Sant Jordi 2017. Puede nuestra voluntad superar los limites de la naturaleza? Autoria: Eskorbuto

La voluntad en el ser humano no deja de ser una capacidad autónoma para dictar tu propia ley moral o decidir con libertad  lo que se desea o no (según tu grado de voluntad podrás conseguir algo o lucharas mas por ello). Dentro de estas leyes, normas morales o retos del individuo podemos establecer un limite, ya que debemos aceptar la debilidad del ser humano o impotencia ante ciertos factores, uno de estos factores y quizás el mas importante es la naturaleza.La naturaleza lo deseemos o no seguirá existiendo y modificando la intervención del ser humano a su gusto, eso quiere decir que existe una jerarquía de poderes en la cual la naturaleza esta en un escalón superior que el humano. Eso significa que por mucho empeño o voluntad que tengamos hay limites que no podremos superar jamas Nuestra fuerza de voluntad solo puede superar todos aquellos conceptos o limites los cuales se encuentran en la parte inferior de la lista jerárquica. Un ejemplo muy claro seria una persona con discapacidad móvil desde el nacimiento (paralitica), por mucha voluntad que tenga debe aceptar su condición natural ya que nunca podrá andar por si misma. En resumen hay limites de la naturaleza que es inútil superar ya que es imposible.

Sant Jordi 2017: A l’ésser humà, hi ha un instint natural cap al bé o cap al mal? Autoria: Lucifer

L’instint és aquell pensament inconscient i impulsiu que mou a l’home a actuar, ja sigui de forma moralment correcta o incorrecta. Com en l’ésser humà es troben els dos casos caldria preguntar-se si l’instint tendeix al bé o al mal.

Ja que l’instint és immediat i inconscient, no passa per un judici moral. L’instint és hereditari, durant l’evolució només ha perdurat aquell que ha sobreviscut i per tant es conserva aquesta forma d’actuar. Sabent que l’instint es basa en la supervivència pròpia, aquest actuarà sempre a favor del benefici propi, per tant de forma egoista. Actuant de forma egoista no es mira pels demés, és a dir, que l’instint sempre serà bo per al propi individu o per al col·lectiu al que pugui pertànyer, i per a la resta, si ho és, serà de casualitat.

Potser a les pel·lícules surten herois que en veure com un cotxe està a punt d’atropellar a un pobre infant, es llencen a salvar-lo tot arriscant la seva vida, però aquest suposat heroi no estava ni de lluny actuant instintivament, ja que si aquest fos l’instint de la espècie humana, ja ens haguéssim extingit. L’instint és universal a cada espècie, és troba a l’ADN així que és igual a cada individu.

Per sort, la conducta de l’ésser humà no depèn de l’instint, ja que som capaços d’oprimir els impulsos i gràcies al pensament conscient i a la ètica es pot actuar de forma correcta. Hi ha psicòlegs que consideren que l’instint no existeix actualment en l’home, que és un fenomen dels éssers primitius que s’ha superat ja que l’ésser humà s’ha desnaturalitzat i actua de forma social o cultural, sense recórrer al instint.

Sant Jordi 2017: A l’ésser humà, hi ha un instint natural cap al bé o cap al mal? Autoria: Filosofando

L’esser humà te uns instint que el porta a actuar d’una manera o una altra. Però és aquest instint natural o prové de l’experiència? Aquesta qüestió ha originat un sense fi d’arguments contradictoris. No obstant això, penso que aquests instints són naturals.

Només cal fixar-nos en la conducta que tenen els nens petits. Molts d’aquests són egoistes, no volen que ningú toqui res seu,  altres s’apoderen d’allò que no és seu de manera normal, com si allò estigués bé, fins i tot, hi ha qui utilitza la violència. En canvi, hi ha d’altres que són més tranquils, comparteixen el que tenen, no agafen res que no sigui d’ells, ni tampoc utilitzen la violència.

Es possible arribar a la conclusió que aquestes conductes dels infants són degudes a l’educació que han rebut, però per aquesta raó he agafat l’exemple dels nens quan encara són molt petits. Aquests actuen de diverses maneres sense saber si allò està bé o malament, no és fins que reben l’educació dels seus pares que comencen a tenir noció del que està bé o malament. Això comporta que la conducta que tenien variï o no. És a dir, l’experiència reprimeix aquests instints naturals obligant-los a actuar d’acord amb el que els han ensenyat.

Aquesta conducta que es produeix en els infants em porta a la conclusió que existeixen  uns instints naturals, que tendeixen indiferentment cap al bé o cap al mal. Tot i que, aquests instints poden canviar per mitjà de l’educació, és a dir, l’experiència.