La ela geminada l’any que ve complirà un segle des que els seus introductors, Pompeu Fabra i Antoni M.Alcover, la van concebre en les Normes Ortogràfiques de 1913.

Durant les darreres dècades cadascú ha resolt l’escriptura de la ela geminada a la seva manera, provocant l’aparició d’incorreccions de tota mena (com l’ús de guionet, punt baix o bala en comptes de punt volat).

Així doncs, l’única forma recomanada per representar actualment la ela geminada és aquella que es resol amb tres pitjades:

ela (l, L) + punt volat (·) + ela (l, L).

El problema, però, és que l’amplada que es genera al pitjar tres cops no s’adiu amb la concepció de Fabra, i això aboca sovint a una fallada en la mida, la posició vertical del punt volat i el seu centrat òptic entremig de les dues eles. Qüestions que no s’han explicat mai a les tipogràfiques per construir correctament la ela geminada.

Per tot això neix el Projecte de normalització tipogràfica de la ela geminada.