Productes amb DO

Si arrossegueu el vostre ratolí sobre aquest mapa, podreu veure tots els productes de l’antiga Grècia amb Denominació d’Origen.

La denominació d’origen (DO o DOC) és un tipus d’indicació geogràfica aplicada a un producte agrícola o alimentari la qualitat o característiques del qual s’han fonamentat exclusivament al medi geogràfic en què es produeix, es transforma i s’elabora.
Distingeix els productes creats en una zona determinada, contra productors d’altres zones que volguessin aprofitar el bon nom que han creat els originals, en un llarg temps de fabricació o cultiu.

La cuina dels ibers i la seva relació amb la grega

Els grecs van introduir a casa nostra un nou concepte d’urbanisme, de cultura i de tècnica. El vi i l’oli van incidir en les formes de relació social i en les dietètiques de la població indígena. En poc temps, el món indígena va canviar  per adaptar-se a unes formes de vida civilitzades, nascudes a Grècia. D’aquí que els atuells de cuina i l’alimentació grega influís en la cuina dels ibers.

Cuina dels ibers

El conreu fonamental de la cuina ibera eren els cereals, sobretot l’ordi i el blat (πυρός) utilitzat per fer farines i per la fermentació, de fet la cervesa era una de les begudes més comunes. També era molt important el correu de llegums, com ara les llenties (φακός), pèsols (πίσος)  o faves (κύαμος), i la producció de mel (μέλι). En aquella època el peix i el marisc era tan abundant que es considerava un aliment pels més pobres, mentre que els més afavorits s’estimaven més consumir carn roja. Els animals més apreciats eren ovelles i cabres, encara que també els porcs i els bous. En canvi, alguns aliments bàsics que actualment considerem de la dieta mediterrània, per exemple el vi (οἶνος) o l’oli d’oliva (ἔλαιον), els consideraven productes exòtics i per això per a cuinar utilitzaven diàriament greix de porc.

Si mirem els seus instruments, veiem que menjaven molt cereals però en forma líquida. Utilitzaven recipients tancats per evitar la vaporació.

Una de les salses molt populars va ser el gàrum, una salsa formada per vísceres d’animals, encara que prové del grec γάρον, el seu origen sembla ser ibèric.

Els ibers menjaven molt peix (ἰχθύς), sobretot els que estaven prop de la costa, ja que no tenien moltes formes per a menjar-ho a l’interior. Observem que els ibers no tenien la mateixa forma de pensar sobre el peix com nosaltres, ja que per ells el peix era un aliment pobre i actualment es considera un aliment de luxe. En la democràcia atenenca els pescadors pertanyien a la classe baixa i la gent que es podia permetre el consum  de carn (κρέας) es consideraven de les classes altes.

Entre les descripcions dels ibers que ens han arribat hem pogut observar que tenen algunes coses en comú amb els grecs. Els habitants de la muntanya menjaven principalment carn de cabró a la manera grega. 

En conclusió, podem dir que els ibers tenien bastants punts en comú amb el que avui en dia anomenem la dieta Mediterrània, i amb això també demostrem que coincidien amb els grecs, ja que la nostra dieta està formava per tres aliments bàsics de l’antiga Grècia, el vi (οἶνος), el blat (πυρός) i l’oli d’oliva (ἔλαιον). Tant els grecs com els ibers, consumien molts cereals, ja que per a tots dos era l’aliment estrella. Un altre punt important que tenien en comú era la producció de mel, per als grecs la mel (μέλι) era imprescindible per a donar un gust més dolç al menjar. A més a més, coincidien en el gran consum de peix, el peix n’era molt important per a la seva època perquè com no era de gaire cost el podien consumir durant el seu dia a dia i, en canvi, la carn era considerada per a tots dos un producte de luxe per a les classes altes. En un dels punts on no coincideixen és amb la utilització de l’oli d’oliva (ἔλαιον) i el vi (οἶνος) com a productes exòtics, pels grecs aquests dos productes eren imprescindibles per a cuinar tota mena de plats, ja sigui salses o rostits.

 

 

Arròs a l’antiga Grècia

Avui nosaltres hem decidit elaborar aquest arròs típic de l’antiga Grècia incorporant pebrot vermell, un producte americà, perquè doni un gust més dolç a l’hora de menjar-ho.

També hem volgut elaborar aquest plat, perquè ens ha cridat l’atenció que antigament pels grecs només el consumien les persones més riques de la societat i, en canvi, avui en dia l’arròs és un dels plats més consumits per tot tipus de persones, ja siguin riques o de menys diners.

Esperem que us animeu a realitzar un altre tipus de receptes originals per al cap de setmana i ho gaudiu amb molt de gust a les vostres cases amb la família.

Endavant!

Ingredients:

*Oli*1 litre d’aigua *120 grams de pèsols *1 branqueta de julivert *1 fulla de llorer *150 grams de pebrots vermells *75 grams de cebes *1 mica de sal *400 grams d’arròs *1 mica de farigola *1 mica de pebre *150 grams de salsitxes Elaboració: 1. Greixar la paella amb oli 2. Afegir les salsitxes 3. Fregir 4.Tallar el pebrot i col·locar-lo amb les salsitxes 5. Introduir la ceba al sofregit 6. Agregar els pèsols 7. Afegir una fulla de llorer 8. Col·locar una mica de farigola i julivert 9. Afegir l’arròs 10. Abocar l’aigua 11. Per últim, també pots afegir pebre vermell 12. Deixar aproximadament uns 20/25 minuts

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=kkysARBhphs[/youtube]

La dieta mediterrània i la tradició grega

Explica la llegenda que, a la Grècia antiga, quan els éssers humans van començar a agrupar-se en ciutats …

Atenea (Ἀθήνη), la deessa de la intel·ligència, es va aparèixer als ciutadans d’Atenes i els va dir:
– Sóc Atena (Ἀθήνη), adoram i un olivar sagrat beneirà la teva ciutat.

Atenea

Després, va arribar Posidó (Ποσειδῶν), déu del mar, i els va oferir una font d’aigua i va dir:
Sóc Posidó (Ποσειδῶν) adoram i el mar serà el teu amic.

Poseidó

Els atenesos van triar el regal d’Atenea (Ἀθήνη), que els va ensenyar a conrear l’olivera i obtenir-ne oli.

De la deessa Deméter (Δημήτηρ) van aprendre els grecs el cultiu del blat i del déu Dionís (Διώνυσος) el cultiu de vinya i l’obtenció del vi.

Demeter

La dieta mediterrània és el model dietètic molt antic basat en el règim alimentari dels països d’àmbit mediterrani. El seu origen està en la dieta alimentària dels grecs i romans i en el consum de tres productes fonamentals: PA , VI i OLI D’OLIVA.

Pa

Vi

Oli d’oliva

Es basa en:

– Frugalitat i moderació
– Varietat
– Consum d’aliments frescos i rics en fibra
– Ús de l’all i la ceba com a condiments
– Ús moderat de sal

Beneficis:

– Cor sa
– Dieta anticancerígena
– Alenteix el procés d’envelliment físic i psicològic
– Ment sana

“L’ésser humà està fet per viure en un medi ambient sa i pur, gaudint del sol i de la llum, de les plantes, dels arbres i del carrer, desbordant solidaritat i alegria”

Així que ja sabeu:
1. Menjar bé

Menjar sa

2. Fer esport

Esport

3. Descansar adequadament

Descansar

4. Somriu

Somriure

5. Sigues feliç

Felicitat

 

Fer dieta a l’antiga Grècia

La paraula “dieta” prové del vocable grec δίαιτα, pels grecs aquest terme feia referència a la regulació dels hàbits de vida general.

Avui la principal clau per tenir un bon estil de vida és no fumar, fer esport, mantenir una alimentació saludable, … Però quan vam començar a relacionar la paraula “dieta” amb un règim alimentari estricte?

Dieta i fer exercici

Fa més d’uns 2.500 anys, quan vivia el gran metge grec Hipòcrates, les taxes de sobrepès no s’assemblaven en res a les actuals pandèmies d’obesitat. Al V a.C també es donava valor al nombre de calories gastades. Hipòcrates que afirmava “Que el teu aliment sigui la teva medicina, va deixar algunes pautes per a l’obesitat, ja que defenia que menjar bé i tenir bons hàbits de vida era bellesa i salut. Algunes d’elles no tenen sentit per a la medicina actual, com per exemple “donar menjar sec a l’obès amb laxitud muscular i complexió vermella” mentre que d’altres segueixen l’ús “d’aquells que volen perdre pes haurien de dur a terme uns forts exercicis abans de menjar”. Podem dir, doncs, que amb Hipòcrates la dieta es va incorporar a la medicina: la dieta hipocràtica.

Hipòcrates

En època romana en què eren freqüents els festins romans, el poeta Horaci exposava que “un cuerpo cargado de alimentos embrutece el espíritu y convierte en terrenal el aire divino que nos anima”, és a dir, a una persona que no té cura del seu cos es tornarà com tots els altres perquè ja no tindrà aquesta inspiració divina.

Festins romans

Per a Horaci, els festins en què les classes benestants menjaven fins a guanyar diversos quilos de més i que pretenien compensar aquestes festes mitjançant la substitució de l’esmorzar per un got d’aigua, podia emmaleir a l’ésser humà a causa d’aquest excés en la indigesta d’aliments. Actualment cap comitè de nutrició trauria la raó al poeta, ja que a Europa una de les causes de mort és per l’excés de pes.

Aquest fet de no esmorzar per compensar excessos va ser una tradició de fa més de 2.100 anys.

Horaci

Galè de Pèrgam (Γαληνός) que va viure durant el segle II dC, va ser un metge grec. El seu punt de vista era dominar la medicina europea al llarg de més de mil anys.

Galè

Galè, considerat el primer dietista de la història (fa 1.800 anys), exposava que “el obeso adultoconstituidodebe tener en cuenta que un adelgazamiento no será obra de un plan médicosino de un cambio total de régimen de vida”, el que ens vol dir el dietista és que una persona ja adulta amb sobrepès ha de saber que per perdre pes no solament serà una obra del metge, sinó que serà un canvi en els seus hàbits de vida.