Category Archives: Per pensar

ESCRIURE BÉ

luis-silva4

La il.lustració és de Luís Silva

“Escriure bé costa. Per escriure bé entenc dir amb la màxima simplicitat les coses essencials. No s’aconsegueix sempre. Donar relleu a cada paraula; les més anodines poden brillar encegadores si les col·loques en el lloc adequat. Quan em surt una frase amb un gir diferent, tinc una petita sensació de victòria. Tota la gràcia d’escriure radica a encertar el mitjà d’expressió, l’estil. Hi ha escriptors que el troben de seguida, d’altres triguen molt, d’altres no el troben mai. […]”

Mercè Rodoreda.

Pròleg a Mirall trencat. Edicions 62 i “la Caixa”.

Escriure bé costa. És un acte que requereix pràctica i temps. Per això és important que a l’escola fem  escriure tot tipus de textos, i ensenyem a tenint cura de les propietats de l’escrit, més que no pas a dedicar temps a omplir espais de fitxes.

Per escriure un text fa falta una bona estona, potser… més d’un dia i tot!

En primer lloc s’ha de contextualitzar i planificar.

  • Han de poder pensar a qui ho volem escriure o dirigir. I Imaginar el text.
  • Han de fer pluja d’idees, organitzar la informació, ordenar-la, classificar-la.

En segon lloc s’ha d’escriure un primer esborrany, és el que anomenem textualitzar.

  • Han d’escriure. Fer el primer esborrany.
  • Rellegir el text, detectar els errors i confirmar els encerts. Revisar el contingut.

En tercer lloc cal edita el text escrit.

  • Decidir la tècnica d’edició, passar a mà, a l’ordinador, il.lustrar-lo.

I finalment, cal valorar el procés i el resultat.

Com veieu, tot això no es pot fer en un sol dia.

Si volem millorar l’escriptura dels nostres infants i joves, fem-los escriure cada dia.

Un conte

granotes

Un conte per a començar el curs amb energia i  il.lusió.

En versió audio per a nens i nenes de primària:

En versió text:

Les creences creen realitats

Diu que dues granotes van caure en una enorme galleda de nata que hi havia en una lleteria.

Una li va dir a l’altra:
– És millor que ens donem per vençudes, estem perdudes. D’aquí no en podrem sortir.
– Continua nedant –li va dir la seva companya -.  D’una manera o altra aconseguirem sortir-ne.
– És inútil –va xisclar la primera -. És massa espès per nedar, massa tou per saltar, i massa relliscós per arrossegar-se. Ja que igualment m’he de morir, millor que sigui ara.
Va deixar-se caure, i va morir ofegada.

La seva amiga, en canvi, continuava movent-se,  intentant nedar,  sense rendir-se.
Quan es va fer de dia va descobrir que estava sobre d’un bloc de mantega que ella mateixa havia batut. I allí es va quedar una bona estona, somrient…

Creure que pots aconseguir una cosa és el primer pas perquè sigui així.

Tu mateix! Relats d’ecologia emocional
Jaume Soler i M.Mercè Conangla
Ed Amat