Bona tarda a totes i tots.

Vull començar per agrair la vostra participació i, per sobre de tot, el respecte i tolerància que heu mostrat en els vostres comentaris. No tinc cap mena de problema en afirmar que no ha estat necessari censurar el comentari de ningú ja que tots heu mostrat un respecte impecable a l’hora d’expressar les vostres opinions.

Contestaré ara a tots els comentaris:

Éric: Tens raó, la burka és molt pitjor que el hijab, però es tracta d’un problema que no ens trobem cada dia a l’institut; d’altra banda és cert que l’assassinat és més greu que el robatori, però això no vol dir que el robatori sigui permissible. És cert que hi ha dones que porten el hijab per què volen, però només que hi hagi una que el porti per obligació ja em sembla motiu per pensar que és un problema.

Nassira: Els costums, pel simple fet de ser costums, no deixen de ser masclistes. Entenc que un pare té dret a obligar a les seves filles a respectar determinades normes i costums (només faltaria! L’educació passa moltes vegades per l’obligació…) però la qüestió que ens fa sospitar que es tracta de masclisme radica en el fet que aquests mateixos pares no obliguen als seus fills a portar un tipus de roba determinat.

Paula: Crec que tens raó ja que, fins on jo conec l’Alcorà, no hi ha una clara obligació de cobrir els cabells. També crec que per sobre del que digui qualsevol llibre, per sagrat que sigui, cal que prevalgui el dret de cada persona a no ser discriminada per motius de gènere. Si l’Islam no considera oportú obligar als seus fidels masculins a cobrir-se els cabells, obligar a les fidels femenines és injust i discriminatori.

Sumia: Tal i com ja he dit abans, no he trobat a l’Alcorà cap indicació respecte a cobrir-se els cabells. Tanmateix reconec el dret a interpretar, com a part de la fe, que cal un acte que simbolitzi la submissió davant la voluntat de Déu… però, tu creus que aquesta reflexió sobre la voluntat de Déu acompanya a l’acció d’una nena de 12 anys a tapar-se els cabells per què, com tu mateixa has dit, és el que considera normal? I el que es considera normal, no és el resultat del costum? Tal i com ja li he dit a la Nassira, el costum no és una justificació suficient.

Bea: Crec que el teu comentari és encertat quan afirmes que si algú se sent orgullós de la seva religió, té dret a expressar-ho lliurement. Però cal preguntar-se quantes noies són obligades a portar el hijab, o quantes el porten per un costum del qual és difícil fugir… La pressió del grup social explica moltes vegades la nostra conducta i és cert que la nostra societat és sovint esclava dels dictats (sovint tirànics) de les modes, però crec que no és equiparable a la pressió que suposa creure que un costum està justificat per la voluntat de Déu.

Maholy: Fas una bona anàlisi de la qüestió i em resulta difícil trobar algun element a criticar. Només vull comentar un dels motius que atribueixes a la dona que lliurement porta el hijab: quan afirmes que contribueix a que la dona no sigui molestada sexualment i jutjada per les seves habilitats i no per la seva bellesa… com a home que ha de jutjar les habilitats dels seus alumnes, m’ofèn que algú pensi que sóc tan incompetent per no distingir la intel·ligència de la bellesa! Crec que hem d’aspirar a que la nostra societat sigui capaç de valorar la intel·ligència de les dones encara que tinguin uns cabells bonics.

Max: Estic plenament d’acord amb tu, sobretot en l’afirmació de que el futur de la manera de tractar la femineïtat a l’Islam està en mans de les dones musulmanes. Pel que fa al comentari musical, jo simplement comparava la capacitat de suggerir del jazz amb la contundència del heavy (molt més primari), que hagi músics que fusionin els dos estils només demostra que una mica de jazz pot millorar fins i tot al heavy.

Javi: Ja ho he dit abans, no he trobat a l’Alcorà la obligació de tapar-se els cabells (sí el pit i els genitals). El costum de tapar-se els cabells crec que té el seu origen en la necessitat de protegir-se davant un clima càlid, però la qüestió ha estat aprofitada per una determinada interpretació de l’Islam. El tema és més complicat del que podem resoldre en l’espai d’aquest bloc. Crec que és encertat afirmar que la part discriminatòria del hijab radica en el fet que la dona s’ha de cobrir per no temptar a l’home i, per tant, donem per suposat que la dona és culpable de la seva bellesa i l’home un imbècil disposat a perdre l’autocontrol davant la visió d’uns cabells … Les dues coses em semblen injustificades: la bellesa no ha de ser motiu de culpabilitat ni tan sols des d’un punt de vista religiós, ja que és obra de Déu; d’altra banda, crec que podem exigir als homes un mínim d’autocontrol i que no cal tapar les dones.

Pel que fa a la qüestió de la llibertat, també estic d’acord: si les dones porten el hijab lliurement, hi haurà algun dia en el que, lliurement, decideixin no portar-lo. No crec en la llibertat a l’hora d’autocensurar-se, crec més aviat en el poder dels models familiars i culturals per condicionar la conducta.

En una altra ocasió ja tractarem les discriminacions de la nostra societat.