Tag Archives: Poemes

POEMES QUE SÓN ENDEVINALLES

De vegades els poetes escriuen poemes que són endevinalles. Així, poemes i endevinalles, sovint caminen junts. Aquesta estreta relació amb la poesia es concreta amb un seguit de característiques:

  • les endevinalles són composicions generalment curtes i en vers,
  • descriuen un objecte o concepte de manera ambigua,
  • s’ajuden de figures retòriques, com ara les comparacions, les antítesis, les metàfores…,

Les endevinalles són un gènere retòric vinculat amb la literatura popular i jugar a resoldre-les esdevé una activitat metalingüística inconscient.

Us proposo alguns poemes de la Lola Casas que són endevinalles. proveu de recitar i endevinar.

 

De Vegades Els Poetes Escri… by on Scribd

VOLEN QUAN VOLEN

Que no es pari de sembrar el gust per llegir poemes!

Volen quan volen  (editorial Arrelaés el joc de paraules que serveix de títol al poemari de Miquel Àngel Llauger amb gravats i dibuixos de Carles Moll.  Escrit amb amb un toc d’humor, amb una bona dosi d’emocions, amb exquisida tècnica i un llenguatge acurat, presenta 21 poemes de tema i estil diversos.

Us el recomano tot, però aquí comparteixo dos dels poemes que parlen de personatges. Reconeixeu de quins personatges es tracta?

Endevinar els personatges by Montserrat on Scribd

POESIA I JOCS

Il.lustració de RozArt

Avui us convido a preparar un recital de poesia i jocs: aquí teniu un petit recull de poemes que parlen de jocs de pati, jocs de taula, jocs de construccions, jocs de nines… JOCS!  Podeu fer créixer la llista i anar afegint més poemes.

Poemes Per Dir Jugant by Montserrat on Scribd

LLEGIR I RECITAR POEMES

Aquesta setmana m’he fet dos regals.

Una petita joia que he sumat a la meva biblioteca poètica: el llibre “44 poemas para leer con niños” de Mar Benega. El llibre ofereix una selecció de poemes molt interessant. El niño mudo, de Federico García Lorca; Érase un hombre a una nariz pegado, de Francisco de Quevedo; Canción del pirata, de José de Espronceda; Adiós, d’ Idea  Vilariño; Quiero la risa, de Juan Kruz Igerabide…

A part del recull de poemes, hi ha dues coses que m’agraden molt d’aquest llibre: una és que al final de cada pàgina hi ha una frase que proposa al lector adult, diferents maneres d’establir sinergies entre ell i la resta de lectors amb qui comparteix aquell moment, per tant, de manera implícita , fa un plantejament de lectura compartida on l’oralitat , la lectura en veu alta o la recitació, hi tenen un paper fonamental.  L’altre element que m’agrada especialment és el magnífic decàleg que trobareu a la part inicial del llibre que us ajudarà a descobrir què és el que no heu de fer a l’hora de  llegir i recitar poemes. Una manera de “desaprendre” es mals hàbits que, a voltes, s’associen a la poesia.

https://www.marbenegas.es/presentacion-44-poemas-para-leer-con/

De la mateixa autora, i per completar el lot, un llibre per cuinar poesia, A juego lento. Taller de poesia. Amb un índex suggerent convida a entrar a la cuina de la poesia: este libro y tu, para ser poeta, juegos de poetas, cosas y casas de poetas, cocina de poeta. Amb nanes, cançons, dadaisme, kaikus… una invitació a descobrir, experimentar i manipular poesia.

DESEMBRE A L’AULA

Il·lustració de Claire Robertson

Idees que trobaràs al blog per a fer a l’aula aquest desembre.

Llibres, contes i altres coses…

Poemes

Nadales:

 

 

AQUESTA REMOR QUE SE SENT

il·lustració de Wouter Tulp

il·lustració de Wouter Tulp

Aquesta remor que se sent

(Miquel Martí i Pol)

Aquesta remor que se sent no és de pluja.
Ja fa molt de temps que no plou.
S’han eixugat les fonts i la pols s’acumula
pels carrers i les cases.
Aquesta remor que se sent no és de vent.
Han prohibit el vent perquè no s’alci
la pols que hi ha pertot
i l’aire no esdevingui —diuen— irrespirable.
Aquesta remor que se sent no és de paraules.
Han prohibit les paraules perquè
no posin en perill
la fràgil immobilitat de l’aire.
Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
Han estat prohibits perquè no engendrin
la necessitat de parlar
i sobrevingui, inevitable, la catàstrofe.

I, tanmateix, la remor persisteix.

(D’Obra poètica, volum III. Llibres de Mall, 1977)

LES TARDORS DEL BLOC

Il·lustració de Lisa Van Coillie

Il·lustració de Lisa Van Coillie

D’un dia per l’altre, el temps ha canviat com un mitjó. Ja tenim la tardor aquí, sense haver-nos pogut acomiadar de l’estiu.

Aquí teniu les tardors del bloc, un recull de propostes que es centre en l’estació dels colors ocres.