Sant Jordi 2017. A l’ésser humà hi ha una tendència innata cap al bé o cap al mal? Autoria: Kitipasa?

Que vol dir verdaderament el  concepte del bé i del mal. La pregunta és: és un concepte innat o parteix de l’experiència?. Des del meu punt de vista considero que la percepció de la bondat i la maldat és alterada constantment pel nostre entorn i per l’educació que rebem, en definitiva crec que aquests dos conceptes (bé i el mal)  parteixen de l’experiència tot i que influeix escassament el instint natural.

Perquè en la meva opinió trobem una petita contradicció,quan dic que aquests dos conceptes anteriors (bé i el mal) provenen de l’experiència, però desprès incloc que també influeix el instint natural (innat), és perquè:

Des de petits els nostres pares, mitjançant l’educació ens adoctrinen cap a la idea del bé, és a dir ens intenten educar correctament, però això no vol dir que tu vagis a ser una persona bondadosa que actuarà amb valors morals.

Doncs per això afegeixo el concepte innat, ja que per mi l’experiència va lligada a cada identitat, és a dir, encara que rebis una educació correcta això va lligat essencialment a cada personalitat. Posem d’exemple a dos germans que reben la mateixa educació per part dels mateixos pares, però quan es fan grans un actua de manera correcta i un altre de manera incorrecta i sense valors, això es deu al fet que un mitjançant l’educació dels seus pares incloent la seva identitat ha sabut fusionar-los per ser millor, en canvi l’altre tot i haver rebut la mateixa educació que el seu germà no ha adoptat els mateixos conceptes.

En conclusió, des de la meva humil opinió, com he dit anteriorment  crec que el bé i el mal són conceptes parcialment innats però també procedents de l’experiència, espero que tot individu neixi i actuï mitjançant la pràctica (experiència) correctament i sabent que són els valors

San Jordi 2017: ¿En el ser humano, hay un instinto hacia el bien o el mal? Autoria: Full Moon

Si bien el bien y el mal no están claramente definidos, puesto que la sociedad mundial como conjunto difícilmente puede estar de acuerdo en la consideración de algún concepto como definitivamente bueno o malo, el ser humano suele estar –aunque con numerables excepciones– de alguna manera atraído a lo moralmente negativo.

Como animal, el ser humano vive para preservarse a sí mismo y a su especie, claro que el segundo, evidentemente, necesita del primero para llevarse a cabo. La supervivencia, la cual –prácticamente– todo individuo superpone ante cualquier otra cosa, es clara evidencia del egoísmo del ser humano y, al fin y al cabo, de todos los seres vivos puesto que es en lo que todos estos se basan.

Algo que sí que nos diferencia de otros seres vivos es el hecho que somos capaces de hacer sufrir, dañar e incluso matar a un individuo de nuestra misma especie sin razón racional. Peor que ésto es conocer la existencia de este hecho y no movilizarse ante ello, convirtiéndonos, entonces, en partícipes de la masacre. Relacionando esto con el anteriormente mencionado egoísmo, tendemos a valorar de manera muy diferente los acontecimientos según la distancia en las que estas hayan ocurrido. Es decir, no nos impacta de la misma manera un atentado en Francia que uno en la India, siendo ambos acontecimientos del mismo calibre.

Egoísmo, falta de empatía, crueldad hacia nosotros mismos, entre otras características –afortunadamente no necesariamente comunes– de la espécie humana. Pese a esto, siempre queda espacio para lo bueno de este, pero poca fuerza tienen ante nuestra tentación hacia el mal.

 

Sant Jordi 2017: ¿En el ser humano hay un instinto natural hacia el bien o hacia el mal? Autoria: Claire

El ser humano tiende a actuar correctamente o incorrectamente, dependiendo en que circunstancias se encuentre. Pero realmente que es lo que lleva a las personas a actuar bien o mal ¿Será por el instinto natural?

Desde pequeños nuestros padres nos intentan educar de manera correcta. Es decir, hay que ser solidarios con todo el mundo, ser educados y respetuosos. Pero a medida que vamos creciendo, vamos perdiendo estos valores para dar lugar a otros completamente diferentes como son el odio, el rencor, la envidia, el egoísmo, etc.

¿Pero a qué se debe este cambio? ¿Por qué el ser humano tiende a adoptar estos adjetivos negativos? Todo, creo, se debe al ejemplo que adquieren de los adultos, de manera que ellos en cuanto sean grandes adoptaran estos conceptos.

El hecho de que a una persona le vaya mejor que a nosotros hace que sentamos rabia y envidia por esta, ya que nuestro egoísmo no nos deja actuar de manera correcta, alegrándonos por los objetivos conseguidos por dicha persona. El quedarse estancado en un sitio sin poder seguir adelante y luchar por nuestros sueños, como lo haría otra persona, no ayuda a que le deseemos lo mejor, sino al contrario.

Por otra parte, nuestro egoísmo de quererlo todo solo y para nosotros, esto provoca una gran desigualdad tanto económica como social entre la población mundial. Es decir, si el ser humano no tuviera este instinto egoísta,  todos o casi todos tendríamos los mismos derechos y la misma igualdad. Sin que nadie se convierta en esclavo de nadie. Pero el mal no nos lo permite, porque tenemos la necesidad o el capricho de tener a alguien que haga las cosas por nosotros, sin ningún tipo de queja.

En conclusión, desde mi humilde opinión, creo que el ser humano no nace con un instinto hacia el bien o hacia el mal, sino que a medida que este va creciendo va adquiriendo uno u otro mediante la experiencia y la educación que este reciba. Y ojalá todos los seres humanos que componemos este mundo actuáramos correctamente y sin ningún tipo de distinción.

Sant Jordi 2017: A l’ésser humà, hi ha un instint natural cap al bé o cap al mal? Autoria: Ego sum, qui sum

L’instint és una pauta o conducta involuntària que tenim els éssers humans sobre diferents situacions. Des del meu punt de vista no naixem amb un instint predeterminat, el que el determina és l’educació que rebem quan som petits i les experiències que ens ha causat impactes emocionals significatius.

Els nens quan són petits no són conscients de la idea del bé ni la del mal, ja que no han tingut una experiència prèvia, és a dir, es podria dir que la seva ment és com un paper en blanc. Mitjançant l’educació dels pares els nens poden adquirir aquesta idea i per tant, la correcció dels pares quan els seus fills fan accions incorrectes és necessària ja que se’ls inculca la idea del que està bé i el que no. Però els nens obtindran una idea errònia del bé o del mal si els pares no els corregeixen en determinades accions que aquests facin. Per exemple si un nen petit li pega a un altre, i els pares en comptes de dir-li que això està malament i que no s’ha de fer ho deixen passar, el nen pensarà que la seva actitud és bona i que està fent el correcte, doncs seguirà actuant d’aquesta manera.

Per tant són els pares ens que ensenyen, no es neix sent bo ni dolent.

Però llavors, per què hi ha persones dolentes si quan naixem la major part dels pares ens inculquen el que està bé i el que està malament? La primera resposta és òbvia, ja que pot ser que alguns pares no hagin fet diferenciar als seus fills el que està bé i el que està malament. I des del meu punt de vista, la segona resposta possible  és perquè  amb el temps quan les persones ja coneixen la idea del bé i del mal, és a dir són conscients de quines accions són correctes i quines no, són lliures de decidir què fer i per tant poden triar per quin costat anar. N’hi ha d’alguns que el fet d’aplicar el bé no els convé ni els satisfà, per tant trien accions contràries a les que són correctes. Per exemple, això reflexa el fet de que hi ha gent que sap que colar-se en el metro és una acció que està malament, però per tal de satisfer les seves necessitats que en aquell moment són “no pagar” incompleixen aquesta idea moral del bé.

Sant Jordi 2017: ¿Los humanos tendemos a ir hacia el mal o el bien? Autoria: Pollo

Durante años el ser humano ha tendido a hacer daño, y eso se ve día a día, cuando le pasa algo bueno a una persona cercana a ti, tú haces ver que estas feliz, pero la envidia te lleva a desearle lo peor, ya que a ti no te ha pasado nada bueno. Eso pasa por que el ser humano es egoísta, si no le sucede algo bueno a el, no le puede suceder a nadie, es un sentimiento muy común, por que la persona más importante para nosotros suele ser nosotros mismos. Desde pequeño, el sentimiento de celos y  egoísmo puede llegar a tal límite de que los críos hagan bulling.

En mi opinión ese sentimiento egoísta y celoso muchas veces se ve presionado por la cabeza, ya que muchas veces la persona por la que sentimos celos también sentimos amor (aunque sea amor de amistad) y los sentimientos nos obligan a poner buena cara, ya que el sentimiento de amor es más grande que el de celos, y el sentir celos te hace pensar a ti mismo que eres mala persona por sentir eso hacia una persona que quieres.

Las personas también tendemos a hacer el mal mediante la naturaleza, donde otra vez se ve entrometido el egoísmo, la gente no recicla y vierte basura y gases sin pensar que dentro de unos años eso podría afectar a este mundo y a la gente que reside en el, pero como lo ven muy lejos y a ellos no les afectaría no les importa.

También tendemos a reír de cosas que estarían políticamente incorrectas, como el machismo, el racismo y las incapacidades físicas o mentales.

En conclusión, pienso que la gente tiende a hacer el mal, muchas veces ese sentimiento se ve reprimido por otros sentimientos más fuertes, pero el ser humano es cruel y malvado.

Sant Jordi 2017: Pot la nostra voluntat superar els límits de la naturalesa? Autoria: Penny

Quan parlem de limitacions o obstacles, sembla que li donem una connotació negativa.

Crec que tothom hi estarà d’acord en què la natura té uns límits, i que aquests venen determinats per ella mateixa. Així mateix, igual que els humans tenim la facultat de raonar, els ocells tenen la de volar. Un humà no pot volar de forma natural, i un ocell no pot parlar tampoc.

Cada cop s’està estenent més el concepte de ‘’la cultura de l’esforç’’, ‘’el cel és el límit’’ i frases semblants. Estic d’acord en que queda molt bé dir als altres que no han d’abandonar la lluita, que cal esforçar-se per superar-se i que només amb dedicació pots aconseguir el que et proposis.

Personalment, opino que la natura té una determinada estructura i no es pot fer res contra aquesta. Igualment, no sabria dir si la nostra voluntat en pot superar els seus límits, donat que, per molt que ens esforcem, sempre hi haurà coses que potser no aconseguim, el que ens causa un sentiment d’impotència i ràbia.

En conclusió, encara que la societat actual sigui hipòcrita (és molt bonic consolar algú dient que podrà aconseguir el que es proposi), el que superem els límits de la natura no dependrà només de nosaltres, sinó de les circumstàncies i els fets que ens envolten. Això sí, nosaltres mateixos decidim com volem que ens afecti el fet de no superar els obstacles: podem aprendre de l’experiència, o persistir en l’errada. És a dir, també gaudeix de coses positives errar, ja que aprenem i prenem consciència dels nostres actes.

Dura vita, sed vita.

Sant Jordi 2017 ¿En el humano hay un instinto natural hacia el bien o hacia el mal? Autoria: Solosequenosenadadefilo

Antes de empezar hay que dejar claro que no hay un instinto natural hacia el bien o hacia el mal en el ser humano de manera absoluta.

Cada sociedad ha heredado gracias a su historia unos conceptos sobre el bien y el mal en los cuales se establecen juicios en beneficio de un determinado modo de vida con el que se han identificado.

Entonces pongamos un ejemplo, si para una sociedad el bien es todo lo opuesto al mal. Por lo tanto, el bien seria el amor, la solidaridad, el compañerismo,…y el mal sería el hambre, el odio, la traición. Por lo cual, el mal no es querido por el hombre y es digno de condena, y el bien es digno de imitación. Los actos de los individuos se valoraran como bien o mal en dependencia de si contribuyen u obstaculizan la satisfacción de las necesidades históricas de la sociedad en su conjunto, o sea, de los intereses de la clase progresista que expresa estas necesidades.

Sant Jordi 2017. Puede nuestra voluntad superar los limites de la naturaleza? Autoria: Eskorbuto

La voluntad en el ser humano no deja de ser una capacidad autónoma para dictar tu propia ley moral o decidir con libertad  lo que se desea o no (según tu grado de voluntad podrás conseguir algo o lucharas mas por ello). Dentro de estas leyes, normas morales o retos del individuo podemos establecer un limite, ya que debemos aceptar la debilidad del ser humano o impotencia ante ciertos factores, uno de estos factores y quizás el mas importante es la naturaleza.La naturaleza lo deseemos o no seguirá existiendo y modificando la intervención del ser humano a su gusto, eso quiere decir que existe una jerarquía de poderes en la cual la naturaleza esta en un escalón superior que el humano. Eso significa que por mucho empeño o voluntad que tengamos hay limites que no podremos superar jamas Nuestra fuerza de voluntad solo puede superar todos aquellos conceptos o limites los cuales se encuentran en la parte inferior de la lista jerárquica. Un ejemplo muy claro seria una persona con discapacidad móvil desde el nacimiento (paralitica), por mucha voluntad que tenga debe aceptar su condición natural ya que nunca podrá andar por si misma. En resumen hay limites de la naturaleza que es inútil superar ya que es imposible.

Sant Jordi 2017: A l’ésser humà, hi ha un instint natural cap al bé o cap al mal? Autoria: Lucifer

L’instint és aquell pensament inconscient i impulsiu que mou a l’home a actuar, ja sigui de forma moralment correcta o incorrecta. Com en l’ésser humà es troben els dos casos caldria preguntar-se si l’instint tendeix al bé o al mal.

Ja que l’instint és immediat i inconscient, no passa per un judici moral. L’instint és hereditari, durant l’evolució només ha perdurat aquell que ha sobreviscut i per tant es conserva aquesta forma d’actuar. Sabent que l’instint es basa en la supervivència pròpia, aquest actuarà sempre a favor del benefici propi, per tant de forma egoista. Actuant de forma egoista no es mira pels demés, és a dir, que l’instint sempre serà bo per al propi individu o per al col·lectiu al que pugui pertànyer, i per a la resta, si ho és, serà de casualitat.

Potser a les pel·lícules surten herois que en veure com un cotxe està a punt d’atropellar a un pobre infant, es llencen a salvar-lo tot arriscant la seva vida, però aquest suposat heroi no estava ni de lluny actuant instintivament, ja que si aquest fos l’instint de la espècie humana, ja ens haguéssim extingit. L’instint és universal a cada espècie, és troba a l’ADN així que és igual a cada individu.

Per sort, la conducta de l’ésser humà no depèn de l’instint, ja que som capaços d’oprimir els impulsos i gràcies al pensament conscient i a la ètica es pot actuar de forma correcta. Hi ha psicòlegs que consideren que l’instint no existeix actualment en l’home, que és un fenomen dels éssers primitius que s’ha superat ja que l’ésser humà s’ha desnaturalitzat i actua de forma social o cultural, sense recórrer al instint.

Sant Jordi 2017: A l’ésser humà, hi ha un instint natural cap al bé o cap al mal? Autoria: Filosofando

L’esser humà te uns instint que el porta a actuar d’una manera o una altra. Però és aquest instint natural o prové de l’experiència? Aquesta qüestió ha originat un sense fi d’arguments contradictoris. No obstant això, penso que aquests instints són naturals.

Només cal fixar-nos en la conducta que tenen els nens petits. Molts d’aquests són egoistes, no volen que ningú toqui res seu,  altres s’apoderen d’allò que no és seu de manera normal, com si allò estigués bé, fins i tot, hi ha qui utilitza la violència. En canvi, hi ha d’altres que són més tranquils, comparteixen el que tenen, no agafen res que no sigui d’ells, ni tampoc utilitzen la violència.

Es possible arribar a la conclusió que aquestes conductes dels infants són degudes a l’educació que han rebut, però per aquesta raó he agafat l’exemple dels nens quan encara són molt petits. Aquests actuen de diverses maneres sense saber si allò està bé o malament, no és fins que reben l’educació dels seus pares que comencen a tenir noció del que està bé o malament. Això comporta que la conducta que tenien variï o no. És a dir, l’experiència reprimeix aquests instints naturals obligant-los a actuar d’acord amb el que els han ensenyat.

Aquesta conducta que es produeix en els infants em porta a la conclusió que existeixen  uns instints naturals, que tendeixen indiferentment cap al bé o cap al mal. Tot i que, aquests instints poden canviar per mitjà de l’educació, és a dir, l’experiència.