Il.lustració de Mihai Criste
L’equinocci de tardor es pren com a referència per indicar l’inici de la tardor.
Durant l’equinocci, les hores del dia i la nit són les mateixes, per tant, hi ha un equilibri,, ja que, a partir d’aquest moment, la foscor i la fredor de la nit seran superiors a la calidesa i claror dels dies.
També es diu que els mesos de setembre, octubre i novembre és l’època de l’any en que els follets, les fades i els gnoms tendeixen a aparèixer pels boscos…
Dos poemes per rebre la tardor.
|
Ens rep la tardor
Isabel Barriel
Ens rep la tardor
amb garlandes d’or
entre somriures i plors.
Ens rep al setembre
per esvair la calor.
Ens rep la tardor
mig esmorteïda,
polsegosa i amb sed.
Enguany arriba
esculpint núvols al cel.
Ens rep la tardor,
voldríem que fos
amb el so de la pluja
fent concerts de debò.
I l’esperança de veure
als camps els colors,
a la vinya pàmpols d’ambre
i els bolets amagant-se
sota les molses del bosc
|
Les fulles seques
Àngel Guimerà
Les fulles seques fan sardana
d’ací d’allà saltironant,
i dintre el bosc la tramuntana
sembla la cobla al lluny sonant.
I quin seguit de fulles roges
que enjogassades porta el vent;
les que més corren, semblen boges,
altres se’n vénen dolçament.
I quan el sol se’n va a la posta,
l’arbre que enyora el seu fullam,
poc a poquet son ombra acosta
als balladors damunt del camp.
I surt la lluna trista i sola,
fulla d’un arbre on ha viscut,
que va cercant pel cel on vola
les companyones que ha perdut.
Les fulles seques fan sardana;
mes, quan l’albada surt després,
de les endú la tramuntana
espais enlaire per mai més.
I l’arbre sec ja torna a viure,
fulles i flors arreu badant,
i cada brot, quin cants de riure,
fent nius les aus i els becs juntant!
Després la fruita, que encisera,
pengim-penjam al sol que és foc,
el préssec ros i la cirera,
la pruna clàudia i l’albelcorc!
Oidà!Quin goig!Fem les rodones,
sardanejant de dia i de nit,
les mans unint homes i dones,
els ulls clavats en l’infinit!
|
