Amanida de mongetes

Avui al nostre blog de “Menjar i beure a l’antiga Grècia” us deixem una amanida de mongetes pròpia de l’antiga gastronomia grega. Nosaltres l’hem elaborat amb la intenció de divulgar noves receptes i donar a conèixer un altre tipus d’amanides variades.

Ingredients:

*500 grams de mongetes fresques o seques
*1 gra d’all, picat
*3 cullerades de vinagre
*1/4 tasses d’oli d’oliva
*Una mica de julivert
*2-3 cebes tendres
*Sal
*Pebre

Elaboració:

1. Bullir les mongetes fins que estiguin tendres.

2. Retirar de la paella i escórrer.

3. Aboqui en un bol d’amanida i barrejar amb l’oli, el vinagre, la sal, el pebre, la ceba i l’all picat.

4. Dragar amanida amb julivert i servir.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Iy2pOsa6JEo[/youtube]

Recreació del Simposi

Com podeu veure en aquest article que vam crear fa uns mesos, és possible recrear un Simposi en l’actualitat, ja que tenim a l’abast molts productes que utilitzaven els grecs a l’antiguitat.

Ja que en l’altre article no vam tenir l’oportunitat de mostrar-vos la recreació completa del Simposi, amb públic inclòs, ho hem fet ara. Una companya nostra, Aina Barnat, s’ha ofert voluntària per a sortir en la nostra pàgina web com a model de l’antiga Grècia.

En aquesta imatge podeu veure com els grecs antics realitzaven el seu Simposi i la postura que prenien, que com veieu menjaven i bevien estirats sobre algun seient. El vestuari està ambientat en l’època de l’antiga Grècia.

Esperem que us agradi!!

11003057_791928597570634_1246319884_o

Conclusions sobre l’enquesta de la gastronomia de l’antiga Grècia

En el primer gràfic circular, podem veure representat que un 19 % de la gent (20 persones) que respongué la nostra enquesta, coneix algun plat de l’antiga Grècia, mentre que el 80 % (84 persones) restant, desconeix l’existència de qualsevol plat de l’antiga Grècia.

Coneixes algun plat de l’antiga Grècia?

En el segon gràfic, observem els diferents gustos de la gent sobre el menjar de la cuina grega. Podem veure representat que un 66 % (69 persones) de la gent que hi ha respost, ha dit que mai no l’ha provat. Un 12 % (13 persones), ha contestat que li agrada poc, mentre que, al contrari, un 15 % (16 persones) ha dit que li agrada bastant. Finalment, veiem que un 5 % (5 persones) hi ha respost que li agrada molt.

T’agrada la cuina grega?

En el tercer gràfic circular, podem veure representat que un 15 % de la gent (16 persones) que respongué la nostra enquesta, ha viatjat en alguna ocasió a Grècia, mentre que el 84 % (88 persones) restant, mai no ha estat en aquest país.

Has estat alguna vegada a Grècia?

En el quart gràfic podem veure representat que un 18 % (19 persones) de les persones, han respost que els agradaria molt el fet de gaudir del menjar grec. Un 46 % (48 persones) ha dit que els agrada bastant, mentre que, al contrari un 25 % (26 persones) ha dit que els agrada poc i un 10 % (10 persones) que no els agrada gens.

T’agradaria gaudir del menjar grec?

En el cinquè gràfic circular, podem veure representat que al 37 % de la gent (39 persones) que respongué la nostra enquesta, l’interessa molt la gastronomia d’altres països. Al 39 % de la gent (41 persones), l’interessa bastant la gastronomia d’altres països. També podem veure que el 16 % de la gent (17 persones), ha contestat que l’interessa poc la gastronomia d’altres països, mentre que el 7 % restant (7 persones), ha contestat que no l’interessa gens.

T’interessa la gastronomia d’altres països?

Al sisè gràfic, podem observar com un 10 % (10 persones) de la gent que hi ha respost, ha dit que sí que coneix algun restaurant grec a Barcelona. La majoria de la gent que ha dit que sí que en coneixia algun, ha citat el restaurant Dionissos. En canvi, 93 de les persones enquestades, que conformarien el 89%, han dit que no coneixen l’existència de cap restaurant grec a Barcelona.

Coneixes algun restaurant grec a Barcelona?

En el setè gràfic circular, podem veure representat que un 8 % de la gent (8 persones) que respongué la nostra enquesta, sí que coneix alguna botiga de casa nostra on venen productes grecs, mentre que el 89 % (90 persones) restant, desconeix l’existència de qualsevol botiga de casa nostra on es venguin aquests productes.

Coneixes alguna botiga de casa nostra on venguin productes grecs?

En aquest gràfic, podem veure representat que el 66 % (69 persones) de la gent que ha contestat la nostra enquesta, ha respost que prefereix el menjar actual, mentre que un 32 % (34 persones), prefereix l’alimentació antiga. 

Prefereixes el menjar modern o més bé l’antic?

En el novè gràfic circular, podem veure representat que un 29 % de la gent (30 persones) que respongué la nostra enquesta, ha tastat algun cop en la seva vida un plat grec, mentre que el 70 % (73 persones) restant, mai no ha provat algun plat de procedència grega.

Has tastat algun plat grec?

Respecte a la pregunta anterior, un 10% (11 persones) han respost que si li ha agradat tastar un plat grec, mentre que un 16% (17 persones) ha contestat que bastant, pel contrari un 3% (3 persones) han dit que poc i un 10% (11 persones) que gens.

chart

En cas afirmatiu, t’ha agradat?

En el onzè gràfic circular, podem veure les respostes que ens ha proporcionat la gent que ha contestat la nostra enquesta envers el coneixement que tenen sobre quin producte era el rei del menjar grec a l’antiga Grècia. Podem veure que un 30 % de la gent (31 persones), creu que el producte estrella eren els cereals. Un 26 % (27 persones) va respondre les llegums. De manera igualada, un altre 26 % de la gent (27 persones) va seleccionar al peix com a producte principal de l’antiga Grècia. Un 11 % de la gent (12 persones) va dir que el rei del menjar grec eren els fruits secs. Finalment, una minoria de la gent, formada pell 3 % (3 persones), va dir que eren les verdures.

Saps quin producte era rei del menjar grec a l’antiga Grècia?

En el dotzè gràfic circular, podem veure representat com el 25% (26 persones) de les persones han respost que els grecs han influït molt en la gastronomia mediterrània actual i un 47% que bastant (49 persones), mentre que un 19% (20 persones) i 5% (5 persones) han dit que els grecs han influït poc o gens en la nostra dieta.

po

Consideres que els grecs han influït en la gastronomia mediterrània actual?

En el tretzè gràfic circular, podem veure representat que un 24 % de la gent (25 persones) que respongué la nostra enquesta, creu que actualment la cuina grega sí s’elabora igual que l’antiga, mentre que el 71 % (75 persones) restant, va dir que no.

Creus que actualment la cuina grega s’elabora igual que l’antiga?

En aquest gràfic circular, podem observar com un 39% (40 persones) han respost que els agrada cuinar i un 30% (32 persones) que bastant, mentre que un 18% (19 persones) i un 6% (6 persones) han dit que poc i gens els agrada cuinar.

g

T’agrada cuinar?

En aquest gràfic circular, podem veure representat que un 66 % de la gent (69 persones) que respongué la nostra enquesta, ha cuinat alguna vegada un plat d’un altre país, mentre que el 28 % (29 persones) restant, va dir que mai ho havia fet.

Has cuinat alguna vegada un plat d’un altre país?

En el gràfic circular que ens parla de si n’has cuinat algun plat grec, podem observar com un 10% (10 persones) de les persones hi han respost que sí, mentre que un 83% (87 persones) han dit que no.

chart

N’has cuinat algun plat grec?

En el penúltim gràfic circular, veiem com un 40% (42 persones) hi han respost que sí que s’atrevirien ha realitzar un recepta pel nostre bloc, ja sigui adaptada o antiga, mentre que un  51% (54 persones) han contestat que no.

grafica

T’atreviries a fer una recepta grega antiga o adaptada per al nostre bloc?

És possible recrear el menjar de l’antiga Grècia?

La nostra recerca sobre els aliments i la dieta dels antics grecs no podia acabar sense intentar portar a la pràctica un àpat de la gastronomia grega i així poder compartir amb les nostres amistats el que havíem après, tot recreant la dieta que seguien els antics grecs.

El menjar a l’antiga Grècia va ser el centre de la vida antiga i també ho és de la nostra. El menjar en comú ens reuneix tots els dies al voltant de la taula, els caps de setmana amb els amics i per Nadal i altres festivitats amb tota la família.

Els habitants de l’antiga Grècia feien, com nosaltres, tres àpats al dia i el seu règim alimentari es fonamentava en tres productes bàsics coneguts avui com els tres pilars de la dieta mediterrània: el pa de blat, l’oli d’oliva i el vi. No menjaven massa carn, però sí molt de peix. També incloïen productes típics de l’agricultura mediterrània, com els fruits, els vegetals i algunes espècies. No hi havia àpat sense vi, però mai no el consumien en estat pur, sempre el barrejaven amb aigua.

Blat.

Olives.

Raïm.

Copa de vi de l’antiga Grècia.

Nosaltres vam realitzar un sopar, que podríem dir simposi, tot i que a l’antiga Grècia el simposi era el ressopó en què s’entretenien bevent vi, parlant, cantant, jugant al kòtabos…

Simposi.

Amb la finalitat de recrear una escena de l’antiga Grècia, vam convocar una quedada a casa d’una de nosaltres, la qual estava composta per nosaltres dues i per quatre amigues més, per tal que tastessin els nostres plats i féssim un àpat en comú al voltant de la taula i de l’amistat que ens uneix. No vàrem menjar reclinades en el menjador, com els antics grecs, perquè no teníem espai.

El menú que vam escollir va ser una sopa de cigrons i una salsa tzatziki, la qual vam acompanyar amb unes llesques de pa.

Els plats van agradar bastant, sobretot la salsa tzatziki, tot i que en general vam arribar a la conclusió que estaria millor sense menta. Respecte la sopa de cigrons, tenia un gust bastant bo i va agradar força.

Aquí podeu veure una imatge de la nostra taula parada amb els dos plats que vam cuinar, esperem que us agradi la idea, que us animeu a convocar un Simposi i el compartiu amb nosaltres!

10850078_10203393607981458_7694591982277396306_n

El nostre Simposi.

La propera vegada, amb més temps, recrearem un àpat grec, vestides amb peple o quitó i himàcion, reclinades en triclinis i acompanyades de música de l’antiga Grècia.

Sopa de cigrons

Us agradaria tastar plats diferents i no sempre elaborar les mateixes receptes? En el nostre bloc us deixem una recepta d’un plat calent per a l’hivern elaborat amb aliments típics de l’antiga gastronomia grega. Endavant!

Ingredients:

*1 pot de 250 gr. de cigrons cuits
*1 ceba
*20 gr. d’oli d’oliva
*1 cullerada d’òrgan de sec
*Una mica de julivert sec
*Sal
*Pebre
*Aigua amb la quantitat al gust
*El suc d’1/2 llimones
*Un filet d’oli per presentar el plat

Elaboració:

1. S’escalfa l’oli en una cassola.

2. Es trosseja la ceba i s’afegeix l’oli.

3.S’hi afegeix els cigrons aixafats juntament amb el julivert, el comí, l’orenga, el pebre i la sal.

4. Introduïu l’aigua i es cou uns 15 minuts.

5. Finalment es pot triturar amb la batedora o deixar tal qual.

6. Se serveix ben calent i s’acompanya amb un filet d’oli d’oliva.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=fysw34EnD0s[/youtube]

 

Tzatziki

Aquí us deixem una salsa grega τζατζίκι elaborada amb productes típics de l’antiga Grècia, de la qual es pot acompanyar amb tot tipus de pa o torrades. Esperem que us animeu a realitzar una recepta tan fàcil i ràpida de fer per tal de recrear receptes antigues.

Ingredients:

*1 cogombre
*1 iogurt natural
*2 cullerades de llimona
*2 grans d’all
*2-3 cullerades d’oli d’oliva
*Una mica de sal
*Una mica de pebre
*Fulles de menta

Elaboració:

1. Comencem pelant el cogombre, en traiem bé les llavors i per últim el trossegem.

2. En un bol col·loquem el cogombre tallat juntament amb el iogurt.

3. Afegim una mica de sal i un xurro d’oli d’oliva a la barreja.

4. S’afegeixen les dents d’all picats, el julivert, el pebre mòlt, el suc de llimona i les fulles de menta.

5. Per finalitzar, es barreja bé tot i se serveix.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Doy3lmnWccc[/youtube]



El vi a Grècia

El vi (οἶνος), va ser la beguda més important dels antics grecs i romans. Moltes descripcions de la cultura grecoromana mostren com a indicador de civilització el consum del vi davant d’altres societats denominades mitjançant el genèric de βάρβαρος. De fet, el procés de conservació en repòs del most per transformar-lo en vi, implicava tal complexitat tecnològica, que conferia als pobles de l’antiguitat un grau de saviesa, tot un ritual.

Vinya.

Sense aquest producte no podríem entendre una de les institucions més importants de l’antiguitat grecoromana: el συμπόσιον (symposion).

Simposi.

La cultura del vi, acompanya el procés de culturització en àmfores que viatgen per tot el Mediterràni, o d’una altra manera, el déu Dionís (Διόνυσος), navega amb la vinya propagant el seu cultiu.

Dionís.

D’altra banda, el vi apareix en moltes de les manifestacions culturals de l’antiguitat grecoromana. Troba la seva història en la mitologia, cobra sentit en la religió, se sublima en l’art i en la literatura, i presideix el banquet. Per a Homer, el mar era del color del vi: οἶνωψ πόντος”.

L’elaboració de vi, exigia al llarg de l’any una observació i una tasca continuada del cultiu de la vinya. La viticultura va constituir un dels treballs primordials dins de les feines del camp.

Vi.

Hi havia diferents classes de vi:

Ἀβάτης (Oriünd de Cilícia, d’Aba).

ὰμφίας (Vi dolent de Sicília)

-ὰνθοσμίας (Vi que fa olor de flors)

βίβλινος (Possiblement oriünd de Tràcia, de les regions vinícoles dels monts Biblines)

-ὶσμαρικός (Vi dolç i pur)

καπνίας (Oriünd de Cilícia, vi fumat)

Κλαζομεναί (Vi de Clazómenes, a la Jònia)

ρητικός (Vi de Creta)

μεσογεώτης (Oriünd de la muntanya Tmolo a Àsia Menor)

οὶνόμελι (Vi endolcit amb mel)

-ὸμφακίτης / ὸμφακίας (Oriünd de Lesbos i / o Tessàlia, vi de raïm verd, àcid)

πράμνιος (Oriünd de l’illa d’Icària. Ja esmentat en la Ilíada)

πρότροπος / πρόδρομος (Most que flueix abans de trepitjar el raïm, oriünd de Mitilene, illa de Lesbos)

σαπρίας (Vi espatllat)

phygelites (Oriünd d’Efes)

Els grecs no bevien mai el vi en estat pur, fet que consideraven propi d’incivilitzats. Sempre el barrejaven amb aigua o gel.

Servint en un simposi el vi barrejat

A Grècia el culte a Dionís gaudia d’una gran importància, fins al punt que se li dedicaven honors al llarg de l’any a Atenes, en particular en les anomenades Grans i Petites Dionísies, que implicaven al teatre.

Dionís

A Grècia se celebraven les festes, tenint en compte que l’any atenès començava aproximadament entre juliol i agost, per ordre cronològic:

-Les Oscofòries (juliol / octubre), festes de la verema, que també coincidia amb la recol·lecció de l’oliva.

-Les Dionísies Rurals (desembre / gener), festes per propiciar la fecunditat dels camps en els llogarets de l’Ática. Cabien les representacions teatrals.

-La Lenees (gener / febrer), festes orgiàstiques. Concurs de comèdies.

-Les Antestèries (febrer / març), festes de celebració del vi nou.Obrien les gerretes de vi de la verema de la tardor.

-Les Dionísies Urbanes (març / abril), festes en honor de Dionís. Certàmens i concursos teatrals, utilitzant l’espai de l’Àgora.

Els millors vins grec i romans, seleccionats per El Fil de les Clàssiques, el nostre bloc d’aula:

El fet de menjar carn

L’alimentació a Grècia era generalment força senzilla; només les classes altes es podien permetre menjar carn diàriament. Els sacrificis públics en les festivitats religioses anaven seguits d’un banquet que per a molts era gairebé l’única ocasió en què es consumia bou o xai. El menjar corrent derivava del que avui s’anomena “dieta mediterrània“: a base de pa, oli, llegum, molta verdura, fruita i peix, amb l’addició de carn d’algun animal de corral com el pollastre o el conill. Per tant, la incitació que fan els filòsofs al vegetarianisme l’hem d’entendre com un rebuig al banquet aristocràtic a base de grans animals rostits, i també al banquet sacrificial en què déus i humans comparteixen l’aliment: els déus, amb el fum del peix, la pell i els ossos de la víctima, i les persones, amb la carn d’aquesta.

Pel que ens explica Homer, els déus, a més del nèctar i de la ambrosia, el que els agradava era la carn. De fet, la carn és l’aliment més ben considerat pels humans i, a partir del mite de Prometeu, forma part del sacrifici als déus.Un exemple seria el d’Hermes que tenia una gran passió per la carn. Quan encara no hi havia  transcorregut  24 hores des del seu naixement, se li va despertar una fam atroç per la carn. Es va aixecar i va robar 50 bous de la ramaderia d’Apol·lo, va partir els trossos i els va rostir. Més tard, com si no hagués passat res, va tornar al bressol i es va fer el dormit. Però l’olor del rostit seguia temptant. Apol·lo li va cedir tot els seus bous a canvi de la seva cítara (instrument musical) i Zeus el va nomenar déu protector dels ramats.

Els poetes, encapçalats per Hesíode (Ἡσίοδος) (s. VIII aC), expressen la nostàlgia d’una Edat d’Or en què la terra oferia els seus fruits espontàniament. Alguns filòsofs la identifiquen amb una època en què no era necessari matar per aconseguir aliment ni per establir relació amb els déus.

Pitàgoras (Πυθαγόρας) planteja l’abstinència de carn com una manera d’enfortir el cos i purificar l’ànima perquè pugui accedir al coneixement, a més de prohibir el sacrifici d’animals amb motiu de la seva creença en la transmigració de les ànimes, les quals poden habitar cossos de diferents espècies. 

Pitàgoras

Empèdocles (Ἐμπεδοκλῆς) segueix aquest model, això ho sabem perquè encara es conserva fragments que inciten a l’abstinència de carn com a mètode de purificació i prohibeixen la matança d’animals pels mateixos motius que Pitàgoras.

Empèdocles


Un altre filòsof en contra del fet de menjar carn és Epimènides (Ἐπιμενίδης), també vegetarià però es presentava més com a purificador i sanador que com a filòsof.

Altres pensadors com Demòcrit (Δημόκριτος) o Protàgoras (Πρωταγόρας) insisteixen en les misèries i dificultats dels primers humans i en el progrés de la civilització.

Demòcrit

Demòcrit i Protàgoras

Les idees òrfiques continuen reflectint-se de manera especial en Plató (Πλάτων), que, a part de mantener la creença en la reencarnació de les ànimes, evoca amb nostàlgia un temps en què no es menjaven bous, els sacrificis eren purs, i es duia una vida salvatge i senzilla, més justa que l’actual.

També Teofrast, deixeble d’Aristòtil (Ἀριστοτέλης), en un dels seus tractats defensa la matança dels animals com a necessària i injusta i a Sobre la pietat  atribueix als primers humans l’alimentació vegetal i l’oferiment als déus de productes de la terra.

Els filòsofs cínics (segles IV-III aC) van més enllà i prediquen el retorn a la vida salvatge transgredint les prohibicions alimentàries, ja que rebutgen els aliments cuits.

D’altra part, les escoles mèdiques recomanen moderació en el consum de carn per raons higièniques.

En l’època hel·lenística i romana, la literatura pseudopitagòrica insisteix en les prescripcions alimentàries vegetarianes de Pitàgoras.

Plutarc de Queronea a la regió grega de Beòcia al segle I dC va escriure un tractat, una reflexió sobre la relació entre nutrició i ètica,  Contra el fet de menjar carn (De esu carnium, en grec Περὶ σαρκοφαγίας) on sembla combinar les dues tendències gregues enfrontades en l’època clàssica quan remarca l’estat dels homes primitius que mengen carn però sols per necessitat. Val a dir que a la seva època, els banquets dels romans rics eren opípars i l’elevat consum de carn era perillós per a la salut humana. Plutarc recomana també una dieta vegetariana  en altres peces de les Moralia tals com Consells per conservar la salut o Xerrades de sobretaula.

El filòsof grec Porfiri en el segle III  a  Sobre l’abstinència continua amb els arguments de Plutarc a favor del vegetarianisme i va en contra del sacrifici d’animals  d’alguns rituals.

Actualment es diu que menjar carn ens va ajudar a fer-nos humans. Sense la proteïna animal és molt probable que no haguéssim desenvolupat la intel·ligència que en fa diferents de la resta de les espècies. Els vegetarians advoquen per un planeta suposadament verd en el qual no es consumeixin animals i, en alguns casos, tampoc els seus derivats. Però una humanitat vegana també portaria complicacions per a la salut dels que no mantinguessin una acurada observació del seu règim.

L’elevat consum de carn s’ha relacionat amb problemes de colesterol i algunes malalties degeneratives, fins i tot amb el càncer, en part per l’eliminació dels greixos saturats d’origen animal. El problema és que no tothom té una observació tan estricta del seu règim com la de molts vegetarians. La carn pot comportar perjudicis quan es menja amb excés.
Menjar carn o no, no és bo ni dolent, el que compta és el conjunt de la dieta. Consumim massa carn en els països desenvolupats. No cal ser vegetarià o vegà per asseverar-se, el que cal és fer una bona dieta amb els aliments necessaris però sense menjar en excés. Els antics grecs si en menjaven no n’abusaven!