Il·lustració de Valentí Gubianas

ARA QUE L’ANY COMENÇA

Miquel Martí i Pol

No hi ha ningú que ens perpetuï. Totes

les quietuds i les inquietuds

tenen per límits una cambra closa.

Així s’explica el temps, i el fosc embruix

de percaçar-lo pels racons secrets

de nosaltres mateixos.

Més enllà

de temors i recances, s’obren sempre

blaus horitzons.

Res no pot desviar-nos

del curs del riu del viure, però basta

la voluptat d’estimar perquè l’aire

dringui a cada mot i s’allargassi

l’eco que ens fa, si més no, perdurables.