Als anys del rei Moabdar hi havia a Babilònia un jove anomenat Zadig, nascut amb excel·lents disposicions enfortides per l’educació. Malgrat ser ric i jove, sabia moderar les seves passions; no era vanitós, no volia tenir sempre la raó i sabia respectar la debilitat dels homes …

Així comença Zadig, un dels més destacables contes filosòfics de Voltaire. La narració continua enumerant les virtuts del jove, amb una descripció dels seus estudis i els seus coneixements en les més variades àrees, finalitzant amb una afirmació inequívocament volteriana:

I sabia de metafísica el que sobre això s’ha sabut al llarg dels segles, és a dir, molt poqueta cosa.

La història de Zadig es desenvolupa, acte seguit, en una sèrie d’aventures en els que el jove intenta trobar sortides racionals i tolerants a situacions que mostren el fanatisme i la irracionalitat que guien la conducta de gran part de la humanitat.

Més endavant, potser, anirem donant més claus sobre l’obra i el pensament de Voltaire, però penso que amb això hi ha prou per comprendre el nom del bloc, ja que aquest conte sintetitza les línies mestres del que hauria de ser la reflexió filosòfica: a partir del coneixement, hem de ser capaços de reflexionar críticament, però amb tolerància, aprofundint sempre en el coneixement però, seguint la lliçó volteriana sobre la metafísica, sense pretendre saber més del que realment podem saber … i com Voltaire, si és possible, utilitzant l’humor com a eina de distanciament.

Hem de riure de les idees dels altres, hem de fer riure als altres de les seves pròpies idees i, per suposat, de les nostres. Només si no sacralitzem les nostres idees, podrem admetre canvis, innovacions … només si podem riure del nostre pensament, aquest podrà evolucionar.

He triat la figura de Voltaire, entre tots els possibles filòsofs que, inqüestionablement, han fet aportacions de més valor a la història del pensament, per què sempre m’ha seduït la caracterització que fa de la seva filosofia a les seves memòries:

El meu pensament és com els rius de muntanya: de poca profunditat, sens dubte, però de curs àgil i aigua clara…

La idea, per tant, és que tothom que estigui disposat, exposi a aquest bloc les seves idees sobre els temes que els interessin (política, ensenyament, religió, ètica …) tot escrivint un article, però sabent que s’iniciarà una cadena de debat, que ha de servir per fer evolucionar el propi pensament. Un bon exercici consistiria en reescriure l’article incloent-hi les aportacions fetes als comentaris crítics. Trobareu les instruccions per a participar a l’apartat anomenat “Com participar als debats”.

També trobareu informació sobre les matèries del Seminari de Filosofia, materials addicionals per a treballar, recomanacions de llibres i pel·lícules, connexions amb altres pàgines i blocs de filosofia … i tot allò que aneu suggerint i que sigui positiu per promoure la reflexió de forma activa.