Un petit recull de poemes que parlen del mes d’abril.
Avui és el dia internacional del llibre infantil i juvenil, em sumo a la celebració amb aquest poema.
Avui, dia de la poesia catalana a internet, llegeixo un fragment del poema Març de la Joana Raspall.
Ho faig amb una petita narració digital feta amb Domo Animate.
DomoNation.com: Primavera by montserratbt
Like it? Create your own at DomoNation.com. It’s free and fun!
Aprofito per a compartir el recull de poemes per la pau que ja vaig publicar al bloc fa un parell de cursos al bloc.
Que passeu una feliç diada.
ARA QUE L’ANY COMENÇA
Miquel Martí i Pol
No hi ha ningú que ens perpetuï. Totes
les quietuds i les inquietuds
tenen per límits una cambra closa.
Així s’explica el temps, i el fosc embruix
de percaçar-lo pels racons secrets
de nosaltres mateixos.
Més enllà
de temors i recances, s’obren sempre
blaus horitzons.
Res no pot desviar-nos
del curs del riu del viure, però basta
la voluptat d’estimar perquè l’aire
dringui a cada mot i s’allargassi
l’eco que ens fa, si més no, perdurables.
ARA QUE L’ANY S’ACABA
Miquel Martí i Pol
Invoco els dies clars, ara que sé
que me’n desposeeix el temps.
No em vull
subjecte a cap designi que no pugui
sotmetre al ritme encès de les paraules.
A poc a poc, desfaig els rulls del vent.
La font degota lenta i m’acompassa
la mirada i la veu.
Tot se’m revela nou, però l’espera
m’adorm les mans. Només els ulls completen
el cicle tants de cops iniciat
i abandonat.
Propòsits?
Quins propòsits?
Il.lustració de Mihai Criste
Ens rep la tardor
Isabel Barriel
Ens rep la tardor
amb garlandes d’or
entre somriures i plors.
Ens rep al setembre
per esvair la calor.
Ens rep la tardor
mig esmorteïda,
polsegosa i amb sed.
Enguany arriba
esculpint núvols al cel.
Ens rep la tardor,
voldríem que fos amb el so de la pluja
fent concerts de debò. I l’esperança de veure als camps els colors,
a la vinya pàmpols d’ambre i els bolets amagant-se sota les molses del bosc |
Les fulles seques
Àngel Guimerà
Les fulles seques fan sardana
d’ací d’allà saltironant, i dintre el bosc la tramuntana sembla la cobla al lluny sonant. I quin seguit de fulles roges I quan el sol se’n va a la posta, I surt la lluna trista i sola,
fulla d’un arbre on ha viscut, que va cercant pel cel on vola les companyones que ha perdut. Les fulles seques fan sardana;
mes, quan l’albada surt després, de les endú la tramuntana espais enlaire per mai més. I l’arbre sec ja torna a viure, Després la fruita, que encisera, Oidà!Quin goig!Fem les rodones, |