Sant Jordi 2016: Hi ha criteris universals per a determinar què és bell? Autora: Eli Belinchón

És molt fàcil dir que una cosa és lletja o bonica. A vegades, quan ens pregunten la nostra opinió sobre què ens sembla qualsevol cosa, la nostra resposta pot ser “em sembla bonic/a’’ i ja està. Li donem a aquesta cosa que jutgem un qualificatiu no objectiu i ens centrem només en l’ exterior.

Com a resposta a la pregunta que hi ha reflectida en el títol d’ aquest assaig, diré que no. No existeix cap criteri universal que pugui determinar què és o deixa de ser bell, i ara explicaré el perquè.

Si observem els cànons de bellesa a través de la història, ens adonarem que aquests han variat molt durant les diferents etapes. A la prehistòria, per exemple, una dona agraciada era aquella que gaudia de molt volum corporal. Avui en dia aquesta concepció de la bellesa no es manté, sinó que sembla ser que la bellesa està en cossos prims i atlètics.

O almenys això és el què creu la societat del segle XXl… Si hi hagués un criteri universal, la percepció de la bellesa s’ hagués estancat i seria inamovible.

Tornant al tema clau d’ aquest assaig. La meva resposta davant la pregunta que menciona si hi ha criteris universals per a determinar què és bell és NO. No n’ hi ha.

Si existís cap criteri que digués com ha de ser la bellesa, tothom seria igual. Perquè la bellesa és bona, no? Tothom vol veure’s bé davant un mirall. A ningú no li agrada sentir-se lleig. Però com no n’ hi ha cap, ens haurem de conformar amb la subjectivitat. Si jo dic que una cosa és bonica i tu dius que una cosa és lletja, he de respectar la teva opinió. Perquè no hi ha cap persona en la faç de la terra que et pugui dir que allò no és bonic (sempre parlant de la bellesa percebuda pel sentit de la vista), ja que és la teva opinió, subjectiva. Et poden donar la seva, però no obligar-te a pensar que allò que tu consideres bonic no ho és. Com que no hi ha cap criteri universal, es pot discutir, però ningú mai no tindrà raó absoluta sobre la bellesa de qualsevol cosa.

Mai no va malament dir que la verdadera bellesa no es mesura en cànons, en mides, en quantitat de bottox emprat a la cara… No. La veritable bellesa es troba dins d’ un mateix. En l’essència. Per tant, depèn de com som, ens poden qualificar com a persones belles o no. Aquesta qualificació mai serà un criteri absolut, ja que no crec que tothom hi coincideixi en què és bell o què deixa de ser-ho. Com he dit abans, una cosa subjectiva mai no pot ser un criteri.

Primer Premi Sant Jordi 2016: ¿Nos podemos fiar del ser humano o hay que vigilarlo? Autora: Selene Fernández

Partiendo de la generalización precipitada de que todos los seres humanos necesitaran ser vigilados, ¿quién sería entonces, susodicho vigilador? ¿Un ser humano, de los cuales habíamos sentenciado que no podíamos fiarnos? Fácilmente se suele recurrir a la opción divina, que descarto por no querer incidir en la bruma creada a través de la fe. Pero también podemos alegar que hay personas que han aprendido suficiente como para poder alcanzar ese cargo. En el caso de la segunda opción, ¿no quiere eso decir, qué si existen personas que han podido aprender tales habilidades no pueden aprenderlas todos los demás, puesto que todos somos iguales como especie?

¿O quiere eso decir que existe la posibilidad de que nuestro guardia no sea un ser humano? Solo así resolveríamos la contradicción señalada anteriormente, ¿pero aceptaría el egocentrismo que ha crecido en la mentalidad de las personas, afirmar que no somos la mejor especie de todas?

Otra cuestión que debemos hacernos es ¿Por qué tendríamos que ser vigilados? ¿Vigilar a tanta población no es una tarea demasiado difícil para solo uno o unos pocos?

Originalmente el ser humano no es nada, estamos vacíos de significado. Debemos aprender, que no somos buenos o malos por naturaleza, solo, somos una especie más que convive con otras tantas en este mundo llamado Tierra. Un cuerpo con vida. Además, por mucho que nos lo creamos, tampoco somos superiores ni inferior a cualquier otro ser vivo, “¿Por qué juzgamos su inteligencia según nuestra capacidad de comprender la suya?”. El no ser nada moralmente, carentes de valores éticos, nos permite el cambio constante de nuestra personalidad. Nos permite progresar pero también degenerar. Es decir, adquirir nuevos valores, capacidades, habilidades….Puesto que son las circunstancias quienes nos hacen como somos, lo que aprendemos ya sea de manera explícita o implícita, todo depende de nuestro entorno. Si como resultado obtenemos una sociedad que requiere ser controlada, tal vez en lugar de buscar formas efectivas de encadenarnos, deberíamos echar una mirada a cuales son las circunstancias que nos han llevado a ser de una forma u de otra.

Dejémonos de tantos castigos y condenas, el problema no nace en los criminales sino en que les ha llevado a serlo, cambiemos de raíz nuestra mentalidad para poder educar a todos por igual. Hagámosles entender a los vigilantes que no nos hacen falta, que lo que necesitamos con urgencia máxima para vivir en paz, no son armas, bombas o misiles, sino libros, condones y amigos. La mente abierta al cambio en todos los sectores de la vida.

Sant Jordi 2016

Qualsevol assaig que participi al concurs ha de versar sobre un d’aquests tres temes (si vols parlar d’un tema relacionat, consulta-ho).

1- Hi ha criteris universals per a determinar què és bell? 

2- La tecnologia ens humanitza o ens deshumanitza?

3- Llibertat o control: ens poder refiar de l’ésser humà o cal que el vigilem?

1- Pot participar qualsevol alumne de Batxillerat i de 4t d’ESO de l’Institut  Maria Aurèlia Capmany.

2- Per concursar cal presentar un article d’opinió escrit a doble espai, amb una extensió màxima de dues cares, en català o castellà. Els treballs s’han de lliurar a Jesús Gómez per mitjà del correu electrònic (jesus@institutcapmany.cat)

3- Els treballs s’han de signar amb nom i cognoms (que només coneixerà l’administrador del bloc) i seran publicats al bloc (sota pseudònim) tot identificant-los com a treballs de concurs.

4- La data límit per al lliurament dels treballs és divendres 8 d’abril de 2016. L’administrador es reserva el dret de publicar o no qualsevol treball lliurat fora de termini.

5- Tots els alumnes podran puntuar tots els treballs presentats excepte el propi. Les puntuacions s’efectuaran com a comentaris als articles publicats i seran publicades anònimament. El jurat tindrà en compte les puntuacions dels alumnes.

6- El jurat valorarà la coherència, originalitat i correcció de les argumentacions, així com la riquesa lèxica i la correcció tant en la redacció com en l’ortografia. S’aplicaran els mateixos criteris de censura als treballs de concurs que a la resta d’articles i comentaris del bloc.

7- S’atorgarà un primer i un segon premi, el valor del qual serà idèntic a la resta de premis atorgats als diferents concursos literaris de la diada. El jurat es reserva el dret de declarar desert el premi.

8- Els premis es lliuraran al llarg de les celebracions de la diada de Sant Jordi.