Yearly Archives: 2009

Kavafis cantat amb mots de Riba

La passada tardor es va celebrar el setanta-cinquè aniversari de la mort del poeta grec Kostandinos Kavafis que fou traduït al català per Carles Riba, del qual avui commemorem el cinquantè aniversari del seu traspàs.
Kavafis amb mots de Riba ha estat musicat en català per Lluís Llach (tal com ja vàrem tractar en un altre apunt) i per Josep Tero. Tot seguit podreu visionar primer el programa del canal 33 Tons, poesia per a cantar en tres vídeos (1r, 2n i 3r) i per acabar la cançó kavafiana amb mots ribians Cos meu, recorda de l’empordanès Josep Tero:

Talkingabout Clàssiques d’ara

El títol de l’apunt no és meu. És de Ricart Espelt i de Gemma Urgell que han obert una secció Talkingabout en els seus respectius blogs en què entrevisten gent que ha incorporat la xarxa a les seves feines. A través d’Internet, concretament a través d’un e-mail a Chiron, es van posar en contacte amb mi i em van entrevistar aquest dimecres a la facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona on acabava de participar en l’escola d’estiu a De professió grecoromans amb una xerrada sobre la meva experiència a INTERNET (EL Fil de les Clàssiques, Aracne fila i fila, Chiron…) i recursos TIC a la xarxa.

En Ricart i la Gemma em van entrevistar (a les tres i sense dinar!); bé més aviat  va ser una conversa molt agradable. Feina degueren tenir per reduir la gravació! Aquí us la deixo (no us perdeu el final en què han tingut el detall d’incorporar el rap de l’Uri, quina alegria!)  i també els seus interessants articles sobre la nostra xerrada a   ricard espelt-thepateishot  i  Viniesfera:       

                   

Carles Riba, també trià LLETRES!

Ens acostem al cinquantè aniversari de la mort de Carles Riba (1893-1959). Joan Puigmalet que vaig tenir la sort de conèixer a Premis Blocs Catalunya, guanyador en la categoria de Societat 2008, ens ha deixat un comentari al nostre apunt Carles Riba, tot animant-nos a seguir la seva crida del seu Gazophylacium: Diumenge arRIBArà.
Posem, doncs, fil a l’agulla i recuperem un programa d’Iniciatives Àudio-visuals S.A. de 1993 en què coneixerem un Riba poeta, traductor i crític literari. En definitiva, un escriptor de cap a peus, pont d’unió entre Grècia i Catalunya.
Per cert, va triar lletres!

Edu3.cat

P.D.:
Edu3.cat

De vacances, Titus Andrònic

Anit al teatre romà de Mèrida (encara recordo aquelles fantàstiques diapositives de Florencio García Méndez!), la companyia Animalario, dirigida per Andrés Lima, va estrenar Titus Andrònic de Shakespeare, una obra de pervivència clàssica. És una posada en escena impactant. La venjança sempre és cruel, però Titus Andrònic amb paraules del seu director en roda de premsa “es una tragedia sobre las relaciones humanas, una apuesta descarnada y cruel pero rebosante de belleza”. La guerra entre famílies provoca venjança. El poder mou la violència. La mort  hi és constant i és “destructiva como un volcán”. 

Etimologia amb Google maps

Google maps, a més d’ésser una bona eina, per estudiar els monuments de la Hispània romana, també pot servir per localitzar geogràficament els topònims i comprovar que perviuen en diferents llengües:


Veure Mots actuals i antiga Grècia en un mapa més gran
En el proper número de la revista Auriga, tindreu un exercici d’etimologia en què hi trobareu el topònim grec (encara no puc escriure en grec al bloc!)

L’estàtua de la Llibertat reoberta

estàtua de la Llibertat

Ahir, tot celebrant el dia de la Independència, es va poder tornar a visitar  a l’illa de la Llibertat, al sud de Manhattan, l’estàtua de la Llibertat, regal de França al poble dels Estats Units en el 100è aniversari,  i també es va poder arribar a la corona, un mirador de vint-i-cinc finestres, sota extremes mesures de seguretat,  amb grupets de deu persones, acompanyats per un guia, per una estreta escala de 345 esglaons. Aquest símbol de la llibertat i del progrés humà, Patrimoni de la Humanitat, romania tancat des dels atemptats de l’onze de setembre, gairebé vuit anys per por al fanatisme terrorista. Si viatgeu aquest estiu a Nova York, tanmateix, no hi podreu  ascendir perquè les entrades estan exhaurides fins al setembre. Espavileu perquè es tornarà a tancar el 2011 per fer-ne una remodelació que potser permetrà encimbellar-se a la torxa tal com ho podien fer, quan es va obrir, el 28 d’octubre de 1886, els privilegiats de l’època si pagaven cinquanta centaus. Quines vistes més espectaculars  de Nova York, tot i que sense gratacels,  devien contemplar!

L’estàtua de la Llibertat, de coure,  fa noranta-tres metres d’alçada i pesa dues-centes vint-i-cinc tones, tot i així la forjà a França  l’escultor Frederic Auguste Bartholdi sota el guiatge de l’enginyer Gustave Eiffel, que en féu la carcassa interna, i, com a regal  en el centenari de la declaració de la Independència,  en 350 peces fou transportada en vaixell a Nova York, on va arribar el 17 de juny de 1885.

Aprofitant l’actualitat estiuenca i els vostres possibles viatges, vaig preparant feina per al proper curs:

Quina relació podeu establir entre la iconografia del mite de Prometeu i l’estàtua de la Llibertat de Nova York o la rèplica en petit d’aquesta estàtua a Paris? En coneixeu més rèpliques? Quin símbol comparteixen? Què significa? A quina de les set meravelles del món antic us recorda?……

El colós de Rodes i l’estàtua de la LLibertat de Nova York

Quina meravella de mosaic!

Com m’hagués agradat de ser una de les deu mil persones que van veure un dels mosaics més grans i més ben conservats d’Israel! Els arqueòlegs van trobar aquest mosaic de mil set cents anys d’antiguitat fa més d’una dècada (el 1996 a Lod, vora a tocar Tel Aviv)  i el van mostrar aquesta setmana per segona vegada.

El mosaic de 56 metres quadrats consta de més de dos milions de peces amb escenes de cacera, lleons i girafes africans i un mar amb vaixells i diferents tipus de peixos.

León Levy i el col·leccionista Shelby White han aportat dos milions i mig de dòlars per tal de fer-li un emplaçament  a Lod que es podrà visitar cap el 2012, mentrestant un fragment volarà fins al Metropolitan Museum de Nova York tal com ens informa l’Expresso italià.

Mor Baltasar Porcel, roman la seva obra

El primer que vaig llegir de Baltasar Porcel va ser Primaveres i tardors, he anat seguint la seva obra literària, els seus articles a La Vanguàrdia, els seus viatges, les seves entrevistes, fins i tot les impossibles, … finalment el tumor cerebral ha pogut més que ell, però va dir que la seva obra era ell i ara i per sempre restarà entre nosaltres.

Des de El Fil de les Clàssiques vull recordar l’insigne escriptor mallorquí amb un programa de TV3 sobre l’antiga Grècia que va fer fa molts  anys i que guardava a la meva videoteca. Que descansi a Ítaca!

La Tàrraco de Lluís Gavaldà

Anit en el programa de TV3 El paisatge favorit de Catalunya, el cantant de constantí de Els Pets, lluís Gavaldà, ens va mostrar els seus racons preferits de la Tàrraco romana. Si us ho vàreu perdre, ho podeu visionar tot seguit:

 

Ara que és temps d’estiu, temps de vacances, és un bon moment per visitar la Tàrraco romana. Nosaltres hi anirem tots plegats el proper curs.

Els balnea d’Ilturo amb 3D

A Cabrera de Mar al Maresme, s’han trobat les restes romanes pertanyents a una ciutat romana al peu d’un dels tres poblats ibèrics més importants de la península i que va ser capital de la Laietània. Malauradament no hi ha recursos per obrir al públic i fer visitables les restes romanes de Ca l’Arnau o de destapar altres jaciments romans que romanen amagats. Mentrestant, Cabrera de Mar: Arqueologia i Patrimoni ens il·lustrarà didàcticament.  Gràcies a una llicència d’estudis retribuïts que atorga el Departament d’Educació, i amb el finançament de la Generalitat, l’Ajuntament de Cabrera de Mar i la Fundació Caixa Catalunya, l’historiador Josep Maria Rovira i l’enginyer tècnic Ferran Bayés amb el suport científic i tècnic de la Universitat de Barcelona, així com del Grup d’Història del Casal de Mataró han posat a disposició dels alumnes de primària i de secundària un dossier didàctic i unes reconstruccions virtuals mitjançant les quals els escolars es podran apropar a aquest important passat ibèric, romà, medieval i recent amb el coneixement de la masia de Can Bartomeu. Per a fer-ho més real hi han posat l’ésser humà en situació i entorn real. Us recomano, ara per ara, la reconstrucció virtual dels banys públics romans on s’hi poden observar amb tot detall les instal·lacions d’aigua freda i calenta.

nova web de cabrera

P.D.: