Al llibre anomenat “Antigues receptes d’afrodisíacs preuades” (Πολύτιμες Αρχαίες Αφροδισιακές Συνταγές) de Lena Terkesithou, parla sobre els aliments indicats com afrodisíacs a l’antiga Grècia, aquests aliments són:

Bulbs: Els antics grecs creien que certs bulbs amargs estimulen la passió. Estaven cuinats de diverses maneres, i es mengen amb amanides afrodisíaques, que també podien contenir mel i llavors de sèsam, dos aliments considerats libido impulsors.

Bulbs

All (Allium sativum): Des del més antic dels temps, es creia que l’all tenia propietats màgiques i terapèutiques, i també el van considerar un afrodisíac. En els temps d’Homer (Ὅμηρος), els grecs menjaven all cada dia amb pa, com a condiment, o afegit a les amanides. Va ser el principal ingredient d’una pasta d’all, un precursor de Skordalia (σκορδαλιά), que conté formatge, all, ous, mel, i oli.

All

Skordalia

Porros (Allium ampeloprasum): Els antics grecs consideraven els porros un aliment afrodisíac, probablement a causa de la seva forma fàl·lica. (També van ser utilitzats com un laxant.)

Porros

Bolets: Les tòfones van ser considerats aliments afrodisíacs excepcionals. Creixen per sota de la superfície en les costes sorrenques, i eren rars i molt cars (tal com són en l’actualitat).

Bolets

Cebes: Igual que l’all, els antics menjaven cebes amb regularitat. A més dels seus beneficis terapèutics, es creia que les cebes eren alimentes afrodisíacs.

Cebes

La  orchis mascula és un tipus d’orquídia salvatge i fou referit com un excel·lent afrodisíac per Dioscòrides (Διοσκορίδης Πεδάκιος o Πεδάνιος) (c.40-90 CE), el fundador de la farmacologia del segle primer, així com per Plutarc (Πλούταρχος) en els seus preceptes de la salut (Υγιεινά Παραγγέλματα).

Orchis mascula

Menta (Mentha): Hipòcrates (Ἱπποκράτης)  creia que el menjar freqüent de menta impedia l’erecció, i cansava el cos. Hi va haver, però, l’opinió oposada, que la menta era un afrodisíac molt eficaç. S’ha informat que Aristòtil (Ἀριστοτέλης) va aconsellar a Alexandre el Gran ( Μέγας Αλέξανδρος) (C.356-323 aC) no permetre que els seus soldats beguessin té de menta durant les campanyes perquè ell creia que era un afrodisíac.

Menta