Sant Jordi 2017: A l’ésser humà, hi ha un instint natural cap al bé o cap al mal? Autoria: Filosofando

L’esser humà te uns instint que el porta a actuar d’una manera o una altra. Però és aquest instint natural o prové de l’experiència? Aquesta qüestió ha originat un sense fi d’arguments contradictoris. No obstant això, penso que aquests instints són naturals.

Només cal fixar-nos en la conducta que tenen els nens petits. Molts d’aquests són egoistes, no volen que ningú toqui res seu,  altres s’apoderen d’allò que no és seu de manera normal, com si allò estigués bé, fins i tot, hi ha qui utilitza la violència. En canvi, hi ha d’altres que són més tranquils, comparteixen el que tenen, no agafen res que no sigui d’ells, ni tampoc utilitzen la violència.

Es possible arribar a la conclusió que aquestes conductes dels infants són degudes a l’educació que han rebut, però per aquesta raó he agafat l’exemple dels nens quan encara són molt petits. Aquests actuen de diverses maneres sense saber si allò està bé o malament, no és fins que reben l’educació dels seus pares que comencen a tenir noció del que està bé o malament. Això comporta que la conducta que tenien variï o no. És a dir, l’experiència reprimeix aquests instints naturals obligant-los a actuar d’acord amb el que els han ensenyat.

Aquesta conducta que es produeix en els infants em porta a la conclusió que existeixen  uns instints naturals, que tendeixen indiferentment cap al bé o cap al mal. Tot i que, aquests instints poden canviar per mitjà de l’educació, és a dir, l’experiència.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *