Els grecs van introduir a casa nostra un nou concepte d’urbanisme, de cultura i de tècnica. El vi i l’oli van incidir en les formes de relació social i en les dietètiques de la població indígena. En poc temps, el món indígena va canviar per adaptar-se a unes formes de vida civilitzades, nascudes a Grècia. D’aquí que els atuells de cuina i l’alimentació grega influís en la cuina dels ibers.

Cuina dels ibers
El conreu fonamental de la cuina ibera eren els cereals, sobretot l’ordi i el blat (πυρός) utilitzat per fer farines i per la fermentació, de fet la cervesa era una de les begudes més comunes. També era molt important el correu de llegums, com ara les llenties (φακός), pèsols (πίσος) o faves (κύαμος), i la producció de mel (μέλι). En aquella època el peix i el marisc era tan abundant que es considerava un aliment pels més pobres, mentre que els més afavorits s’estimaven més consumir carn roja. Els animals més apreciats eren ovelles i cabres, encara que també els porcs i els bous. En canvi, alguns aliments bàsics que actualment considerem de la dieta mediterrània, per exemple el vi (οἶνος) o l’oli d’oliva (ἔλαιον), els consideraven productes exòtics i per això per a cuinar utilitzaven diàriament greix de porc.
Si mirem els seus instruments, veiem que menjaven molt cereals però en forma líquida. Utilitzaven recipients tancats per evitar la vaporació.
Una de les salses molt populars va ser el gàrum, una salsa formada per vísceres d’animals, encara que prové del grec γάρον, el seu origen sembla ser ibèric.
Els ibers menjaven molt peix (ἰχθύς), sobretot els que estaven prop de la costa, ja que no tenien moltes formes per a menjar-ho a l’interior. Observem que els ibers no tenien la mateixa forma de pensar sobre el peix com nosaltres, ja que per ells el peix era un aliment pobre i actualment es considera un aliment de luxe. En la democràcia atenenca els pescadors pertanyien a la classe baixa i la gent que es podia permetre el consum de carn (κρέας) es consideraven de les classes altes.
Entre les descripcions dels ibers que ens han arribat hem pogut observar que tenen algunes coses en comú amb els grecs. Els habitants de la muntanya menjaven principalment carn de cabró a la manera grega.
En conclusió, podem dir que els ibers tenien bastants punts en comú amb el que avui en dia anomenem la dieta Mediterrània, i amb això també demostrem que coincidien amb els grecs, ja que la nostra dieta està formava per tres aliments bàsics de l’antiga Grècia, el vi (οἶνος), el blat (πυρός) i l’oli d’oliva (ἔλαιον). Tant els grecs com els ibers, consumien molts cereals, ja que per a tots dos era l’aliment estrella. Un altre punt important que tenien en comú era la producció de mel, per als grecs la mel (μέλι) era imprescindible per a donar un gust més dolç al menjar. A més a més, coincidien en el gran consum de peix, el peix n’era molt important per a la seva època perquè com no era de gaire cost el podien consumir durant el seu dia a dia i, en canvi, la carn era considerada per a tots dos un producte de luxe per a les classes altes. En un dels punts on no coincideixen és amb la utilització de l’oli d’oliva (ἔλαιον) i el vi (οἶνος) com a productes exòtics, pels grecs aquests dos productes eren imprescindibles per a cuinar tota mena de plats, ja sigui salses o rostits.