hipàtia…), va guanyar dissabte passat el primer premi de poesia en la Mostra literària del Maresme 2009 que enguany es va celebrar a Arenys de Munt (l’any passat la nostra Camila va ser mereixedora del primer premi de prosa!) i ens continua enviant poemes provocats pels nostres articles que li han fet descobrir Grècia, en aquest cas el nombre set de l’apunt de Els set savis li ha suggerit aquest:
Set, nombre màgic, misteriós, signe protector.
El que tot ho comprén, de forces diferents.
Potser malèfic, potser benefactor?
Set pecats capitals, set inferns.
Movent les llengües bífides la serp dels set caps.
En l’aire transparent, després de la pluja,
s’encenen els set colors de l’arc de Sant Martí.
Set notes musicals. Set astres errants,
planetes girant en la immensitat del cel.
I de la geografia del temps, surt Grècia
i els set savis,”els sensats”, erudits, filòsofs…
Fascinació, llegendes, històries,
poesia. Quina és la realitat?
Pepita Castellví
Els mots de Pepita sembren en nosaltres, sens dubte, l’amor per les paraules, per la poesia, per Grècia, per aprendre, … Què en sabem del nombre set, de la seva etimologia i màgia? Quins altres exemples hi podríem afegir (de l’antiga Grècia, de Roma, de Harry Potter o de Tolkien) i, fins i tot, fer-ne un poema o una cançó?
L’enhorabona més sentida i més sincera, Pepita! Feliciter, poeta nostra! Continua estirant del fil dels mots amb cabdell daurat !
Per primera vegada podem llegir Els nou llibres d’història d’Heròdot en català. Els acaba de publicar l’editorial La Magrana: Història de Rubén J. Montañés, professor de la Universitat Jaume I de Castelló, que ja havia traduït a La Magrana els sis primers volums. Història és la primera edició completa de l’obra d’Heròdot en català, abans sols teníem traduïts els sis primers volums també a la Bernat Metge, que començà a traduir el pare Manuel Balasch i ha continuat Joaquim Gestí.
Avui he llegit aquest article-entrevista al diari El Punt Algú que llegeix El senyor dels anells pot llegir Heròdot i el vull compartir amb tots vosaltres per tal d’animar-vos a llegir Heròdot i a establir paral·lelismes amb la novel·la de J.R.R. Tolkien, tot comprovant que l’ésser humà roman inalterable al llarg dels segles, especialment pel que fa a l’estupidesa, i que només es pot entendre el present si s’entén el passat.
Des de Ciceró es considera Heròdot d’Halicarnàs (c.480-420 aC) el pare de la història. Els nou llibres de la història és una investigació de les causes de les guerres mèdiques. És de tots coneguda la meva passió per Heròdot, els referents trobats a El paciente inglés,… i hic et nunc us demano als amants de Tolkien que comenteu les similituds entre una llegenda transmesa per Heròdot en el llibre primer i ampliada per Plató en el llibre X de la República: l’anell de Giges, gràcies al qual va esdevenir rei de Lídia.
Quina és la història de Giges segons Heròdot? Quina és la reinterpretació feta per Plató?
Si fossis Giges, què faries amb l’anell?
Per què Gollum acaba com acaba?
A més del paral·lelisme amb la literatura fantàstica de Tolkien, crec que la llegenda de l’anell de Giges pot ser una bona excusa per fer-ne una dramatització, un muntatge audiovisual, una il·lustració, una actualització literària… Qui s’hi anima?
Ara que tenim tot Heròdot en català no tenim excusa per no llegir-lo i trobar molts paral·lelismes actuals. Bona lectura!
Els set savis
Els grecs eren afeccionats a inventar-se llegendes. De la mateixa manera que es confeccionà la d’Isop, la de la competició d’Homer i Hesíode o la de la rivalitat de Corinna amb Píndar, en el segle IV aC es forjà una llegenda entorn la contemporeneïtat d’uns intel·lectuals típics del segle VI aC i darrer terç del VII aC. Val a recordar que la filosofia neix en un d’ells, Tales de Milet, quan les circumstàncies de l’època i de la zona fan que es pugui tenir temps lliure per dedicar-se a la contemplació desinteressada de la realitat i aleshores neix la capacitat d’admirar-se. Els set savis formen part d’una llegenda que tindrà molts candidats (ja coneixeu la màgia del nombre set!) i representen un tipus de pensador que resol els problemes polítics d’una comunitat. Què bé ens vindrien uns caps pensants així avui en dia per sortir de la situació política i crisi actual!
Segons la tradició recollida per Plató en el Protàgoras (343a), els set savis de Grècia eren: Tales de Milet, Pítac de Mitilene, Bias de Priene, Soló d’Atenes, Cleobul de Lindos, Misó de Quenea i Quiló de Lacedemònia. Llistes posteriors canvien alguns dels noms i n’afegeixen de nous, com Periandre de Corint. Ara nosaltres els localitzarem en aquest Google maps col·laboratiu segons el seu lloc de procedència i també inclourem enllaços i informació sobre ells, així com les seves sentències:
Us atreviu ara a llegir en grec les seves sentències? Quina us agrada més?
P:D.:
Dins el cicle de conferències “Maestros de la sabiduría” de la Funsació March, el 10 de gener del 2017 Carlos García Gual va presentar els set savis de la Grècia antiga:
Hem conegut la Grècia d’avui, hem fet un viatge virtual a Grècia, un recorregut poètic per les terres gregues i ara un passeig arqueològic en vídeo amb el Google maps de Grècia:
Vid. Grècia en un mapa més gran
Ahir us vaig fer un regal per les bones notes de l’últim examen de grec, tot començant tema nou (unitat IV de Grec I “El poble grec i el seu marc geogràfic”): fer un viatge virtual per tot Grècia des de l’aire. Vàreu descobrir que els colors del nostre bloc són els colors de Grècia: blanc, blau intens i verd! El timbre va tocar i no vàrem poder acabar de veure Grecia desde el aire de National Geographic, 2002. Tot navegant per Internet, he trobat els següents vídeos que poden anar bé als alumnes que esteu malalts a casa i que no vàreu poder fruir de la nostra escapada virtual (que aviat us recupereu!) i la resta podreu així acabar de veure el documental.
Què n’opineu de tot plegat? Què us ha cridat l’atenció? Com podríeu definir el paisatge grec? Com era en l’antiguitat? (Us pot ajudar també la lectura de la pàg. 70 de Grec I ed. Teide, així com els exercicis del Moodle Fil de Grec 1).
Avui he rebut un regal meravellós d’Atenes, un tros del seu mar de blau intens i una dedicatòria que m’ha evocat el llunyà record dels meus anys universitaris. L’amic i director de l’institut Cervantes d’Atenes, Εουζέμπι Αγιένσα (que fa poc vàrem conèixer a Catalans a Grècia), m’ha enviat aquesta joia: Πανάρχαια ευφωνία Λογοτεχνικά κείμενα για το Εμπόριον (Vetusta Eufonia. Textos literaris sobre Empúries), publicat el 2008 per l’Institut Cervantes d’Atenes en col·laboració de l’Ambaixada d’Espanya a Grècia i la Diputació de Girona. A més de ser un llaç entranyable entre Grècia i casa nostra, Vetusta eufonia té la peculiaritat de ser un curós recull en vers (amb la joia inèdita “Perdurança” de Víctor Català) i alguns selectes fragments en prosa de textos literaris moderns publicats en català, castellà i francès sobre Empúries i la seva traducció al grec modern per Eusebi Ayensa (la seva primera traducció que jo sàpiga al grec i no del grec com ens té acostumats) amb la col·laboració del poeta i arquitecte grec Fedón Jatsiandoníou (Φαίδων Χατζηαντωνίου). S’han inclòs unes belles il·lustracions de Lluís Roura de l’edició Empúries-Olímpia, compartida amb Josep Valls en un primer intent d’agermanar Empúries amb la pàtria originària dels Jocs Olímpics. Vetusta eufonia es va presentar el novembre de 2008 en els actes de celebració del centenari de la descoberta d’Empúries dins les Jornades Emporitanes a Atenes i el 9 de gener de 2009 al Museu de l’Anxova i la Sal de l’Escala.
Sacsejant aquest bell calidoscopi estètic de textos literaris moderns sobre Empúries, he seleccionat per a tots vosaltres unes tessel·les d’aquest antic i immarcible mosaic, ja que el llibre malauradament no es pot vendre. A veure si sou afortunats pels déus, com jo ho he estat avui, i la brisa us en porta un exemplar com fa més de dos mil anys va arrossegar les naus focees, curulles de saviesa hel·lènica, fins a les costes emporitanes i ara la bella traducció de l’Eusebi torna a la terra dels déus la Catalunya grega feta mots hel·lènics:
Empúries-Olímpia, vetusta eufonia
de noms que ressonen sempre en clau de sol:
el del món hel·lènic que d’art ens nodria
i el que d’ell rebia encuny i bressol.
(Montserrat Vayreda, Empúries-Olímpia 1992)
Εμπόριον- Ολυμπία, πανάρχια ευφωνία
ονομάτων που αδιάκοπα αντηχούνε στο κλειδί του σολ:
εκείνο του κόσμου του ελληνικού, που μας έτρεφε
με την τέχνη,
κι εκείνο που από τούτον είχε και κοπἠ και λίκνο.
(μετάφραση: Εουζέμπι Αγιένσα, Φαίδων Χατζηαντωνίου)