Plantes aromàtiques i medicinals a l’antiga Grècia i a la Grècia actual

Els antics grecs ja empraven les plantes aromàtiques pels seus atributs medicinals, supersticiosos, religiosos i culinaris. De fet, tot el sistema de medicina que els metges grecs practicaven es basava en la varietat d’herbes i espècies que creixien en el camp grec. Les herbes aromàtiques servien per potenciar el sabor dels aliments i alhora n’eren medicina. Tal com deia Hipòcrates (460-377 aC) deixeu que el menjar sigui la vostra medicina i la medicina sigui el vostre menjar. Dels quatre cents remeis herbaris d’Hipòcrates encara avui s’utilitzen més de la meitat. Teofrast (372-287 aC), considerat el pare de la botànica, va catalogar més de sis centes herbes i espècies. Dioscòrides, un metge grec del segle I, va escriure De Materia Medica, que va ser utilitzat per a la botànica i el coneixement mèdic tant a l’est com a l’oest durant més de 1500 anys. Els remeis es basaven en un extens catàleg d’espècies i herbes i eren més sistemàtiques que els seus predecessors (que van basar els remeis sobre la màgia i la superstició).

El sòl ric de Grècia, la presència de les muntanyes i el mar, així com el clima càlid amb molt de sol, van ser en l’antiguitat i són una combinació perfecta per tal que les herbes aromàtiques creixin i produeixin una qualitat excel·lent. Els xefs d’arreu encara les prefereixen.

L’orenga  η ρίγανη (Origanum vulgare)

A més de ser encara avui en dia una de les herbes més populars en la cuina grega actual, a l’antiga Grècia es cuinava el peix amb orenga. Es pensava que aquesta herba portava bona sort i bona salut. Simbolitzava l’alegria. Els grecs plantaven l’orenga al voltant de casa seva amb l’esperança d’evitar els esperits malignes. A més, es diu que els grecs antics es coronaven amb orenga el cap durant el son per animar els somnis psíquics.

El grec Clearc de Soli, deixeble d’Aristòtil, en el segle IV aC deia “salaó podrida, ve de gust d’orenga”.

El marduix o majorana  η μαντζουράνα (Origanum majorana)

La cuina grega actual prefereix el marduix o majorana (Origanum majorana), molt semblant a l’orenga i amb els mateixos usos culinaris. És un arbust de la família de les lamiàcies originària de l’Orient Mitjà (Xipre i Turquia) i s’utilitza per saboritzar sopes, guisats i carn. A l’antiga Grècia s’emprava per adornar les tombes perquè es creia que afavoria un descans final ple de felicitat. També se’n feien corones i les regalaven als noucasats, com a símbol d’amor i felicitat. En el banquets, també creien que les garlandes de majorana com les de julivert podien prevenir la borratxera.

L’anet το άνηθο en grec antic ἄνηθον (Anethum graveolens)

L’anet s’utilitza  molt en la cuina grega actual, incloent amanides fresques i la famosa empanada d’espinacs grecs coneguda com “spanakopita”. No obstant això, a l’antiga Grècia, s’emprava per aromatitzar el vi i per a les seves propietats medicinals, com ara curar ferides, cremades i ajudar a promoure el son, tot posant-lo damunt els ulls abans de dormir. També se’n feien corones de victòria per engalanar els herois que tornaven de la batalla.

El fonoll το μάραθο (Foeniculum vulgare)

Prometeu va robar el foc als déus per donar-lo als homes en un fonoll.

El fonoll és molt semblant a l’anet, però té un sabor diferent, més semblant a l’anís.

El nom grec antic per al fonoll és marató μάραθον. A Marató, els grecs van derrotar els perses el 490 aC. en un camp que era curull de fonoll.

Els antics grecs feien servir el fonoll per a salses de vinagre. La cuina grega actual l’empra per condimentar aliments salats, com carns, marisc, pitas i plats de verdures.

Els antics grecs creien que el fonoll promovia la resistència i la longevitat.

S’usa per alleugerir els transtorns digestius, fa baixar la inflor. Té propietats diurètiques i antiinflamatòries.

La menta  δυόσμος/ η μέντα (Mentha longifolia)

Segons el mite grec, aquesta herba rep el seu nom de Minthe, la nimfa de l’aigua a qui Hades, el déu del món subterrani, va desenvolupar un afecte. Quan la seva esposa Persèfone es va assabentar d’això, va convertir  Minthe en una herba.

Els antics grecs aromatitzaven la carn amb menta. La menta també s’utilitza avui en dia ja que era a l’antiguitat per al te que ajudava en la indigestió, trastorns nerviosos, marejos, mal de coll, tos, mals de cap i insomni. Hipòcrates creia que el menjar freqüent de menta impedia l’erecció, i cansava el cos. Hi va haver, però, l’opinió oposada, que la menta era un afrodisíac molt eficaç. S’ha informat que Aristòtil va aconsellar a Alexandre el Gran (C.356-323 aC) no permetés que els seus soldats beguessin té de menta durant les campanyes perquè ell creia que era un afrodisíac.

Sideritis, te grec de muntanya (Tsai tou Vounou)

Aquest te herbònic d’herbes s’utilitza a tota Grècia per ajudar a patir malalties com el refredat comú, mal de coll i gairebé qualsevol malaltia. La sideritis és comunament coneguda com “Tsai tou Vounou” i el seu nom es deriva de la paraula ferro (Sideron). De tornada a l’Antiga Grècia s’utilitzava per curar ferides provocades per fletxes de ferro i espases. També Hipòcrates sovint ho va prescriure com un tònic.

Alfàbrega ο βασιλικός (Ocimum basilicum)
En català és l’alfàbrega, alfabaguera, alfàbega, aufàbiga o aufàtia. Basilio en castellà a partir del grec βασιλεύς “rei”. Es diu que l’herba popular va créixer primer a la creu original de Crist. En l’antiguitat, l’alfàbrega es va col·locar a les mans dels morts per guiar-los de forma segura fins a la vida més enllà i assegurar-se que les portes del cel s’obrien per a ells. A més, l’alfàbrega era col·locada sovint a les portes, per portar bona sort i riquesa. Actualment s’utilitza en molts plats grecs, cosa que només va començar en el segle passat.

El coriandre το κολίανδρο en grec antic κορίαννον  (Coriandrum sativum)

El mot coriandre a partir de κορίαννον prové del grec κόρις “xinxe” i prové de la similitud de l’olor de les fulles amb aquest insecte.

A l’antiga Grècia feien servir el coriandre  per condimentar el menjar i el vi.

En grec micènic ja el tenim testimoniat, ko-ri-ja-da-na.

Es pot utilitzar fresc, en llavor, picat, sec, torrat…

El julivert  ο μαϊντανός (Petroselinum crispum

En el mite grec, el julivert creix del sòl remullat amb la sang d’Armemoros, el drac de Nèmea. Els antics grecs, que creien que les llavors de julivert feien diversos viatges a l’Hades abans de germinar, van utilitzar l’herba com afrodisíac i també en cerimònies funeràries. En els banquets es coronaven amb julivert perquè creien que evitava l’embriaguesa.

A l’herbalisme modern, les llavors de julivert s’utilitzen com a purificador diürètic i renal fort, i les fulles són una bona font de nutrició en amanides riques en vitamines A, C i E.

Els grecs actuals l’utilitzen com a guarnició i en alguns plats de carn i de vegetals.

El llorer τα φύλλα δάφνης (Laurus nobilis)

Les fulles han estat emprades per a cuinar, ja que desprenen un fort aroma. La cuina grega actual les empra en algunes sopes i guisats.També és usual des de temps molt remots l´utilització de corones de llorer per posar als herois.

L‘api silvestre o api bord de muntanya η σελινόριζα (Apium graveolens var. rapaceum)

L’api bord és semblant a l’api conreat (Apium graveolens), però té les fulles més petites i d’olor més penetrant.

Els grecs feien corones d’api per als atletes vencedors en els Jocs Ístmics i Nemeus.

Segons Plutarc, adornava les tombes gregues i és probable que en fessin garlandes per als cadàvers.

El romaní το δενδρολίβανο (Rosmarinus officinalis)

La cuina grega actual utilitza el romaní amb moderació, sobretot en cuinar el xai rostit amb patates i en condimentar una salsa de vinagre per a peixos.

La farigola το θυμάρι (Thyumus vulgaris)

En la cuina grega actual s’empra per condimentar plats de carn i per aromatitzar algunes olives i la millor mel dels grecs.

La sàlvia το φασκόμηλο (Salvia officinalis)

Es pot olorar molt en les muntanyes gregues i s’empra per aromatitzar un te.

El fet de menjar, un acte hospitalari?

Tant com passa aquí o en qualsevol país del món sempre hi ha un plat típic. A Espanya uns dels plats típics són la paella, la truita de patates, a Catalunya el pa amb tomàquet, però i a l’Antiga Grècia què menjaven?

En l‘alimentació de l’Antiga Grècia era imprescindible el pa de blat, el vi, l’oli d’oliva, el porc i els embotits.

pan-1

Pa i vi

Els cereals també eren freqüents en la gastronomia dels grecs, sobretot el blat, amb el que feien sèmola per després bullir-la.

Pel que fa a les receptes dolces gregues, els ingredients principals eren la mel, els fruits secs, principalment la figa, la nou, l’ametlla i l’avellana. A Rodes, es fabricaven unes galetes, en forma de mitja lluna en honor a Artemisa (deessa de la lluna). El típic dolç que menjaven era el plakon, era una mena de galeta de farina de civada amb formatge blanc i mel.0

I a l’Antiga Roma, què menjaven?

El primer àpat que feien era l’esmorzar a l’Antiga Roma era més conegut com a ientaculum, més tard feien una mena de petit dinar amb el qual estaven ben servits, ja que no tornaven a menjar fins al vespre el sopar, el qual consideraven l’àpat principal. Tenien influències dels antics grecs.

El ientaculum, com he esmentat anteriorment, era el primer menjar del dia que consumien els romans , i era diferent segons si pertanyies de classe baixa o classe alta. Els de classe baixa bàsicament estava compost per unes barres planes fetes amb cereals i blat, anomenada farro o triticum dicoccum, en canvi, els de classe més alta s’alimentaven d’això a més d’alguns ous, formatge i fins i tot mel.

cocina-roma1

El sopar, el qual començava en moltes ocasions al voltant de les 3 de la tarda, i durava fins gairebé la nit, i acabava una ronda de begudes alcohòliques.

L’aliment bàsic de la societat romana era el blat. En temps de Juli Cèsar (49-44 abans de Crist), uns 230.000 romans es beneficiaven dels repartiments d’aquest cereal (annona) amb el qual es produïa la farina i, per conseqüència, el pa.

Al seu costat, un altre aliment destacat en la dieta romana era el vi.

Els qui no es podien permetre grans dispendis en temps de carestia esmorzaven sopes de pa i vi. Aquestes abundaven: de farro, cigrons i verdures, cols, fulles d’om, malva, etc.

El romà que podia feia un gran consum de llet, de cabra o d’ovella. Així com de les olives. La carn més consumida era la de porc, a la qual amb el temps se li van anar sumant les de bou, xai, ovella, cabra, cérvol, daina i gasela. Fins i tot la de gos.

A diferència dels grecs, els romans tenien una postura per menjar estranya: estirats sobre el costat esquerre, deixant lliure la mà dreta per menjar.

I què menjaven el antics Àrabs?

Quan parlem de gastronomia aràbica ens referim a la gastronomia de tots els països de la península Aràbiga i el nord d’Àfrica units per una llengua en comú i certes tradicions. Es tracta de diverses cultures que al llarg dels anys han enriquit considerablement la seva gastronomia. En aquesta cuina àrab podem apreciar sabors de la mediterrània i de l’Índia i l’Iràn, aquesta última reflectida especialment en l’ús de les espècies.

Comida-árabe

Les gastronomies que denominem cuina àrab, són: la carn de xai, el iogurt, la menta, farigola, l’inoblidable te ( preferiblement de Ceilan ), sèsam, curri en pols, safrà, cúrcuma, all, canyella, arròs, couscous i, a les zones costaneres peix.

En aquest tipus de cuines es prefereix la verdura a la carn i s’empra en la majoria dels seus plats el cogombre, l’albergínia o la ceba.

Els antics àrabs acompanyaven els seus menjars amb pa. Sempre finalitzaven els seus àpats amb fruita, i dolços de pasta. A més a més també menjaven molts fruits secs i dàtils.  La mel des de l’antiguitat fou l’únic aliment dolç i el que àvidament tots degustaven i valoraven. Els grecs i els romans també feien ús de la mel pels seus dolços.

8c065ce29aefd622a6c1923d4111e877gastronomia_arabe

Cal ressaltar que el concepte de menjar als països àrabs està íntimament lligat al de Hospitalitat, en molts dels casos servir un menjar al convidat és una oportunitat de fer-li l’honra. No es pot oblidar que en la majoria dels països l’islam marca uns ritus precisos sobre quan s’ha de menjar ( Ramadà o dies de dejuni ).

El fet de menjar és també un acte hospitalari a l’antiga Grècia i a Roma? Quins episodis de l’Odissea, per exemple, hi trobem menjar i hospitalitat? A quina Narració de mites clàssics, el menjar és un acte hospitalari?

Chorouk Regrag, 1r Batxillerat Humanístic

Coneixem la cuina grega

L’antiga Grècia és molt coneguda per diferents aspectes: la seva història, la seva àmplia cultura, la seva magnífica arquitectura, la filosofia… Però jo avui, em vull endinsar en un aspecte que potser no és tan popular entre nosaltres: la gastronomia grega.

Per a mi, sempre que viatjo és molt important descobrir tots els aspectes del país, però també la seva cuina, per descobrir nous sabors de la cuina estrangera.

A qui no li agrada menjar? Per mi és tot un plaer! Per això, avui vull parlar sobre la cuina grega i presentar-vos els plats més típics!

A l’antigaGrècia, la gastronomia sempre va tenir una gran importància, fins al punt que en l’ensenyament dels joves, en la qual s’incloïen disciplines com la filosofia, l’astrologia, medicina, etcètera també rebien ensenyaments de cuina! Realment una genial idea, ja que la cuina és necessària per poder sobreviure!

La cuina a l’antiga Grècia estava basada, com en gairebé totes les antigues civilitzacions, en la utilització dels cereals com a aliment del dia a dia, de fet els primers cuiners grecs van ser forners! A partir del blat elaboraven diferents tipus de pans, als que se’ls hi afegia l’oli d’oliva. Per cert, sabeu que l’oli d’oliva tenia més d’una utilitat?: s’utilitzava per menjar, pel embellir el cos, també es feia servir per donar llum, per la conservació d’aliments…

Un dels seus rituals era l’ofrena de pans acabats de fer a la deessa Demèter.

Els grecs utilitzaven habitualment les espècies, per aromatitzar els guisats, sobretot el safrà en sopes de peix i marisc.

La cuina grega va rebre moltes influències procedents d’altres països i civilitzacions, especialment la turca i l’àrab, pel que no era difícil trobar plats i postres similars als que encara avui en dia és habitual veure per aquestes zones.

El peix es cuinava amb orenga i el més consumit era la tonyina, que es conservava amb oli d’oliva però també es menjava mol·luscs, pop i calamars.

Respecte la carn, els grecs menjaven totes les carns que avui coneixem, la que menys consumien era la carn del bou i la que més, el porc, amb el qual es preparaven rostits i els guisats amb d’herbes aromàtiques. En el camp es menjava molt freqüentment carn de caça i peix de riu. A la seva cuina, van introduir el porc, i gràcies això, avui podem gaudir de tot tipus d’embotits.

Els grecs no van deixar de banda les llegums en la seva dieta, però no només per l’ús nutricional, sinó que també Hipòcrates com Discòrdies van aconseguir amb elles curacions sorprenents.

A Grècia la llentia era el més popular dels menjars, de tal manera que es deia que una persona rica no menjava llenties, ja que era un menjar molt barat que es consumia normalment la gent pobra. Es preparava una cocció caldosa que es bevia entre hores, i rep el nom de ptisana, nom que els romans van usar per a qualsevol tipus de bullit de plantes curatives, d’aquí en prové “tisana”.

L’arròs, originari de la Índia, era conegut pels grecs, però a partir d’Alexandre el Gran és quan s’intensifica el seu cultiu, i Pitàgoras li deia la planta dels eunucs, i la recomanava com a tranquil·litzant sexual.

Els grecs també consumien làctics: bevien llet d’ovella o de cabra ja que la de les vaques amb prou feines arribava per alletar els seus vedells. La mantega és coneguda, però també poc emprada. En canvi, aprecien els productes lactis. Se serveix com a dolç una semblança al iogurt, en grec πυριατή. Sobretot, el formatge (τυρός), de cabra o d’ovella, era un aliment bàsic.

En l’època clàssica, les verdures se servien en sopa, bullides o en puré, condimentades amb una mena de vinagreta. Aristòfanes mostra a Hèracles com a gran consumidor de purés (en les seves comèdies, sempre apareix com un golafre impenitent).

La col era la verdura per excel·lència per depurar la sang; tenien, i tenen, la virtut de diluir els greixos pel que es recomanava la seva ingestió en tots els banquets. Sabem que Diògenes es mantenia, simplement, amb col i aigua per arribar a octogenari.

En definitiva, els grecs mantenien una dieta molt rica i variada i amb poques diferencies respecte a nosaltres!

Per saber més sobre la cuina grega, trobeu la vostra recepta de cuina grega antiga o bé adaptada als nostres gustos moderns. Esperem les vostres fotografies, vídeos així com els vostres comentaris de degustació.

Fem un menjar grec? un banquet? una festa?…

Laia Costa

1r Batx. Humanístic

Menció extraordinària al Concurs “Es de Libro” 2015

Després de molt esforç durant tot un any per tal de millorar i donar a conèixer la nostra pàgina web amb ajuda de la nostra tutora Margalida Capellà, ara veiem els resultats i estem recollint tot el que hem estat sembrant durant tot aquest temps. Aquest bloc ha aconseguit una menció extraordinària per unanimitat del jurat del concurs Esdelibro valorant l’excel·lent qualitat de treball, l’originalitat, ja que és l’únic bloc de menjar a l’antiga Grècia que existeix en aquest moment a la xarxa.

Estimados amigos del equipo Les espartanes:

Por medio de la presente comunicación nos complace exponerles que el jurado de la 9.ª edición del concurso Si eres original, eres de libro, compuesto por Juan Cruz Iguerabide;  Margarita Prado y Fernández; Carme Riera; Javier Sádaba; Margarita Salas; Ramón Tamames; Sonia Mulero, directora adjunta de la Fundación Banco Sabadell; y Pedro de Andrés, presidente de CEDRO, ha resuelto conceder una mención extraordinaria al trabajo de investigación titulado Menjar i beure a l’antiga Grècia.

El trabajo ha sido realizado por el equipo Les espartanes, de 2º bachillerato, del centro Institut Premià deMar (Premià de Mar, Barcelona), con la coordinación de la profesora Margalida Capellà Soler.

El jurado del concurso ha decidido, por unanimidad, reconocer la excelente calidad del trabajo presentado, la originalidad en sus planteamientos y ejecución, el respeto a los derechos de propiedad intelectual y el esfuerzo investigador llevado a cabo por sus autores… (En Madrid, a 26 de mayo del 2015.)

Estem molt agraïdes a la nostra tutora Margalida Capellà, ja que ens ha ajudat molt durant aquest curs i ha fet possible tot això: treure de nosaltres el millor i demostrar que podem aconseguir, malgrat les dificultats el que ens proposem. És tot un honor per a nosaltres i per a les nostres famílies sortir a la pàgina web del nostre centre. També estem molt agraïdes a l’equip de Es de Libro“, que entre els 2.100 alumnes inscrits en aquesta novena edició els hagi cridat l’atenció el nostre treball sobre cuina a l’antiga Grècia i el nostre equip, d’entre 626 grups,  hagi estat un dels deu premiats amb una Menció extraordinària. Aquest diploma el podrem utilitzar com a currículum per al nostre futur; nosaltres tenim intenció de cursar estudis de formació professional relacionats amb el turisme, la cuina i la gastronomia. Només ens queda felicitar als tres equips vencedors.

Amanida de cebes

Avui al nostre blog us deixem una amanida realitzada amb aliments propis de la gastronomia de l’antiga Grècia. Nosaltres hem buscat força informació sobre receptes i la veritat que l’amanida de cebes ens ha semblat força interessant, ja que ara que arriba el bon temps ve de gust un menjar fresc. T’animes a cuinar-la?

Ingredients:
4 o 6 cebes
250 gr. d’olives negres
2 cogombres
Oli
Vinagre
Sal
Pebre

Preparació:

1. Col·locar les cebes sense pelar al forn durant 30 min. a 180°

2. Mentrestant, tallar els cogombres

3. Després d’haver tallat els cogombres, picar les olives a trossos molt petits

4. Una vegada han passat els 30 minuts, treure del forn les cebes i tallar-les

5. Introduir el cogombre tallat, la ceba i les olives picades en un bol i amanir-ho tot amb el vinagre, l’oli, la sal i el pebre.

[youtube width=”550″ height=”450″]https://youtu.be/kxsHaThiVDM[/youtube]

BON PROFIT!

Aliments afrodisíacs a l’antiga Grècia

164408-big

Al llibre anomenat “Antigues receptes d’afrodisíacs preuades” (Πολύτιμες Αρχαίες Αφροδισιακές Συνταγές) de Lena Terkesithou, parla sobre els aliments indicats com afrodisíacs a l’antiga Grècia, aquests aliments són:

Bulbs: Els antics grecs creien que certs bulbs amargs estimulen la passió. Estaven cuinats de diverses maneres, i es mengen amb amanides afrodisíaques, que també podien contenir mel i llavors de sèsam, dos aliments considerats libido impulsors.

Bulbs

All (Allium sativum): Des del més antic dels temps, es creia que l’all tenia propietats màgiques i terapèutiques, i també el van considerar un afrodisíac. En els temps d’Homer (Ὅμηρος), els grecs menjaven all cada dia amb pa, com a condiment, o afegit a les amanides. Va ser el principal ingredient d’una pasta d’all, un precursor de Skordalia (σκορδαλιά), que conté formatge, all, ous, mel, i oli.

All

Skordalia

Porros (Allium ampeloprasum): Els antics grecs consideraven els porros un aliment afrodisíac, probablement a causa de la seva forma fàl·lica. (També van ser utilitzats com un laxant.)

Porros

Bolets: Les tòfones van ser considerats aliments afrodisíacs excepcionals. Creixen per sota de la superfície en les costes sorrenques, i eren rars i molt cars (tal com són en l’actualitat).

Bolets

Cebes: Igual que l’all, els antics menjaven cebes amb regularitat. A més dels seus beneficis terapèutics, es creia que les cebes eren alimentes afrodisíacs.

Cebes

La  orchis mascula és un tipus d’orquídia salvatge i fou referit com un excel·lent afrodisíac per Dioscòrides (Διοσκορίδης Πεδάκιος o Πεδάνιος) (c.40-90 CE), el fundador de la farmacologia del segle primer, així com per Plutarc (Πλούταρχος) en els seus preceptes de la salut (Υγιεινά Παραγγέλματα).

Orchis mascula

Menta (Mentha): Hipòcrates (Ἱπποκράτης)  creia que el menjar freqüent de menta impedia l’erecció, i cansava el cos. Hi va haver, però, l’opinió oposada, que la menta era un afrodisíac molt eficaç. S’ha informat que Aristòtil (Ἀριστοτέλης) va aconsellar a Alexandre el Gran ( Μέγας Αλέξανδρος) (C.356-323 aC) no permetre que els seus soldats beguessin té de menta durant les campanyes perquè ell creia que era un afrodisíac.

Menta

Menjar avui a Atenes com a l’antiga Grècia

Durant 14 anys, els comensals atenesos han envaït la Plaça Karaiskaki d’Atenes per sopar al restaurant temàtic Archaion Gefsis (sabors antics). Milers de vilatans i turistes per igual han estat servits en les seves taules de fusta per cambrers vestits amb túniques, i fins i tot els mitjans de comunicació estrangers, com el New York Times i la BBC han ofert la seva tarifa.

Plaça Karaiskaki d’Atenes.

El menú es basa en les antigues receptes gregues registrades en el llibre Deipnosophists, que descriu una sèrie de banquets celebrats a la casa de Larensius, un erudit i mecenes de les arts. L’amo del restaurant diu que el menú no inclou papes fregides, tomàquets o refrescos.

The Deipnosophists.

– “No fem servir cap producte que no existia a l’antiga Grècia. La dieta dels antics grecs era molt saludable, ja que es basava en una àmplia varietat de carns, fruites i verdures” – Ha dit, i ha afegit que els antics grecs usaven la mel en lloc de sucre.

Mel.

El xef Andreas Charalambous proposa una amanida amb enciam, xampinyons, tàperes, formatge picat, grànuls de rosella, porc en rodanxes fines, trossos fregits de pa, oli, vinagre i salsa de mostassa, un aperitiu amb formatge i salsa de baies i un postre amb mel i llet que s’assembla a la panna cotta italiana.

Panna Cotta.

La primera pàgina del menú inclou la teoria dels temperaments d’Hipòcrates (Ἱπποκράτης) per assessorar els clients sobre com el menjar afecta la salut, i no espereu trobar cap forquilla a taula, ja que els antics grecs no feien servir forquilles i menjaven només a la cuina. En el seu lloc usaven una mena de cullera feta de l’escorça del pa.

Hipòcrates.

– “Per estrany que pugui semblar, els antics grecs no volen res amb nitidesa a la taula. Forquilles i ganivets els recordaven el trident de Posidó (Ποσειδῶν)” – Diu l’amo del restaurant.

Restaurant Archaion Gefsis.

Archaion Gefsis té una habitació privada amb columnes, torxes i llits de dia, que els clients poden reservar per gaudir d’un sopar com els antics grecs ho van fer. El restaurant també ofereix serveis de lliurament donant als clients l’oportunitat de gaudir d’un bon àpat a casa.

Localització d’Archaion Gefsis.

 

Pastís a les nous i la mel

Ingredients:

– 200 gr de farina.
– 50 gr de nous pelades.
– 50 gr de sèsam.
– 150 gr de mel.
– 3 ous.

Preparació:

1- Picar les ametlles i les nous.
2- Moldre el sèsam.
3- Preescalfar el forn a 200 ºC.
4- Batre els ous amb la mel i lentament afegir la farina i tots els altres ingredients, batint constantment.
5- Greixar un motlle per pastís i afegir la pasta.
6- Coure al forn durant 45 minuts, deixant la porta del forn entreoberta durant els 10 primers minuts.
7- Quan és cuit, retirar del forn i retirar el pastís del motlle.
8- Cobrir amb un tovalló fins que es refredi.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=tVWtg0b4CLQ[/youtube]

Amanida de mongetes

Avui al nostre blog de “Menjar i beure a l’antiga Grècia” us deixem una amanida de mongetes pròpia de l’antiga gastronomia grega. Nosaltres l’hem elaborat amb la intenció de divulgar noves receptes i donar a conèixer un altre tipus d’amanides variades.

Ingredients:

*500 grams de mongetes fresques o seques
*1 gra d’all, picat
*3 cullerades de vinagre
*1/4 tasses d’oli d’oliva
*Una mica de julivert
*2-3 cebes tendres
*Sal
*Pebre

Elaboració:

1. Bullir les mongetes fins que estiguin tendres.

2. Retirar de la paella i escórrer.

3. Aboqui en un bol d’amanida i barrejar amb l’oli, el vinagre, la sal, el pebre, la ceba i l’all picat.

4. Dragar amanida amb julivert i servir.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Iy2pOsa6JEo[/youtube]

És possible recrear el menjar de l’antiga Grècia?

La nostra recerca sobre els aliments i la dieta dels antics grecs no podia acabar sense intentar portar a la pràctica un àpat de la gastronomia grega i així poder compartir amb les nostres amistats el que havíem après, tot recreant la dieta que seguien els antics grecs.

El menjar a l’antiga Grècia va ser el centre de la vida antiga i també ho és de la nostra. El menjar en comú ens reuneix tots els dies al voltant de la taula, els caps de setmana amb els amics i per Nadal i altres festivitats amb tota la família.

Els habitants de l’antiga Grècia feien, com nosaltres, tres àpats al dia i el seu règim alimentari es fonamentava en tres productes bàsics coneguts avui com els tres pilars de la dieta mediterrània: el pa de blat, l’oli d’oliva i el vi. No menjaven massa carn, però sí molt de peix. També incloïen productes típics de l’agricultura mediterrània, com els fruits, els vegetals i algunes espècies. No hi havia àpat sense vi, però mai no el consumien en estat pur, sempre el barrejaven amb aigua.

Blat.

Olives.

Raïm.

Copa de vi de l’antiga Grècia.

Nosaltres vam realitzar un sopar, que podríem dir simposi, tot i que a l’antiga Grècia el simposi era el ressopó en què s’entretenien bevent vi, parlant, cantant, jugant al kòtabos…

Simposi.

Amb la finalitat de recrear una escena de l’antiga Grècia, vam convocar una quedada a casa d’una de nosaltres, la qual estava composta per nosaltres dues i per quatre amigues més, per tal que tastessin els nostres plats i féssim un àpat en comú al voltant de la taula i de l’amistat que ens uneix. No vàrem menjar reclinades en el menjador, com els antics grecs, perquè no teníem espai.

El menú que vam escollir va ser una sopa de cigrons i una salsa tzatziki, la qual vam acompanyar amb unes llesques de pa.

Els plats van agradar bastant, sobretot la salsa tzatziki, tot i que en general vam arribar a la conclusió que estaria millor sense menta. Respecte la sopa de cigrons, tenia un gust bastant bo i va agradar força.

Aquí podeu veure una imatge de la nostra taula parada amb els dos plats que vam cuinar, esperem que us agradi la idea, que us animeu a convocar un Simposi i el compartiu amb nosaltres!

10850078_10203393607981458_7694591982277396306_n

El nostre Simposi.

La propera vegada, amb més temps, recrearem un àpat grec, vestides amb peple o quitó i himàcion, reclinades en triclinis i acompanyades de música de l’antiga Grècia.